Tornar a la rutina

Al Parc Nacional del Teide (fotos de la meua propietat)

            Després de les vacances d'estiu (enguany tan sols he tingut tres setmanes), cal tornar a la rutina de la fàbrica, on ens espera la monotonia de la producció en sèrie, els torns de treball, i també la mala bava d'alguns supervisors (i també d'alguns companys...) que hem de suportar dia rere dia, per guanyar-nos les garrofes.

            En aquestes tres setmanes, que han passat com un llamp, he gaudit de la companyia dels amics i de la família, sense fer cas del rellotge. També he llegit bons llibres, entre ells el magnífic relat "Job" de Joseph Roth, però una de les cosses que més m'ha omplit ha estat el meu retrobament amb la bicicleta, que restava penjada a la cotxera de la meua germana, des de feia més d'una dècada. Vaig pensar que calia anar fent alguna activitat de caràcter físic, per a quan vinga la meua pre-jubilació. Ja falta poc més d'un any, i el temps passa de pressa.

           També vaig fer un viatge amb companyia de la meua dona i dels nostres amics Mª José i Rafa a l'illa de Tenerife, on havia estat en el meu viatge de noces, ara farà trenta-quatre anys. Vam fer una excursió al Parc Nacional del Teide, i després llogarem un cotxe amb el que li donàrem unes quantes voltes al perímetre de l'illa. Ens allotjàrem en un hotel del Puerto de la Cruz, i va estar una setmana de diversió d'aquelles on desconnectes de tot.

            En fi, ara cal tornar a la realitat de la tornada, i almenys ens resten els bons records i les fotografies.

Al Puerto de la Cruz

Drago mil·lenari a "Icod de los Vinos"

***    

Viatge a Barcelona

  

Catedral de Barcelona (totes les fotos de la meua propietat)

            El passat cap de setmana, com ja havia anunciat, vaig viatjar a Barcelona amb motiu d'assistir al lliurament dels Premis del Concurs de microrelats 2011-2012 "ARC a la Ràdio -Sentiments-".

Estació del Nord a València

            El dissabte a les 10 del matí vaig agafar el tren a l'estació del Nord de València, una autèntica joia del modernisme, i després d'un tranquil viatge de poc més de tres hores, que vaig aprofitar per llegir, vaig arribar a l'estació de Sants, on m'esperava l'amic Ferran d'Armengol. Amb el seu cotxe ens dirigírem a casa seua, a la ciutat de Terrassa, on l'Empar (la dona del Ferran) havia preparat el dinar (un sucós rap amb salsa). També hi era el seu fill Roger, que per la vesprada tenia la presentació de l'equip de futbol del Club Natació Terrassa, on jugarà enguany. Com no teníem cap altra cosa que fer, fins l'acte del lliurament, se n'anàrem tots quatre cap a les instal·lacions esportives, on es celebrava la presentació (gairebé tres-cents xiquets de totes les categories). Abans de l'acte vam estar veient un partit entre els juvenils del club i un altre equip de la comarca.

El Ferran a la presentació de l'equip del Roger

           Se'n tornàrem cap a casa una vegada finalitzat l'acte, i el Ferran i jo ens dirigírem cap a Argentona, on arribàrem amb temps de sobra per saludar alguns companys de l'ARC, que ja estaven al Saló de Pedra.

Foto dels guanyadors

 CLICANT ACÍ PODEU LLEGIR LA CRÒNICA DE L'ACTE DEL LLIURAMENT

            Després se n'anàrem uns quants dels relataires a un restaurant d'enfront del saló de Pedra, on degustàrem un esplèndid sopar, en el que brindàrem pels absents (en especial per l'amic Ramon que ens havia fet arribar un dibuixet dels seus).

El sopar de després del lliurament

            Allí vam estar xerrant, fins les tantes de la nit, de les nostres dèries que en aquest cas com és de suposar van versar sobre les lletres i també una mica sobre com es presentava la Diada del dia 11, que segons tots els pronòstics amenaçava convertir-se en històrica i emblemàtica pels anys futurs. Vaig conversar una estona amb el Toni Arencón, a qui encara no coneixia en persona, després de totes les col·laboracions que hem fet en aquests darrers temps. També estaven la Sílvia Romero, Montse Assens, Sergi G. Oset, Ferran Planells, Esther Llobet, i alguns dels seus acompanyants (perdoneu que no me'n recorde de tots els noms).

          A l'endemà amb el Ferran, l'Empar i el Roger, férem turisme per la ciutat de Barcelona i, atenent la meua petició, els meus amics em dugueren al Parc Güell, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, que no havia tingut fins ara l'ocasió de visitar.

Parc Güell

          Vàrem gaudir de l'art de Gaudí, per tots els racons del parc. Ací us deixe una mostra fotogràfica:

 

  

            A continuació, anàrem a una projecció en 4D sobre l'obra de Gaudí molt recomanable. Ací podeu veure una demostració:

GAUDÍ EXPERIÈNCIA

             De nou al cotxe, ens dirigírem a la Barceloneta, on dinàrem un arròs negre. Després el Ferran i l'Empar em guiaren pels carrers antics de la ciutat vella, on visitàrem la Plaça del Rei, la Catedral, Santa Maria del Mar, i diversos carrers on es poden veure les diferents etapes de la història de la muralla de  la ciutat, des dels romans fins els nostres dies. Acabàrem la visita al Fossar de les Moreres on diu la llegenda escrita als seus murs que "no s´hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes". 

            A les 7 de la vesprada, de nou a l'Estació de Sants, i viatge de tornada després d'acomiadar-me dels amics, amb el desig que ens tornem a reunir ben aviat.

            Moltes gràcies pel vostre caliu, amics!

 
           

  ***

Vacances a Menorca

Una vista de la Mediterrània 

Platja de Son Bou (Totes les fotos són meues, encara que moltes les ha fetes Isabel) 

            L'estiu és temps de mandra, de fer el gos que diguem al poble, però també és temps de vacances, de viatges, de festa, de passar-s'ho bé sense haver d'anar a guanyar-se les garrofes.

Port de Ciutadella

            Enguany he estat una setmana a Menorca amb la dona i uns amics (Mª José i Rafa). De fet, com aquell que diu, acabem de tornar.

Naveta dels Tudons (1200 a.C.)

            Conec Menorca des de fa quaranta anys, quan vaig estar una temporada treballant a l'illa. Recorde que em va causar una gran sorpresa veure les seues praderes verdes, les vaques, les tanques de pedra seca i les portes fetes de fusta de sabina. Semblava un paisatge del nord de la península. o fins i tot d'Irlanda, encara que cal dir que ens trobàvem a finals de l'hivern.

Cala Galdana

            Després, quan va arribar l'estiu, vaig descobrir les seues cales d'arenes blanques i d'aigües cristallines, i també les festes de Sant Joan a Ciutadella, amb els cavalls, el gin i les xicones... També cal aclarir que encara no havia complit els vint anys.

Cala Morell

  

            Vaig tornar a Menorca ara fa vit-i cinc anys, amb la dona en un viatge també d'una setmana, d'aquells organitzats per agència, i  vam estar a la zona de Sant Lluís, ben a prop de Maó i també de l'Aeroport. Ens banyàvem com a la piscina, però a l'aigua de la mar. Sortíem amb escales metàl·liques, i férem alguna excursió amb autobús cap els indrets més emblemàtics de l'illa (Ciutadella, Cala Galdana, Son Bou, Binibeca, Fornells, Xoroi, etc...).

Platja dels Algaiarens

            Enguany també hem anat en un viatge organitzat per agència. Teníem l'hotel a Son Bou, que és la platja més llarga de Menorca (4 quilòmetres), i que més o menys es troba a la meitat dels dos extrems de l'illa (Maó i Ciutadella). Estàvem en règim de mitja pensió, desdejuni a les 9 del matí, i sopar a les 9 de la nit. La resta del dia se n'anàvem a recòrrer el territori amb un cotxe que havíem llogat per quatre xavos... Menorca encara continua sorprenent-me. El turisme massiu no ha acabat imposant-se, i l'illa encara atresora els encants de fa quaranta anys. Encara pots trobar platges salvatges, sense cap contaminació urbanística, a les que cal accedir caminant ( no més de vint minuts). Hi ha una varietat de localitzacions (parlant de platges) de tota mena, gairebé a la carta, i amb la peculiaritat de que les distàncies són ben curtes, de tal manera que si no t'agrada una caleta, en deu minuts estàs en una altra totalment diferent.

Port de Fornells

            A més a més, també hi ha uns altres atractius a l'illa. Els jaciments arqueològics són abundants i espectaculars (talaiots, taules, navetes, etc...), la gastronomia molt recomanable, i no parle de la caldereta de llagosta que està a uns preus de pecat. Hi ha peix fresc, embotits i formatges de primera, i una gran varietat de fruites i verdures, que fa de Menorca una de les illes que s'autoabasteixen. I parlant de l'autogestió, voldria recomanar aquest indret a tots aquells que pensen que fer turisme no és tan sols malbaratar els recursos. També hi ha unes altres alternatives, i l'illa de Menorca és capdavantera en turisme sostenible. Està agermanada amb Lanzarote (per a que us feu una idea), és Reserva  Mundial de la Biosfera,  i ha estat proclamada seu mundial permanent del projecte de l'UNESCO MaB (Home i Biosfera).

El Nord de l'illa

***

Amb Isabel a una terrassa de Son Bou

           Fent un clic damunt del títol, podeu llegir la meua Oda a Menorca, que vaig fer fa alguns anys:

ODA A MENORCA

Productes típics menorquins

***

Una setmana a Eivissa

 A les cristallines aigües de Cala Comte (foto meua)

       Ja hem tornat del nostre viatge per Eivissa. Dijous a la nit arribàvem a casa, i després de posar-nos una mica al dia, escric aquesta breu entrada, per publicar alguna de les imatges del viatge.

Amb els meus amics a la piscina de Rafa i Loli (totes les fotos són de Núria Arnau)

Gastronomia casolana a càrrec de Rafa Herguido

Isabel, Mª José i Loli a Cala Molí

       Durant aquests dies hem visitat unes quantes caletes (Cala d'Hort, Cala Molí, Cala Comte, Cala Gracioneta, Cala Xarraca, Cala Portinatx, Platja d'es Figueral, etc...), i també uns quants pobles i ciutats (Eivissa, Santa Eulària d'es Riu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Rafel, Sant Antoni de Portmany, etc...), el mercat hippy de "Las Dalias", el mercat del peix d'Eivissa, el terreny dels nostres amics Rafa i Loli, on han construït una magnífica piscina, i molts altres llocs. Hem passejat pel Port d'Eivissa per gaudir de l'ambient festiu i lúdic que es respira pels seus carrers i per les seues terrasses, visitàrem l'església de Puig de Missa a Santa Eulària d'es Riu, amb els arcs blanquíssims de calç, veiérem els focs artificials de la nit de Sant Ciriac, que va disparar el pirotècnic del nostre poble Ricardo Caballer, i hem gaudit dels magnífics plats preparats per l'altre Rafa ("El Roig"). També hem passat algun petit tràngol que per sort han quedat en això...

Cala d'Hort amb Es Vedranell i Es Vedrà al fons 

 Mercat del peix a Eivissa

Vista panoràmica de Cala d'Hort

Al terreny de Rafa i Loli

    Però sobretot, vull dir que el millor de tot ha estat la companyia dels amics, i des d'ací vull agrair-los als nostres amfitrions l'estança tan agradable que ens han facilitat, fent una menció especial a Encarna (la germana de Loli), que també ha estat amb nosaltres quan li ho ha permès la seua feina.

    

Església de Puig de Missa

Foto de tot el grup (Loli, Mª José, Rafa, Núria, Juan, jo, Isabel i Rafa "Xoca")

***

 No puc dir-vos quan, però... De ben segur que hi tornarem!!!

Per les terres de Conca

Totes les fotos són de la meua propietat

El passat cap de setmana, aprofitant el pont de la Constitució, viatjàrem a Conca, un indret que no coneixia gaire, això que la meua sogra és d’un poble de la província, en concret de San Lorenzo de la Parrilla.

Eixírem de casa el divendres al vespre amb els nostres amics (Rafa, Lola, l’altre Rafa i Mª José) i ja en la carretera de Minglanilla a Conca, estava tot nevat i el termòmetre va arribar fins els nou graus sota zero.

Foto: El naixement del Cuervo, tot un miracle de la Natura.

Una vegada a l’allotjament “El Rento”, ben a prop de la capital, planificàrem les excursions a realitzar així com les visites als llocs d’interès turístic de la ciutat. Decidírem fer excursions a la “Serranía”, on visitàrem la “Ciudad encantada” un dia i el naixement del riu Cuervo (un miracle de la Natura) un altre. El trajecte que transcorre a la vora del Xúquer és molt pintoresc, amb flora i fauna en estat feréstec. Vull destacar la visita del primer dia al poble de Las Majadas, on dinàrem en “Casa Raquel”, uns fesols amb orella de porc i unes xulletes de xai per xuclar-se els dits. I el cas és que l’oratge ho demanava, doncs hi havia una nevada de collons, amb els carrers tots plens de gel.

De les visites que férem a la ciutat, cal destacar la Catedral, el Museu d’Art Contemporani que està a les “cases penjades”, i sobretot els nombrosos bars de tapes que estaven a rebentar a qualsevol hora del dia. Els nostres amfitrions Esther i Aurelio ens acompanyaren pels llocs de més ambient ("El mesón de Fidel", "La Ponderosa", "La Tinaja", "La bodeguilla de Basilio", "El mesón de José", etc...). Per cert, que em va sorprendre la bona qualitat del vi blanc de la comarca. Tot un descobriment!

Res més, el dimecres, que per cert era el dia del nostre aniversari de bodes (trenta-un "tacos") se’n tornàrem cap a València i fins una altra ocasió en que els déus ens siguen propicis, hem mamprès amb la rutina quotidiana... Veges tu, quin remei?

Un dia deu (10)

Amb els amics a la Tasca Serapios, en Carrica (Peñalba), pedania de Segorb.

Després del dia nou (9), en el que hi vaig anar a la Festa pel Valencià (celebràvem el 25è aniversari), i fins i tot vaig tenir l'ocasió de poder dedicar-li el meu llibre de poemes al President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que es trobava de visita, avui ha estat un dia deu (10), això que demà no faig pont, i no parle de la casualitat de que avui era el 10/10/10, que per cert, ja és prou casualitat... Fins i tot, hi ha alguns que s'han casat de manera col·lectiva, però nosaltres no, aquest no és el nostre cas, doncs ja estem casats i ben casats...

El President del Parlament de Catalunya, a qui li vaig dedicar el meu llibre.

Nosaltres hem anat a Soneja, on ens esperaven els nostres amics Salva i Mª Dolores, i després de fer-nos un vermut al Mesó de la plaça del poble, ens hem dirigit a la Tasca Los Serapios, en Carrica (Peñalba), propera pedania de la població de Segorb, on hem dinat:

"Uns entrants a base de calamars, sèpia, clòtxines, mandonguilles de bacallà, saquets de creïlla, ous durs arrebossats, llagostins, patates braves, orella i morro de porc, caldereta de cua de bou, cuetes de bacó rostides, etc., i després de tot això (estava espectacular) jo m'he demanat un plat de lluç a la planxa amb guarnició. Tot ben arruixat amb vins de la Rioja i de Rueda (jo he begut un Marqués de Riscal de raïm Verdejo boníssim)".

I el que sempre diem, perquè és la veritat: El millor de tot, la companyia!

Fins a una altra ocasió com aquesta, que espere no tarde massa...

© Francesc Arnau i Chinchilla

Lanzarote

Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens

Ja som al mes d’Octubre, en plena tardor (primavera d’hivern), aquella estació on els poetes es posen en contacte amb les Muses i fan les millors poesies del món. Uns altres ens dediquem a rememorar els dies feliços de les vacances d’estiu, que ja comencen a enterbolir-se al disc dur de la nostra esmicolada i feble memòria...

LANZAROTE

TIMANFAYA

El caos de l’erupció,

un mar de lava obscura

davalla les arestes

agudes del volcà,

es van formant bombolles

al brou incandescent,

un flashback dels instants

quan es formà el planeta

del magma primigeni.

Tot això va passar

en èpoques històriques,

al segle divuitè,

del trenta al trenta-sis,

sis anys d’efervescència!

Encara es pot copsar

tota la magnitud

d’aquell terrabastall

al Parc del Timanfaya.

A CÉSAR MANRIQUE...

TARO DE TAHICHE

El negre, el blanc i el verd,

simbiosi dels volcans

de l’home i la Natura.

MAGMA

Davallaven

els rius de lava negra

creant formes terribles

de foc i de deixalles,

matèria primigènia

del centre del planeta

on encara hi és

l’ètim dels primers dies.

L’ILLA

L’aigua del mar,

el vent del cel

i el foc del centre de la Terra.

Tot és a l’illa!

***

Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens

Hotel Oasis, Costa Teguise, (Lanzarote) 8 d’agost del 2010