Haikus improvisats

"L'àngel exterminador" de Josep Llimona i Bruguera (cementeri de Comillas -Cantàbria-)

 Foto de Francesc Andreu Garcia "pakiu" 

            He arribat a casa, després de passar el dia festiu (ja sé que no hi ha res per commemorar, però una festa pels treballadors és el més sagrat...). He obert el meu blog, i m'he trobat amb una proposta del Jesús M. Tibau, al seu "tens un racó dalt del món", que m'ha fet participar...

            El meu haiku és aquest:

No esborra el temps
ni l'amor ni la vida,
tan sols els mata!

             Ja sé que és una mica patètic, però després de veure la paraula que tenia per a mamprendre...

Jocs Literaris de Novembre

Premis que rebrà el guanyador dels "Jocs Literaris de Novembre"

El blog de l'escriptor Jesús M. Tibau "tens un racó dalt del món", que és un dels més prolífics de la "catosfera", va convocar a principi del mes el "Premi Jocs Literaris de Novembre". Ací podeu consultar les bases, i encara sou a temps de participar. També volia dir-vos que el guanyador rebrà un lot de llibres i música. Entre els llibres, podreu gaudir entre d'altres, de la novel·la "Amable" de Francesc Mompó, i del meu "L'espill de l'orb", amb la dedicatòria del autors.

Masoquistes?

"Dofí rient-se" (Imatge del Google)

Pensava en la iguana, un ésser estrany com havia dit l'escriptor Kirmen Uribe, però molt més rar era el dofí, que malgrat tots els ensurts i les humiliacions de part dels homes, encara continuava nedant al costat dels vaixells i participant als espectacles aberrants del circ... Que no seran masoquistes?

(Microconte que participa al "JOC DE LLETRES DE NADAL" proposat per "TUMATEIX LLIBRES").

L'auca dels blocs

El bloc TUMATEIX LLIBRES ha proposat un dels seus habituals JOCS. Es tracta de fer una auca col·lectiva entre tots els blocs que vulguen participar. Encara que estic capficat en la presentació del meu llibre, que tindrà lloc aquesta mateixa nit, o potser per això mateix... Heus ací la meua participació:

L'espai blocaire és lliure

i puc dir amb el cor

que avui presente un llibre

que es diu "L'espill de l'orb".

El banc de fusta (haiku)

Foto: CONVIT ESTIUENC 2010, proposta de Francesc Mompó

El banc de fusta

convida a la conversa

sense cap pressa.

Jocs literaris per Sant Jordi

La comunitat blocaire és com una gran família, i quan un dels membres troba alguna iniciativa interessant, la notícia s'escampa com la pólvora. Fa uns dies, al bloc de Francesc Mompó vaig veure una d'aquestes iniciatives, que ell havia trobat furonejant per la xarxa. Després he comprovat que uns altres companys, com és el cas del deomises, també s'han sumat a la proposta. Així que jo, no podia ser menys i he decidit participar. Es tracta del concurs de microcontes que amb motiu de la diada de Sant Jordi, ha convocat el bloc TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres.

Cal escriure un microconte (màxim 50 paraules) on apareguen el títol d'una obra i el seu autor, sense tenir cap relació amb la temàtica de l'esmentada obra.

Jo he volgut donar-li a la meua participació un caire humorístic:

Més bons que els “Friskies”

La mare li va dir al fill amb un posat seriós: “Ja t’ho dic ara, Joan Francesc! Mira de posar la caixa de sabates amb els cucs de seda en un altre lloc, perquè si els deixes a la pallissa, és fàcil que se'ls foten els gats per a desdejunar”.

_____________________________________________________________

En aquest enllaç del mateix bloc d'on ha sortit la idea del concurs, podeu llegir tots els microcontes presentats

_____________________________________________________________

Després de publicar aquesta entrada, he vist que al bloc 80 grams, també hi ha una altra proposta per a participar d'un altre joc literari (en aquest cas un relat encadenat). No m'ho he pensat massa, he agafat paper i ploma, i he encetat la cadena:

Vaig pensar que 80 grams potser eren massa... per posar-los amagats a la roba bruta. Si els sicaris trobaven aquella quantitat de cocaïna, de ben segur que sospitarien que la resta de la droga era al meu piset. És per això que vaig prendre una decisió de la que potser em penedís quan fóra massa tard. Vaig agafar el paquet i el vaig embolicar amb plàstic de manera meticulosa fins donar-li forma cilíndrica. Després el vaig introduir al dit índex de làtex d’un guant quirúrgic que vaig retallar amb cura. Ara venia el més difícil, però vaig tancar els ulls, i amb un moviment ràpid i molt menys dolorós del que m’esperava, vaig deixar de ser verge... Aleshores, vaig vestir-me amb la meua millor roba, vaig acabar de fer les maletes i vaig cridar un taxi perquè em portés a la terminal de l’aeroport.

Fes un clic!