Un Gener diferent...

Amb els alumnes del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjasot

         Ja ha passat el mes de Gener, i enguany per mi ha estat un Gener diferent. Ho dic sobretot pel calendari que els sindicats han pactat amb l'empresa (per raons d'inversions, segons ens han contat) i que ha suposat que tinguérem vint dies de vacances només començar l'any, que afegint els dies que ja havíem gaudit al Nadal, s'han convertit en un mes sencer. Llàstima de no tenir la possibilitat d'haver-se'n anat a practicar els esports de la neu, o unes altres opcions que no entren dintre de les meues expectatives econòmiques.

         Les celebracions nadalenques van estar una mica més fluixes del que és normal. Els cossos ja no estan acostumats a aquells tiberis com abans, i fins i tot, es va donar la circumstància de que la Nit de Cap d'Any la passàrem a casa nostra, una mica obligats per quedar-nos amb la meua sogra...

         En passar els Reis, vaig gaudir amb la visita que férem a Xeresa al Ramon Navarro Bonet, que m'havia demanat que li prologués el seu llibre, i que com podreu esbrinar, no em vaig poder negar. Vaig estar acompanyat del meu amic Francesc Andreu Garcia (pakiu), i de Joanvi Mompó, el meu company de treball.

Amb el Ramon i pakiu al Parc de les oliveres centenàries de Xeresa.

         Dies després vaig estar convidat per Dori, la tutora del 5è curs del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot, al recital poètic que havien fet els seus alumnes amb els poemes del poetes de Godella (Vicent Alonso, Eduard Marco, Carles Cano i jo mateix). Ja s'havia fet al desembre, i jo no havia pogut anar-hi. Van tenir la gran deferència de repetir el recital, i els ho agraesc de tot cor. La veritat és que vaig gaudir a la gana en veure els xiquets i les xiquetes recitant els poemes, interessant-se pel fet poètic, i en gran part, és un gran èxit dels mestres que, com Dori, han sabut inocular als nens el verí de la Poesia. En temps tan negatius per a la Cultura, aquesta jornada va resultar tot un "xute" per a la meua moral.

El regal dels xiquets

Signant... 

Gaudint...

Amb tots els protagonistes

Fotos del blog:     classedorisjr.blogspot.com

***

         També hi hagueren mals rotllos...

COM AQUEST:

          Darreres paraules abans de la desconnexió:

          Però això és una altra història que sembla no tenir final...

***

Reinauguració del Teatre "Capitolio" de Godella

El "Capitolio" (foto: pakiu)

      El passat dissabte, dia 2 de març, a les 20,30 hores, va tenir lloc la que supose haurà estat la tercera inauguració d'un lloc emblemàtic del meu poble. El Teatre "Capitolio", que va ser el cine de la nostra infantesa, on anàvem  molts dissabtes, i també entre setmana a veure dues pel·lícules (en sessió continua), que moltes vegades, quan ens agradaven i l'aposentador no ens enxampava, solíem repetir. També és el lloc on el 15 d'agost del 2010, vaig presentar el meu llibre "L'espill de l'orb", una data inoblidable, amb el recital dels meus poemes, i la presentació de Vicent Alonso.

      Doncs bé, aquell acte de la presentació va estar dels darrers que es celebraren, abans de escometre la reforma del teatre, que s'ha perllongat durant més de dos anys, per causa de que la subvenció, que havia estat aprovada per Conselleria, va sofrir les conseqüències directes de l'efecte de la tisora, que als darrers temps està causant greus estralls.

Cartell de la representació

 

     Ara el nostre emblemàtic teatre torna, amb una prova de foc per a contrastar la important reforma de la que ha estat objecte, que si bé no es veu en una primera ullada, és molt important per a representar espectacles d'aquesta categoria. Perquè es va representar a Godella, per primera vegada en la història més recent, una òpera. El "Nabucco" de Giuseppe Verdi, que van posar en escena els solistes i cors de la companyia internacional OPERA 2001, amb l'acompanyament de l'Orquestra Simfònica de Pleven (Bulgària) dirigida per Martin Mázik, amb la direcció escènica de Roberta Mattelli, segons posava al cartell, però que va ser exercida, segons la crònica oficial, per Luis Miguel Lainz.

Òpera "Nabucco" de Verdi (foto de Google)

         

      L'espectacle va estar tot un èxit, amb el cartell de "No hi ha entrades", i pròximament podreu llegir la meua crònica que es publicarà a la secció "Al Sud del Gran Riu...", de la revista digital "LO CÀNTICH". Ací podeu fer un tast de la seua qualitat. Com ara, el final del primer acte:

 

        I també el famós el cor dels esclaus:

       La inauguració es va veure envoltada per la polèmica, com està passant darrerament en alguns actes culturals (només cal recordar el I Festival GOde Poesia). El divendres, dia d'abans de la inauguració, em va sorprendre trobar-me a la bústia una carta de l'alcalde, en la que manifestava textualment (remarcat amb negretes): "...han permés que l'òpera no li coste ni un sol euro a les arques de l'Ajuntament." Referint-se a la bona gestió del personal del departament de Cultura, amb el regidor al capdavant. Tanmateix, el mateix dissabte va haver-hi una convocatòria per a fer una concentració de protesta a les portes del teatre.
 

Convocatòria de la concentració (foto meua)

      En arribar a les portes del "Capitolio" ens trobàrem amb un grup de persones (que tenen tot el meu respecte) amb unes pancartes on es podia llegir: "No al gasto fastuoso", "Cultura per a tots", "Cultura del poble", unes consignes que faig meues, i que sempre han estat entre les meues principals reivindicacions en Cultura, però pense que, si és veritat el que diu l'alcalde a la carta oberta, (i és difícil dubtar que no siga així, amb el control de l'oposició...) aquesta concentració estava una mica fora de lloc, i si bé és veritat que moltes famílies del poble no poden permetre's aquesta dispesa, també és cert que les entrades per veure un partit de "Champions" o una correguda de bous (que és festa nacional) són molt més cares, i que el nostre poble (melòman per excel·lència) es mereixia una representació d'aquesta categoria, malgrat els temps que corren.

Concentració enfront del "Capitolio" (foto:Andreu)

 ***

PRÒXIMAMENT:

Les "faixetes" originals de rnbonet

***

Lliurament dels Premis del Concurs de Microrelats 2011 "ARC a la ràdio"

Targetó de l'acte del lliurament

            El proper dissabte tindrà lloc a la localitat d'Argentona el lliurament dels Premis del Concurs de Microrelats 2011 "ARC a la ràdio", que va estar convocat per l'Associació de Relataires ara fa gairebé un any, i que amb el tema "Sentiments" va aplegar un bon grapat de relats al llarg de cada mes sobre un sentiment diferent. Els relats seleccionats van estar emesos per Ràdio Argentona, al seu programa "Històries", dirigit per la Sílvia Cantos. Tots aquests relats formaran part d'un llibre editat en la plataforma bubok, amb una magnífica portada del Toni Arencón, i que ja es podrà adquirir el proper dissabte.

Portada del llibre, original de Toni Arencón

               La programació que ens han fet arribar és la següent:

20.30 h  Recital poètic a càrrec de la poetessa i rapsoda Marta Pérez i Sierra

21.00 h  Veredicte final del Concurs ARC de Microrelats 2011 “ARC A LA RÀDIO” (Sentiments)

21.45 h  Cloenda de l’acte amb una copa de cava, gentilesa de l’Ajuntament d’Argentona

L’acte tindrà lloc el dissabte 8 de setembre de 2012, a dos quarts de nou del vespre, al Saló de Pedra (carrer Gran 61, a Argentona)

           Es dóna la circumstància de que aquest cap de setmana vaig a viatjar a Barcelona per a poder assistir a l'acte del lliurament (tinc dos relats entre els finalistes). L'amic Ferran d'Armengol ha posat un post al Fòrum de RC per si alguns dels assistents voleu que ens ajuntem per a sopar després de l'acte en algun restaurant dels voltants...

 

            Animeu-vos!!! 

            L'amic Ramon ens ha fet arribar els seus millors desigs amb aquest dibuixet:

Moltes gràcies, amic, de ben segur que se'n recordarem de tu!

***

Passejant per la Safor

Foto: Amb el Ramon Navarro Bonet a Xeresa

            Ja s'acaben les vacances de Pasqua, i demà cal tornar al tall perquè els americans no entenen de festes tradicionals com el dia de Sant Vicent. Volia deixar ací al meu blog una ressenya del darrer divendres, quan vaig anar ala comarca de la Safor on, després de passar per Tavernes de la Valldigna, on m'esperava el meu company de treball Joanvi Mompó, ens dirigírem cap a Xeresa per esmorzar amb el Ramon Navarro Bonet, company de lletres de RC, i ja es pot dir que amic, encara que cal repetir aquestes trobades més sovint. Allí al bar de Xeresa, férem una bona xerrada, i després d'acomiadar-se, amb el Joanvi vaig anar a Barx, on vam estar una estona amb l'escriptor Josep Piera, raonant de moltes coses.

Foto: Amb l'escriptor Josep Piera

           Va estar un dia d'aquells que sempre es recorden, i per això vull que amb aquestes paraules i les fotos de la càmera que m'he comprat, reste reflectit ací al meu blog. 

***

La nostra Falla

Vista general de la Falla: "En primer terme es poden veure un muntó de xoriços..."  

            Al web RC enguany hem fet una Falla que, encara que no ha tingut l'acceptació que esperàvem entre els relataires, almenys s'ho hem passat bé, i ha servit per demostrar que, el mateix que unes altres propostes que també han eixit, es poden fer falles que al no dependre de la JCF ni de cap organisme amb poder per fer i desfer, conserven la llibertat per a criticar el que ens està fotent de veritat dia rere dia, i no les xorrades i llocs comuns que les Falles oficials es dediquen a criticar (premsa del cor, futbol, etc.).

            L'artista faller, autor del disseny del monument ha estat el company Ramon Navarro Bonet, i han col·laborat amb els seus versos, "Dolça Parvati", "l'home d'arena", "T.Cargol", "rnbonet" i jo mateix.

            A més a més, aquesta falla no la cremarem, perquè no volem que s'obliden les qüestions de les que parla:

     
"A ritme del millor mambo
comencem aquesta rima fallera.
Digueu tots: “ai cuc, nando!”
i us posaré els ous en panera.
Advertiré, però que la cotna és grossa,
que són molts anys a base de ronya,
i que caldrà rascar amb força força
per treure-hi un xic de vergonya.
Comence, ara sí, afirmant
que aquesta terra encisadora
és cau de lladres i mardans
gentola que amb la llei per tisora
ho paguen tot retallant.
I tot és tot, fins la bossa,
receptacle de diners i raons,
que tocar-la és cosa dolosa
com bé saben els collons.
Però açò és una altra enganyifa
perquè tots els anem a guardar,
i així la santa inquisició revifa
i també es posa a retallar".  

(l'home d'arena) 

***

Vista general de la Falla: (el perol en primer terme)

• "Enguany no tindrem prou traca
  per cremar tants de ninots,
  que no ens caben més xoriços,
  fantasmes ni borinots".                (Dolça Parvati)

• 
  
  "Mireu quina processó més bonica: 
  de primer, incens i una estisora,
  l'un que bela, l'altra que repica;
  després, tots els lladres i els "dotors",
  i al darrere, per si de cas esguita,
  vénen toooooooooots els "mamaors"...   (l'home d'arena)

• "Ara ens trobem que maneu,
  i mai cometeu errada!
  i totes les culpes són
  de qui us retreu la "cagada",
  o el robatori al descuit.
  
  No sou pas la gent honrada,
  perquè l'aneu despreciant!
  Visca visca sempre visca
  el cabanyal de la gent:
  gent honrada de debò".       (T. Cargol)

Quadre 1: "Mariano: Un Pinotxo existencial i retallable"

• 
  

  "Rajoy branda la tisora:

  
  

  d’estalvi, vol un cabàs.

  
  

  El primer que hauria de fer

  és tallar-se un tros de nas".   (Dolça Parvati)

• "Un Pinotxo d'ulls vermells
  fet de fusta faig gallec
  o material tot un altre
  amb un nas que creix i creix
  per les mentides pregones
  que a nosaltres les mones
  ens fa tragar mes a mes". 
  
  
  "Jo, llaurador d'espardenya,
  em pregunte un preguntat:
  Amb tant i tant "reajuste"...
  retornarem al passat?"           (rnbonet)

       "Cada vegada que obres

       eixa boqueta de “pato”

       ja ens posem a tremolar…

       Per què no et calles, Mariano?

       I quan veus unes tisores

       ja no pots dissimular-ho

       i sembles el Freddy Kruger

       amb la cara de “marciano”,

       i mamprens a fer ganyotes,

       a parlar-nos botijós

       i a bavejar-nos, Mariano"...       (F. Arnau)

***

Quadre 2: "L'Aeroport de Castelló"

• 
  

  "Si vols passejar a gust

  
  

  has d’anar a l’aerotort;

  
  

  voràs volar els mosquits

  i, amb sort, algun borinot".          (Dolça Parvati)

       "I el director, mentrestant,

        es dedica a caçar

        els conills, de nit i dia...

        Alguna cosa ha de fer

        mentre no vinguen els vols...

        Tot açò és veritat,

        encara que us coste creure-ho,

        però per si de cas:

        Si no ho cregueu... Veriueu-ho!:           (F. Arnau)

***

Quadre 3: "Santa Rita, Rita, Rita..."

• "La bossa de ´Louis Puton' 
  li penja fins la regata;

  compte amb la mussa alcaldessa,

  tan immoral, sent beata".  (Dolça Parvati)

      "I ara et poses com “King Kong”

      quan la Mònica et digué

      que els valencians sols volem

      que els sàtrapes que posares

      per dur la Depuradora

      ens tornen tots els diners

      que es gastaren en putes,

      en viatges i en “festorres”...

I diràs el que voldràs,
però el “Puttón” te’l quedares. 

(F. Arnau) 

***

Quadre 4 : "Plurilingüisme valencia?"

• "Yuspininglis xin xan xou,
  castellano a “carretaes”,
  i el valencià, calladet,
  que si no durà “galtaes”.  (Dolça Parvati))

        "Ja sabem perquè volia

        l’ex-conseller Font de Mora

        que tots estudiaren “xino”;

        Perquè és el model triat

        pels nostres emprenedors

        (que és com ara els hi diuen

        als inversors i empresaris,

        amb el Roig al capdavant)"...        (F. Arnau)

***

            Ací he posat una selecció dels versets de la nostra Falla, però si voleu llegir-los en la versió completa ho podeu fer ací:

FALLA DE RC DE L'ANY 2012

            Esperem que us haja agradat, i el proper any esperem contar amb més col·laboració...

***

© Francesc Arnau i Chinchilla