No a la ruïna del poble....

Manifestació del dissabte 8 de febrer a Godella (Foto: "Levante EMV")

         No conec fil per randa el cas de l'expropiació del Parc de la Devesa, però sí la sentència del Tribunal Superior de Justícia autonòmic (TSJ), així com la proposta de l'actual govern municipal per a fer-la efectiva, i vull manifestar que, tant una com l'altra, em semblen autèntiques barrabassades, i que malgrat comprendre els motius de l'Ajuntament actual, pense que mai no hauríem d'arribar a assumir una proposta que ens hipoteque al nostre poble al llarg dels propers seixanta anys...

BIM especial "Parc de la Devesa":

http://www.godella.es/es/content/bim-especial-parc-de-la-devesa-2013

         Tan sols ens resta la via de la negociació, per a poder pagar en espècies (immobles), o el que seria millor, donar els terrenys com a pagament (donació en pagament). Perquè, després de tot el que ha passat, per a què volem els terrenys de les monges, uns terrenys dels que mai no hem gaudit, a no ser botant la tàpia... Si voleu podeu llegir el meu relat "Ficcions" que es va publicar al llibret de la Festa de Sant Antoni del 2005... Doncs bé, això era el que passava amb el jardí de les monges, que restava prohibit per a la gent del poble.

         El que ha fet el TSJ ha estat lamentable, però ja estem acostumats a les sentències dels Tribunals Superiors de l'Estat, i no vull posar exemples que ens farien posar la cara del color de la sang. Condemnar a tot un poble a la ruïna econòmica, i a finançar de per vida una congregació religiosa, que mai no ha pagat imposts dels béns immobles (IBI), i que, a més a més, rep cada any el finançament de l'Estat (els diners de tots nosaltres), em sembla una autèntica burla pels contribuents...

         És clar que els nostres governants municipals (des de la primera legislatura democràtica) tenen la seua responsabilitat, per no haver previst aquesta situació fent efectiva l'expropiació, però ara no ens val de res cercar culpables, i el que ens cal és trobar una solució assumible pel poble. I la veritat és que escoltant les opinions del PP en la seua darrera fulla "Te informamos", així com els comentaris d'alguns ciutadans del nostre poble al facebook de l'Ajuntament, sembla que, el més important per ells, és cercar responsabilitats polítiques, i que no els interessa la solució del conflicte. Encara els sembla poc el deute, i manifesten que amb això no paguem ni els interessos. La veritat és que no comprenc la seua postura, donant suport a una congregació religiosa que han estat uns autèntics paràsits pel nostre poble, i com no poden adonar-se'n de la ruïna que suposaria un deute com aquest (1500 euros per habitant), que per cert, encara els sembla irrisori per a pagar a les mongetes...

         Això és defensar els interessos dels godellencs? De quins?

         Doncs bé, si són tan amics de la congregació, el millor que podrien fer pel poble. seria dir-li que no volem un parc a aquest preu, que se'l queden elles (les monges) i que el gaudeixin com han fet fins ara, perquè el nostre poble mai no ho ha fet, malgrat la sentència, i elles ho van rebre en donació, d'un personatge que tampoc no ho havia adquirit amb els seus diners... No els va costar un duro, i ara (amb el beneplàcit del TSJ) volen arruïnar-nos de per vida.

         És per tot això que l'Assemblea de Ciutadanes i Ciutadans de Godella van convocar el passat dissabte, 8 de febrer, una manifestació per a protestar per aquesta situació a la ens ha dut aquesta sentència, i també s'han realitzat concentracions a les portes del col·legi de les monges, al llarg de tota la setmana. I també voldria comentar la meua perplexitat pels comentaris, tant del Partit Popular com dels que estan a favor de la congregació, desqualificant les mobilitzacions, tatxant-les de gairebé terroristes. Senyors, el dret a manifestar-se està reconegut a la Constitució, i no cal que vostés, que no tenen un historial democràtic a les seues espatlles del que puguen sentir-se orgullosos, vinguen ara donant lliçons ètiques i morals, del que representa o no representa a la ciutadania del nostre poble.

Foto de la manifestació al Carrer Tenor Alonso (premsa Ajuntament)

         Salut!

         ...  I esperem que tot es solucione amb el temps.

Notícia al "Levante EMV":

http://www.levante-emv.com/comarcas/2014/02/09/200-vecinos-protestan-pago-16/1077536.html

Notícia al web de l'Ajuntament de Godella:

http://www.godella.es/va/content/centenars-de-persones-ixen-al-carrer-en-contra-del-pagament-pel-parc-de-la-devesa

Fotos facebook de l'Ajuntament de Godella:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.628097657256892.1073742137.297717290294932&type=1

***

Amb Ximo i Apa ... Foto: Andreu Garcia (premsa Ajuntament)

***

Una metàfora de l'especulació capitalista destructiva...

Recreació artística de la col·lisió de dues estrelles de neutrons (Imatge pressa de Google)

         El passat divendres, 19 de juliol venia als diaris (Levante EMV, El País, La Razón, La Vanguardia, etc...) una d'aquelles notícies que solen posar quan arriba el cap de setmana, potser per animar el personal, amb tot el que ens està caient al damunt en els darrers temps. Deia la informació que uns científics (aquestes notícies, gairebé sempre són avalades pels científics...) havien descobert que hi havia moltíssimes evidències de que tot l'or que hi ha al nostre planeta, i també el de la resta de l'Univers, es va crear a causa de la col·lisió de fa milions i milions d'anys, d'estrelles de neutrons (unes en contra d'altres).

         Això suposa, deixant a banda el caràcter rigorós de la notícia, que ve avalada per un equip d'astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian, sota la direcció de l'eminent científic Edo Berger, que de nou la Natura ens dóna un exemple en forma de metàfora del que també succeeix a la vida quotidiana: La riquesa desmesurada, el poder econòmic destructiu, el capitalisme especulatiu, etc..., es nodreixen directament, i moltes vegades són creats, per col·lisions que, en forma de guerres, conflictes locals, reivindicacions demagògiques, etc..., i el més greu de tot és que els nostres governants no volen canviar el rumb que ha assolit la nostra nau, malgrat que, fins i tot, el tan vilipendiat i menyspreat pensador Karl Marx, ja ho va advertir en forma de profecia als seus escrits: "El capitalisme és tan golut que al remat s'autodestruirà..." Jo ho resumiria en una altra frase: Mai no tenen prou! 

         I també volia dir, dirigint-me als mitjans de comunicació (una mica en broma, eh?) que no aneu donant idees..., que la gent està molt desesperada i cabrejada, i ho pot intentar tot, fins i tot provocar una col·lisió d'aquestes característiques...  Aneu amb compte amb les informacions que doneu!

***  

      

Són patètics! (Reflexions sobre l'enèsima "Batalla de València")

El conseller Císcar sentant càtedra...  (imatge pressa de  Google)

            Les darreres setmanes estem assistint (impertèrrits com sempre) a la darrera "Batalla de València", i ja m'he descomptat de les que van...

            Sembla que quan les coses van malament pels nostres governants, és quan treuen aquestes inútils polèmiques que no ens duen enlloc. És el mateix que el tema de l'aigua (sobretot en relació al transvasament de l'Ebre), però com ara, per sort,  no hi ha sequera, millor tornar al tema de sempre, que la veritat és que ja cansa... El veritable tema, és l'anticatalanisme acèrrim i cavernícola, que sembla (encara que siga trist) que segueix donant vots, i he dit que és ben trist perquè jo pensava (potser de manera càndida i innocent), que tot açò s'acabaria en quan les generacions més joves accediren a l'ensenyament de la nostra llengua, de la seua història, de com va vindre als nostres territoris amb la conquesta de Jaume I, el repartiment de les terres, i el repoblament posterior, que es va realitzar en diferents etapes. Totes aquestes qüestions han estat documentades pels historiadors i refrendades per la romanística moderna al llarg dels anys, per totes les Universitats d'arreu del món. A més a més, es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a orgue consultiu per a totes aquestes qüestions, amb el consens dels partits majoritaris (jo de sempre he estat en contra, perquè pels aspectes normatius de la nostra llengua tenim l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el mateix que existeix la RAE per a tot l'àmbit lingüístic de l'espanyol), i l'acadèmia sempre ha estat una mica entre dues aigües. Només cal recordar que no han estat capaços de col·laborar al DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear "on line"), on fins i tot està representat el  Principat d'Andorra. Però sembla que la gent jove, per desgràcia, té unes altres prioritats, i tot aquest assumpte, encara que em sap greu dir-ho, li rellisca una mica. És per això que encara es pot treure profit d'aquesta autèntica bajanada de la secessió lingüística, i el mateix persones sense cap formació acadèmica es senten amb capacitat de dir la seua, malgrat que facen el més gran dels ridículs, com per exemple proclamant als mitjans de comunicació, que això del valencià és encara més antic que la vinguda del romans (els portadors del llatí, la llengua mare...). És com si afirmàrem sense que se'ns enrojolés la cara, que quan els anglesos arribaren a Amèrica, els "indis" els ensenyaren a parlar en anglès, i després aquests importaren la llengua de Shakespeare al seu lloc d'origen, i el mateix podríem afirmar del cas de l'América Llatina, descoberta i repoblada pels espanyols  No se n'adonen que qualsevol persona amb dos dits de front pot comprendre aquesta lògica, sense necessitat de tenir una gran formació filològica? Tanmateix, de sempre s'ha dit ací al meu poble que la ignorància és molt atrevida.

            Tot açò, no és el més greu, perquè tots sabem que entitats com "Lo Rat Penat", Coalició Valenciana, el GAV (Grup d'Acció Valencianista), etc., existeixen per tan sols aquesta raó d'ésser, i no dubten en afirmar autèntiques i veritables falàcies, com potser dir que el rei Jaume I va redactar el Llibre dels Furs, el Llibre del Repartiment, i la seua Crònica, en romanç per a que l'entengueren els valencians. Però aquestes persones, no saben que el rei redactava els documents pels senyors (els únics que podien llegir-los), i que aquells senyors venien amb ell? I també ignoren que es referia a aquell romanç en moltíssimes ocasions com "nostre romanç". En cap lloc he llegit que digués el seu romanç (en referència a la gent que ací vivia en tems de la conquesta), per no parlar ja de quan al seu manifest (ple de mala bava) "Lo Rat Penat" diu que la llengua del rei era l'occità. Però aquestes persones han escoltat alguna vegada com sona l'occità? Jo crec que no, i que el que abans era el llemosí, ara és l'occità, o l'iber... Perquè aquesta dels ibers ha estat la burrada més gran que he escoltat en molt de temps sobre el tema, i ausades que se n'han dit de grosses, (o s'han oblidat ja de la tesi del mossàrab, que tan d'èxit va assolir en la dècada dels setanta...). I, a més a més, a qui representen aquests senyors?

            Bé, tot açò que he exposat fins ara, entraria dins del que és previsible, però ara vull centrar-me en dos fets que em semblen preocupants. El primer és les declaracions del Ramon Ferrer, president de l'AVL, de manera personal, buscant una solució al gran problema que ha provocat tot aquest desgavell, i que no és un altre que la definició que el diccionari de la RAE ens dóna del valencià: "Variedad de la lengua catalana, hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia", una definició que està vigent des de el franquisme, i que em sembla exacta i rigorosa, peró ai las! anomena allò que no es pot anomenar, la paraula tabú, el dimoni... el català! I això cal fer-ho desaparèixer, com ho han fet sense anar més lluny els governants del PP a l'Aragó, anomenat LAPAO (Lengua aragonesa propia del Àrea Oriental... (sic)) al català que es parla a la franja de Ponent.

            La segona intervenció que volia comentar és la de l'Esteban González Pons, il·lustríssim prohom del Partit Popular a Madrid, de qui no dubte dels seus coneixements, i per això em sap més greu la seua sibil·lina i maquiavèl·lica manera de intervenir a la polèmica, atiant el foc amb veritables bidons de benzina, quan escriu a la seua columna "Tarde de paseo" del diari "Las Provincias" d'ahir mateix les següents afirmacions, que copie literalment sense posar ni afegir res, i per suposat amb la llengua de Cervantes que ell és el primer en defensar per damunt de tot:

           -"Mis abuelos siempre hablaron en valenciano y se volverían a morir si alguien les dijera que lo suyo era "una variedad del catalán"... (sic). I d'escoltar-te a tu parlant sempre en castellà, què em dius? Estarien ben orgullosos, no?

        -"Filológicamente, valenciano y catalán, podrán tener un mismo origen, pero, social y políticamente, son lenguas diferenciadas. Y, en Valencia, aún queremos diferenciarlas más"... (sic). Qui és ell per parlar en nom de tots els valencians?

            -"Es increible que los nacionalistas sostengan en serio que Cataluña es otra nación cuando, a lo largo de la Historia, nunca lo ha sido y a los valencianos se nos ridiculice por defender que hablamos otra lengua cuando, a lo largo de la Historia, siempre lo hemos defendido"...(sic). Una altra vegada el mateix: quins són els que sempre ho han defensat? I el que és més important: Com ho han defensat? Igual que fa ell? Renegant de la seua llengua, que diu voler tant, i parlar la "Lengua del Imperio"?

            Per favor, senyor González Pons, vostès que són tan catòlics i tan "beatos", pense que  han de conèixer les cèlebres paraules del fundador de la seua religió. Li les dic en castellà, per si s'ha oblidat de la nostra llengua; "Por sus hechos los conocereis..."

             No tinc res més que dir, espere que aquestes darreres paraules il·luminen aquelles conciències més febles. Els coneixereu pels seus fets, i ja sabeu el que han fet des de que estan governant-nos en favor del valencià: Boicotejar l'Escola Valenciana i la Música en valencià, promulgar la Llei Wert... i tot el que siga: "Para ofrendar nuevas glorias a España..."

***

Cartell anunciador de les darreres mobilitzacions pel valencià

        

***

De nou les Falles

Imatge de Google: La "mascletà" de la Plaça de l'Ajuntament de València

      Avui és la "plantà" oficial de les Falles, encara que moltes ja estan pràcticament acabades des de fa alguns dies, i al llarg dels propers dies ens visitaran milers de turistes per veure aquesta festa, que és de les més conegudes en tot el món. Nosaltres, els que hem assistit any rere any a les desfilades, cavalcades, cercaviles, ofrenes, "mascletaes", castells, rodar les falles, revetlles, i fins i tot algunes "cremaes", estem una mica farts de tot això, que sempre és el mateix, amb les crítiques descafeïnades, el blaverisme i la "coentor".

      Però, ves per on, des de fa uns anys, també hi ha una moguda reivindicativa al voltant de la festa de les Falles. I que no es queixen, perquè és normal que la gent que està prou "cremà", s'aprofite del tiró mediàtic per donar a conèixer el seu cabreig i la seua indignació.

      Ací teniu el programa que m'ha arribat de la "INTIFALLA" d'enguany:

Cartell de la Intifalla 2013

       També hi ha moltes coses positives com, per exemple, les grans demostracions pirotècniques. Vegeu aquest anunci on la creativitat dels valencians queda ben pal·lesa:

        Ell és Vicent Caballer, un dels representants de la saga de pirotècnics més famosa de Godella. Ací teniu una foto del final de la "mascletà" de la Festa de Sant Antoni de l'any passat, que es va disparar al Carrer Ample del meu poble (potser siga la darrera que es faça al carrer), i on es pot veure com és aplaudit per un altre gran artista del nostre poble: Josep Aparicio "Apa" (al fons amb samarreta negra).

El pirotècnic Vicent Caballer (Foto: Elisa Pont)

***

# 23-F: Totes les persones, totes les reivindicacions... JUNTES

Convocatòria de la "mani" de demà a Valèn

En una data tan emblemàtica com és el 23-F, demà es celebrarà a la ciutat de València ( i també en totes les ciutats més importants de l'Estat) l'enèsima manifestació dels darrers temps, que vol ser la mare de totes elles, contra la corrupció, les retallades dels drets socials, i la situació a la que ens està portant la política dels nostres governants.

Ací teniu el manifest que han fet els convocants:

*********************************************

El proper dissabte 23 de febrer, eixirem totes i tots des de diferents parts de la ciutat per a confluir en el centre en una manifestació a la qual s'han sumat una infinitat de assemblees, organitzacions, plataformes, associacions, col·lectius socials i a la qual es convida a tota la ciutadania.

18:00 h > Torres de Quart

18:00 h > Torres de Serrans

18:00 h > Plaça d'Espanya

18:00 h > Pont d'Aragó

19:00 h > Estació del Nord

MANIFEST:

EL 23F: LA CIUTADANIA VALENCIANA UNIDA CONTRA LES RETALLADES I PER UNA VERTADERA DEMOCRÀCIA

El poder de les èlits financeres i empresarials ha imposat als governs de la perifèria de l’Unió Europea, entre ells al govern d'Espanya, l'aplicació de brutals polítiques socioeconòmiques dirigides contra la majoria de la societat. Així mateix, pretenen que la ciutadania assumisca el pagament d'un deute il·legítim que el mateix sistema financer ha generat amb enormes operacions especulatives que, juntament amb una corrupció empresarial i política sense precedents, ens està abocant a la pèrdua de legitimitat de les institucions i causant la major crisi de la democràcia de les últimes dècades.

La creixent desocupació, l'atac als sistemes públics de Sanitat, Educació i Serveis Socials, als drets econòmics i laborals i al medi ambient, l'oblit de les persones més empobrides, el desmantellament dels ajuntaments, el marcat caràcter centralitzador, la implicació de les més altes institucions de l'Estat ─com el Govern, la Presidència i la Casa Real─ en casos de corrupció, la no depuració de responsabilitats ni polítiques ni penals dels individus implicats, ens ha fet confluir als carrers, a través de grans mobilitzacions ciutadanes, defensant els nostres drets i dignitat com a poble.

Al País Valencià es dóna la circumstància que després de divuit anys de govern de la Generalitat en mans del Partit Popular, ens trobem en el furgó de cua quant a drets i llibertats, a l’hora que som pioners en balafiament dels pressupostos públics, en propostes d'oci megalòmanes i en una corrupció política sense parangó a Europa. En comptes d'atendre a les persones amb discapacitat, en situació de dependència, malalts mentals, menors en situació de risc, dones víctimes de violència, drogodependents o persones en situació de pobresa extrema, el govern valencià inverteix a Terra Mítica o Copa Amèrica, i en comptes d'invertir en cooperació internacional per al desenvolupament o integració d'immigrants i minories ètniques, els nostres governants inverteixen en l'aeroport sense avions de Castelló, en la Fórmula I o en equips de futbol.

Al deteriorament dels valors democràtics bàsics degut a l’augment sagnant de les desigualtat s’afegeix, a hores d'ara, una immensa desconfiança ciutadana cap a les institucions polítiques i econòmiques valencianes pels nombrosos casos de corrupció ─com el cas Blasco, Brugal, Noos/Undargarín, Gürtel (branca valenciana), Emarsa, el cas Terra Mítica, el cas IVEX, i 94 municipis amb casos d'irregularitats urbanístiques─ que demostren fins a quin punt la mateixa està instal·lada a la realitat valenciana.

Una societat justa i viable només serà possible si la ciutadania s'uneix per a defensar els drets socials i laborals, la justícia social i la política honesta sobre els interessos del sector financer i les grans corporacions multinacionals, representats avui dia per l'anomenada troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional).

La reforma de l'article 135 de la Constitució, sense consulta prèvia al poble sobirà, supedita tots els recursos de l'Estat al pagament d'aquest deute il·legítim a costa de retallar tots els serveis públics i de subhastar a preu de saldo el patrimoni de l'Estat. Aquesta imposició, establerta en l'anomenat Pacte Fiscal aprovat en el Consell Europeu del 30 de gener de 2012, va suposar un “cop d'estat silenciós” per prioritzar el pagament del servei del deute enfront de les obligacions pròpies d'un Estat Social i Democràtic de Dret.

En 1981, després del colp militar, la ciutadania es va manifestar massivament en defensa de la Llibertat i la Democràcia. Ara, 32 anys després, cridem a tota la ciutadania, a totes les marees, assemblees, organitzacions, plataformes, associacions i col·lectius a confluir en una jornada de mobilització el pròxim 23 de febrer.

· Per la Democràcia, la Llibertat i els Drets socials · No a la corrupció · Pel dret al treball, no a la reforma laboral · Contra el colp d'Estat del sistema financer i de les grans multinacionals · Contra el deute il·legítim. No devem, no paguem

Hi ha alternatives. Hi ha solucions:

· Per les persones, la Justícia social i ambiental.

· Per la Transparència i la Democràcia participativa.

· En defensa d'uns Serveis Públics de Qualitat i Universals.

· No devem, no paguem

El moment exigeix unir a tots els que des de fa un any vénen sortint als carrers i places del país per detenir la destrucció de l'ocupació, la producció, els serveis públics, els drets de la joventut, dels treballadors i dels pobles.

23F, totes les persones i totes les reivindicacions JUNTES

*********************************************

I ací podeu veure una paròdia del programa de TV3 "Polònia", de la que és potser, la més emblemàtica de les corrupteles, sobretot per la talla dels implicats:

 

***

29-M VAGA GENERAL!!!



            Jo no tanque el blog (és una opció personal), perquè per a mi aquesta no és cap feina ni cap treball. A més a més, vull fer una entrada parlant de les meues raons per a fer una Vaga General:

            Jo treballe a la Ford, i nosaltres establim les nostres condicions laborals mitjançant la negociació col·lectiva, el nostre Conveni que, després de més de trenta-cinc anys, ens ha portat  a la situació actual. Han calgut lluites per a aconseguir el que ara tenim. Unes vegades hem hagut de conformar-nos amb menys del que ens havíem guanyat, i unes altres ens hem aprofitat del nostre prestigi a nivell europeu en qualitat i en eficiència, però al remat, les relacions laborals gaudien d'una estabilitat que garantia el Conveni, i que sempre podia ser denunciat per ambdues parts, en cas de veure algun incompliment.

            A finals del 2008 va esclatar la crisi, i ens vam veure abocats a mesures dràstiques (ERO's, baixes incentivades, reducció de plantilla...), però malgrat la cojuntura tan desfavorable, i el handicap que suposa la majoria de la UGT al Comité d'Empresa, tot es va resoldre mitjançant la negociació entre les parts, que de sempre ha estat la fòrmula més segura per a garantir el bon funcionament dels acords.

            Ara estem en una situació en la que el govern del PP, que només està tres mesos al poder, ha aprovat amb el suport de CiU, UPN i "Foro Asturias", una reforma laboral que, a més d'abaratar i facilitar els acomiadaments, desmantella totalment la negociació col·lectiva com la que ha funcionat fins ara, i de la que us parlava abans, potencia la precarietat laboral dels contractes, etc.. Aquesta és una reforma que suposa un atac frontal als drets dels treballadors, i que junt amb les retallades socials, esdevé un autèntic "téte de force"  a totes les classes populars.

            Després està  tot l'assumpte de la corrupció, que ací al País Valencià és sangnant. Avui acabe de veure als noticiaris que al cas EMARSA (sí, el de la merda...) ha declarat l'ex-alcalde de Manises, al que se li reclamen un total de 25 milions d'euros... I encara els va tocar la grossa!!! (De veritat que pense després d'això, que Déu no existeix, o que és un "catxondo de l'hòstia"...)

            Per no parlar del Cap d'Estat... Sí, del rei:

            Si el seu gendre ha fet el que ha fet, "sa majestat" (ho pose en minúscules, perquè és el que es mereix) hauria d'anar-se'n (i també els seus hereus), perquè o bé és complice, o no se n'havia assabentat de res. I això no queda bé per a un Cap d'Estat...

            Bé, fins ací us he dit les meues raons amb tota la llibertat, i per això us encomane a sumar-vos a la...

 VAGA GENERAL!!!

 

Aniversaris...



El meu germà Pep (Foto THG)

             En aquestes primeres dates de març celebrem uns quants aniversaris. Sense anar més lluny, aquest blog va complir el seu segon any de vida el primer dia del mes. En aquests dos anys han estat més de 150 les entrades publicades (sobretot relacionades amb la Poesia, i el món de la Cultura en general), amb més de 6700 visites, i 71 seguidors assidus, als què vull donar les gràcies, així com a tots els que, en un moment o altre, s'haveu interessat per les meues opinions, els meus reportatges, les meues reflexions, els meus poemes, etc..

            També es va commemorar en les primeres setmanes del mes, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que enguany té una especial importància per la situació a la que ens està portant la crisi, les retallades socials i la Reforma Laboral del govern del PP, que prefereix continuar sangrant-nos als treballadors, que acabar amb  la corrupció, el frau fiscal, i tantes i tantes coses que ens podrien alleugerar una mica, i que ens aboca  a una situació (sobretot als més joves) de incertesa, de desconfiança en el futur i de indignació generalitzada. El passat diumenge, a més de fer una manifestació en protesta per totes aquestes coses, també es commemorava l'aniversari dels atemptats de l'11-M, que van acabar amb la vida de 191 persones (treballadors en la seua immensa majoria), i que també va produir més de 1800 ferits de diversa consideració. Aquells atemptats, també li costaren la derrota a les Eleccions generals al Partit Popular, que era el favorit a les enquestes. Millor dit, el que li va costar la derrota va ser totes les mentires que es dedicaren a difondre, volent involucrar a ETA amb l'atemptat, perquè la gent no relacionés el terrorisme islamista amb la tossuderia d'Aznar de posar-nos a la Guerra de l'Iraq.

              I ara passem als aniversaris de la gent que ens ha anat deixant. Avui es celebra el Centenari de la mort de Roc Chabàs, canonge, natural de Dénia, que es va destacar pel seu compromís amb la defensa de la nostra llengua. Fa uns quants dies va fer 17 anys que l'Ovidi Montllor se'n va anar de vacances, i sempre me'n recorde que per les mateixes dates també se'n va anar la meua mare, després de lluitar amb ungles i dents contra "el cranc".

             Però avui és el 15è aniversari de la mort del meu germà Pep, i en ell vull centrar-me per acabar d'enllestir aquesta caòtica entrada.

            Recorde els seus darrers dies, i la seua il·lusió per anar a tocar amb la Banda a Falles. Recorde que els músics li feren un homenatge a l'Ofrena, on dipositaren una tuba de flors. Recorde el seu tarannà idealista i esplèndid (una espècie en perill d'extinció), el seu altruisme, involucrant-se amb organitzar actes sense cap interès personal, el seu compromís per la seua terra, per la seua cultura, etc.. Va aconseguir assolir fites importants en la seua vida (el viatge a Chicago amb la Banda, la gira amb la Banda d'Al Tall, la Biennal de Tesalònica, etc.), i també, el que és més important, tindre un grapat d'amics que encara avui se'n recorden d'ell. Tanmateix, mai no puc treure'm del cap que quaranta anys no és edat per deixar aquest món...

El meu germà durant la restauració de l'Escola del Molí (Foto THG)

            

            Res més, tan sols vull dir que me'n recorde molt del meu germà, i que em sap greu que no haja pogut conèixer aquesta meua segona vida de creació artística i literària. A ell li la dedique...

*** 

Contra la Reforma Laboral! (2)

            Avui, dissabte 11 de març, ens hem mobilitzat de nou contra la Reforma Laboral que el govern de Rajoy ens vol imposar... Com sempre fan, han dit que això no ens afecta, i que ací es viu de puta mare... També han dit que no estava bé convocar una manifestació el mateix dia de l'aniversari del 11-M...

            Les víctimes del 11-M eren treballadors, i a ells els hagués agradat que avui lluitàrem pels drets que ens volen retallar...

Amb els companys...

            Perquè la veritat és que, després de les darreres retallades socials, la reforma laboral, la corrupció dels governants, i moltes altres coses que no es veuen gens clares, cada vegada estem més cabrejats...

            I per això, fins que retiren una Llei tan injusta, ens manifestarem sempre que calga...

             I el proper 29-M:     

Vaga General!!

L'humor irreverent (actuació de Xavi Castillo a Godella)

Cartell anunciador del show

  

L'escenari amb els comentaris d'actualitat dels diaris i part de l'atrezzo (Fotos de Pakiu)

  

            Ahir diumenge, a les 19 hores va tenir lloc al Centre d'Art "Villa Eugenia" del nostre poble, l'actuació de Xavi Castillo, un actor que ha anat assolint una gran popularitat, sobretot després de les seues paròdies de l'actualitat política valenciana, i de la seua difusió mitjançant Internet. Darrerament, el seu programa de televisió "Veriueu-ho" que emet Levante TV tots els dimarts, s'està convertint en un autèntic fenomen, i el que va començar per Internet a les xarxes socials, ha donat el pas següent cap a la popularitat total. Sense anar més lluny, aquesta setmana passada, el seu espectacle "Veriueu-ho Show" va ser representat gairebé tots els dies, per això es va ressentir la gola del Xavi, que ara està patint els efectes de tant d'esforç (només li faltava la seua aparició a la "mani" del dissabte). Perquè cal dir que l'espectacle, del que ací a Godella va fer un "remix", consisteix en un monòleg de gairebé dues hores de duració, on Xavi Castillo, compta tan sols amb l'acompanyament del tècnic que va reproduint les músiques i els efectes de so, i que això és la companyia de teatre "Pot de Plom" de la que l'actor alcoià ens parla com si foren una caterva, però que en aquest cas tan sols són ells dos, més, potser també, el conductor de la furgoneta i l'encarregat del merchadinsing (i que no siguen la mateixa persona...).

L'escenari amb els comentaris d'actualitat dels diaris i part de l'atrezzo (Fotos de Pakiu)

            Abans de contar una mica en què va consistir el monòleg, volia dir que la primera qüestió que se'ns va plantejar va ser l'adquisició de les localitats, ja que l'aforament de la sala és de cent cinquanta cadires, i la demanda per veure'l era prou més elevada, com es pot comprendre després de la popularitat de la que parlava abans. Per això volia, una mica com fa el Xavi en un dels seus esquetxos més càustics, donar-li una "bascollà" o calbot,  al responsable que va plantejar fer aquest espectacle en aquestes condicions, doncs, si bé és un fet la impossibilitat de fer-ho al Teatre Capitolio, que hagués estat el lloc ideal, també hi ha altres opcions, com podria haver estat el saló de Villa Teresita, o bé el Pavelló Municipal, que hagués evitat el que molta gent es quedés sense poder veure l'espectacle. Així que, com deia aquell programa radiofònic, que no sé si encara faran, "A qui corresponga..."

El Capita Moro: "Això ho pague jo!"

            El show va mamprendre amb puntualitat, amb l'aparició del "Capità Moro", un dels personatges més populars de l'actor d'Alcoi, amb la seua consigna que s'ha fet tan popular: "Això ho pague jo!", que va fer amb la veu "carajillera" del cafè-licor, molt més potenciada per l'afonia que patia de presentador de l'espectacle, donant pas ja a l'actor, que va anar  esquitxant l'actualitat política i social del nostre malaurat País, que es troba al capdavant del rànquing de l'Estat en corrupció, deute, atur, retallades socials, i totes aquelles qüestions més negatives, i que com diu el mateix actor, moltes vegades el fa canviar el que havia programat, doncs, encara estan eixint nous casos a cada dia que passa. 

Parodiant els anti-disturbis

Acudit sobre les manifestacions dels estudiants

            En primer lloc es va centrar una mica en allò que és més actual, com és el cas de les manifestacions dels estudiants, la repressió desproporcionada de les "forces de l'ordre", etc.. Va estar molt encertada la comparació dels quaderns escolars de l'Educació Infantil (dels que el Xavi deia, fent broma, que se prepararen els polis...), amb el lema del nou govern espanyol del PP: "Recorta, pega i colorea...". També va tocar uns altres temes, que ja són clàssics a les seues paròdies: El cas Gürtel, el judici a Camps i Costa, Alfonso Rus, Fabra, Canal 9, el Papa Ratzinger, l'alcaldessa de València, etc., tot salpebrat amb els comentaris de la premsa sobre tots els temes, així com les declaracions dels protagonistes. 

Foto: Amb el meu amic Pakiu i el Xavi, després de la seua actuació

            Resumint, un espectacle corrosiu, irreverent i sarcàstic que, com diu el mateix actor, moltes vegades es queda curt amb el que és la realitat, i del que també destacaria la gran varietat de recursos teatrals de l'actor, com són les caricatures dels personatges, la creació de personatges ficticis (com el Julio del poble d'Alcoi, que és l'inventor de l'expressió veriueu-ho),  així com la seua entrega total al públic. Vaig riure a la gana, doncs això és del que es tractava principalment, i després cap a casa a tornar amb els problemes del dia a dia: l'ERO, l'atur, la pujada dels imposts, les retallades dels drets, la manca d'ajudes, etc... I el pitjor de tot... 

Que, de moment, no hi veig la solució!     

 

Donar mala imatge (segons Rajoy)

Fotos del msn: Les forces de "l'ordre" (les víctimes de la violència dels xiquets...)

            Avui he escoltat als noticiaris de la televisió estatals que el president del govern, Mariano Rajoy, ha declarat a Londres, després de la seua entrevista amb el Primer ministre britànic David Cameron, que estem donant una imatge de cara a l'exterior que no es correspon amb el nostre país, que nosaltres no som així de violents, i que tots aquests aldarulls dels estudiants a València són una excepció... El cap de les forces policials, també ha dit que hi havia elements violents, i la delegada del govern espanyol a la nostra ciutat, ha dit (amb cara de pomes agres) que l'actuació de les forces de l'ordre han estat exemplars, i que els estudiants són l'enemic (sic). Un enemic que no deurien oblidar tots aquests capitosts, són els que paguem (em pose perquè la meua filla és estudiant) els seus sous...

Dit açò, ara vaig a posar les imatges que he pogut visionar, i que no són gens subjectives ni partidistes, ja que han estat emeses a Antena 3 TV:

http://video.es.msn.com/?mkt=es-es&vid=411f13b9-9abb-488c-9eee-0f977fb50ed4&from=es-es-Video&src=v5:share:permalink:

Concentració d'estudiants a  l'IES Lluís Vives de València

            

            I si els sembla mal l'exemple el que estem donant per uns quants xiquets que protesten perquè no veuen clar el seu futur, què deuen de pensar de nosaltres quan s'enteren de que el gendre i la filla del cap d'Estat van a ser implicats per lladres, que l'ex-president autonòmic, que veges tu per on, és del mateix partit que el Sr. Rajoy, ha esta declarat "no culpable" per cinc vots contra quatre, en el cas dels tratges, on els tratges és el que menys importa, perquè quan escoltes les converses telefòniques dels implicats se't cau la cara de vergonya. Que a l'ex-president de la Diputació de Castelló, Sr. Fabra, no ha estat possible poder dur-lo als tribunals per totes les causes en que ha estat imputat, pel seu pes als estaments de la jurisprudència. Una jurisprudència que no ha dubtat en condemnar al jutge Baltasar Garzón, per haver-se atrevit a obrir les foses dels represaliats per la barbàrie franquista. Una barbàrie que el Partit Popular, avui al poder, encara no ha estat capaç de condemnar, ni crec que ho faça mai.

            Quin és el mal exemple, Sr. Rajoy?

            

            Espere que vostè m'ho sabrà dir...   

 ***

Contra la Reforma Laboral!

Cartell de la convocatòria al País Valencià

            Demà ens veiem a la "mani" i quan tinga temps ja us donaré les meues raons... Però la veritat és que "indignat" em sembla un terme lleuger, perquè jo estic ja ratllant en rabiós... Ja sabeu, la vessant estellesiana de la ràbia:

FUNDACIONS DE LA RÀBIA

Lentament edifique i dolorosament

aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia,

d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques,

d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.

És la ràbia d’un poble o la ràbia d’uns pobles

creuats de banda a banda pel senyal de la guerra,

una vida precària, un amor clandestí,

les paraules ocultes cautament als calaixos,

tot allò que no fou possible i és possible,

i hauria estat possible, però no fou possible,

com si únicament ara l’aigua arribàs a l’àtic.

No ens podíem besar si no era ocultament,

i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme

i si era a la platja la Moral a cavall.

Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que escrius,

els hòmens que s’han fet grossos en la postguerra.

Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava

existir plenament, amar-nos plenament

amb aquell impudor que la vida demana,

aquell amor capaç de fondre tots els ploms,

rebentar les perilles, deixar el món a fosques.

***

            I ara, després de llegir els versos del poeta de Burjassot, veritablement em pregunte...

Tornarem a viure el passat?

Aconseguiran que els treballadors tornem a ser esclaus?

Els mercats van a dirigir el nostre futur?

I, com deia aquell, qui pregunta ja respon:

No! Jo dic no! diguem no! Nosaltres no som d'eixe món...

 

            I ara em direu: I tu, Francesc, que sembles un xicon tan seriós, per què vas a la "mani"?

Doncs, mira tu...  Perquè vull!

           Però, per a què us vaig a enganyar... El que no puc resistir és que, encara ens vulguen fer combregar amb rodes de molí... Sí, perquè les seues reformes econòmiques ja les coneixem des de fa alguns anys: 

***