Concert d'homenatge a l'Estellés

Cartell del concert

         El passat dissabte, 15 de juny, vaig anar al concert que organitzava Escola Valenciana, com a acte de cloenda de les Trobades de l'any 2103, que sota el lema "La veu del teu poble", han tingut lloc enguany al llarg de tota la geografia del País Valencià. El concert va tenir lloc al Teatre "Tívoli" de Burjassot, i va comptar també amb el suport de l'Ajuntament del poble natal de Vicent Andrés Estellés, dins dels actes de l'Any Estellés, que és una iniciativa de l'esmentat consistori per commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta.

         Vaig arribar al teatre un poc abans de les 19 hores, en que estava previst començar el concert. Allí a la cafeteria em vaig trobar a Josep Aparicio "Apa", l'artista del meu poble recentment guardonat amb la Insígnia d'or de Godella. Vam estar raonant dels darrers actes en els que havia actuat, com ara en la "V Nit dels Palmitos Blancs", a la que no vaig poder anar a causa del meu treball. També havia estat, segons em va contar, en una mena de "perfomance" que feren pels carrers de Rocafort amb motiu de que el seu ajuntament havia aconseguit acabar amb el dèficit que anaven arrossegant dels darrers anys.

         Em va presentar alguns coneguts seus del món del cant i de "la faràndula" en general, i anàrem a agafar lloc per veure l'espectacle, encara que l'assistència no va ser massa nombrosa, potser perquè va coincidir també amb la jornada de mobilitzacions que havien convocat els sindicats, i que sempre pot minvar els possibles espectadors d'actes com aquest, que sempre assoleixen un tarannà reivindicatiu, com no pot ser d'una altra manera, si veiem la situació de la nostra llengua en l'actualitat.

         El concert va mamprendre amb una mica de retard (com sol passar), i va ser precedit pels parlaments de Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, que va donar la benvinguda als assistents, convidant-los a les celebracions de l'Any Estellés que encara falten,Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que va fer un breu repàs de les Trobades 2013, que han estat tot un èxit de participació, i que amb la Trobada del Camp de Morvedre, que es celebrava també el mateix dissabte a Faura, i el concert del "Tívoli", tancaven el curs d'enguany. Després va tenir unes breus paraules d'agraïment Carmina Estellés, la filla del poeta, en nom de tota la família.

         A continuació va començar el concert, que reunia a diversos músics i cantants valencians que han musicat part de l'obra estellesiana. La veu esgarrada de Miquel Gil, que va cantar algunes de les cançons, sobre poemes del poeta de Burjassot, que va fer per a l'obra "Poseu-me les ulleres", i que vaig veure també en aquest mateix teatre fa algun temps. Aquesta és la meua preferida:

         La proposta "Sis veus per al poeta", de la que ens feren un tast Eva Dénia, Merxe Martínez i Mª Amparo Hurtado. El cantant Tomàs de los Santos i el guitarrista Borja Penalba, que en un accidentada actuació (per motius tècnics), ens feren alguns dels temes que formaran part del seu primer disc en conjunt, titulat "Dones i dons", i de les que vull destacar la darrera que interpretaren (una vegada solucionats els problemes del so), que duu per títol "Homenatge Anònim XV", i que és un poema del Volum 7è de les Obres Completes d'Estellés (això vaig entendre almenys). Ja per finalitzar, va actuar el músic Ximo Caffarena, que també va ser fa uns quants anys un dels components del grup Al Tall, i que me'n recorde de quan venia als assaigs que feien a casa dels meus pares, de "Ball a Banda", projecte del que va ser un dels principals impulsors, donada la seua condició de músic amb formació de banda (saxofonista). Va presentar alguns dels poemes d'Estellés que ha musicat recentment, amb l'acompanyament d'Aina Sanç, Quim Sanç, i Teresa Segarra (la companya d'Apa), que va tancar el concert amb "L'u i el dos", interpretant l'homenatge que al seu dia li feren al nostre poeta. Vull destacar, per insòlita, la cançó que va fer Ximo Caffarena sobre el famós poema del pimentó torrat, amb uns arranjaments que ens transporten a aquells anuncis radiofònics dels anys seixanta. Ací la teniu:

         I res més, "Pepito" va estar assegut al meu costat tot el concert, del que també vull destacar els magnífics audiovisuals, dels que gaudírem mentre es feia la transició entre uns artistes i uns altres.  En acabar el concert, encara em va presentar uns quants amics seus, dels que destacaria el poeta Carles Cano, a qui ja tenia ganes de conèixer, i que col·laborarà amb ell al proper espectacle "Cançons i Poemes" (Homenatge a Vicent Andrés Estellés) al Teatre Micalet de València, el proper 28 de juny a les 20,30 hores.

***     

"El llarg camí d'escriure" de Marc Freixas

Foto: El poeta Marc Freixas

         El Marc Freixas és un poeta al que els versos li regalimen per tots els porus de la seua pell. Els versos lliures, aixó sí, tan lliures com les oronetes que remunten les tronades, tan lliures i nus com el vent del nord, que fa capgirar tots els reglaments del metre, la rima i l'estètica. De vegades primitiu, com ell mateix diu, es considera deixeble en la distància temporal i geogràfica  del poeta Walt Whitman i de les seues "Fulles d'herba", però tanmateix admira la Poesia del Miquel Martí i Pol, tan regular i formal en la seua forma mètrica i rítmica.

      Fa algunes setmanes, el Marc, al que conec a través del web RC i també de la revista "Lo Càntich", on compartim versos i comentaris, ens va fer una proposta. Volia publicar el seu primer llibre de poemes, i ens proposava que cadascú de nosaltres (els relataires de RC) triàrem un poema per incloure'l al seu poemari. Jo vaig triar el poema que em va dedicar i que es diu "Recuperant versos":

                              Recuperant els versos, ara palpo

                              que no vull que perdin el sentit.

                              Sabem del cert, com en Francesc Arnau,

                              que els plataners del nostre segle

                              canvien climàticament el seu estat

                              per culpa de la fotuda mala sensibilitat

                              que desemboquen segons quins polítics/científics... 

                              ara ja sabem quelcom de la naturalesa rebel.

                              Fem-nos partícips

                              d'una revolta portada al cor

                              perquè així entendrem que la paraula va lligada amb la raó.

                              El poema tendre

                              encara ens porta a resseguir camins de mare i fill,

                              però tot i així

                              encara veig la llibertat molt lluny dels meus anhels... 

                              una llum plena de foc amb amor 

                              que resta imprevisible de llaços impossibles de desfer.

                              I la música no desafina amb la teva ploma...

                              només recita cada paraula simfònica lligada amb la raó,

                              amb la complicitat del talent que guia els teus passos

                              a cadascuna de les teves creacions

                              que no vols que perdin el sentit.

         I així, van ser triats un total de vint-i-cinc poemes, pels companys de RC. Els quinze restants, fins completar els quaranta els ha triat el propi autor del llibre, que portarà el títol de "El llarg camí d'escriure". A més a més, també hi haurà un pròleg del poeta Vicenç Ambrós i Bessa, un epíleg del Josep Bonnín i Segura, i la portada a càrrec del Toni Arencón i Arias.

          Tot aquest projecte ha estat presentat a la plataforma verkami, i ara es tracta de trobar el mecenatge de tots els amants de la Poesia, a canvi de certes recompenses. El mateix que va passar amb el disc "Per marcianes" del Miquel Gil, del que avui mateix he rebut la gran notícia de que ja està editat, i del que ja he gaudit una part de la meua recompensa pel meu humil mecenatge... 

         Espere que el projecte del Marc Freixas també arribe a bon port i que tothom puguem gaudir de la seua Poesia. Ell s'ho mereix, perquè és un poeta autèntic. No us ho penseu més!!! 

ACÍ PODEU PARTICIPAR AL PROJECTE: 

-oOo-

La Festa va creixent...

Totes les fotos són del Facebook de Bassot

 II Nit Vicent Andrés Estellés a Ca Bassot (Burjassot, dissabte 3 de setembre 2011)

            Ahir celebràrem la II Festa Estellés al poble del poeta, i si l’any passat va estar una reunió d’amics al corral de la seu que acabaven d’estrenar els companys de l’associació cultural  Bassot, enguany ha calgut celebrar-ho al carrer. Gràcies que no s’ha posat a ploure.

Recitant els sonets de "El gran foc dels garbons"

            He arribat puntual i en primer lloc es celebrava el recital de Poesia a dintre del local.  El poeta Alfons Navarret ha estat, com ja ho feu l’any passat, l’encarregat de presentar el recital, i enguany ha recitat poemes menys coneguts de l’Estellés, com ara “Homenatge a Baudelaire”, “Brussel·les”, etc.. Alguns dels presents també hem recitat poemes del mestre. Jo he recitat tres sonets del llibre “El gran foc dels garbons”, que no vaig poder llegir l’any passat per la poca il·luminació, i també perquè necessitava un canvi d’ulleres. Enguany m’he tret l’espina i després d’explicar una mica el que m’havia passat l’any anterior, he llegit sense cap problema els sonets nº 37, nº 92 i nº 101 del llibre de l’Estellés, que havia agafat de casa meua. També havia pensat llegir el meu poema “Poeta de la dacsa”, però no ha estat possible imprimir-lo. Ací el teniu:

POETA DE LA DACSA

Encara comptes les síl·labes amb els dits de les mans,

com quan érem menuts i no sabíem sumar,

això que ara s’escriu sense metre ni rima,

el vers lliure s’imposa com s’imposa la prosa...

Però a tu t’hi és igual, alfarrasses els versos

com ho feien a casa amb el gra de la dacsa

amb aquell artefacte que muntaven uns homes

per a treure els suros, tanmateix les pellorfes

les llevaven a mà. L’enrenou d’engranatges

i la pols a la gola, i amb aquella romana

rovellada pels segles mesuraven els sacs.

Amb un llapis ben negre anotaven les xifres

al quadern de cuquet de l’escola dels nens...

                                                         A mamar tots els versos!

                                        Com va dir l’Estellés...

***

            

            Han eixit molta gent del públic per llegir poemes, fins i tot l’alcalde de Burjassot Jordi Sebastià, que ha acabat precisament amb el poema d’Estellés que acaba com el meu:

“A mamar tots els versos!”

            En acabar el recital he saludat alguns coneguts, com ara el poeta Antonio M. Herrera, que ha vingut amb la dona. Hem estat raonant una mica i li he presentat al fill d’Estellés que conec des de fa gairebé nou anys, i també he saludat a Eva Sanchis, regidora del meu poble i futura alcaldessa. Després m’he assegut a la taula que tenia adjudicada (com es fa a les bodes). Era a la mateixa taula on estava el meu paisà Joan Daniel Cordero, encara que ja m’havia avisat de que vindria tard. També he llegit entre els meus companys de taula el nom del poeta Lluís Roda. Quan ja hi érem tot asseguts, s’ha presentat un home que amb molta educació s’ha posat a raonar amb mi. Jo, per trencar el gel, li he dit: “Escolta, aquell que està assegut al fons no serà el Lluís Roda?”. Ell m’ha contestat amb un somriure: “Impossible! Jo sóc el Lluís Roda...” Aleshores, ens hem posat a parlar, sobretot de Poesia. Hem parlat del Joan Vicent Clar, el poeta que tant admire de qui el Lluís, que era molt amic, va editar la seua obra completa amb el títol de "Infinitud de paisatge". També parlàrem de l’Ovidi, dels seus llibres de poemes ("Sobre l'hamada", "Buirac d'amor", "Nadir", etc.) i també del meu, que li he dedicat, doncs portava un exemplar damunt.

Raonant a la taula amb el Lluís Roda

            El sopar ha estat molt bé, amb plats típics del País (all-i-pebre, pollastre amb ametlles, tomaca amb tonyina, “esgarraet”, etc.). El vi, embotellat per a l’ocasió, era un vi negre colliter (varietats de raïm sirà i "tempranillo") de la zona de Fontanars dels Aforins.

            Després de les postres (orxata i fartons), ha estat l’actuació de Miquel Gil, que ha interpretat una selecció de les seues cançons, de les que destacaria “L’amor és déu en barca”, amb lletra d'Enric Cassasses, una versió del “Bolero de l’Alcúdia”, i la “Cançó de la rosa de paper”, ambdues amb lletra de l'Estellés. També unes altres que no recorde el títol, però que són d’aquelles amb aire de flamenc, que et posen els pèls de gallina.

Actuació de Miquel Gil

            Després he saludat també al Dominic Keown, que anava amb el seu fill, i que és tot un personatge. A meitat del concert ha vingut el Joan Cordero, acompanyat de Luis Montesinos, que fou professor dels meus fills. Ha vingut tard perquè tenia un compromís a Tavernes de la Valldigna (el poble de J.V. Clar, quina casualitat). Ens hem pres un cafè (amb conyac), i ens hem acomiadat fins una altra ocasió...

Vista general de les taules amb l'escenari al fons 

            L’any vinent, si continua la progressió, potser caldrà fer el sopar al Pati de Sant Roc... 

"Per marcianes", el nou disc de Miquel Gil, neix amb vocació @utogestionària

Imatge del Google

            Mireu açò que m'ha arribat avui mateix:

           Jo ja he fet la meua aportació. Vull ajudar (dins de les meues petites possibilitats) a tots aquells que, com és el cas de Miquel Gil, el meu paisà Josep Aparicio "Apa", Pep Gimeno "El Botifarra", el Pau Alabajos, Òscar Briz, Feliu Ventura... i tants altres, han de guanyar-se la vida fent uns altres treballs, o bé anar-se'n a unes altres terres més receptives amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre orgull...

           I vosaltres?

           A què esteu esperant?

           Perquè, heu escoltat com canta?

Poseu-me les ulleres

Totes les fotos les vaig fer anit al Tívoli.

Anit vaig anar al Teatre Tívoli de Burjassot, on la Companyia "Teatre Micalet" representava l'obra "Poseu-me les ulleres", basada en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés. Ja sé que havia estat estrenada a València al mes de març d’enguany, però la veritat és que m’esperava molta més gent. No sabria dir una quantitat que s’aprope a la que hi havia, però no cal ni dir que es podria haver quintuplicat i encara haguessen restat seients buits.

Hi ha quatre personatges que es troben a una taverna de Burjassot (el poeta, el músic, el periodista i la tavernera). També s’albira al fons la taula amb la màquina d’escriure i el flexo, un espai on la néta del poeta (Isabel Anyó) ens sorprèn amb tot un reguitzell de passes de ballet clàssic i modern que encisa l’espectador.

A la taverna sempre s’escolten les anècdotes del Vicent, que ens conta ell mateix, amb les seues dèries pel sexe i per la mort... També sobre la vida. Les cançons del Miquel, que són com un miratge de les d l’Ovidi, van trencant i lligant el fil de la història, i puc dir-vos a vosaltres (no ho digueu a ningú) que el millor de la funció és la síntesi entre les imatges, la música i la poesia... Heus ací un exemple:

El Miquel Gil cantava la cançó de l’Ovidi sobre el poema “M’aclame a tu”, mentre que els actors recitaven “Assumiràs la veu d’un poble”, un dels poemes més emblemàtics de l’Estellés:

"M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança..."

"ASSUMIRÀS la veu d'un poble

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols..."

Mentre, a la pantalla es veuen imatges d’aquest país nostre, i també surten personatges que parlen de la seua relació amb el poeta de Burjassot.

En acabar vaig saludar els fills de l’Estellés, i els vaig lliurar el meu llibre “L’espill de l’orb”. També vaig estar raonant amb els actors i amb el Miquel Gil, un cantant inimitable al que admire. Encara se’n recordava del meu germà Pep, de quan venia amb Al Tall a assajar a la portalada de la casa dels meus pares.

© Francesc Arnau i Chinchilla

Si voleu una crònica més extensa de l'espectacle, pròximament serà publicada a la secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich".

Capçalera de la secció, obra de l'artista Ramon Navarro Bonet.