Aniversaris...



El meu germà Pep (Foto THG)

             En aquestes primeres dates de març celebrem uns quants aniversaris. Sense anar més lluny, aquest blog va complir el seu segon any de vida el primer dia del mes. En aquests dos anys han estat més de 150 les entrades publicades (sobretot relacionades amb la Poesia, i el món de la Cultura en general), amb més de 6700 visites, i 71 seguidors assidus, als què vull donar les gràcies, així com a tots els que, en un moment o altre, s'haveu interessat per les meues opinions, els meus reportatges, les meues reflexions, els meus poemes, etc..

            També es va commemorar en les primeres setmanes del mes, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que enguany té una especial importància per la situació a la que ens està portant la crisi, les retallades socials i la Reforma Laboral del govern del PP, que prefereix continuar sangrant-nos als treballadors, que acabar amb  la corrupció, el frau fiscal, i tantes i tantes coses que ens podrien alleugerar una mica, i que ens aboca  a una situació (sobretot als més joves) de incertesa, de desconfiança en el futur i de indignació generalitzada. El passat diumenge, a més de fer una manifestació en protesta per totes aquestes coses, també es commemorava l'aniversari dels atemptats de l'11-M, que van acabar amb la vida de 191 persones (treballadors en la seua immensa majoria), i que també va produir més de 1800 ferits de diversa consideració. Aquells atemptats, també li costaren la derrota a les Eleccions generals al Partit Popular, que era el favorit a les enquestes. Millor dit, el que li va costar la derrota va ser totes les mentires que es dedicaren a difondre, volent involucrar a ETA amb l'atemptat, perquè la gent no relacionés el terrorisme islamista amb la tossuderia d'Aznar de posar-nos a la Guerra de l'Iraq.

              I ara passem als aniversaris de la gent que ens ha anat deixant. Avui es celebra el Centenari de la mort de Roc Chabàs, canonge, natural de Dénia, que es va destacar pel seu compromís amb la defensa de la nostra llengua. Fa uns quants dies va fer 17 anys que l'Ovidi Montllor se'n va anar de vacances, i sempre me'n recorde que per les mateixes dates també se'n va anar la meua mare, després de lluitar amb ungles i dents contra "el cranc".

             Però avui és el 15è aniversari de la mort del meu germà Pep, i en ell vull centrar-me per acabar d'enllestir aquesta caòtica entrada.

            Recorde els seus darrers dies, i la seua il·lusió per anar a tocar amb la Banda a Falles. Recorde que els músics li feren un homenatge a l'Ofrena, on dipositaren una tuba de flors. Recorde el seu tarannà idealista i esplèndid (una espècie en perill d'extinció), el seu altruisme, involucrant-se amb organitzar actes sense cap interès personal, el seu compromís per la seua terra, per la seua cultura, etc.. Va aconseguir assolir fites importants en la seua vida (el viatge a Chicago amb la Banda, la gira amb la Banda d'Al Tall, la Biennal de Tesalònica, etc.), i també, el que és més important, tindre un grapat d'amics que encara avui se'n recorden d'ell. Tanmateix, mai no puc treure'm del cap que quaranta anys no és edat per deixar aquest món...

El meu germà durant la restauració de l'Escola del Molí (Foto THG)

            

            Res més, tan sols vull dir que me'n recorde molt del meu germà, i que em sap greu que no haja pogut conèixer aquesta meua segona vida de creació artística i literària. A ell li la dedique...

***