divendres, 20 de desembre del 2013

Homenatge a Dª Amparito


A les escales del Molí (Fotos: Andreu García )

         El passat dissabte, 14 de desembre, els antics alumnes del Molí li vam retre un merescut homenatge a Dª Amparito, la mestra dels pàrvuls d'aquell col·legi.

Ximo Vives entrega la placa commemorativa a Dª Amparito

         Hagueren parlaments de l'alcalde de Godella (San Félix), de Ximo Vives (un dels principals impulsors), i molts altres dels assistents, que ens contaren anècdotes d'aquelles anys, i també de Dª Amparito (visiblement emocionada), que ens va relatar com va arribar al nostre poble allà pels anys quaranta, procedent d'Aragó.

Dª Amparito, la nostra primera mestra

         Palau ens va oferir una peça musical al piano, inspirada en una de les cançonetes que cantàvem els xiquets, i Apa ens va cantar amb la seua veu potent, les cançonetes que jo mateix havia fet per a l'ocasió.

Josep Aparicio "Apa", cantant els meus versets.

         Després de la foto de rigor a les escales, va haver-hi una "picaeta" a l'antiga classe on Dª Ampartito ens va ensenyar les primeres beceroles, que va estar per gentilesa de l'Ajuntament, i també es va fer de manera informal, la proposta de posar el nom de Dª Amparito al costat del del seu marit (Don Tomás), al carrer que duu el seu nom.

Palau  al piano...

         Entre tots els que ens vam quedar encara tinguérem temps per fer una improvisació sobre un poema del meu llibre, sota la direcció de Palau i amb la veu de tenor de Pepito (Apa).

La tauleta dels cagons (aproximadament  l'any 1960)

***
  A l’Escola del Molí
les primeres beceroles
vam aprendre enmig dels jocs,
i les primeres cançons,
els números i les hores.

Aquell rellotge de fusta!
Aquelles lletres pintades!
La pissarra amb els dibuixos,
la tauleta dels cagons
i els xiquets jugant al rotgle.

***

dijous, 28 de novembre del 2013

Presentació del llibre "Paraula d'Espriu"


Invitació a l'acte de la presentació del recull

         Ací teniu les comunicacions  de l'ARC sobre la presentació del llibre "Paraula d'Espriu", que ha estat editat arran de les participacions al concurs que va organitzar la mateixa ARC, i que compta amb la finalitat solidària de recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany està dedicada a les malalties neurodegeneratives. La gala tindrà lloc el proper dissabte, 30 de novembre a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, i malgrat que al recull hi ha el meu poema "He caminat estances de la casa...), no podré estar a l'acte, com m'agradaria, però el meu pensament serà amb tots vosaltres, companys...

         Programació de la gala:



***

dissabte, 16 de novembre del 2013

Estellés euskaraz (presentació del llibre)


Plantar cara a la vida (Marc&Marc)
          El diumenge passat, dia 10 de novembre, era el dia del meu 60è aniversari (com passa el temps!), i després de vindre de la caseta de Bétera, on celebràrem l'esdeveniment amb escreix, vaig anar al Teatre "Capitolio", per a estar present en un acte insòlit: La presentació d'una antologia dels poemes d'Estellés traduïts al basc. 

          L'acte va estar presentat per Paco Inclán, i Héctor Arnau, que han estat els que han parit aquesta obra, encara que això no vol dir que hagen copulat  (o potser sí, no ho sé...), doncs és ben difícil dur a terme avui en dia una tasca com aquesta de traduir llengües "minoritàries", per no dir-les residuals i apunt d'extingir-se... I una merda! Això voldrien alguns...

          Van intervenir (entre d'altres), Laia Climet (Edicions 3 i 4), Vicent Anyó (Fundació VAE),  Eduard Marco i Escamilla (poeta del nostre poble), Josep Aparicio "Apa" (la millor veu de l'Horta), i els rapsodes Gemma Sanginés, Dabid González (membres de la Euskalzaleok-Valentzia) i Lluís Carmona (impulsor del projecte), que van fer que la poesia del nostre poeta nacional s'escoltés per primera vegada en euskera al nostre poble.

La millor veu de l'Horta (Héctor Arnau "dixit")
          També assistiren a l'acte les primeres autoritats dels pobles de Godella i Burjassot, que han col·laborat amb aquesta edició històrica de la poesia estellesiana, al costat de la Fundació VAE...
Després, Marc Sempere i Marc Egea ens oferiren el concert "Plantar cara a la vida", una visió diferent dels poemes d'Estellés, amb acompanyament instrumental inèdit...

          I ja per acabar, tan sols dir que el proper 8 de desembre serà presentat a la "Durangoko Azoka" (Fira del Llibre en Basc) a la localitat de Durango. Gerardo Markuleta, poeta i traductor dels poemes, també va intervindre a l'acte, i va dir que la traducció al basc dels poemes d'Estellés era una assignatura pendent per a la literatura basca, que ara s'havia fet realitat.

Cloenda de l'acte (totes les fotos són d'Andreu García)

***
   

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Homenatge a Estellés (concert d'Apa al "Capitolio" de Godella)

Cartell del concert

         El passat dissabte, 26 d'octubre vaig anar al concert que el meu paisà i amic Josep Aparicio "Apa" va donar al Teatre "Capitolio" de Godella. Era la segona funció, doncs el divendres a les 22,30 hores havia estat l'estrena, però per motius del meu treball a torns (com sempre), vaig haver de posposar-ho al dissabte a les 20,30 hores.

          Es tracta del mateix espectacle que es va estrenar al Teatre Micalet de València el passat 28 de juny amb el títol de "Poemes i cançons", i que estava dedicat en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, del que enguany es celebra el 20è aniversari de la seua mort, i que per això se li ha dedicat l'any (Any Estellés), encara que no ha estat una commemoració amb tot el suport institucional que hagués calgut, quelcom del més normal, atenent qui són els nostres governants autonòmics...

Carles Cano recitant l'Estellés (Foto: Andreu García)

          El concert, que estava basat sobretot en tot el repertori de l'artista godellenc, primordialment en el seu darrer treball discogràfic "Cants i cants", però també tenia la novetat dels poemes estellesians recitats per Carles Cano i també per Teresa Segarra, així com la versió del "M'aclame a tu", enregistrat per l'Ovidi al final de la seua carrera, i també la versió d'Apa del famós "Bolero de l'Alcúdia" amb la lletra del poeta de Burjassot, que tants artistes han inclòs al seu repertori. Però, per a mi, que he vist molts concerts de "Pepito", el més impactant de la nit va ser l'aportació del gran músic del nostre poble Ramon Cardo, que sense desmerèixer tota la banda que va acompanyar Apa (Ricardo Esteve -mestre de la guitarra-, Jesús Gimeno -percussió- i Eduard Navarro- dolçaines i corda-), va donar tot un recital al saxo d'improvisacions "jazzístiques", d'aquelles que fan que els teus peus no puguen parar de moure's, perfectament integrades en les peces interpretades per Apa, que són gairebé totes amb arrels tradicionals i de cant d'estil. En resum, tota una lliçó de fusió musical entre el jazz i el "folk"... 

Apa en acció, amb Toni Guzman i tota la banda (Foto: Andreu García)

         El final va estar molt emotiu, amb tots els artistes i també el públic recitant el poema més popular de l'Estellés (potser), que ha esdevingut tot un himne... "Assumiràs la veu d'un poble".

          Em vaig acomiadar de "Pepito" i de Teresa, i res més... Fins una altra ocasió que espere no siga molt llunyana en el temps.

***
         Crònica oficial:



         Ramon Cardo, Ricardo Esteve i Jesús Gimeno en acció (Concert del Micalet):

divendres, 25 d’octubre del 2013

II Trobada d'Escriptors de l'Horta

  
Signant el meu llibre (Foto: Andreu García)

Cartell de l'acte

         El passat dissabte, 19 d'octubre, va tenir lloc ací al meu poble la II Trobada d'Escriptors de l'Horta (la primera es va celebrar l'any passat a Picanya). L'acte va estar organitzat per Carles Cano, Enric Camps i Xavier Mínguez, escriptors que tenen la seua residència ací a Godella.

Al Molí amb Josep Vicent López del THG (Foto meua)

         De bon matí es van anar reunint a la Plaça de l'Estació, des d'on es dirigiren a la Casa Museu de Pinazo per fer una visita guiada, amb les explicacions sobre la vida i obra del genial pintor a càrrec de la família, que regenta la Casa Museu. Quan eixien de la visita, comentant la qualitat de les obres, em vaig incorporar al grup, i ens dirigírem cap al Molí, on Josep Vicent López, del Taller d'Història de Godella, ens va posar al corrent dels origens del poble, amb la vista de l'Horta de fons. Férem un recorregut pel Carrer Major, on ens va anar explicant com havia mamprès la seua urbanització paral·lela a la Séquia de Montcada. Des del Castell (avui col·legi de les monges), passant per les cases senyorials que encara es conserven, l'Església de Sant Bertomeu (S. XVII), la Torreta de Misildo, la Capella del Crist de la Pau (antiga parròquia), anàrem escoltant les explicacions de Josep Vicent, acabant la passejada per la Pujada de l'Ermita (Av. Pesset-Aleixandre), fins arribar al Centre Cultural Xicranda, on va tenir lloc la recepció oficial a càrrec de l'alcalde del poble Josep Manel San Félix, que va fer un discurs de benvinguda a tots els escriptors. També es van signar els llibres dels autors que quedaran a la Biblioteca Municipal. L'acte va estar amenitzat per Josep Aparicio "Apa" i Teresa Segarra, que ens cantaren diverses mostres del cant d'estil, amb els versos de Carles Cano.

Recepció oficial a la Biblioteca amb Apa i Teresa (Foto: Andreu García)

         Acte seguit ens dirigírem al jardí de "Villa Eugenia", on va tenir lloc un recital literari a càrrec d'alguns dels escriptors assistents, amb una primera part dedicada als xiquets, amb contes, cançons i poesies, i una segona de poemes i narracions pels més majors. Jo vaig intervenir en aquesta segona part, llegint dos poemes dels darrers que he fet ("He caminat estances de la casa...", que es publicarà pròximament en un llibre col·lectiu, i "Els ulls de les estrelles"), però m'agradaria destacar el poema-cançó que va fer Lluís Roda, acompanyat per un grup de nens i nenes "voluntaris", el conte xinès de Carles Cano de la princesa que volia veure una estrella que mai no hagués vist ningú, i el poema de Pau Sif que, imitant el ritme i els versos del més conegut dels poemes estellesians, ens relata les peripècies per a muntar un moble adquirit a Ikea.

Recital literari als jardins de "Villa Eugenia" (Foto: Andreu García)

         A continuació ens dirigírem al Restaurant Castillo, on va tenir lloc el dinar (uns entrants i arròs a banda). Allí també comptàrem amb Apa i Teresa que, a més de la seua inestimable conversa sobre la música tradicional, ens acomiadaren amb unes mostres del seu art, que comptaren amb la participació de tots els assistents.

         Entre els escriptors que es varen apropar a la Trobada vaig reconèixer (a més dels organitzadors): Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Isabel Robles, Núria Sendra (editora), Ramon Guillem, Pau Sif, Mercè Viana, Alfons Navarrete, Vicent Penya, M. Carme Arnau... Demane disculpes a tots els altres escriptors que vingueren a la Trobada.

         Abans d'anar-nos cadascú al nostre niu, va prendre la paraula Lluís Roda que va encoratjar els assistents per a que sorgiren els pobles candidats a organitzar la tercera Trobada el proper any. De moment es va veure la possibilitat de fer-la a Aldaia/Alaquàs o potser a Picassent. Ja es decidirà més endavant.

***

Crònica oficial:

http://www.godella.es/va/content/godella-acull-orgullosa-als-escriptors-de-la-comarca-de-lhorta

Fotos al web de l'Ajuntament:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.572866906113301.1073742018.297717290294932&type=1

***

dimarts, 8 d’octubre del 2013

9 d'octubre



Cartell de la convocatòria...
***

FELIÇ DIADA!!!

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Publicació del nº 20 de la Revista Digital "Lo Càntich" -Hipèrbaton-


Portada de la revista

La redacció de "Lo Càntich" m'ha fet arribar aquesta informació, que passe a publicar:

Benvolgudes i benvolguts,
 
Ens complau compartir amb totes i amb tots vosaltres la publicació del número 20 de la Revista Digital Lo Càntich (Hipèrbaton, 2013), amb portada anterior del polivalent creador Carles Fernández Serra "Carles Ferran" i portada posterior de l'artista gràfic Guillem Sostres. En aquest número, com és habitual, trobareu 172 pàgines amb poemes, relats, narracions, articles, art visual, entrevistes, ressenyes, notes culturals... i les informacions dels últims esdeveniments de l'Associació de Relataires en Català, com la crònica del lliurament de premis i presentació del recull "Pecats Capitals (7+1)", les obres seleccionades en la convocatòria literària, artística i solidària "Paraula d'Espriu" i les últimes publicacions de la col·lecció "Camí del Sorral": "Mirada endins", de Pilar Campmany; "Sota un vel de cendra", de M. Roser Algué Vendrells; i "Miratges" de l'Andreu Tomeu i Mir.
 
Si voleu descarregar-la gratuïtament en format ebook-pdf o adquirir-la en paper (edició en blanc i negre): http://www.bubok.es/libros/228050/Lo-Cantich--Numero-20--Hiperbaton-2013
Si voleu llegir-la com un llibre virtual Issuu: http://issuu.com/locantich/docs/lo-cantich--numero-20--hiperbaton-2
 
I per aquells que volgueu participar en el proper número, amb data prevista de publicació a final del mes desembre, el període de recepció d'obres s'obrirà el dia 7 d'octubre i es tancarà el día 30 de novembre. Esperem les vostres participacions !!!
 
Salut, lletres, art i cultura !!!
 
 
NOTA: No ens agrada l'spam. Aquest correu es remet als associats i associades de l'ARC, als creadors que han participat amb les seves obres i als subscriptors de Lo Càntich. Si alguna persona, o entitat, no desitja rebre els pròxims exemplars en format pdf, preguem ens ho faci saber, per eliminar el seu correu de la nostra base de dades. Moltes gràcies.

-- 
Lo Càntich
Revista Digital de Poesia, Art i Cultura

***

dimarts, 10 de setembre del 2013

Cadena de blogs per la Independència




            Aquest blog forma part de la cadena de Blogs enllaçats per la Independència, amb el nº 39. Jo diria que el dret a decidir què volem, ha d'ésser un dels principals del homes, i també dels pobles...

            Costa tant comprendre-ho?

            I ara podeu passar a la següent baula de la cadena: ROSES VERMELLES

FELIÇ DIADA!!!

***

divendres, 6 de setembre del 2013

Lliurament dels Premis del III Concurs de Microrelats "ARC a la Ràdio"


Invitació a l'acte de demà

         Demà dissabte, a les 12 del matí, tindrà lloc a la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona, el lliurament dels premis del III Concurs de Microrelats a la Ràdio, que organitza l'associació de Relataires en Català (ARC). També es farà la presentació del llibre "Pecats Capitals (7+1)", amb tots els relats seleccionats.

         Després hi haurà un dinar entre tots els assistents, com sempre es fa (cal veure el fòrum de RC). La gent de la ploma també sol tenir bona lletra a l'hora de seure a taula...

         Jo vaig anar l'any passat a Argentona, i vaig estar el cap de setmana allotjat a casa del Ferran i l'Empar (com un rei!). Enguany no podrà ser, però us destige que s'ho passeu la mar de bé, i espere que el proper any tindré alguna raó per ser-hi... (Almenys algun relat seleccionat).

         També he establert converses per a que l'emissora del meu poble siga una de les que participen al 2014 al IV Concurs de Microrelats (supose que es convocarà), concretament el programa "Uno cualquiera" de Ràdio Godella, on ja s'han radiat relats de les anteriors edicions.

           I ja per acabar, tan sols fer constar que les emissores que col·laboren enguany són: 

           Ràdio Argentona, Premià de Dalt Ràdio, Ràdio Sant Celoni, Vilassar Ràdio i Ràdio Cabrera...

           Molta sort a tots!!!

***

dimarts, 20 d’agost del 2013

Tornar a la rutina


Al Parc Nacional del Teide (fotos de la meua propietat)

            Després de les vacances d'estiu (enguany tan sols he tingut tres setmanes), cal tornar a la rutina de la fàbrica, on ens espera la monotonia de la producció en sèrie, els torns de treball, i també la mala bava d'alguns supervisors (i també d'alguns companys...) que hem de suportar dia rere dia, per guanyar-nos les garrofes.

            En aquestes tres setmanes, que han passat com un llamp, he gaudit de la companyia dels amics i de la família, sense fer cas del rellotge. També he llegit bons llibres, entre ells el magnífic relat "Job" de Joseph Roth, però una de les cosses que més m'ha omplit ha estat el meu retrobament amb la bicicleta, que restava penjada a la cotxera de la meua germana, des de feia més d'una dècada. Vaig pensar que calia anar fent alguna activitat de caràcter físic, per a quan vinga la meua pre-jubilació. Ja falta poc més d'un any, i el temps passa de pressa.

           També vaig fer un viatge amb companyia de la meua dona i dels nostres amics Mª José i Rafa a l'illa de Tenerife, on havia estat en el meu viatge de noces, ara farà trenta-quatre anys. Vam fer una excursió al Parc Nacional del Teide, i després llogarem un cotxe amb el que li donàrem unes quantes voltes al perímetre de l'illa. Ens allotjàrem en un hotel del Puerto de la Cruz, i va estar una setmana de diversió d'aquelles on desconnectes de tot.

            En fi, ara cal tornar a la realitat de la tornada, i almenys ens resten els bons records i les fotografies.

Al Puerto de la Cruz

Drago mil·lenari a "Icod de los Vinos"

***    

diumenge, 21 de juliol del 2013

Una metàfora de l'especulació capitalista destructiva...


Recreació artística de la col·lisió de dues estrelles de neutrons (Imatge pressa de Google)

         El passat divendres, 19 de juliol venia als diaris (Levante EMV, El País, La Razón, La Vanguardia, etc...) una d'aquelles notícies que solen posar quan arriba el cap de setmana, potser per animar el personal, amb tot el que ens està caient al damunt en els darrers temps. Deia la informació que uns científics (aquestes notícies, gairebé sempre són avalades pels científics...) havien descobert que hi havia moltíssimes evidències de que tot l'or que hi ha al nostre planeta, i també el de la resta de l'Univers, es va crear a causa de la col·lisió de fa milions i milions d'anys, d'estrelles de neutrons (unes en contra d'altres).


         Això suposa, deixant a banda el caràcter rigorós de la notícia, que ve avalada per un equip d'astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian, sota la direcció de l'eminent científic Edo Berger, que de nou la Natura ens dóna un exemple en forma de metàfora del que també succeeix a la vida quotidiana: La riquesa desmesurada, el poder econòmic destructiu, el capitalisme especulatiu, etc..., es nodreixen directament, i moltes vegades són creats, per col·lisions que, en forma de guerres, conflictes locals, reivindicacions demagògiques, etc..., i el més greu de tot és que els nostres governants no volen canviar el rumb que ha assolit la nostra nau, malgrat que, fins i tot, el tan vilipendiat i menyspreat pensador Karl Marx, ja ho va advertir en forma de profecia als seus escrits: "El capitalisme és tan golut que al remat s'autodestruirà..." Jo ho resumiria en una altra frase: Mai no tenen prou! 

         I també volia dir, dirigint-me als mitjans de comunicació (una mica en broma, eh?) que no aneu donant idees..., que la gent està molt desesperada i cabrejada, i ho pot intentar tot, fins i tot provocar una col·lisió d'aquestes característiques...  Aneu amb compte amb les informacions que doneu!

***  
      

dijous, 11 de juliol del 2013

Són patètics! (Reflexions sobre l'enèsima "Batalla de València")


El conseller Císcar sentant càtedra...  (imatge pressa de  Google)

            Les darreres setmanes estem assistint (impertèrrits com sempre) a la darrera "Batalla de València", i ja m'he descomptat de les que van...

            Sembla que quan les coses van malament pels nostres governants, és quan treuen aquestes inútils polèmiques que no ens duen enlloc. És el mateix que el tema de l'aigua (sobretot en relació al transvasament de l'Ebre), però com ara, per sort,  no hi ha sequera, millor tornar al tema de sempre, que la veritat és que ja cansa... El veritable tema, és l'anticatalanisme acèrrim i cavernícola, que sembla (encara que siga trist) que segueix donant vots, i he dit que és ben trist perquè jo pensava (potser de manera càndida i innocent), que tot açò s'acabaria en quan les generacions més joves accediren a l'ensenyament de la nostra llengua, de la seua història, de com va vindre als nostres territoris amb la conquesta de Jaume I, el repartiment de les terres, i el repoblament posterior, que es va realitzar en diferents etapes. Totes aquestes qüestions han estat documentades pels historiadors i refrendades per la romanística moderna al llarg dels anys, per totes les Universitats d'arreu del món. A més a més, es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a orgue consultiu per a totes aquestes qüestions, amb el consens dels partits majoritaris (jo de sempre he estat en contra, perquè pels aspectes normatius de la nostra llengua tenim l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el mateix que existeix la RAE per a tot l'àmbit lingüístic de l'espanyol), i l'acadèmia sempre ha estat una mica entre dues aigües. Només cal recordar que no han estat capaços de col·laborar al DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear "on line"), on fins i tot està representat el  Principat d'Andorra. Però sembla que la gent jove, per desgràcia, té unes altres prioritats, i tot aquest assumpte, encara que em sap greu dir-ho, li rellisca una mica. És per això que encara es pot treure profit d'aquesta autèntica bajanada de la secessió lingüística, i el mateix persones sense cap formació acadèmica es senten amb capacitat de dir la seua, malgrat que facen el més gran dels ridículs, com per exemple proclamant als mitjans de comunicació, que això del valencià és encara més antic que la vinguda del romans (els portadors del llatí, la llengua mare...). És com si afirmàrem sense que se'ns enrojolés la cara, que quan els anglesos arribaren a Amèrica, els "indis" els ensenyaren a parlar en anglès, i després aquests importaren la llengua de Shakespeare al seu lloc d'origen, i el mateix podríem afirmar del cas de l'América Llatina, descoberta i repoblada pels espanyols  No se n'adonen que qualsevol persona amb dos dits de front pot comprendre aquesta lògica, sense necessitat de tenir una gran formació filològica? Tanmateix, de sempre s'ha dit ací al meu poble que la ignorància és molt atrevida.

            Tot açò, no és el més greu, perquè tots sabem que entitats com "Lo Rat Penat", Coalició Valenciana, el GAV (Grup d'Acció Valencianista), etc., existeixen per tan sols aquesta raó d'ésser, i no dubten en afirmar autèntiques i veritables falàcies, com potser dir que el rei Jaume I va redactar el Llibre dels Furs, el Llibre del Repartiment, i la seua Crònica, en romanç per a que l'entengueren els valencians. Però aquestes persones, no saben que el rei redactava els documents pels senyors (els únics que podien llegir-los), i que aquells senyors venien amb ell? I també ignoren que es referia a aquell romanç en moltíssimes ocasions com "nostre romanç". En cap lloc he llegit que digués el seu romanç (en referència a la gent que ací vivia en tems de la conquesta), per no parlar ja de quan al seu manifest (ple de mala bava) "Lo Rat Penat" diu que la llengua del rei era l'occità. Però aquestes persones han escoltat alguna vegada com sona l'occità? Jo crec que no, i que el que abans era el llemosí, ara és l'occità, o l'iber... Perquè aquesta dels ibers ha estat la burrada més gran que he escoltat en molt de temps sobre el tema, i ausades que se n'han dit de grosses, (o s'han oblidat ja de la tesi del mossàrab, que tan d'èxit va assolir en la dècada dels setanta...). I, a més a més, a qui representen aquests senyors?

            Bé, tot açò que he exposat fins ara, entraria dins del que és previsible, però ara vull centrar-me en dos fets que em semblen preocupants. El primer és les declaracions del Ramon Ferrer, president de l'AVL, de manera personal, buscant una solució al gran problema que ha provocat tot aquest desgavell, i que no és un altre que la definició que el diccionari de la RAE ens dóna del valencià: "Variedad de la lengua catalana, hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia", una definició que està vigent des de el franquisme, i que em sembla exacta i rigorosa, peró ai las! anomena allò que no es pot anomenar, la paraula tabú, el dimoni... el català! I això cal fer-ho desaparèixer, com ho han fet sense anar més lluny els governants del PP a l'Aragó, anomenat LAPAO (Lengua aragonesa propia del Àrea Oriental... (sic)) al català que es parla a la franja de Ponent.

            La segona intervenció que volia comentar és la de l'Esteban González Pons, il·lustríssim prohom del Partit Popular a Madrid, de qui no dubte dels seus coneixements, i per això em sap més greu la seua sibil·lina i maquiavèl·lica manera de intervenir a la polèmica, atiant el foc amb veritables bidons de benzina, quan escriu a la seua columna "Tarde de paseo" del diari "Las Provincias" d'ahir mateix les següents afirmacions, que copie literalment sense posar ni afegir res, i per suposat amb la llengua de Cervantes que ell és el primer en defensar per damunt de tot:

           -"Mis abuelos siempre hablaron en valenciano y se volverían a morir si alguien les dijera que lo suyo era "una variedad del catalán"... (sic). I d'escoltar-te a tu parlant sempre en castellà, què em dius? Estarien ben orgullosos, no?

        -"Filológicamente, valenciano y catalán, podrán tener un mismo origen, pero, social y políticamente, son lenguas diferenciadas. Y, en Valencia, aún queremos diferenciarlas más"... (sic). Qui és ell per parlar en nom de tots els valencians?

            -"Es increible que los nacionalistas sostengan en serio que Cataluña es otra nación cuando, a lo largo de la Historia, nunca lo ha sido y a los valencianos se nos ridiculice por defender que hablamos otra lengua cuando, a lo largo de la Historia, siempre lo hemos defendido"...(sic). Una altra vegada el mateix: quins són els que sempre ho han defensat? I el que és més important: Com ho han defensat? Igual que fa ell? Renegant de la seua llengua, que diu voler tant, i parlar la "Lengua del Imperio"?

            Per favor, senyor González Pons, vostès que són tan catòlics i tan "beatos", pense que  han de conèixer les cèlebres paraules del fundador de la seua religió. Li les dic en castellà, per si s'ha oblidat de la nostra llengua; "Por sus hechos los conocereis..."

             No tinc res més que dir, espere que aquestes darreres paraules il·luminen aquelles conciències més febles. Els coneixereu pels seus fets, i ja sabeu el que han fet des de que estan governant-nos en favor del valencià: Boicotejar l'Escola Valenciana i la Música en valencià, promulgar la Llei Wert... i tot el que siga: "Para ofrendar nuevas glorias a España..."

***

Cartell anunciador de les darreres mobilitzacions pel valencià
        
***

dissabte, 6 de juliol del 2013

Publicació del nº 19 de la revista "Lo Càntich" -Etopeia 2013-


Portada de la revista

         Com ja sabeu tots els que seguiu aquest blog, col·labore amb al revista digital "Lo Càntich", gairebé des de que es va parir. Tinc una secció (Al Sud del Gran Riu...), on faig cròniques culturals del País Valencià, d'aquells esdeveniments on puc estar, i també envie alguns poemes, amb els que vaig omplint el buit que hi ha des del meu primer poemari "L'espill de l'orb", fins el meu proper llibre de poemes, que ja us puc avançar que durà per títol "Noves llunes". (El que no sé encara és la data de la publicació, però pense que l'any 2014-15 serà propici, si les Muses segueixen acompanyant-me... ).

         Ací podeu veure la darrera publicació de la revista:

         - En format digital:
   
         - Adquirir en paper o descarregar gratuïtament en format pdf-ebook:
 
          
          - Llegir en Issuu (vos ho recomane):
  

***



***


dilluns, 1 de juliol del 2013

Nit estellesiana al Botànic de València


Foto: Amb el Tomàs de los Santos i el Borja Penalba

            Continuen celebrant-se actes dins de l'Any Estellés, almenys des de la societat civil. Ja sabem que els nostres governants (almenys els autonòmics) no combreguen massa amb l'ideari estellesià, i si pogueren. el farien desaparèixer de la història. Però, per una altra banda tenim els artistes, les institucions independents, i els ciutadans...

            Sense anar més lluny, el passat divendres va tenir lloc al Teatre "El Micalet", el recital del meu paisà Josep Aparicio "Apa", que amb el títol "Poemes i cançons", homenatjava al poeta de Burjassot. Jo no vaig poder anar per motiu del meu treball. Tanmateix, sí que vaig anar ahir dissabte a l'acte organitzat per "FIL-PER-RANDA" al Jardí Botànic de València, dins del cicle que organitza la Universitat de València en aquest mateix espai.

            Vaig arribar a l'hora en punt (22,30), i ens va rebre el rapsode i actor Vicent Grande i Roig, que ens va recitar uns poemes de l'Estellés. Si de cas caldria criticar la manca d'il·luminació, però la veritat és que el jardí estava fabulós, amb una frescor que agraírem en una nit estiuenca de debò.

PROGRAMA

PRÈVIA:

"Ací" (Llibre de Meravelles)
"M'he estimat molt la vida" (Horacianes)

1.- ORIGENS:

"De pares pobres" (Cant de Vicent)
"L'ofici" (llibre de Meravelles)
"M'aclame a tu" (Llibre de Xàtiva)

 2.- LA POSTGUERRA:

 "Per exemple" (Llibre de Meravelles)
 "No escric èglogues" (Llibre de Meravelles)
 "Amor i amor" (L'amant de tota la vida)
 "Els amants" (Llibre de Meravelles)

  MENJAR I BEURE:

  "El vi" (Llibre de Meravelles)
  "M'agraden molt les albergínies" (Horacianes)
  "El pimentó torrat" (Horacianes)

   3.- TRANSICIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA:
                    
   "Aquest any miserable de..." (Horacianes)
   "Meditació" (L'ofici de demà)
   "Fundacions de la ràbia" (Llibre de Meravelles)
    "Suetoni, que és un fill de puta..." (Horacianes)
    "Vora el Barranc del Carraixet" -fragment- (Mural del País Valencià)
    "Homenatge Anònim XV" (Exili d'Ovidi)

     ISABEL:
               
     "M'has dit que vols saber la meua edat" (Les acaballes de Catul)
     "He aixecat mentre escribia el cap" (Sonata d'Isabel)
     "La casa de la música vora el mar" (Odes temporals) 

      MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ: 

      "Res no em pot complaure tant com..." (Declaració de principis)
      "Poble" (Volum II Mural del País Valencià)
      "Assumiràs la veu d'un poble" (Llibre de Meravelles)

       MORT:

       "Post-Mortem" (L'inventari clement)
        "Es va morir a la primera, i tots..." (El gran foc dels garbons)
        "Em posareu entre les mans la creu" (El gran foc dels garbons)
        "Allò més fotut de la mort, no és la mort en si" (Epitafis)
        "No puc dir el teu nom" (Llibre d'exilis)
                     
         * En negreta estan les cançons interpretades pel Tomàs i el Borja...


            Aleshores arribàrem a l'espai on es va celebrar el concert programat del Tomàs de los Santos i el Borja Penalba, reforçat amb els poemes estellesians amb els que el Vicent va seguir delectant-nos.


            Ja havia escoltat els dos artistes al concert del Tívoli de Burjassot "La veu d'un poble" del passat 15 de juny, que va organitzar Escola Valenciana, en homenatge a l'Estellés i com a cloenda de les Trobades del 2013.  En aquell concert vaig descobrir les cançons que el Tomàs i el Borja havien fet amb uns quants poemes del poeta de Burjassot. Sobretot, em va agradar molt la que duu per títol "Homenatge Anònim XV", que és un poema del llibre "Exili d'Ovidi" de Vicent Andrés Estellés, amb la que Tomàs de los Santos va guanyar el IV Premi Martí i Pol del 2011, que atorga el Celler Vall Llach al millor poema en català musicat. En aquest enllaç podeu escoltar aquesta i altres cançons dels dos artistes valencians:


            Bé, i això és tot, entre poemes i cançons va transcórrer la nit, i després hi hagué una copa de cava i una "picaeta", al mateix jardí, on vaig poder raonar una estona amb els artistes. Una nit màgica per a no oblidar.

***

Fotografies  de l'acte:

Vista del jardí, amb l'escultura d'Andreu Alfaro en primer terme

Vicent Grande, gran rapsode, acompayat per la guitarra del Borja

Tomàs de los Santos (cantant) i Borja Penalba a la guitarra

Vista general del públic (totes les fotos són meues)

***

diumenge, 23 de juny del 2013

La nit de Sant Joan


La nit de Sant Joan (foto de la xarxa)

         Avui es celebra pertot arreu (en especial a la costa mediterrània) la revetlla de Sant Joan, una festa que sembla que es remunta a l'època pre-romana, coincidint amb el solstici d'estiu (la nit més curta de l'any), amb una barreja de màgia i tradició que la fan de les més populars dels nostres territoris.

         Jo vaig fer fa temps un poema que parlava d'aquesta nit:

           NIT DE SANT JOAN


                                                                                  “No vull sentir-me vell aquesta nit…
                                                                                                                  …de Sant Joan.”
              
                                                                                         -JOAN MANUEL SERRAT-

  
                 Aquesta nit és nit de màgia,

                 d’anar al mar, beure un bon vi,
                             
                 torrar sardines a la foguera

                 acompanyat pels teus amics…


                  A mitjanit a la voreta

                  el ritu pagà i antic,

                  mullar-se els peus, les set onades,

                  i demanar algun desig…


                  “Que el proper any, al nou solstici

                   ens trobem tots igual que avui!”

  
                                                 ***
  

                                            24/VI/2.001


         També hi ha una cançó de Joan Manuel Serrat que descriu molt bé aquesta tradició tan arrelada a casa nostra.

         Aprofitant que els nostres governants autonòmics han descobert fa pocs dies que els pobladors de les nostres terres d'abans dels romans (els ibers) ja parlaven en valencià, doncs,  ací podeu escoltar aquesta cançó  del cantant del Poble Sec, interpretada en ibèric pel nostre paisà Emilio Baldoví (de Xàtiva), conegut artísticament per Bruno Lomas, que ho donava tot a l'escenari, i  tenia un directe potent i fabulós: 


         I, per si voleu comparar, ací la versió del Serrat en català:


        Ja haureu vist que no tenen res a veure, són dues llengües diferents, El iber (valencià) i el català...

        Bona revetlla de Sant Joan!!!
*** 

La foguera i els dimonis (foto de la xarxa)

El foc protagonista fins que surt el sol (foto de la xarxa)

***