Contra la Reforma Laboral!

Cartell de la convocatòria al País Valencià

            Demà ens veiem a la "mani" i quan tinga temps ja us donaré les meues raons... Però la veritat és que "indignat" em sembla un terme lleuger, perquè jo estic ja ratllant en rabiós... Ja sabeu, la vessant estellesiana de la ràbia:

FUNDACIONS DE LA RÀBIA

Lentament edifique i dolorosament

aquest cant, que és un cant, més que d’amor, de ràbia,

d’una ràbia que funda les dinasties bíbliques,

d’una ràbia que crea, més que els versos, els pobles.

És la ràbia d’un poble o la ràbia d’uns pobles

creuats de banda a banda pel senyal de la guerra,

una vida precària, un amor clandestí,

les paraules ocultes cautament als calaixos,

tot allò que no fou possible i és possible,

i hauria estat possible, però no fou possible,

com si únicament ara l’aigua arribàs a l’àtic.

No ens podíem besar si no era ocultament,

i si no ens sorprenia la Moral d’uniforme

i si era a la platja la Moral a cavall.

Hòmens d’ordre vigilen de reüll el que escrius,

els hòmens que s’han fet grossos en la postguerra.

Hem pecat per això, perquè no se’ns deixava

existir plenament, amar-nos plenament

amb aquell impudor que la vida demana,

aquell amor capaç de fondre tots els ploms,

rebentar les perilles, deixar el món a fosques.

***

            I ara, després de llegir els versos del poeta de Burjassot, veritablement em pregunte...

Tornarem a viure el passat?

Aconseguiran que els treballadors tornem a ser esclaus?

Els mercats van a dirigir el nostre futur?

I, com deia aquell, qui pregunta ja respon:

No! Jo dic no! diguem no! Nosaltres no som d'eixe món...

 

            I ara em direu: I tu, Francesc, que sembles un xicon tan seriós, per què vas a la "mani"?

Doncs, mira tu...  Perquè vull!

           Però, per a què us vaig a enganyar... El que no puc resistir és que, encara ens vulguen fer combregar amb rodes de molí... Sí, perquè les seues reformes econòmiques ja les coneixem des de fa alguns anys: 

***