dilluns, 30 d’agost del 2010

Homenatge a Màrius Torres


Foto: Màrius Torres al Sanatori de Puig d'Olena

El meu primer contacte amb la poesia del poeta lleidatà va ésser mitjançant la cançó de Lluís Llach que estava inclosa al disc "I si canto trist". Per això vull retre-li el meu modest homenatge en el dia del seu Centenari amb aquest video-clip sobre "Cançó a Mahalta" que he trobat al YouTube:



Foto: Sanatori de Puig d'Olena

dissabte, 28 d’agost del 2010

Torsimany de metalls


"Lebenskraft" a la Mainzer Rathansplatz (Deutschland)


Poema dedicat a Andreu Alfaro:


Foto: © Luís Yáñez


Ja sabia que ets

torsimany dels metalls

com cantava Raimon

en aquells recitals,

un artista i un mestre

de l’enclusa i el mall.



Fotos: © Luís Yáñez


Ja sabia que ets

demiürg d’espirals,

un druida modern

que creà noves formes

fins deixar sense foc

la farga de Vulcà.


***

20 d’agost del 2010




Monument commemoratiu del Mundial de futbol (Avinguda d'Aragó de València)

dissabte, 21 d’agost del 2010

La farga de Vulcà


Fotografies: © Jeremias Soler

una

Hi ha una escala de pedra d’esmolar

per on sempre davallen els Titans

i agafen les tonyines de la gerra

amb l’oli de la Serra d’Espadà.


dues

A les portes de l’Hades

Ariadna ha construït una reixa

convertint el fil d’aranya

en branques seques d’olivera.



tres

Hi ha una figuera morta

- tot el cos és de calç -

plena de colometes

de fil d’empalomar.


quatre

Hi ha un espai fantàstic

d’un planeta llunyà

on Neptú i el capità Nemo

jugaven als escacs.


cinc

Contrast del blanc i el negre

i uns arbres que no tenen

ni arrels ni branques verdes,

només el tronc i prou!


sis

Mural de formes simples

amb aires mironians,

el mur de pedres negres

i el verd dels vegetals.


set

Al fons es veu la farga

que feu servir Vulcà

per ensenyar els hòmens

a treballar els metalls.


***

28/01/2.009

©Francesc Arnau i Chinchilla

_______________________________________________

Poema inspirat en les fotos del Jeremias Soler, realitzades a l'estiu del 2.005 a la FUNDACIÓ CESAR MANRIQUE, amb seu en la casa de l'artista canari a "Taro de Tahíche" (Lanzarote), que van servir per un dels Reptes Poètics dels que organitzem al web relatsencatala.cat. Enguany hem estat amb els nostres amics Rafa i Mª José, una setmana de vacances a l'illa, i hem pogut veure "in situ" la gran bellesa i originalitat de l'obra de César Manrique. Més endavant faré una visió poètica amb imatges del meu viatge.
_______________________________________________

dilluns, 16 d’agost del 2010

Presentació de "L'espill de l'orb"


Fotografies: © Francesc Andreu García "pakiu"


Anit va tenir lloc la tan esperada presentació del meu llibre de poemes "L'espill de l'orb". Gràcies als déus, que amenaçaren tot el dia en obrir totes les aixetes del cel, l'acte es va traslladar al magnífic Teatre Capitolio de Godella, un marc incomparable per fer aquest tipus d'esdeveniments. L'assistència fou molt bona i de la part artística vaig quedar molt satisfet. Des d'ací, vull fer arribar el meu agraïment als magnífics rapsodes que interpretaren els meus poemes, acompanyats pels excel·lents músics del poble, Salvador Caballer Tarín a la guitarra i Josep Antoni Ferrando "el Sevillano" a la bandúrria.

Després de la presentació del llibre a càrrec del Regidor de Cultura Miguel Gago, que no poguérem escoltar entre les bambolines, Zacarias Herguido va obrir el recital amb "Anunci", un poema que és tot un cant al plaer més gran del món, acompanyat per música de pel·lícula, molt adient al lloc on ens trobàvem. Després, la meua germana Rosa Mari va declamar amb domini del llenguatge el poema "Geometria", la meua particular visió d'un quadre de Kandinski, mentre els dos magnífics músics s'atrevien a fer un blues tradicional... amb la bandúrria! A continuació tota la sala va restar captivada per la impressionant bellesa d'Elisa Pont, que va recitar amb una gran seguretat, malgrat la seua joventut, "Mediterrània", mentre sonava l'havanera "El peix enamorat". Aleshores va arribar l'hora de Mª Jesús Aguado, del poble de Picassent, que va fer emmudir al públic amb la seua esplèndida interpretació de "Llindar", un poema dedicat a tots els exiliats per les guerres, per la fam i per la manca de llibertat. Acte seguit, Andrea, la darrera incorporació del grup, va recitar magistralment un dels poemes que més m'estime, "Sorolls estranys", el meu particular homenatge a la comarca de l'Horta, que és alhora un crit per la seua conservació, en contra de l'especulació sense mesura que ens ha dut a l'actual crisi. I res millor, que aquest crit: Per l'Horta! fora pronunciat amb l'accent de la Safor i la gràcia i l'encant d'un cos tan jove com el d'Andrea...

Amb aquests precedents, i tremolant com un flam, (encara que els assaigs de la vesprada van fer abreujar els nervis) em vaig dirigir al centre de l'escenari on vaig llegir el poema "Urc de fill", dedicat a la memòria de ma mare, mentre sonava a la guitarra "la Moixeranga" imitant el "Coral romput" de l'Estellés al disc de l'Ovidi, un dels meus referents poètics. La llarga i una mica precipitada ovació del públic, va fer que no s'apreciés prou bé l'efecte de la música de Lluís Llach del tercer moviment del seu "Viatge a Ítaca", com a colofó del darrer vers del poema en homenatge al meu germà Pep: "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels", però una vegada s'apaivagaren els aplaudiments, encara hi hagué ocasió d'escoltar les darreres estrofes de la sublim composició del músic empordanès.

Una vegada finalitzada la meua tria dels poemes del llibre, vaig fer un parlament per presentar a Vicent Alonso, poeta protagonista de la III Nit dels Palmitos Blancs, i autor del pròleg del meu llibre. Tan sols vull dir ací, que ell és un escriptor al que admire i, agafant unes paraules seues, també diré que estic ben orgullós de que tinguem en comú records, paisatges i emocions (potser això vol dir ser del mateix poble), però encara molt més que orgull, diria que és per mi tot un honor el que també compartim un bon grapat d’esperances.

Després, el Vicent Alonso amb totes les taules que donen l’experiència i la saviesa, va fer un recorregut poètic per Godella, un homenatge al nostre poble amb texts de gran qualitat literària, dedicats a la seua infantesa, als records que com ell diu, s’enviscaren en alguna petita branca de la seua memòria, com ara “el Toll del Borreguet”, on anàvem de menuts i els més agosarats es banyaven en pilotes, aquell "llorer" (poema inèdit) del que el seu cervell va arxivar fins i tot la seua flaire, la “mascletà” del dia de Sant Bertomeu al carrer Major amb la sentor de la pólvora, la seua casa al forn de “Melchoret”, on els xiquets entràvem els garbons de pinassa a canvi d’una ensaimada i una barreta de xocolata, i que ben aviat serà enderrocada, on hi havia aquell "rellotge" que el poeta recorda en un magnífic poema, amb un acompanyament musical digne d'ésser enregistrat, el Cine Capitolio amb la música de les pel·lícules de Fellini, la processó del Crist de la Pau, amb la magnífica imatge de Pinazo custodiada pels fusells dels civils, i ja per rematar, l’homenatge a sa mare, a l'emotiu poema “Les mans” on recorda quan ella l’està vestint per a fer la 1ª comunió, amb les sabates de xarol, els mitjons de fil i el xiulet de mariner, i com li agrada que li acarone els cabells (llavors més abundants) amb la pinta, que li passege els dits pel seu cos, mentre l’ensabona a la ferrada, i que li encisa que li diga morral quan ell li diu que és blanca la festa del foc, i que és foc el gesmil i que ell voldria ser foc i núvol i cel...

Una vegada finalitzada la vetllada, saludàrem tots plegats des de l’escenari com una banda de rock, i després vaig poder saludar alguns dels amics que s’aproparen, i també dedicar algun llibre a tot el que m’ho va demanar. Amb l’adrenalina a frec de pell, se n’anàrem uns quants amics, i també la meua germana Mª Àngels i la meua cosina del mateix nom, a casa del meu amic Ximo Pont on brindàrem amb cava, perquè aquestes ocasions són les que calen celebrar.

I això va ser tot, ara tan sols espere i desitge que ben aviat, de nou puga començar amb la creació poètica, una mica deixada de costat els darrers temps per tota la feina que comporta l’edició d’un llibre.

Esperem que les Muses no m'hagen abandonat per sempre més!!!

diumenge, 15 d’agost del 2010

L'auca dels blocs


El bloc TUMATEIX LLIBRES ha proposat un dels seus habituals JOCS. Es tracta de fer una auca col·lectiva entre tots els blocs que vulguen participar. Encara que estic capficat en la presentació del meu llibre, que tindrà lloc aquesta mateixa nit, o potser per això mateix... Heus ací la meua participació:


L'espai blocaire és lliure
i puc dir amb el cor
que avui presente un llibre
que es diu "L'espill de l'orb".

divendres, 13 d’agost del 2010

La presentació del meu llibre a la xarxa


Portada interior de "L'espill de l'orb" © Francesc Andreu Garcia "pakiu"

L'acte de la presentació del meu llibre, ha estat publicitat per uns quants blogs d'amics als que vull agrair des d'ací el seu suport desinteressat. A continuació podeu veure una relació de tots ells:








Moltes gràcies pel vostre recolzament. La veritat és que amb amics com vosaltres dóna gust.

dimecres, 11 d’agost del 2010

Entrevista


Ací estem de nou al tall, després d'una setmana per Lanzarote. Avui he tingut una reunió per a preparar l'acte de la presentació del meu llibre, que tindrà lloc el proper diumenge dia 15 d'agost. Hi ha canvi de lloc, perquè les obres de Vil·la-Eugènia encara no s'han acabat. La presentació es farà al parc del "Clot de Barrabàs" d'ací de Godella, al mateix lloc on es va fer l'any passat el recital de la "II Nit dels Palmitos Blancs".


En aquesta ocasió, l'acompanyament serà de guitarra i bandúrria, i també hi haurà poesia de Vicent Alonso. L'acte tindrà lloc al voltant de les 23 hores, després d'una passejada des de la Torreta de Misildo (Carrer Major).

Ací teniu l'entrevista que em feren per Internet al bloc versos.cat, per anar obrint boca:


dimarts, 3 d’agost del 2010

Tancat per vacances



Tan sols una setmaneta, eh?
Me'n vaig a Lanzarote, fins el dia 10,
al tornar tinc la presentació del llibre.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Praha


Totes les fotos ©Dani Herguido


Per la nova Babel

de Vaclav Namesti

davallen les voreres

rius de turistes

seguint paraigües blaus,

banderes cridaneres

que branden els ductors,

cabdills improvisats

de tot aquest exèrcit.



Primer visitaran

la Plaça del Rellotge,

amb tot el reguitzell

d’apòstols de metall

que fan la processó

de les hores eternes.



Després se n’aniran

al barri dels jueus,

de Sinagogues plenes

de fotos i records

de la barbàrie nazi,

amb aquelles parets

atapeïdes de noms.



Creuaran el Moldava

pel pont de Carles,

on músics de jazz

interpreten cançons

i els artistes bohemis

retraten els turistes

per algunes corones.



Després a Mala Strana

veuran els edificis

amb aquelles façanes

d’aquells anys d’esplendor,

i allí podran menjar

les especialitats

de la cuina bohèmia,

o visitar el museu

en honor de Franz Kafka,

el fill mes popular

de la ciutat de Praga

que mai no va estar

reconegut en vida.



Agafaran el tramvia

per anar a Sant Vito

de magnífics vitralls

i veuran al passar

els jardins del castell

de perpètues verdors.



Tornaran a l’hotel

on potser cardaran

excitats pel record

de les dones que han vist,

i després d’engolir

unes birres al bar,

aniran a sopar

als jardins d’un Palau

i escoltar un concert

de Chopin o de Bach...



L’endemà de matí

aniran en un tren

a la ciutat dels banys

on anaven els reis,

i veuran el fulgor

dels Palaus, convertits

en botigues i hotels.



I si encara hi ha temps

tornaran l’endemà

a agafar altre tren

per anar cap el sud

a veure com es fa

la cervesa a Plzeň,

fins que el dia darrer

compraran “souvenirs”

per als fills i els amics.


***

23/08/2009

Totes les fotos ©Dani Herguido