divendres, 30 de setembre del 2011

Adéu setembre, adéu...


"La terrassa del cafè per la nit, Place du Forum, Arles"  de Vincent Van Gogh

Vincent a Arle


 *Setembreja al migdia francès,
els veïns han sortit de les cases
per xerrar i gaudir de la fresca
a la llum dels fanals del cafè,
la cambrera serveix les begudes
i els clients raonen contents,
s’aixopluguen a sota el tendal
a recer del rellent de la nit
ignorant l’espectacle del cel.
Hi ha un home assegut a una taula,
beu absenta, espera un amic,
és de fora, ho duu a la cara,
la pell blanca igual que el gesmil,
ve del nord, del país dels canals,
cerca un lloc on guarir-se les nafres
i poder descansar i gaudir,
avui ha estat tot el dia pintant
pels camins dels afores del poble,
fent apunts del paisatge campestre
i, embogit pels colors de Provença,
li bull el cap tot ferit per la llum
d’aquell sol tan potent i fantàstic,
i li escriu una carta al germà:
“Theo, has vist quins colors més sublims?”
Mentre escolta el trontoll de les rodes
trepitjant les llambordes humides
del carrer principal de la vila,
dalt del cel les estrelles esclaten
i aquell home segueix escrivint.

***

22/V/MMX


            *Estem en el temps de les magranes, i d'ací un minut haurem acabat de setembrejar per aquestes contrades, encara que l'estiuet de Sant Miquel no acaba d'anar-se'n malgrat les darreres pluges. He volgut acomiadar-me d'aquest mes amb aquest poema sobre el famós quadre de Van Gogh, que jo vaig ubicar al mes de setembre, potser per l'ambient que es respira al carrer, encara que podria ser qualsevol altre mes entre la tardor i l'hivern, però, ai las! a mi des de sempre em va semblar setembre, i per això vaig a seguir confiant en  la meua intuïció.  

-oOo-

diumenge, 25 de setembre del 2011

La Cassola Literària


 Totes les fotos són meues

            Acabem de vindre de "La Cassola Literària", una trobada gastronòmica-literària d'escriptors de tot arreu del nostre país, que per tercer any consecutiu ha organitzat el Francesc Mompó. El primer any va ésser al Port de Catarroja, al voltant de l'anguila, i l'any passat a Otos (La Vall d'Albaida), amb els bolets com a protagonistes. Enguany, la convocatòria ens ha fet aplegar a mig centenar de persones (entre escriptors i acompanyants), per enaltir la cassola (arròs al forn), i com no! l'esdeveniment ha tingut lloc a la ciutat de Xàtiva, bressol d'aquest plat tan popular.

Panoràmica des del castell

            Amb els nostres amics, Rafa i Mª José, Isabel i jo ens hem dirigit cap a la capital de la Costera. Havíem quedat a les dotze del migdia a la Font del Lleó, i allí ens esperaven puntuals una bona colla d'escriptors i d'amants de la literatura del nostre malaurat país...

Els dos Tonis (excel·lents amfitrions)

            El Toni Cucarella i el Toni Martínez ens han fet d'excel·lents amfitrions, explicant-nos les diferents portes, fonts i monuments de la seua ciutat que tant s'estimen (no poden amagar-ho). També ens han contat anècdotes de la història de Xàtiva, dignes del programes televisius més corrosius i "horteres" ("Sálvame", "La Noria", etc...). Enfront del magnífic edifici de l'hospital, hem agafat el trenet turístic, que ens ha pujat fins el castell. De ben segur que a peu no haguérem arribat fins a la nit. Una vegada dalt, on per cert corria un airet que res tenia a veure amb la xafogor dels carrers del poble, ens hem fet un refresquet, i a les 2 en punt, hem pujat de nou al trenet que ens ha deixat a la Plaça de la Bassa, ben a prop del Restaurant "Casa la Abuela", on estava encomanat l'àpat que consistia en:


#  Coquetes de la comarca
#  Mullaoret de tomaca en conserva cassolana i bonítol sec
#  Formatge de la Llosa amb confitura de taronges primerenques
#  Sardina, pimentó amb ceba i ou de corral a baixa temperatura
#  Arròs al forn de Xàtiva (CASSOLA)
#  Monjàvena i gelat de llet merengada amb xocolata

              #  El menú inclou: vi blanc/negre, DO València; Aigües / cerveses / refrescos; pa/ café/ infusions.


Francesc Mompó, presentant les lectures


            Després del dinar s'han llegit per part dels autors, les obres que havíem fet per a l'ocasió, que és l'altra qüestió que duu implícita aquesta convocatòria. Enguany s'han llegit per ordre invers (de la Z fins la A), segons el primer cognom de cadascun dels escriptors participants. És per això que a mi m'ha tocat al final, i la veritat és que no sabria dir el total dels rapsodes, però més o menys hem estat una vintena llarga, i han hagut de tots els estils i gèneres. Tanmateix, m'agradaria ressaltar (per original i divertit) el relat del Jordi Pijoan, que estava assegut al meu costat, i que venia des de Barcelona (encara que és de la ciutat de Tortosa). Ha fet un relat de ciència-ficció, que ha fet riure a tots els presents. També m'ha agradat molt el relat que ha llegit Toni Cucarella, un relat emotiu i tendre que rememorava aquells anys de penúries i misèria que esperem no tornen mai més...

Un dels rapsodes en plena acció

          La qualitat dels texts ha estat excel·lent, i l'acte ha acabat sense una convocatòria ferma per al proper any, encara que hi ha algunes propostes que caldran ser estudiades pels organitzadors, abans de decidir-se per la més adient.

          Espere poder estar present allà on es realitze la propera trobada...

Foto de tots els escriptors participants 

           I, ja per finalitzar, ací us deixe la meua participació:



L’ARRÒS AL FORN

             Al meu poble a la cassola sempre li hem dit l’arròs al forn. Era un menjar dels dissabtes, potser perquè les dones s’alliberaven així una mica de la seua atrafegada vida al llarg de tota la setmana… Encara me’n recorde de com anaven en processó, amb les cassoles de fang ja amanides, fins el forn, on per pocs diners tenien un plat exquisit.

La cassola d’arròs
que les dones portaven
els dissabtes al forn
i Manolo, el forner,
quan havia empalat
la darrera fornada
les anava posant
a la boca del forn
com en un ritu antic;
les canviava de lloc,
guaitava la cocció
de l’arròs i també
d’unes altres cassoles
amb creïlles, pebrots,
albergínies i cebes,
que s’havien de coure,
però res tan exacte
com el punt de l’arròs...

La cassola llavors
agafava uns colors
com un llenç de Miró,
amb els grocs ben al fons,
les tomaques de roig,
les creïlles daurades
escampades pertot,
botifarres ben negres,
i també les costelles,
el millor del bacó,
i recorde els cigrons,
ben daurats i cruixents,
i enmig de la cassola
la cabeça dels alls
de color ben morat
rematant l’obra d’art,
i després les olors,
la flaire de l’arròs
quan l’acaben de treure.

Us podria parlar
d’aquell gust deliciós
però, ja n’hi ha prou;
Un bon arròs al forn
és un àpat dels déus,
però ara us vull parlar
de les postres millors
per gaudir a la gana
la cassola d’arròs...

Parlaré del meló:
Res no m’agrada tant
com un bon meló,
el meló de tot l’any
com li diem al poble,
amb la pell del color
dels gripaus de les basses,
amb els signes escrits
de l’alfabet hebreu,
les mateixes lletres
en que va escriure Déu
els seus deu manaments
que va rebre Moisés,
(puc jurar que era així
en aquella pel·lícula
de Cecil B. De Mille).

 Això sí! que siga gros,
fresquet de la nevera
i una mica tirant,
-digueu-me maniàtic-
allò que quan l’obres
el tall va per davant
del ganivet i cruix,
i amb tot aquell sucre
regalimant pels llavis...

No vull una altra fruita;
després del plat d’arròs
doneu-me un bon meló!!!

***

5  de juliol de 2011

Francesc Arnau i Chinchilla


 ***

Pròximament crònica de l'acte a:

                               També han parlat de la notícia:

                               * Levante EMV
                               * El País
                               * Portal de Xàtiva
                               * Uendos, Greixets i Maremortes
                               * El nét del tio Pipo
                               * Cucarella "En roba de batalla"
                               * Els primers gestos del verd
                               * El bloc de la Núria
                               * Sota la Creueta

dissabte, 17 de setembre del 2011

La ILP "Televisió sense fronteres" a tràmit...


Els impulsors de la ILP "Televisió sense fronteres" al Congrés dels Diputats

            El passat dimarts, 13 de setembre, el Congrès dels Diputats va aprovar l'entrada a tràmit da la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) "Televisió sense fronteres", avalada per 651.650 signatures de tot arreu de l'Estat espanyol, i sobretot del País Valencià, ja que la iniciativa es va posar en marxa arran de la desconnexió de TV3 al nostre territori, tancant els repetidors d'ACPV amb la tàctica d'ofegar-los amb multes econòmiques desproporcionades per part del govern valencià del PP, que feien perillar el futur del col·lectiu.

Campanya de recollida de signatures (es recolliren en total 651.650)

            Fins ací la notícia, que ha estat valorada com a molt positiva, per part dels impulsors de la ILP amb ACPV al capdavant, doncs obre una llum en aquestes tenebres, inexplicables pels temps que corren, en que ens ha abocat el govern de la Generalitat Valenciana, sobretot als que al llarg de 25 anys hem seguit amb assiduïtat les emissions de la Televisió de Catalunya.

 Vídeo del debat del passat dimarts al Congrés dels Diputats

           La única pega que veig és que la Llei que desenvolupe aquesta iniciativa, es debatrà a la propera legislatura, que eixirà de les Eleccions Generals del 20-N. Si les enquestes no s'enganyen, sortirà una majoria absoluta del PP, i la veritat és que no sé quina mena de Llei poden proposar, perquè fins ara no ho he dit, però el PP es va abstenir a la votació del passat dimarts.

            Esperem que impere el sentit comú...

dimecres, 14 de setembre del 2011

Els meus relats finalistes, en mp3

   
El logo del Concurs

            A l'entrada anterior vaig fer una breu ressenya del lliurament del Concurs de microrelats "ARC a la Ràdio" que va convocar a l'octubre de l'any passat l'Associació de Relataires en Català, i Ràdio Argentona (ací podeu llegir l'acta). Els relats es penjaven a relatsencatala.cat, i el tema general era "SECRETS". Cada mes es van seleccionar cinc relats entre tots els que es presentaren, i el passat dissabte es van lliurar els premis entre tots els finalistes.


Targetó de l'esdeveniment 

           Jo vaig presentar cinc relats en total, i d'ells van ser triats dos: "El codi porpra" dins del tema "Secrets d'Estat", i "El renegat" sobre els "Secrets de confessió".

            Gràcies a les recomanacions de Vicent Terol que em va fer arribar al seu comentari, ara puc posar ací els arxius en mp3 dels meus relats:

 


 

            Moltes gracies, amic!!! 

diumenge, 11 de setembre del 2011

Lliurament dels Premis "ARC a la Ràdio"


Foto dels assistents a l'acte del lliurament del Premi (pressa de "Lo Càntich")

            Ahir dissabte a Argentona es van lliurar els premis "ARC a la Ràdio", convocats per l'Associació de Relataires en Català en col·laboració amb el programa "Històries" de Ràdio Argentona, presentat per la Sílvia Cantos. Es tractava de presentar relats mitjançant el web "relatsencatala.cat" al llarg de tota una temporada (Octubre 2010 fins a Juny del 2011), sobre el tema "Secrets", i cada mes es triaven cinc finalistes, que eren llegits per la Sílvia al programa. No vaig poder assistir-hi al lliurament dels premis, malgrat que dos relats meus havien restat finalistes; "El codi porpra" del tema "Secrets d'Estat" i "El renegat" sobre els "Secrets de confessió". Si cliqueu damunt de cadascun d'ells els podeu llegir, i encara que tinc l'arxiu del programa on va ser llegit "El renegat", no sé com poder posar-lo al blog per a que pugueu escoltar-lo. De totes les maneres, ací teniu l'enllaç amb els arxius sonors: 


            Es poden escoltar els meu relats i també tots els finalistes. Per exemple, al minut 50:20 del programa del 15 de desembre del 2010 hi trobareu "El codi porpra".

            Ací teniu la crònica del Toni Arencón sobre l'acte del lliurament dels premis. Molta felicitat a tots els finalistes, i molt especialment als merescuts guanyadors.

diumenge, 4 de setembre del 2011

La Festa va creixent...


Totes les fotos són del Facebook de Bassot

 II Nit Vicent Andrés Estellés a Ca Bassot (Burjassot, dissabte 3 de setembre 2011)

            Ahir celebràrem la II Festa Estellés al poble del poeta, i si l’any passat va estar una reunió d’amics al corral de la seu que acabaven d’estrenar els companys de l’associació cultural  Bassot, enguany ha calgut celebrar-ho al carrer. Gràcies que no s’ha posat a ploure.

Recitant els sonets de "El gran foc dels garbons"

            He arribat puntual i en primer lloc es celebrava el recital de Poesia a dintre del local.  El poeta Alfons Navarret ha estat, com ja ho feu l’any passat, l’encarregat de presentar el recital, i enguany ha recitat poemes menys coneguts de l’Estellés, com ara “Homenatge a Baudelaire”, “Brussel·les”, etc.. Alguns dels presents també hem recitat poemes del mestre. Jo he recitat tres sonets del llibre “El gran foc dels garbons”, que no vaig poder llegir l’any passat per la poca il·luminació, i també perquè necessitava un canvi d’ulleres. Enguany m’he tret l’espina i després d’explicar una mica el que m’havia passat l’any anterior, he llegit sense cap problema els sonets nº 37, nº 92 i nº 101 del llibre de l’Estellés, que havia agafat de casa meua. També havia pensat llegir el meu poema “Poeta de la dacsa”, però no ha estat possible imprimir-lo. Ací el teniu:

POETA DE LA DACSA

Encara comptes les síl·labes amb els dits de les mans,
com quan érem menuts i no sabíem sumar,
això que ara s’escriu sense metre ni rima,
el vers lliure s’imposa com s’imposa la prosa...
Però a tu t’hi és igual, alfarrasses els versos
com ho feien a casa amb el gra de la dacsa
amb aquell artefacte que muntaven uns homes
per a treure els suros, tanmateix les pellorfes
les llevaven a mà. L’enrenou d’engranatges
i la pols a la gola, i amb aquella romana
rovellada pels segles mesuraven els sacs.
Amb un llapis ben negre anotaven les xifres
al quadern de cuquet de l’escola dels nens...
                                                         A mamar tots els versos!
                                        Com va dir l’Estellés...

***
            
            Han eixit molta gent del públic per llegir poemes, fins i tot l’alcalde de Burjassot Jordi Sebastià, que ha acabat precisament amb el poema d’Estellés que acaba com el meu:

“A mamar tots els versos!”

            En acabar el recital he saludat alguns coneguts, com ara el poeta Antonio M. Herrera, que ha vingut amb la dona. Hem estat raonant una mica i li he presentat al fill d’Estellés que conec des de fa gairebé nou anys, i també he saludat a Eva Sanchis, regidora del meu poble i futura alcaldessa. Després m’he assegut a la taula que tenia adjudicada (com es fa a les bodes). Era a la mateixa taula on estava el meu paisà Joan Daniel Cordero, encara que ja m’havia avisat de que vindria tard. També he llegit entre els meus companys de taula el nom del poeta Lluís Roda. Quan ja hi érem tot asseguts, s’ha presentat un home que amb molta educació s’ha posat a raonar amb mi. Jo, per trencar el gel, li he dit: “Escolta, aquell que està assegut al fons no serà el Lluís Roda?”. Ell m’ha contestat amb un somriure: “Impossible! Jo sóc el Lluís Roda...” Aleshores, ens hem posat a parlar, sobretot de Poesia. Hem parlat del Joan Vicent Clar, el poeta que tant admire de qui el Lluís, que era molt amic, va editar la seua obra completa amb el títol de "Infinitud de paisatge". També parlàrem de l’Ovidi, dels seus llibres de poemes ("Sobre l'hamada", "Buirac d'amor", "Nadir", etc.) i també del meu, que li he dedicat, doncs portava un exemplar damunt.

Raonant a la taula amb el Lluís Roda

            El sopar ha estat molt bé, amb plats típics del País (all-i-pebre, pollastre amb ametlles, tomaca amb tonyina, “esgarraet”, etc.). El vi, embotellat per a l’ocasió, era un vi negre colliter (varietats de raïm sirà i "tempranillo") de la zona de Fontanars dels Aforins.

            Després de les postres (orxata i fartons), ha estat l’actuació de Miquel Gil, que ha interpretat una selecció de les seues cançons, de les que destacaria “L’amor és déu en barca”, amb lletra d'Enric Cassasses, una versió del “Bolero de l’Alcúdia”, i la “Cançó de la rosa de paper”, ambdues amb lletra de l'Estellés. També unes altres que no recorde el títol, però que són d’aquelles amb aire de flamenc, que et posen els pèls de gallina.

Actuació de Miquel Gil

            Després he saludat també al Dominic Keown, que anava amb el seu fill, i que és tot un personatge. A meitat del concert ha vingut el Joan Cordero, acompanyat de Luis Montesinos, que fou professor dels meus fills. Ha vingut tard perquè tenia un compromís a Tavernes de la Valldigna (el poble de J.V. Clar, quina casualitat). Ens hem pres un cafè (amb conyac), i ens hem acomiadat fins una altra ocasió...

Vista general de les taules amb l'escenari al fons 

            L’any vinent, si continua la progressió, potser caldrà fer el sopar al Pati de Sant Roc...