Imatge del Google
La Literatura en general, i en particular la novel·la, moltes vegades tan sols té una funció d’entreteniment (que no és minsa), i això passa sobretot quan llegim aquelles novel·les que no volem que s’acaben tan prompte. Així acaba de passar-me amb “Maletes perdudes”, la primera novel·la de Jordi Puntí, publicada per l’Editorial Empúries de Barcelona al Febrer del 2010, i guardonada amb el X Premi Llibreter que li va atorgar el Gremi de Llibreters de Catalunya.
La història narra les peripècies de quatre germans, fills del mateix pare, que busquen el rastre d’aquest, que ha desaparegut. Així van coneixent la biografia de Gabriel, el personatge principal, que junt amb el seu amic Bundó, van créixer en un orfenat i després van treballar junts, fent mudances per tota Europa, on el Gabriel va anar disseminant la seua prole de país en país. És així com anem coneixent la vida d’aquests personatges i també del seu company Petroli, mentre que els fills (tots es diuen Cristòfol) van intimant entre ells i agafant-se “carinyo”.
No vull desvetllar més dades de la trama, tan sols dir que m’ho he passant molt bé llegint les aventures d’aquests camioners per l’Europa dels anys seixanta, i per això la recomane a tots aquells que vulguen capbussar-se en la lectura, tan sols amb el propòsit de passar-s’ho bé.
De ben segur que amb aquest llibre ho aconseguiran.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](https://lh3.googleusercontent.com/blogger_img_proxy/AEn0k_sYiBem8Mvv7Isi2xH3Q0kHS5-LHbhLPqdq4GCMfQEB9THv6lgEs-FShsZpbzCwVC7eV8_N8dEp8S11x2lqdn2Aa0eJFhjrmawFEXpKGiPGdrbXTLLwuoC79PLS=s0-d "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
.JPG)
