2012, un any de mobilitzacions

Totes les fotos són de la meua filla Núria

Aquesta foto no...  Aquesta és meua!

    

Regla de tres inversa: Menys corrupció i més educació (IES Malilla)

            L'any que hem encetat a penes fa un mes, té tota la traça de convertir-se en un dels més calents de la història recent, i no parle de les temperatures precisament. M'estic referint a les mobilitzacions populars contra l'ofensiva del capitalisme més ranci, que deixa en la impunitat el frau fiscal, la corrupció dels polítics, els contractes blindats dels directius, etc., mentre que s'està acarnissant amb la classe treballadora (sobretot amb les classes mitjanes, doncs, a les més baixes ja no els pot demanar que s'apreten més la corretja). 

Les retallades ens maten...

            A les pujades de l'IRPF i de l'IBI (el del Patrimoni no cal que paguen res, pobrets...), cal afegir les retallades socials que, dia  rere dia, van surant (col·legis concertats, centres d'educació especial, beques, persones amb discapacitats, ajudes als majors, farmàcies, centres de salut, llibres de text, etc.). 

Fotomuntatge de la xarxa: (I que "El Lute" ens perdone per la comparació...)

            Tot això ens afecta ben directament, però per una altra banda, van proliferant i eixint a la llum com els bolets a la tardor (qui va deixar caure les espores?) tota una sèrie de casos de corrupció que mamprenen a les més altes instàncies (el gendre del cap d'Estat), i continuen als governants de tots els estaments, però que hem de saber fins on arriba en cada cas la importància dels "xoriços" (no vull emprar altres denominacions, que serien més adients, com potser la que feia servir el personatge principal de "La escopeta nacional" quan es referia al seu paisà Castanys: "Eixe que se'n vaja!"... Sí que és cert, que al País Valencià, la cosa ja se n'ix una miqueta de mare, i que segurament s'han pensat que la victòria electoral és com una espècie de patent de corsari, que dóna dret a tot (fins i tot el dret a riure's en la nostra cara). I això no ha d'ésser així, almenys al meu entendre...

Al remat han aconseguit que entrem al Guinness: Som els més corruptes del món!!!

            Mentrimentres, tot el món s'està descollonant de nosaltres, quan estan veient que hem assegut a la banqueta dels acusats al jutge que li va posar els collons a la gola al mateix Pinochet, i que ha estat una referència mundial de que ací s'estava fent justícia. El seu delicte? Que els ha fet enrogir la cara de vergonya, perquè ja m'explicareu que després de gairebé quaranta anys de la mort de Franco (els mateixos que va estar al poder) no hagen estat capaços de condemnar el Règim, encara que siga només per això, per haver-se alçat en armes (rebel·lat) contra el poder legal i democràtic (la II República).

       Bé, ho deixe ací perquè supose que al llarg d'enguany es parlarà molt a sovint d'aquestes qüestions...

            I a nosaltres ens cal fer com sempre... A les barricades!!!

Els Sindicats convocaren la "mani"

            I ací us deixe una galeria de fotos de la darrera "mani", convocada pels sindicats "Contra les retallades dels Drets Socials", a la que vaig assistir-hi amb la meua filla Núria:

Escoltant el soroll de fons...

Això ho paguem tots!!!

La Sanitat pública, ni tocar-la...

Advertència: LES RETALLADES EN SANITAT MATEN!!!

***

Manifestació a València contra les retallades

 Totes les imatges presses del Google

           Avui dijous, 26 de gener tindrà lloc a València, i també en altres ciutats del País, una manifestació contra les retallades dels drets socials, que ens ha imposat el govern del PP, mentre que tots els xoriços que estan eixint dia rere dia, estan rebent tot el seu silenci, quan no la seua complicitat.

           Què s'han pensat? Que som masoquistes, imbècils o babaus? Doncs, no!!! Tothom no és així. Jo almenys ho denunciaré fins que reste sense alè... Perquè des de fa prou de temps estic molt indignat, i quan veig la impunitat amb la que campen tots els "manguis", que no tenen ni la vergonya de callar-se, sinó que ben al contrari, encara treuen pit tot agosarats perquè la gent els continua votant... Aleshores, la meua indignació va creixent com els rius en el temps de les pluges, i per posar un exemple, la transcripció de les gravacions de les converses dels implicats amb "el Bigotes" són per a posar-se directament el passamuntanyes...

         I més encara quan acabe de saber que els acusats del cas Gürtel han estat declarats "no culpables" pel jurat popular que els ha jutjat per 5 vots contra quatre (cert que nosaltres som els veritables culpables, i no ells, pobrets...):

          CLIQUEU ACÍ PER A VEURE-HO!!!

         

            I encara tenen els collons de sentar a la banqueta al jutge que més ha lluitat per redreçar la memòria de tots aquells als que els hi va ésser trepitjada, amagada i capgirada... Quina vergonya!!!

            Com ja vaig manifestar a alguns amics, encara que els semble que ho dic per dir-ho...

            Tinc ganes de fer el mateix que el famós jugador d'escacs Valery Karpov als anys seixanta:

DECLARAR-ME APÀTRIDA!!!  

Subhasta d'art per la Marató de TV3

Cartell de la subhasta del proper dissabte

            El proper dissabte, dia 21 de gener, tindrà lloc la subhasta de les il·lustracions que encara resten per vendre de les més de cinc-centes (que es diu molt prompte) que s'han realitzat per a col·laborar amb el projecte d'enguany (Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits).

             Serà a les 7 de la vesprada, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Premià de Dalt. Ací podeu veure la crida que ha fet la presidenta de l'Associació de Relataires en Català (ARC), que ha estat la principal impulsora de la iniciativa:

Benvolguts/des,

autors, autores, artistes, col·laboradors, escoles, associacions, entitats...

Volem convidar-vos a la SUBHASTA d'obres que tancarà el projecte"Poemes per a la Marató",

que tindrà lloc el dissabte 21 de gener a les 7 de la tarda

a la sala d'Actes de l'Ajuntament de Premià de Dalt

(Plaça de la Fàbrica, 1 Premià de Dalt)

trobareu més informació:

a la web "Poemes per a la marató"

i a la de "Relats en Català"

(cliqueu a sobre per obrir l'enllaç)

Aquest acte compta amb la col·laboració de l'Associació d'Artistes i de l'Ajuntament de Premià de Dalt

Hi haurà recital poètic i un vernissatge al final per a celebrar l'èxit del projecte.

Us hi esperem!!!

Gràcies!

Montse Assens

Associació de Relataires en Català

***

NOTES:

1- Aviat us donarem més informació sobre l'edició del llibre amb "La Comarcal Edicions"

2- Si algú de vosaltres vol adquirir una obra i no pot venir a la SUBHASTA, feu-nos-ho saber i si encara no està venuda us la reservem i us l'enviem per correu postal.

(preus assequibles i negociables i l'import va íntegre per a la marató)

Podeu consultar el llistat aquí:

http://poemesperalamarato.blogspot.com/p/illustracions.html

Si l'obra que voleu adquirir és de l'Escola d'Art ARSENAL  de Vilafranca,

us hi posarem en contacte perquè la pugueu adquirir (i també us l'enviaran per correu postal)

3- Si us plau, convideu als vostres amics i ajudeu-nos a difondre la Subhasta

***

El meu poema "Oroneta", il·lustrat per Mario Aguilar de l'EMA Arsenal

Blog del Col·lectiu "GOde Poesia"

      

Imatge: Uns versets meus sobre una foto de pakiu

          GOde Poesia és un col·lectiu que va néixer al poble de Godella (l'Horta), el passat mes d'octubre, amb la intenció de fomentar totes aquelles activitats relacionades amb el món de la Lírica, i de l'Art en general, que el nostre poble havia assolit els darrers anys, però que la situació de penúria econòmica a què ens han abocat les administracions públiques, ha fet que totes aquestes iniciatives hagen restat deixades al calaix de l'oblit. Segurament els espectacles macro-mediàtics, que paguen amb els nostres diners, els reporten més beneficis que no pas els que podem oferir els artistes del poble.

     Ara hem obert aquest blog, on anirem proposant-vos les nostres idees, i us convidem alhora a fer-nos arribar les vostres...

         Moltes gràcies!!!

Col·lectiu GOde Poesia

Imatge: Un haiku meu sobre una foto de pakiu

Dinar a Olocau de la Calderona

 Amb Jordi i Fede (Foto de Mercè Climent)

 

 "Solo de Stradivarius" del Rafa (Foto de Jordi Pijoan)

 El millor la companyia, les rialles i les bones xerrades... (Foto de Jordi Pijoan)

            El passat dissabte, 7 de gener, quan ja havien passat les festes nadalenques, i amb els cossos una miqueta farts de tant de tiberi, havíem organitzat una trobada amb els escriptors Fede Cortés, de Falset, i el Jordi Pijoan de Tortosa, al xalet que els meus amics Rafa Herguido i Mª José Alamar tenen al terme d'Olocau de la Calderona. També estaven convocats l'escriptor Francesc Mompó, company de treball dels meus amics, i la Mercè Climent, ja que la proposta de la trobada (principalment gastronòmica) havia sorgit arran de la Cassola Literària que es va celebrar a Xàtiva a l'octubre, i que va ser on coneguérem el Fede i el Jordi, que havien estat convidats a participar-hi...

          Amb una puntualitat anglesa, com si es tractés d'anar a bombardejar, coincidírem tots a la rotonda de l'Estació de Servei "Los Arcos", on havíem quedat a les 11 del matí "o'clock". També venien les dones del dos escriptors, i els fills del Jordi (Irene i Pau). En arribar al xalet, Rafa ens va amanir un lleuger esmorzar amb pernil, embotits i d'altres llepoleries (anxoves, bacallà, etc.), i al mateix temps, els nostres amics ens obsequiaren amb els seus llibres més recents (el recull de contes del Francesc Mompó "Fronteres de vidre", amb unes magnífiques il·lustracions d'Águeda Climent, i la novel·la curta del Fede Cortés "De Tots Sants a les rebaixes de gener", protagonitzada per la parella de detectius Johnson & Johnson), i també, com no podia ser menys, d'unes quantes ampolles de vi de la terra d'on són, dels que vull destacar el que estava etiquetat amb l'ocasió de la 2ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, de la que tant el Jordi com el Fede són l'ànima mater, i que es va celebrar el passat febrer, encara que també hi havia un blanc espectacular i el cèlebre vermut de Falset.

El Rafa en plena "faena" (Foto de Mercè Climent)

           Després, mentre el Francesc i el Fede ens demostraven els seus coneixements del "ping-pong", el Rafa, amb l'ajuda de la meua dona Isabel, es va posar a guisar els plats que havíem decidit per a la celebració. El conill amb caragols, que en alguns llocs (Benassal) li diuen tombet, que és una de les especialitats del meu amic Rafa, i la paella, que férem per aclamació dels amics que venien de més lluny, i que volien tastar l'arròs fet a la nostra manera. Estava tot per xuclar-se els dits, i la paella duia fins i tot unes quantes vaquetes fines que li donen aquell gust tan deliciós. Tanmateix, el millor de tot la companyia, les bones xerrades i les rialles que tanta falta ens fan en aquests temps de penúries i maldecaps.

"Conill amb caragols" (Foto de Mercè Climent)

                             

                      

"Paella a l'estil de l'Horta (Foto de Mercè Climent)

                                                                               

         

Em sume als desitjos del Jordi, i espere que aquestes trobades es puguen repetir, quantes més vegades millor...

Jordi, Francesc, Fede i jo (Foto de Mercè Climent)

La nit de Reis

Imatge pressa de la xarxa 

"I la vespra de Reis 

anàvem a plegar

garrofes al secà

i brossa pels cavalls

dels patges i els camells,

i posàvem al damunt

de la còmoda uns gotets

de mistela i conyac..." 

            Quan venia la nit, després del sopar, els nens estàvem nerviosos i porucs, i llavors els majors començaven el show...

            L'amic de mon pare venia a casa nostra i ens preguntava si havíem sigut bons en un valencià ben nostrat, ben del poble. I nosaltres que no gosàvem dir ni pruna. No ens eixia la veu de la por que teníem. Tot un nus a la gola...

            Per la vesprada havíem anat a "la Muntanyeta" on havíem agafat brossa pels camells. Posàvem copes de licors a la còmoda. Després els nostres pares muntaven el show... Com s'ho passaven! Cops a l'escala, sorolls als quartos... Aleshores, els més agosarats pujàvem a veure. I allí estava el rei negre, amb la cara mascarada, una cortina per capa i un plomer a la mà... I els xiquets que ens cagàvem de por:

"Has sigut bo?

T'has portat bé?

Ajudes a la mare?"

            I tu dient a tot que sí, amb un filet de veu...

***

5/01/2012

Ja vénen els Reis!

"Ja vénen els Reis!" Antonio Martínez (Godella, 1979) -oli sobre llenç- 80 x 65 cms.

CARTA ALS REIS

" Descripció del quadre d'Antoni Martínez que hi ha al menjador de casa meua, presentat al 14è Repte Poètic Visual (fora de concurs) ."

Han anat a portar a l'infant
la Maria i el Pau, i la iaia que paga,
a lliurar-li la carta al Rei Mag
a la tenda de roba del Carrer Sant Vicent,
esperaven trobar-se al Patge Reial
i no al mateix Rei Gaspar.
Recorden, fa alguns anys,
la vergonya, en quedar-se prenyada...
La Maria estudiava
i el Pau treballava d'aprenent en un bar.
Marededéu, quin disgust!
Encara arrupeixen el cap,
mentre el nen mira tot descarat
la disfressa del Rei que li dóna la mà
per a que li la bese...
"-T'has portat bé?
-Has sigut bo?
-Mira que sinó et durem
un muntó de carbó."
(Li diu amb una veu estranya,
que ha après per a que no
el reconeguen els veïns del carrer...)
La Maria i el Pau encara se'n recorden,
doncs, no fa tants anys,
quan la vespra de Reis
anaven a collir
la brossa pels camells,
i posaven també el poal d'aigua,
i les copes de mistela i conyac...
Uns temps que mai més no vindran!



***

23/XII/2.007