Tornar a la rutina

Al Parc Nacional del Teide (fotos de la meua propietat)

            Després de les vacances d'estiu (enguany tan sols he tingut tres setmanes), cal tornar a la rutina de la fàbrica, on ens espera la monotonia de la producció en sèrie, els torns de treball, i també la mala bava d'alguns supervisors (i també d'alguns companys...) que hem de suportar dia rere dia, per guanyar-nos les garrofes.

            En aquestes tres setmanes, que han passat com un llamp, he gaudit de la companyia dels amics i de la família, sense fer cas del rellotge. També he llegit bons llibres, entre ells el magnífic relat "Job" de Joseph Roth, però una de les cosses que més m'ha omplit ha estat el meu retrobament amb la bicicleta, que restava penjada a la cotxera de la meua germana, des de feia més d'una dècada. Vaig pensar que calia anar fent alguna activitat de caràcter físic, per a quan vinga la meua pre-jubilació. Ja falta poc més d'un any, i el temps passa de pressa.

           També vaig fer un viatge amb companyia de la meua dona i dels nostres amics Mª José i Rafa a l'illa de Tenerife, on havia estat en el meu viatge de noces, ara farà trenta-quatre anys. Vam fer una excursió al Parc Nacional del Teide, i després llogarem un cotxe amb el que li donàrem unes quantes voltes al perímetre de l'illa. Ens allotjàrem en un hotel del Puerto de la Cruz, i va estar una setmana de diversió d'aquelles on desconnectes de tot.

            En fi, ara cal tornar a la realitat de la tornada, i almenys ens resten els bons records i les fotografies.

Al Puerto de la Cruz

Drago mil·lenari a "Icod de los Vinos"

***    

Vacances a Menorca

Una vista de la Mediterrània 

Platja de Son Bou (Totes les fotos són meues, encara que moltes les ha fetes Isabel) 

            L'estiu és temps de mandra, de fer el gos que diguem al poble, però també és temps de vacances, de viatges, de festa, de passar-s'ho bé sense haver d'anar a guanyar-se les garrofes.

Port de Ciutadella

            Enguany he estat una setmana a Menorca amb la dona i uns amics (Mª José i Rafa). De fet, com aquell que diu, acabem de tornar.

Naveta dels Tudons (1200 a.C.)

            Conec Menorca des de fa quaranta anys, quan vaig estar una temporada treballant a l'illa. Recorde que em va causar una gran sorpresa veure les seues praderes verdes, les vaques, les tanques de pedra seca i les portes fetes de fusta de sabina. Semblava un paisatge del nord de la península. o fins i tot d'Irlanda, encara que cal dir que ens trobàvem a finals de l'hivern.

Cala Galdana

            Després, quan va arribar l'estiu, vaig descobrir les seues cales d'arenes blanques i d'aigües cristallines, i també les festes de Sant Joan a Ciutadella, amb els cavalls, el gin i les xicones... També cal aclarir que encara no havia complit els vint anys.

Cala Morell

  

            Vaig tornar a Menorca ara fa vit-i cinc anys, amb la dona en un viatge també d'una setmana, d'aquells organitzats per agència, i  vam estar a la zona de Sant Lluís, ben a prop de Maó i també de l'Aeroport. Ens banyàvem com a la piscina, però a l'aigua de la mar. Sortíem amb escales metàl·liques, i férem alguna excursió amb autobús cap els indrets més emblemàtics de l'illa (Ciutadella, Cala Galdana, Son Bou, Binibeca, Fornells, Xoroi, etc...).

Platja dels Algaiarens

            Enguany també hem anat en un viatge organitzat per agència. Teníem l'hotel a Son Bou, que és la platja més llarga de Menorca (4 quilòmetres), i que més o menys es troba a la meitat dels dos extrems de l'illa (Maó i Ciutadella). Estàvem en règim de mitja pensió, desdejuni a les 9 del matí, i sopar a les 9 de la nit. La resta del dia se n'anàvem a recòrrer el territori amb un cotxe que havíem llogat per quatre xavos... Menorca encara continua sorprenent-me. El turisme massiu no ha acabat imposant-se, i l'illa encara atresora els encants de fa quaranta anys. Encara pots trobar platges salvatges, sense cap contaminació urbanística, a les que cal accedir caminant ( no més de vint minuts). Hi ha una varietat de localitzacions (parlant de platges) de tota mena, gairebé a la carta, i amb la peculiaritat de que les distàncies són ben curtes, de tal manera que si no t'agrada una caleta, en deu minuts estàs en una altra totalment diferent.

Port de Fornells

            A més a més, també hi ha uns altres atractius a l'illa. Els jaciments arqueològics són abundants i espectaculars (talaiots, taules, navetes, etc...), la gastronomia molt recomanable, i no parle de la caldereta de llagosta que està a uns preus de pecat. Hi ha peix fresc, embotits i formatges de primera, i una gran varietat de fruites i verdures, que fa de Menorca una de les illes que s'autoabasteixen. I parlant de l'autogestió, voldria recomanar aquest indret a tots aquells que pensen que fer turisme no és tan sols malbaratar els recursos. També hi ha unes altres alternatives, i l'illa de Menorca és capdavantera en turisme sostenible. Està agermanada amb Lanzarote (per a que us feu una idea), és Reserva  Mundial de la Biosfera,  i ha estat proclamada seu mundial permanent del projecte de l'UNESCO MaB (Home i Biosfera).

El Nord de l'illa

***

Amb Isabel a una terrassa de Son Bou

           Fent un clic damunt del títol, podeu llegir la meua Oda a Menorca, que vaig fer fa alguns anys:

ODA A MENORCA

Productes típics menorquins

***

Una setmana a Eivissa

 A les cristallines aigües de Cala Comte (foto meua)

       Ja hem tornat del nostre viatge per Eivissa. Dijous a la nit arribàvem a casa, i després de posar-nos una mica al dia, escric aquesta breu entrada, per publicar alguna de les imatges del viatge.

Amb els meus amics a la piscina de Rafa i Loli (totes les fotos són de Núria Arnau)

Gastronomia casolana a càrrec de Rafa Herguido

Isabel, Mª José i Loli a Cala Molí

       Durant aquests dies hem visitat unes quantes caletes (Cala d'Hort, Cala Molí, Cala Comte, Cala Gracioneta, Cala Xarraca, Cala Portinatx, Platja d'es Figueral, etc...), i també uns quants pobles i ciutats (Eivissa, Santa Eulària d'es Riu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Rafel, Sant Antoni de Portmany, etc...), el mercat hippy de "Las Dalias", el mercat del peix d'Eivissa, el terreny dels nostres amics Rafa i Loli, on han construït una magnífica piscina, i molts altres llocs. Hem passejat pel Port d'Eivissa per gaudir de l'ambient festiu i lúdic que es respira pels seus carrers i per les seues terrasses, visitàrem l'església de Puig de Missa a Santa Eulària d'es Riu, amb els arcs blanquíssims de calç, veiérem els focs artificials de la nit de Sant Ciriac, que va disparar el pirotècnic del nostre poble Ricardo Caballer, i hem gaudit dels magnífics plats preparats per l'altre Rafa ("El Roig"). També hem passat algun petit tràngol que per sort han quedat en això...

Cala d'Hort amb Es Vedranell i Es Vedrà al fons 

 Mercat del peix a Eivissa

Vista panoràmica de Cala d'Hort

Al terreny de Rafa i Loli

    Però sobretot, vull dir que el millor de tot ha estat la companyia dels amics, i des d'ací vull agrair-los als nostres amfitrions l'estança tan agradable que ens han facilitat, fent una menció especial a Encarna (la germana de Loli), que també ha estat amb nosaltres quan li ho ha permès la seua feina.

    

Església de Puig de Missa

Foto de tot el grup (Loli, Mª José, Rafa, Núria, Juan, jo, Isabel i Rafa "Xoca")

***

 No puc dir-vos quan, però... De ben segur que hi tornarem!!!

Tancat per vacances

Imatge pressa del Google

            Amics blocaires:

            D'ací a poques hores se n'anem cap a Eivissa, on passàrem una setmaneta de relax (espere), a l'apartament dels nostres amics Rafa i Loli...

            Per tant, aquest blog restarà:

TANCAT PER VACANCES!!!

(Sense activitat)

            Però, això sí:

            De ben segur que tornaré amb les bateries ben carregades per a mamprendre de nou...

            Fins el proper 11 d'agost!!!

Port d'Eivissa (imatge del Google)

Per les terres de Conca

Totes les fotos són de la meua propietat

El passat cap de setmana, aprofitant el pont de la Constitució, viatjàrem a Conca, un indret que no coneixia gaire, això que la meua sogra és d’un poble de la província, en concret de San Lorenzo de la Parrilla.

Eixírem de casa el divendres al vespre amb els nostres amics (Rafa, Lola, l’altre Rafa i Mª José) i ja en la carretera de Minglanilla a Conca, estava tot nevat i el termòmetre va arribar fins els nou graus sota zero.

Foto: El naixement del Cuervo, tot un miracle de la Natura.

Una vegada a l’allotjament “El Rento”, ben a prop de la capital, planificàrem les excursions a realitzar així com les visites als llocs d’interès turístic de la ciutat. Decidírem fer excursions a la “Serranía”, on visitàrem la “Ciudad encantada” un dia i el naixement del riu Cuervo (un miracle de la Natura) un altre. El trajecte que transcorre a la vora del Xúquer és molt pintoresc, amb flora i fauna en estat feréstec. Vull destacar la visita del primer dia al poble de Las Majadas, on dinàrem en “Casa Raquel”, uns fesols amb orella de porc i unes xulletes de xai per xuclar-se els dits. I el cas és que l’oratge ho demanava, doncs hi havia una nevada de collons, amb els carrers tots plens de gel.

De les visites que férem a la ciutat, cal destacar la Catedral, el Museu d’Art Contemporani que està a les “cases penjades”, i sobretot els nombrosos bars de tapes que estaven a rebentar a qualsevol hora del dia. Els nostres amfitrions Esther i Aurelio ens acompanyaren pels llocs de més ambient ("El mesón de Fidel", "La Ponderosa", "La Tinaja", "La bodeguilla de Basilio", "El mesón de José", etc...). Per cert, que em va sorprendre la bona qualitat del vi blanc de la comarca. Tot un descobriment!

Res més, el dimecres, que per cert era el dia del nostre aniversari de bodes (trenta-un "tacos") se’n tornàrem cap a València i fins una altra ocasió en que els déus ens siguen propicis, hem mamprès amb la rutina quotidiana... Veges tu, quin remei?

Lanzarote

Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens

Ja som al mes d’Octubre, en plena tardor (primavera d’hivern), aquella estació on els poetes es posen en contacte amb les Muses i fan les millors poesies del món. Uns altres ens dediquem a rememorar els dies feliços de les vacances d’estiu, que ja comencen a enterbolir-se al disc dur de la nostra esmicolada i feble memòria...

LANZAROTE

TIMANFAYA

El caos de l’erupció,

un mar de lava obscura

davalla les arestes

agudes del volcà,

es van formant bombolles

al brou incandescent,

un flashback dels instants

quan es formà el planeta

del magma primigeni.

Tot això va passar

en èpoques històriques,

al segle divuitè,

del trenta al trenta-sis,

sis anys d’efervescència!

Encara es pot copsar

tota la magnitud

d’aquell terrabastall

al Parc del Timanfaya.

A CÉSAR MANRIQUE...

TARO DE TAHICHE

El negre, el blanc i el verd,

simbiosi dels volcans

de l’home i la Natura.

MAGMA

Davallaven

els rius de lava negra

creant formes terribles

de foc i de deixalles,

matèria primigènia

del centre del planeta

on encara hi és

l’ètim dels primers dies.

L’ILLA

L’aigua del mar,

el vent del cel

i el foc del centre de la Terra.

Tot és a l’illa!

***

Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens

Hotel Oasis, Costa Teguise, (Lanzarote) 8 d’agost del 2010

Pentalingüisme?

Fotos: © Empar Sáez i Ferran d'Armengol

Al País Valencià, que ara tothom s’empenya en dir-li "la comunitat", som una mica especials. Què hem de fer? No ho podem pas evitar, som així perquè així ens han parit...

El Conseller d’Educació es va atrevir a voler impartir l’assignatura “Educació per a la Ciutadania” en anglès, sense tenir ni els alumnes prou nivell de coneixement, ni tampoc prou professors qualificats. I què? pensava ell, total pel que serveix... El mateix hagués pogut donar-se en xinès, que ja estava pensant en proposar com a llengua opcional. Tot és proposar-s’ho! Encara com la mobilització del sector de l’Ensenyament va poder aturar tots aquests despropòsits que tan sols cercaven boicotejar el govern de l’Estat i acontentar els sectors més reaccionaris de l’Església.

Foto: Ferran, Roger i F. Arnau al cap i casal

I ara us preguntareu: A quin sant ve tot açò. Doncs ací teniu la resposta:

Al darrer cap de setmana del passat mes de juny, van venir per aquestes terres, al sud del Gran Riu (rnbonet dixit) els amics de Terrassa, Empar Sáez i Ferran d’Armengol, amb el seu fill el Roger, tots ells companys de RC. S’allotjaren a un hotel de l’avinguda del Port de València, i el dissabte els vaig acompanyar per a fer un recorregut turístic pel casc antic del cap i casal. Visitàrem la tomba d'Ausiàs March a la Catedral, la Basílica de la Verge, el Museu de l’Almoina, el Barri del Carme (on dinàrem), i la Llotja. Ells per la seua banda, havien donat una volta la nit anterior per la Ciutat de les Arts i de les Ciències, que tenien ben a prop de l’hotel. El dissabte per la vesprada, sembla que anaren al circuit de la F1, ja que la seua estada va coincidir amb el Gran Premi d’Europa que es va celebrar a València. Per a l’endemà, aprofitant que tota la gent estaria a la ciutat, amb motiu de la cursa, els hi vaig proposar d’anar a l’Albufera, fer un passeig en barca pel llac i després dinar en algun dels nombrosos restaurants que hi ha al Palmar, per gaudir de totes les varietats gastronòmiques de la comarca. Fet i fet, amb Isabel, la meua dona, ens presentàrem de bon matí a la recepció de l’hotel. Amb el cotxe del Ferran encara s’apropàrem fins on ens deixaren les tanques a les rodalies del circuit, on poguérem escoltar l’eixordador soroll dels bòlids. Agafàrem l’autopista del Saler i ens dirigírem al Palmar, que els nostres amics no coneixien. Va haver-hi alguna xicoteta retenció, però de molta menys importància del que m’esperava. Quan arribàrem al Palmar, aparcàrem i ens posàrem a cercar un embarcador on poder fer el passeig per l’Albufera, com teníem previst. Aleshores, no recorde si en algun dels restaurants més grans (potser “El Rek”) ens tiràrem a la cara el cartell que podeu veure a la foto. Jo li vaig insistir al Ferran per a que immortalitzés tan gran mostra del tarannà valencià més coent per què: "Aniran molts xinesos, àrabs, anglesos, alemanys, i espanyols a fer la visita, però... cap valencià?" Algú em contestarà que en la nostra llengua no cal posar-ho perquè tothom entenguem el castellà. És la mateixa reflexió que fan tots aquells a qui el comte-duc d’Olivares va qualificar com a “pueblo muelle” . Per sort no tots som així de molls.

Foto: Ferran d'Armengol i F. Arnau al Palmar

Bé, després trobàrem un barquer molt enrotllat, que ens donà un passeig per l’Albufera, i tots gaudírem de la fauna i dels paisatges, sobretot els nostres amics, grans aficionats a la fotografia, i també de les explicacions de l’home, que ens recomanà un restaurant on feien un arròs ben especial, amb ratjada, gambes i cargols de mar, que ens cruspírem entre tots cinc. Després, a la vesprada, ens apropàrem una estona a la platja de la Malva-rosa per fer-nos un refresquet, encara que amb tota l’allau de gent que va arrossegar la F1, la qualitat del servei deixava molt que desitjar, i supose que els nostres amics catalans no s’endugueren una bona impressió de la platja de València.

Foto: Empar, Francesc, Roger, Ferran i Isabel a l'Albufera

Nosaltres ens acomiadàrem a l'estació del metro, i els nostres amics seguiren el viatge a l’endemà cap a Dénia on s’embarcaren en direcció a Eivissa per a continuar a l’illa les seues vacances estiuenques acabades d’encetar.

***

© Francesc Arnau i Chinchilla

La farga de Vulcà

Fotografies: © Jeremias Soler

una

Hi ha una escala de pedra d’esmolar

per on sempre davallen els Titans

i agafen les tonyines de la gerra

amb l’oli de la Serra d’Espadà.

dues

A les portes de l’Hades

Ariadna ha construït una reixa

convertint el fil d’aranya

en branques seques d’olivera.

tres

Hi ha una figuera morta

- tot el cos és de calç -

plena de colometes

de fil d’empalomar.

quatre

Hi ha un espai fantàstic

d’un planeta llunyà

on Neptú i el capità Nemo

jugaven als escacs.

cinc

Contrast del blanc i el negre

i uns arbres que no tenen

ni arrels ni branques verdes,

només el tronc i prou!

sis

Mural de formes simples

amb aires mironians,

el mur de pedres negres

i el verd dels vegetals.

set

Al fons es veu la farga

que feu servir Vulcà

per ensenyar els hòmens

a treballar els metalls.

***

28/01/2.009

©Francesc Arnau i Chinchilla

_______________________________________________

Poema inspirat en les fotos del Jeremias Soler, realitzades a l'estiu del 2.005 a la FUNDACIÓ CESAR MANRIQUE, amb seu en la casa de l'artista canari a "Taro de Tahíche" (Lanzarote), que van servir per un dels Reptes Poètics dels que organitzem al web relatsencatala.cat. Enguany hem estat amb els nostres amics Rafa i Mª José, una setmana de vacances a l'illa, i hem pogut veure "in situ" la gran bellesa i originalitat de l'obra de César Manrique. Més endavant faré una visió poètica amb imatges del meu viatge.

_______________________________________________