dissabte, 25 de juny del 2011

"Per marcianes", el nou disc de Miquel Gil, neix amb vocació @utogestionària


Imatge del Google

            Mireu açò que m'ha arribat avui mateix:



           Jo ja he fet la meua aportació. Vull ajudar (dins de les meues petites possibilitats) a tots aquells que, com és el cas de Miquel Gil, el meu paisà Josep Aparicio "Apa", Pep Gimeno "El Botifarra", el Pau Alabajos, Òscar Briz, Feliu Ventura... i tants altres, han de guanyar-se la vida fent uns altres treballs, o bé anar-se'n a unes altres terres més receptives amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre orgull...

           I vosaltres?

           A què esteu esperant?

           Perquè, heu escoltat com canta?

diumenge, 19 de juny del 2011

La boda de l'any


 Mª Jesús i Andrés (fotos de la meua filla Núria)
            
            No! No penseu en llegir el títol que és la boda de cap "famosillo" dels que surten als programes de merda amb els que ens bombardegen a tothora. I ara em direu: Serà d'algun familiar o d'algun amic qualsevol? Doncs, tampoc...

            Aquest cap de setmana hem anat a la boda d'Andrés, el fill del meu amic Francesc Andreu Garcia "pakiu", que per mi és el mateix que dir un germà. Andrés s'ha casat amb Mª Jesús, una xicona molt guapa del poble de Picassent, a la preciosa ermita de la Marededéu de Vallivana. Els dos són periodistes i es conegueren fent la carrera. L'Andrés treballa al "SUPERDEPORTE", i de sempre havia estat la seua il·lusió treballar a la premsa esportiva. Això no està a l'abast de tots (treballar en el que t'agrade), i amb el meu cas teniu un exemple ben adient...

           El divendres de la passada setmana ja férem el "comiat de solter" a València. Anàrem a sopar a un restaurant de l'Avinguda d'Aragó, i després al "New York", un local de copes on acabàrem la festa.


Arturo, Ximo, jo i Xoca al "N.Y. Aragó" (foto NY)

Això està bé... Pare i fill a la festa del "comiat de solter" (foto NY)

         Aquest divendres passat, anàrem amb la rondalla "Claveles Rojos", un grup excel·lent que compta amb mestres de la categoria de Salvador Caballer Tarín i Josep Antoni Ferrando "El Sevillano" entre d'altres, a casa de la novia, on interpretaren cançons tradicionals i actuals, doncs el seu repertori és amplíssim, i segons em consta l'estan ampliant darrerament. En la casa de Mª Jesús ens convidaren a sopar de manera generosa, i ben prompte se n'anàrem al nostre poble, perquè al dia següent calia estar en bones condicions. Dic açò per una raó: Mª Jesús va recitar a la presentació del meu llibre "L'espill de l'orb" en agost de l'any passat el meu poema "Llindar", i llavors li vaig fer la promesa de que recitaria un poema al seu casament. En un principi havia pensat en compondre alguna coseta, però va caure a les meues mans el poema de Miquel Martí i Pol que duu per títol "Matrimoni", i que pertany al seu llibre "El poble". Vaig veure que això no ho podria superar i, després de consultar-ho amb els interessats, em vaig atrevir a fer-ne una adaptació. El canvi principal va consistir-hi en passar la conjugació de la 2ª persona del singular (com és a l'original) a la 2ª persona del plural. A més a més, també he canviat el sentit d'algunes expressions que avui en dia han quedat una mica obsoletes, doncs el poema del Martí i Pol és de l'any 1957, i des d'aleshores les coses han canviat força.

Recitant el poema 

            Tan sols pregue perquè el poeta de Roda de Ter, allà on estiga, em perdone pel meu atreviment...

            Després anàrem a dinar (molt bé per cert) a un restaurant de Catarroja, i acabàrem la festa en un pub de l'Albereda de València, però això és una altra història de la que potser algun dia us parlaré. Ara tan sols vull desitjar a Mª Jesús i Andrés, el que diu el darrer vers del poema, que ací us transcric:  

MATRIMONI

(Adaptació lliure del poema “Matrimoni” de Miquel Martí i Pol)
                                                       
                                                              A  Mª Jesús  i  Andrés

Vegeu,
tot aquest temps que heu viscut,
ara l'oblidareu a poc a poc
i amb enyorança.
Sou al llindar d'un altre temps
més dens i més incert -potser-
Ningú dels dos
no en sabeu res, o a penes.
Tanmateix sembla
que en vosaltres perdura
i recomença el món
o el poble: tot és u.
De dues cambres n'heu fet una
i estrenareu vaixella i cobrellits.
Caldrà que feu un nou aprenentatge
perquè algun dia arribeu a servir-vos
d'un sol mirall
i d'un sol gest
i d'una sola veu
i pugueu ser feliços.

***
18 de juny del 2011
Francesc Arnau i Chinchilla


 
Els músics acompanyaren el poema amb "El cant dels ocells"

En quan puga posaré el vídeo del poema al YouTube, i el compartiré amb tots vosaltres. És una promesa, i us assegure que les promeses les complesc religiosament... Amb tot açò que us he dit teniu la prova.

dilluns, 13 de juny del 2011

100 anys d'expressió artística a Godella

   
 Totes les fotos són de Raúl Pont
   
            No és normal que un dels protagonistes d’un esdeveniment siga al mateix temps l’autor de la crònica del mateix, sobretot perquè es perd l’objectivitat al ser part interessada. Tanmateix, també és veritat que es guanya en rigor i fidelitat als fets en qüestió, doncs es sap del què es parla, al fer-ho des de dins.

Antonio M. Herrera recitant "Villa Eugenia", el seu homenatge al Modernisme.

PROGRAMA

PRESENTACIÓ DE L'ACTE, a càrrec de D. Salvador Soler, alcalde i Miguel Gago, regidor de Cultura.
"Villa Eugenia" -inspirada per l'edifici modernista- (Antonio M. Herrera) amb "Quadres per a una Exposició" de M. Mussorgsky.
"Oh foll amor!" -"Llauradora" de Pinazo Camarlench- (F. Arnau) amb "Clar de lluna" de L. V. Beethoven.
"Busto de Ignacio Pinazo" -escultura de I. Pinazo Martínez- (Antonio M. Herrera) "Preludi nº 4" de F. Chopin.
"Les Coves" -oli de Salvador Rodríguez Bronchú- (F. Arnau) amb "Franklyn" de Michael Nyman.
"Bodegón con libro y quinqué" -oli de R. Bronchú- (Antonio M. Herrera) amb "Gnossienne" de Erik Satie.
"Pueblo en ocres" -oli de R. Bronchú- (Antonio M. Herrera) amb "Danza nº 2, Oriental" de E. Granados.
"La pintura de Giner" -inspirada en els quadres de Lluís Giner- (F. Arnau) amb "Humility" de Wim Mertens.
"Coro de la Iglesia de Rocafort" -oli de José Pinazo- (Antonio M. Herrera) amb "If" de Michael Nyman.
"La iaia" -sobre el quadre a l'oli de Balbino Giner- (F. Arnau) amb "Comptine" de Yann Tiersen.
"La tarara" -inspirada en el quadre de Pinazo- (Antonio M. Herrera) amb la "Dansa nº 2" de V. Asencio. 

*** 

"Llauradora", quadre de Pinazo Camarlench que va acompanyar el meu "Oh foll amor!"

            Aquest és el meu cas amb el recital de Música i Poesia que es va celebrar ahir diumenge sobre “Cent anys d’expressió artística a Godella”, una exposició que fa sis mesos va servir per a inaugurar el Centre d’Art “Villa Eugenia”, després de la remodelació que va convertir l’edifici modernista emblemàtic del nostre poble, en un espai multicultural per a exposicions, audicions, conferències, etc..

"La iaia", oli del magnífic pintor Balbino Giner. 

            El poeta Antonio M. Herrera, i jo mateix, recitàrem una desena de poemes que havíem fet per a l’ocasió, inspirats en les obres de l’exposició inaugural (Pinazo, Navarro, Lamberto Alonso, Balbino Giner, Belda, Giner, Bronchú, etc...). Vam comptar amb l’acompanyament al piano de Josep Manel Campos, que va interpretar composicions de Mussorgsky, Beethoven, Chopin, Nyman, Satie, Granados, Mertens, etc...). Mentrimentres es recitaven els poemes, es van projectar imatges dels quadres i de les escultures de les que parlàvem els poetes.

Recitant el poema "La iaia", un homenatge a la iaia Conxa, que apareix a la imatge...

            Crec que va estar tot un èxit de públic, perquè per motius de força major, s'havia canviat la data varies vegades i, a més a més, va coincidir amb la transmissió del G.P. del Canadà de F1, que ací per aquestes contrades gairebé s'ha convertit en l'esport nacional... Bé, ho deixarem en regional, no siga cas que algú s'enfade...  L’acte també va servir per a acomiadar el Regidor de Cultura, Miguel Gago, que ha estat els darrers anys dirigint aquesta important parcel·la del govern municipal...

               ADÉU MIQUEL!!!

               Ha estat tot un plaer col·laborar amb les teues propostes culturals...


"La tarara" de Pinazo Camarlench, versionada per Antonio va tancar l'acte de "Villa Eugenia"
               
                   Godella (l’Horta), 13 de juny del 2011   

***

PRÒXIMAMENT, FARÉ UNA CRÒNICA MÉS EXTENSA A LA MEUA SECCIÓ "AL SUD DEL GRAN RIU..." DE LA REVISTA DIGITAL "LO CÀNTICH":

Capçalera de rnbonet sobre un nu de Pinazo

divendres, 10 de juny del 2011

Poesia i Música a Godella


Centre d'Art "Villa Eugenia" a Godella  

          El passat 12 de desembre de 2010 es va inaugurar el Centre d'Art "Villa Eugenia" de Godella, el meu poble, després de la remodelació de l'edifici modernista, reconvertit en un espai multicultural per a exposicions, concerts, conferències, etc..

          Per a l'ocasió es va organitzar una exposició amb el títol de "100 anys d'expressió artística a Godella", amb obres de Pinazo, Navarro i les primeres generacions del nou-cents, moltes d'elles provinents del Museu del Prado, el Thysen, el IVAM, així com diverses col·leccions particulars. L'exposició va romandre oberta fins el 12 de febrer, amb gran afluència de públic.

          Ara, el mateix dia en que se complirà mig any des d'aquell important esdeveniment cultural, el poeta Antonio M. Herrera, i jo mateix, presentem una desena de poemes que hem composat inspirant-nos en les obres que van formar part d'aquella important exposició inaugural. A més a més, també comptarem amb l'acompanyament musical de Josep Manel Campos, excel·lent pianista, professor del Conservatori i director del "Cor Lambert Alonso".

            El recital tindrà lloc el proper diumenge, 12 de juny a les 19,30 hores, i l'entrada és lliure... 


US ESPEREM!!!  

divendres, 3 de juny del 2011

Tornarem a eixir al carrer


 Imatge del blog "El rastre de Clarisse"

Quan només ha passat poc més d'una setmana des de les Eleccions autonòmiques, que han revalidat la majoria absoluta del PP al País Valencià (encara que amb menys vots que fa quatre anys), el conseller Font de Mora ha anunciat la suspensió de la línia en valencià a l'ensenyament, per adoptar el model gallec. Açò ha fet que Escola Valenciana haja  convocant a tots els sectors cívics sensibilitzats amb la nostra llengua per a mobilitzar-se en contra d'aquest nou atac. Sembla que mai no tenen prou...

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ!

La nostra societat necessita un ensenyament plurilingüe de qualitat per tindre oportunitats de futur en un món global. L'objectiu que les noves generacions dominen perfectament les dues llengües oficials, valencià i castellà, juntament amb una llengua estrangera és irrenunciable. Per aquest fet volem un model educatiu veritablement plurilingüe dissenyat per persones expertes en pedagogia, un model de consens, que s'adapte a la nostra realitat sociolingüística i que done resultats efectius. El decret anunciat pel govern presidit per Francisco Camps aposta justament pel camí contrari: pretén capgirar el model educatiu valencià i fer-ho amb criteris ideològics i no pedagògics, ignorant l'opinió dels experts, situant-se fora del consens que naix de l'aprovació a les Corts de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) sense cap vot en contra, fent-ho per la via de la imposició i menystenint l'experiència de més d'un quart de segle d'immersió lingüística en valencià.
El sistema de línia única tal i com es planteja pel Consell no té precedents avaluats a nivell internacional i significa a la pràctica la pèrdua de capacitats lingüístiques dels alumnes. Les noves generacions no tindran garantit el domini de les llengües oficials, com marca la LUEV, la Llei Orgànica d'Educació i l'Estatut d'Autonomia, i assaja un mètode d'introducció d'una tercera llengua sense resultats comprovats. Ens arrisquem al fet que el fracàs escolar siga encara més important a les nostres aules. Després de més 25 anys d'experiència d'ensenyament en valencià, el nou decret ignora els resultats obtinguts pels alumnes de línies en valencià en coneixement de valencià, castellà i anglés, notablement millors que els alumnes que han tingut el castellà com a llengua vehicular a l'aula.
L’ensenyament en valencià ens acosta a la qualitat, la renovació pedagògica, l’educació en valors i la multiculturalitat. Més valencià a l'ensenyament és sinònim de més llengües, més valencià és més anglés. A més, equiparar l'aprenentatge en valencià i en castellà a l'ensenyament és pretendre que parteixen de situacions socials similars, quan tots els experts coincideixen en el fet que la llengua minoritzada ha de tindre un tractament preferent a l'educació per garantir el seu coneixement. Així és com funcionen els models de països referents en plurilingüisme com Finlàndia o Canadà. Per tant, relegar el valencià a l'ensenyament com proposa el nou decret suposarà retrocedir greument en el progrés de la nostra llengua, perquè l’àmbit educatiu sempre ha estat clau en la normalització lingüística del valencià. El nou model arracona la llengua i implica un perill real de desaparició en poques generacions Per totes aquestes raons, ens oposem a l'aprovació del decret del nou model perquè significa un pas enrere en l'ensenyament plurilingüe, s'oposa al criteri dels experts, se situa fora del consens educatiu, hipoteca les capacitats lingüístiques de les noves generacions, arracona el valencià a l'ensenyament i posa en perill la seua supervivència a la societat.
Davant d'aquest nou model, convidem tota la societat valenciana a oposar-s'hi i fer sentir la seua veu a favor d'un model lingüístic de consens, fet amb criteris pedagògics i de qualitat i amb un paper protagonista del valencià a l'ensenyament com a garantia de plurilingüisme i oportunitats de futur. Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat!
***
Si voleu adherir-se al manifest cliqueu ací. Jo ja ho he fet. 
I ací podeu llegir un interessant article de Xavier Aliaga: