![]() |
| El Rèquiem de Mozart al "Capitolio" de Godella |
El passat diumenge, 24 de març, vaig assistir a la funció que es va representar al Teatre "Capitolio" de Godella, a càrrec del Cor "Lambert Alonso" i la "Orquesta Sinfónica de Requena", sota la direcció de Josep Manel Campos. Es van interpretar la Trilogia Sacra, d'Ernest Artal (compositor d'Algemesí), i la Missa de Rèquiem en Re menor KV 626, del gran Wolfgang Amadeus Mozart, un dels més autèntics genis que ha donat la Música, i tot un referent universal pels melòmans de tot el món.
Ja fa gairebé un any que em vaig assabentar de que s'anava a posar en escena aquesta obra, que per mi és un dels màxims exponents de la música clàssica (sobretot de la coral), i és per això que em vaig posar en contacte amb el director Josep Manel Campos, amb qui havia col·laborat a "Música i Poesia per a Cent anys d'Expressió Artística a Godella", que va tenir lloc al Centre d'Art "Villa Eugenia", el 12 de juny del 2011, i on vaig poder gaudir de la seua categoria (com diuen al seu poble de Bétera) humana i artística. Ell em va posar amb contacte amb el Lluís (membre del Cor), que viu ben a prop de ma casa, i ha estat gràcies a ell el que al remat haja pogut gaudir del concert. Uns dies abans no ho tenia gens clar, i fins i tot vaig anar a l'assaig general, que es va celebrar el passat dijous i on, gràcies al Julio Montagud, Coordinador de publicacions del Taller d'Història de Godella, puc deixar constància gràfica.
| A l'assaig general del dijous (foto del Julio Montagud) |
Aleshores va arribar el diumenge i, en obrir el correu electrònic, vaig rebre la gran notícia (no totes han d'ésser males): L'amic Lluís tenia dues entrades per a mi, i és per això (malgrat que ha estat una autèntica carambola) que vaig gaudir d'aquesta obra, que m'ha acompanyat en moltes ocasions, a l'hora d'escriure. El meu amic Ximo Pont, que també és un enamorat dels cors, em va acompanyar, i passàrem una gran vetlada, escoltant els més de cent intèrprets (entre solistes, cors i músics), on no van mancar les llàgrimes (i no sols per la "Lacrimosa"), perquè la veritat és que, com diu el meu amic Ximo, aquesta música és tan sublim que fa esborronar-te...
![]() |
| El públic aplaudeix al final de la representació (Foto: Andreu Garcia) |
Un autèntic èxit, que caldria poder repetir per a que totes les persones que no van poder presenciar-ho, gaudiren d'aquesta meravella de la música clàssica.
Fins ací els meus apunts, però si voleu saber molt més, llegiu la magnífica crònica del meu amic pakiu:
***

