Retalls de primavera

Concert en homenatge a Guillem Agulló, 20 anys després del seu assassinat (fotos meues)

         Ha arribat la primavera amb una força que tot ho accelera. Fins i tot, la cadència rítmica de les entrades d'aquest bloc. Encara no ha passat un mes de l'estació que tant ens trasbalsa als poetes, i ja s'han quedat al tinter tres esdeveniments, que de cap de les maneres vull que resten ofegats al calaix dels forats del gruyère:

IV MOSTRA DE POESIA D'ALCANAR:

Llegint els meus poemes a la IV Mostra d'Alcanar

         El dissabte, 23 de març, quan acabàvem d'estrenar la primavera, i coincidint alhora amb els actes del Dia Mundial de la Poesia, vaig anar a la IV Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, acompanyat del meu amic Rafa Herguido i de l'escriptor Francesc Mompó, que s'hi va apuntar a l'excursió.

         Allí, el mateix que l'any passat, vaig llegir uns poemes, i després anàrem a dinar a les Cases d'Alcanar, amb el Fede Cortés (llàstima de la baixa a última hora del Jordi Pijoan). Com no podia ser d'una altra manera (no vas a anar a les Cases per menjar "carnsalà"...), gaudírem d'un esplèndid suquet de peix i d'un arròs amb llamàntol, per xuclar-se el dits, tot ben regat amb una selecció de bruts ben fresquets, com manen tots els cànons...

Amb el Rafa, Francesc Mompó i Fede Cortés a Les Cases d'Alcanar

HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ:

         El passat dissabte 13 d'abril, va tenir lloc a Burjassot una jornada d'homenatge a Guillem Agulló, quan es celebrava el 20 aniversari de la seua mort a Montanejos, un assassinat perpetrat per un grup de feixistes, que ha restat impune, com tantes altres injustícies que l'Estat compta al seu favor. Allí vaig coincidir amb el Francesc Mompó, de nou, que estava acompanyat del cantautor Carles Pastor, i dels seus músics. Acabaven d'interpretar a l'escenari el poema  "A Guillem Agulló...", que va escriure el Francesc i que va musicar el Carles. Ací el podeu escoltar:

  

         Aleshores, se n'anàrem a sopar a un restaurant argentí que hi ha a Burjassot, una mica allunyat del centre, on es celebrava el concert-homenatge, amb actuacions de Obrint Pas, Feliu Ventura i el grup Atzembla. Després del sopar, tornàrem a la Plaça de l'Ajuntament, on acabàrem la vetllada. Em va agradar molt conèixer el Carles Pastor, que ha musicat molts poetes valencians. A veure si s'anima amb un poema meu... A la plaça també vaig saludar el Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, i alguns polítics que havien acudit a l'acte (David Fernàndez, diputat del Parlament de Catalunya per les CUP i Enric Morera, síndic de Compromís).

Amb el cantautor Carles Pastor

EXPOSICIÓ SOBRE ESTELLÉS A BURJASSOT:

         El dissabte passat, dia 4 de maig, vaig anar a visitar l'exposició "Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances", que sota els auspicis de l'AVL en l'any Estellés, que tanmateix no ha volgut proclamar el govern valencià (supose que per mala consciència, després de tots els gests de menyspreu...), s'oferia al públic al Centre Cultural "El Tívoli" de Burjassot, que compta amb una sala per a aquests esdeveniments. I quin millor que un homenatge a un dels seus fills més insignes.

         Vaig estar completament sol en la visita, doncs es donava la circumstància de que era el darrer dia, i vaig gaudir de la gran quantitat de documents (llibres, manuscrits, discs, cartells, etc.) que hi havia. També fotografies del poeta amb personatges de tota mena, la seua màquina d'escriure Olivetti, la seua estilogràfica Montblanc, i també d'algunes pantalles, on es podia seguir la lectura dels seus poemes per diversos rapsodes. 

         Una exposició molt completa, com ho va ser la crònica que el meu amic pakiu va fer arran de la seua visita al Centre del Carme de la ciutat de València, que és on es va inaugurar aquesta exposició itinerant.

         Ací podeu llegir la seua crònica:

http://pakiu.blogspot.com.es/search/label/Vicent%20Andr%C3%A9s%20Estell%C3%A9s

         I ací podeu veure les fotos:

http://www.avl.gva.es/va/fotosEstelles  

*** 

Dinar a Olocau de la Calderona

 Amb Jordi i Fede (Foto de Mercè Climent)

 

 "Solo de Stradivarius" del Rafa (Foto de Jordi Pijoan)

 El millor la companyia, les rialles i les bones xerrades... (Foto de Jordi Pijoan)

            El passat dissabte, 7 de gener, quan ja havien passat les festes nadalenques, i amb els cossos una miqueta farts de tant de tiberi, havíem organitzat una trobada amb els escriptors Fede Cortés, de Falset, i el Jordi Pijoan de Tortosa, al xalet que els meus amics Rafa Herguido i Mª José Alamar tenen al terme d'Olocau de la Calderona. També estaven convocats l'escriptor Francesc Mompó, company de treball dels meus amics, i la Mercè Climent, ja que la proposta de la trobada (principalment gastronòmica) havia sorgit arran de la Cassola Literària que es va celebrar a Xàtiva a l'octubre, i que va ser on coneguérem el Fede i el Jordi, que havien estat convidats a participar-hi...

          Amb una puntualitat anglesa, com si es tractés d'anar a bombardejar, coincidírem tots a la rotonda de l'Estació de Servei "Los Arcos", on havíem quedat a les 11 del matí "o'clock". També venien les dones del dos escriptors, i els fills del Jordi (Irene i Pau). En arribar al xalet, Rafa ens va amanir un lleuger esmorzar amb pernil, embotits i d'altres llepoleries (anxoves, bacallà, etc.), i al mateix temps, els nostres amics ens obsequiaren amb els seus llibres més recents (el recull de contes del Francesc Mompó "Fronteres de vidre", amb unes magnífiques il·lustracions d'Águeda Climent, i la novel·la curta del Fede Cortés "De Tots Sants a les rebaixes de gener", protagonitzada per la parella de detectius Johnson & Johnson), i també, com no podia ser menys, d'unes quantes ampolles de vi de la terra d'on són, dels que vull destacar el que estava etiquetat amb l'ocasió de la 2ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, de la que tant el Jordi com el Fede són l'ànima mater, i que es va celebrar el passat febrer, encara que també hi havia un blanc espectacular i el cèlebre vermut de Falset.

El Rafa en plena "faena" (Foto de Mercè Climent)

           Després, mentre el Francesc i el Fede ens demostraven els seus coneixements del "ping-pong", el Rafa, amb l'ajuda de la meua dona Isabel, es va posar a guisar els plats que havíem decidit per a la celebració. El conill amb caragols, que en alguns llocs (Benassal) li diuen tombet, que és una de les especialitats del meu amic Rafa, i la paella, que férem per aclamació dels amics que venien de més lluny, i que volien tastar l'arròs fet a la nostra manera. Estava tot per xuclar-se els dits, i la paella duia fins i tot unes quantes vaquetes fines que li donen aquell gust tan deliciós. Tanmateix, el millor de tot la companyia, les bones xerrades i les rialles que tanta falta ens fan en aquests temps de penúries i maldecaps.

"Conill amb caragols" (Foto de Mercè Climent)

                             

                      

"Paella a l'estil de l'Horta (Foto de Mercè Climent)

                                                                               

         

Em sume als desitjos del Jordi, i espere que aquestes trobades es puguen repetir, quantes més vegades millor...

Jordi, Francesc, Fede i jo (Foto de Mercè Climent)

La Cassola Literària

 Totes les fotos són meues

            Acabem de vindre de "La Cassola Literària", una trobada gastronòmica-literària d'escriptors de tot arreu del nostre país, que per tercer any consecutiu ha organitzat el Francesc Mompó. El primer any va ésser al Port de Catarroja, al voltant de l'anguila, i l'any passat a Otos (La Vall d'Albaida), amb els bolets com a protagonistes. Enguany, la convocatòria ens ha fet aplegar a mig centenar de persones (entre escriptors i acompanyants), per enaltir la cassola (arròs al forn), i com no! l'esdeveniment ha tingut lloc a la ciutat de Xàtiva, bressol d'aquest plat tan popular.

Panoràmica des del castell

            Amb els nostres amics, Rafa i Mª José, Isabel i jo ens hem dirigit cap a la capital de la Costera. Havíem quedat a les dotze del migdia a la Font del Lleó, i allí ens esperaven puntuals una bona colla d'escriptors i d'amants de la literatura del nostre malaurat país...

Els dos Tonis (excel·lents amfitrions)

            El Toni Cucarella i el Toni Martínez ens han fet d'excel·lents amfitrions, explicant-nos les diferents portes, fonts i monuments de la seua ciutat que tant s'estimen (no poden amagar-ho). També ens han contat anècdotes de la història de Xàtiva, dignes del programes televisius més corrosius i "horteres" ("Sálvame", "La Noria", etc...). Enfront del magnífic edifici de l'hospital, hem agafat el trenet turístic, que ens ha pujat fins el castell. De ben segur que a peu no haguérem arribat fins a la nit. Una vegada dalt, on per cert corria un airet que res tenia a veure amb la xafogor dels carrers del poble, ens hem fet un refresquet, i a les 2 en punt, hem pujat de nou al trenet que ens ha deixat a la Plaça de la Bassa, ben a prop del Restaurant "Casa la Abuela", on estava encomanat l'àpat que consistia en:

#  Coquetes de la comarca

#  Mullaoret de tomaca en conserva cassolana i bonítol sec

#  Formatge de la Llosa amb confitura de taronges primerenques

#  Sardina, pimentó amb ceba i ou de corral a baixa temperatura

#  Arròs al forn de Xàtiva (CASSOLA)

#  Monjàvena i gelat de llet merengada amb xocolata

              #  El menú inclou: vi blanc/negre, DO València; Aigües / cerveses / refrescos; pa/ café/ infusions.

Francesc Mompó, presentant les lectures

            Després del dinar s'han llegit per part dels autors, les obres que havíem fet per a l'ocasió, que és l'altra qüestió que duu implícita aquesta convocatòria. Enguany s'han llegit per ordre invers (de la Z fins la A), segons el primer cognom de cadascun dels escriptors participants. És per això que a mi m'ha tocat al final, i la veritat és que no sabria dir el total dels rapsodes, però més o menys hem estat una vintena llarga, i han hagut de tots els estils i gèneres. Tanmateix, m'agradaria ressaltar (per original i divertit) el relat del Jordi Pijoan, que estava assegut al meu costat, i que venia des de Barcelona (encara que és de la ciutat de Tortosa). Ha fet un relat de ciència-ficció, que ha fet riure a tots els presents. També m'ha agradat molt el relat que ha llegit Toni Cucarella, un relat emotiu i tendre que rememorava aquells anys de penúries i misèria que esperem no tornen mai més...

Un dels rapsodes en plena acció

          La qualitat dels texts ha estat excel·lent, i l'acte ha acabat sense una convocatòria ferma per al proper any, encara que hi ha algunes propostes que caldran ser estudiades pels organitzadors, abans de decidir-se per la més adient.

          Espere poder estar present allà on es realitze la propera trobada...

Foto de tots els escriptors participants 

           I, ja per finalitzar, ací us deixe la meua participació:

L’ARRÒS AL FORN

             Al meu poble a la cassola sempre li hem dit l’arròs al forn. Era un menjar dels dissabtes, potser perquè les dones s’alliberaven així una mica de la seua atrafegada vida al llarg de tota la setmana… Encara me’n recorde de com anaven en processó, amb les cassoles de fang ja amanides, fins el forn, on per pocs diners tenien un plat exquisit.

La cassola d’arròs

que les dones portaven

els dissabtes al forn

i Manolo, el forner,

quan havia empalat

la darrera fornada

les anava posant

a la boca del forn

com en un ritu antic;

les canviava de lloc,

guaitava la cocció

de l’arròs i també

d’unes altres cassoles

amb creïlles, pebrots,

albergínies i cebes,

que s’havien de coure,

però res tan exacte

com el punt de l’arròs...

La cassola llavors

agafava uns colors

com un llenç de Miró,

amb els grocs ben al fons,

les tomaques de roig,

les creïlles daurades

escampades pertot,

botifarres ben negres,

i també les costelles,

el millor del bacó,

i recorde els cigrons,

ben daurats i cruixents,

i enmig de la cassola

la cabeça dels alls

de color ben morat

rematant l’obra d’art,

i després les olors,

la flaire de l’arròs

quan l’acaben de treure.

Us podria parlar

d’aquell gust deliciós

però, ja n’hi ha prou;

Un bon arròs al forn

és un àpat dels déus,

però ara us vull parlar

de les postres millors

per gaudir a la gana

la cassola d’arròs...

Parlaré del meló:

Res no m’agrada tant

com un bon meló,

el meló de tot l’any

com li diem al poble,

amb la pell del color

dels gripaus de les basses,

amb els signes escrits

de l’alfabet hebreu,

les mateixes lletres

en que va escriure Déu

els seus deu manaments

que va rebre Moisés,

(puc jurar que era així

en aquella pel·lícula

de Cecil B. De Mille).

 Això sí! que siga gros,

fresquet de la nevera

i una mica tirant,

-digueu-me maniàtic-

allò que quan l’obres

el tall va per davant

del ganivet i cruix,

i amb tot aquell sucre

regalimant pels llavis...

No vull una altra fruita;

després del plat d’arròs

doneu-me un bon meló!!!

***

5  de juliol de 2011

Francesc Arnau i Chinchilla

 ***

Pròximament crònica de l'acte a:

SECCIÓ DE LA REVISTA DIGITAL "LO CÀNTICH"

                               També han parlat de la notícia:

                               * Levante EMV

                               * El País

                               * Portal de Xàtiva

                               * Uendos, Greixets i Maremortes

                               * El nét del tio Pipo

                               * Cucarella "En roba de batalla"

                               * Els primers gestos del verd

                               * El bloc de la Núria

                               * Sota la Creueta

Els nostres peculiars "Sanfermins"...

  

 

Totes les fotos són de Lluís Montesinos (aquesta és de portada)

Dedique aquesta crònica a la memòria dels absents: (Juanito "Barraca", Felipe "Dolcet", Miguel "El Pitufo" i Pepe Mateu "El Nabet")

            Fa més de quinze anys que anem a Navarra als nostres particulars i peculiars "Sanfermins". El primer que cal dir és que no som gens aficionats a la festa del bous, però ens agrada l'ambient que hi ha al voltant de la festa "pamplonica". També és veritat que de tot el cap de setmana, tan sols passem a la capital navarresa, unes poques hores del divendres (Sidreria de la "Cuesta de Santo Domingo", i recorregut de "l'Encierro"), i el dissabte que anem a la Plaça de Toros a veure el final de "l'Encierro" i una mica les vaquetes. Alguns anys també hem estat el dissabte per la nit a Pamplona, veient els diferents concerts que tenen lloc a la ciutat, com ara, quan vingueren els amics asturians, i ens passàrem tota la nit respirant l'ambient de la nit a la capital navarresa. No ha estat el cas d'enguany...

Els "set magnífics" d'enguany

           La nostra veritable festa és gastronòmica, i comença a Vilafranca del Maestrat, on passem per a esmorzar i a replegar els amics Narcís i Pepet. Dos bons elements, que vénen des de fa molts anys. Després anem a Tudela, on dinem (enguany al "Restaurante Iruña"), però també hem anat uns altres anys al "Trentaitrés". Les especialitats són les verdures, però tot és de primera qualitat, fins i tot el peix (done fe...). Per la vesprada arribem a Pamplona-Iruña, i després de comprar les samarretes, mocadors i d'altres "souvenirs", com a bons turistes, anem fent el recorregut del bous, però al revés, i a la "Cuesta de Santo Domingo" hi ha una sidreria on sempre fem un refrigeri, i on enguany ens trobàrem amb Ximo Munné, un company que treballa amb mi a la Ford. Cal dir que la furgona on anem (de lloguer sense conductor), la deixem a l'aparcament públic (enguany hem estrenat el de la Plaça del Castell "Gaztelu Plazoak" que estava des de fa uns quants anys en construcció). Aleshores, se n'anem fins a Estella-Lizarra, on tenim les habitacions reservades ("Pensión San Andrés"). Sopar al "Restaurante Casanova", un dels millors en relació qualitat/preu, i a dormir ben prompte. Demà cal matinar per anar a "l'Encierro", encara que enguany vàrem comprar les entrades per la Plaça de Bous el mateix divendres. A l'endemà, dissabte, ben aviat a la furgona i cap a Pamplona (una trentena de quilometres). Rafa, es queda a un bar dels voltants i nosaltres entrem a la Plaça, on després de veure entrar el ramat de bous, ens quedem una estona més veient les vaquetes. Enguany ha triomfat un xinès vestit de "Superman" (fins i tot amb la capa), coretjat pel personal, que és prou especial (xino, xino, xino... i fent la reverència amb les mans com al Camp Nou quan Messi fa un partidàs).  A continuació comença el turisme. Primer esmorzar a "Puente la Reina"-Gares, després visita a les bodegues del "Castillo de Monjardín", on hem comprat unes ampolles de vi, a Abarzuza per comprar el "patxaran", a Estella, a la carnisseria dels germans Aguinaga, on sempre comprem la "xistorra", i al Parc Natural  d'Urbasa-Andia, un paratge magnífic que sempre visitem (per nosaltres és com La Meca), on hi ha animals pasturant (cavalls, vaques, ovelles, bacons, etc.), i on enguany hem dinat al restaurant del càmping. 

Al Carrer Estafeta...

            Després hem baixat una altra vegada a la pensió, i després de la siesta, hem fet un recorregut turístic per Estella, per ensenyar-los la ciutat als debutants d'enguany (Lluís i Eduard). Això sí, abans ens passàrem per reservar taula al restaurant de "Katxetas", on es pot menjar la millor carn de bou de la comarca (espectacular com deia l'Eduard). El menú sidreria, a més dels "xuletons" que són de prop d'un quilo, també inclou truita de bacallà, pimentons del piquillo, etc... Després ens passàrem per "La Floridita", el pub regentat pel nostre amic Jordi, que coneixem des dels primers viatges.

         A "La Floridita" (Estella-Lizarra)

           A l'endemà diumenge, tornada cap a casa, passant per Vilafranca, on dinàrem a l'Hotel "Los Arcos", magnífic establiment on es pot degustar els plats tradicionals de la Comarca del Maestrat (olla, sopa de pastor, cabrit al forn, ternasco, cuallada, etc...).

Camí de tornada (al fons la ciutat de Morella)

            I res més, després de treure els comptes hem tornat al nostre poble a passar calor, però la veritat és que no s'està en cap lloc com a casa... Però de vegades ens prova alguna escapadeta com aquesta...   

Per les terres de Conca

Totes les fotos són de la meua propietat

El passat cap de setmana, aprofitant el pont de la Constitució, viatjàrem a Conca, un indret que no coneixia gaire, això que la meua sogra és d’un poble de la província, en concret de San Lorenzo de la Parrilla.

Eixírem de casa el divendres al vespre amb els nostres amics (Rafa, Lola, l’altre Rafa i Mª José) i ja en la carretera de Minglanilla a Conca, estava tot nevat i el termòmetre va arribar fins els nou graus sota zero.

Foto: El naixement del Cuervo, tot un miracle de la Natura.

Una vegada a l’allotjament “El Rento”, ben a prop de la capital, planificàrem les excursions a realitzar així com les visites als llocs d’interès turístic de la ciutat. Decidírem fer excursions a la “Serranía”, on visitàrem la “Ciudad encantada” un dia i el naixement del riu Cuervo (un miracle de la Natura) un altre. El trajecte que transcorre a la vora del Xúquer és molt pintoresc, amb flora i fauna en estat feréstec. Vull destacar la visita del primer dia al poble de Las Majadas, on dinàrem en “Casa Raquel”, uns fesols amb orella de porc i unes xulletes de xai per xuclar-se els dits. I el cas és que l’oratge ho demanava, doncs hi havia una nevada de collons, amb els carrers tots plens de gel.

De les visites que férem a la ciutat, cal destacar la Catedral, el Museu d’Art Contemporani que està a les “cases penjades”, i sobretot els nombrosos bars de tapes que estaven a rebentar a qualsevol hora del dia. Els nostres amfitrions Esther i Aurelio ens acompanyaren pels llocs de més ambient ("El mesón de Fidel", "La Ponderosa", "La Tinaja", "La bodeguilla de Basilio", "El mesón de José", etc...). Per cert, que em va sorprendre la bona qualitat del vi blanc de la comarca. Tot un descobriment!

Res més, el dimecres, que per cert era el dia del nostre aniversari de bodes (trenta-un "tacos") se’n tornàrem cap a València i fins una altra ocasió en que els déus ens siguen propicis, hem mamprès amb la rutina quotidiana... Veges tu, quin remei?

Un dia deu (10)

Amb els amics a la Tasca Serapios, en Carrica (Peñalba), pedania de Segorb.

Després del dia nou (9), en el que hi vaig anar a la Festa pel Valencià (celebràvem el 25è aniversari), i fins i tot vaig tenir l'ocasió de poder dedicar-li el meu llibre de poemes al President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que es trobava de visita, avui ha estat un dia deu (10), això que demà no faig pont, i no parle de la casualitat de que avui era el 10/10/10, que per cert, ja és prou casualitat... Fins i tot, hi ha alguns que s'han casat de manera col·lectiva, però nosaltres no, aquest no és el nostre cas, doncs ja estem casats i ben casats...

El President del Parlament de Catalunya, a qui li vaig dedicar el meu llibre.

Nosaltres hem anat a Soneja, on ens esperaven els nostres amics Salva i Mª Dolores, i després de fer-nos un vermut al Mesó de la plaça del poble, ens hem dirigit a la Tasca Los Serapios, en Carrica (Peñalba), propera pedania de la població de Segorb, on hem dinat:

"Uns entrants a base de calamars, sèpia, clòtxines, mandonguilles de bacallà, saquets de creïlla, ous durs arrebossats, llagostins, patates braves, orella i morro de porc, caldereta de cua de bou, cuetes de bacó rostides, etc., i després de tot això (estava espectacular) jo m'he demanat un plat de lluç a la planxa amb guarnició. Tot ben arruixat amb vins de la Rioja i de Rueda (jo he begut un Marqués de Riscal de raïm Verdejo boníssim)".

I el que sempre diem, perquè és la veritat: El millor de tot, la companyia!

Fins a una altra ocasió com aquesta, que espere no tarde massa...

© Francesc Arnau i Chinchilla