diumenge, 31 de juliol del 2011

90è Aniversari de la tia Maria...


Totes les fotos per gentilesa de Mª Jesús Such

            Avui diumenge 31 de juliol, quan ja estic de vacances fins el proper (no m'agrada gens en aquest cas l'adjectiu) 21 d'agost, teníem una celebració familiar d'aquelles que no solen repetir-se (són molt més habituals els actes luctuosos).

            La tia Maria, la germana de la meua mare complia avui noranta anys, i ens hem reunit tots els nebots (llàstima de foto!), i també els fills, néts, besnéts, etc.... Hem dinat al Club València Frontennis, i ha estat tot molt bé. En un primer moment, ens hem arrecerat per a que no ens veies la tia, encara que al remat crec que s'ha adonat de tot el muntatge. És molt difícil amagar a prop de setanta persones...

La tia Maria amb les seues nétes Sara i Rosamari

            Ocasions com aquesta són de les que cal gaudir, doncs ja estem farts d'ajuntar-mos tan sols als soterrars... Hem comentat alguns dels nebots que potser caldria establir una trobada com aquesta cada any per aquestes dates. Ja veurem més endavant si la proposta arrela entre els interessats...

Amb els fills (Salva, Pepe i Mª Àngels)

            Després, a les postres li he lliurat a la tia Maria un escrit, que li he llegit a cau d'orella:

Llegint-li la meua dedicatòria

90è aniversari
A la tia Maria...

Els noranta anys tan sols es compleixen una vegada en la vida. Ara em direu que també els vint, els trenta i els quaranta… Sí, però no és el mateix.
Noranta anys són un grapat d’anys. Tanmateix, si ho mires bé, segons la Bíblia, Sara, la dona d’Abraham, va parir el seu fill Isaac amb aqueixa edat. Segurament en aquells temps la gent era molt més longeva, doncs, alguns patriarques passaren dels 900 anys…
Si ens adrecem als temps més actuals, també hem vist casos, com ara el de Picasso, que amb més de noranta anys anava amb jovenetes, i pintava en calçotets uns quadres la mar de moderns. I ara em direu: A què ve això dels calçotets? Doncs, teniu tota la raó, perquè la veritat és que no ve a compte, perquè ací ens hem reunit les germanes, (també les polítiques), els fills (també els polítics), el néts, els nebots, els besnéts, i alguns altres més, per festejar com cal els noranta anys de la tia Maria. I no volem festejar tant la quantitat, com la qualitat dels seus noranta anys. S’ha de veure com està de bé, i com li funciona el seu cap. Alguns dels presents ja ho voldríem...
Des d’ací us convoque a tots els presents, dins de deu anys, per celebrar el seu centenari. Els que no estiguem, mala sort, però la tia Maria de ben segur que no faltarà a la cita.
Res més, passe-ho bé, i a la tia Maria:

MOLTES FELICITATS!!!

En nom de tots els presents, i també dels que no han pogut vindre...

Club València Frontennis, 31 de juliol de 2011

El teu nebot:
Paco

Amb els més menuts

dissabte, 30 de juliol del 2011

La dimissió de Camps (... segons Canal 9)


Imatge del Google            

         A les darreres entrades d'aquest blog vaig intentar fer unes petites reflexions a rajaploma sobre la dimissió del president Camps (ni molt ni poc honorable al meu entendre).

       Tanmateix, he trobat al blog del Quim Ponsa "QUIMGILIPOETA", aquest vídeo del YouTube, on el Xavi Castillo ens explica la notícia de la dimissió segons Canal 9 ("¡Te alabamos Señor!").

        La veritat és que sembla parlar de qualsevulla cosa, menys d'una dimissió...



         Ah! se m'oblidava: Avui s'ha fet públic pel govern espanyol que el proper 20 de novembre (Us diu alguna cosa la data?) tindran lloc les Eleccions Generals. Un diari de tirada estatal les ha batejades com a "Eleccions Generalíssimes"...

dissabte, 23 de juliol del 2011

La dimissió de Camps (2ª part)


 Imatge del Goggle: Canvi de president

            Quan ja han passat més de tres dies des de la dimissió del President de la Generalitat Valenciana, i després de conèixer el seu substitut, l'actual alcalde de Castelló, Alberto Fabra, pense que cal donar-li un marge de confiança, però que potser (tant de bo m'equivoque), és més del mateix, i no crec que trenque amb la política de Francisco Camps. Per què hauria de trencar si els ha anat la mar de bé? Em referesc als resultats electorals, és clar!

            Així que jo no em faig massa il·lusions en que la cosa canvie. Potser veurem algun gest, com podria ser la normalització de les emissions de TV3, per les que l'Ajuntament de Castelló ja va aprovar una moció, quan ell era l'alcalde, i poca cosa més. El tema del model d'educació, ja ha deixat caure que anirà endavant amb la supressió de la línia en valencià, i l'adopció del model gallec d'educació "trilingüe".

Una altra perspectiva de la mateixa imatge...

            Diuen els diaris que a Madrid el veuen amb molts bons ulls, faltaria més, amb aqueix posat de senyoret i "hablando en castellano, por supuesto...". Quina colla de renegats ens ha tocat patir!

          Ah! Una altra cosa... A l'entrada del passat dimecres em preguntava perquè el PP havia presentat una llista per les autonòmiques amb tants imputats, i entre ells el cap de llista. Crec que tinc la resposta, o almenys una possible resposta. El treure'ls fora de la llista, sobretot a personatges de tant de pes polític, hagués suposat una gran pèrdua de vots, perquè la gent ho interpretaria com un reconeixement de la culpa. Tanmateix, així es va minimitzar la davallada, i gràcies a la poca empenta dels socialistes, van aconseguir renovar la majoria absoluta. Així, ara se'n van per no perjudicar a Rajoy en les Generals, i nosaltres se'ls hem d'empassar (als del PP) quatre anys més com a mínim. La jugada és de mestres, i crec que han demostrat ser més maquiavèl·lics que el mateix filòsof florentí.

           També volia comentar una altra cosa, que vaig llegir al blog del Toni Cucarella, "En roba de batalla", i és que ens deia l'autor de Xàtiva, que a la roda de premsa on va anunciar la seua dimissió, el president Camps anava amb un tratge que feia pena; "Com si li l'hagués furtat a un mort!" com es sol dir per ací, això que els tratges han estat el principal motiu de que se'n vaja...  Després, al final del seu escrit, el Toni deia amb sorna, que el cas és que, tradicionalment, el millor vestit sempre s'ha fet servir de mortalla  i, malgrat els patètics plors de Camps, pense que hem assistit al seu funeral polític...

Temps al temps!!!

dimecres, 20 de juliol del 2011

La dimissió de Camps


Imatge del Google: Dimissió de Francisco Camps

            Avui el President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps ha dimitit. Ho ha fet en una roda de premsa en la que, per a concloure el sainet en que des de que es va destapar la trama Gürtel, s'havia convertit el seu govern al capdavant del Consell, no ha permès que les cadenes de televisió presents, donaren la notícia en directe. Ho han fet hores després als diferents Telenotícies. Sí que ho han pogut donar en directe les emissores de ràdio, encara que algunes (cas de RNE) amb greus dificultats.


            Temps hi haurà per analitzar la notícia en profunditat, però sí que m'agradaria dir en una primera valoració que la política, de vegades, és poc (per no dir gens) transparent, i això li fa perdre molta credibilitat entre la gent de a peu. Ho dic perquè era un cas flagrant, que tard o d'hora hauria d'acabar com ha acabat, ja que el PP a nivell estatal no hagués pogut suportar la pressió mediàtica al llarg de la propera campanya de les Eleccions Generals. Però, essent un secret a veus, com és que es va permetre que el Sr. Camps encapçalés la llista per a les autonòmiques? O és que es pensaven que tot restaria a l'oblit en cas de guanyar les eleccions? Això no ho podem saber a hores d'ara, però el que està clar és que la Justícia mai no pot ser substituïda per les urnes... El que la faça que la pague! O almenys, aquells que no siguen prou espavilats per a que no els pillen...     

dilluns, 18 de juliol del 2011

Marató de TV3: Dóna la lletra!


 Imatge de Google: Marc Parrot, compositor i cantant encarregat de seleccionar les lletres

            Enguany, la Marató de TV3 estarà dedicada a la "Regeneració i Trasplantaments d'òrgans i teixits". Per anar sensibilitzant el personal, des del blog "Banc de sons", el compositor i cantant Marc Parrot, ens convida a que fem les nostres aportacions per a confeccionar la lletra de la cançó que s'inclourà al disc de la Marató del 2011. Aquesta cançó ja té títol: "Teixit humà", i per a tots el que ens dediquem a fer poemes, és una bona oportunitat per a posar la nostra creativitat al servei d'una bona causa.

           Més endavant, en una segona fase que començarà a principis del mes de setembre, arribarà el torn per als músics...


 

dijous, 14 de juliol del 2011

Convit estiuenc de 2011


Foto: Monument commemoratiu de la victòria franquista a Tortosa


Quina vergonya!

Tants i tants anys de fàstic

i encara criden.


***

dimarts, 12 de juliol del 2011

Els nostres peculiars "Sanfermins"...

  
 
Totes les fotos són de Lluís Montesinos (aquesta és de portada)

Dedique aquesta crònica a la memòria dels absents: (Juanito "Barraca", Felipe "Dolcet", Miguel "El Pitufo" i Pepe Mateu "El Nabet")

            Fa més de quinze anys que anem a Navarra als nostres particulars i peculiars "Sanfermins". El primer que cal dir és que no som gens aficionats a la festa del bous, però ens agrada l'ambient que hi ha al voltant de la festa "pamplonica". També és veritat que de tot el cap de setmana, tan sols passem a la capital navarresa, unes poques hores del divendres (Sidreria de la "Cuesta de Santo Domingo", i recorregut de "l'Encierro"), i el dissabte que anem a la Plaça de Toros a veure el final de "l'Encierro" i una mica les vaquetes. Alguns anys també hem estat el dissabte per la nit a Pamplona, veient els diferents concerts que tenen lloc a la ciutat, com ara, quan vingueren els amics asturians, i ens passàrem tota la nit respirant l'ambient de la nit a la capital navarresa. No ha estat el cas d'enguany...

Els "set magnífics" d'enguany

           La nostra veritable festa és gastronòmica, i comença a Vilafranca del Maestrat, on passem per a esmorzar i a replegar els amics Narcís i Pepet. Dos bons elements, que vénen des de fa molts anys. Després anem a Tudela, on dinem (enguany al "Restaurante Iruña"), però també hem anat uns altres anys al "Trentaitrés". Les especialitats són les verdures, però tot és de primera qualitat, fins i tot el peix (done fe...). Per la vesprada arribem a Pamplona-Iruña, i després de comprar les samarretes, mocadors i d'altres "souvenirs", com a bons turistes, anem fent el recorregut del bous, però al revés, i a la "Cuesta de Santo Domingo" hi ha una sidreria on sempre fem un refrigeri, i on enguany ens trobàrem amb Ximo Munné, un company que treballa amb mi a la Ford. Cal dir que la furgona on anem (de lloguer sense conductor), la deixem a l'aparcament públic (enguany hem estrenat el de la Plaça del Castell "Gaztelu Plazoak" que estava des de fa uns quants anys en construcció). Aleshores, se n'anem fins a Estella-Lizarra, on tenim les habitacions reservades ("Pensión San Andrés"). Sopar al "Restaurante Casanova", un dels millors en relació qualitat/preu, i a dormir ben prompte. Demà cal matinar per anar a "l'Encierro", encara que enguany vàrem comprar les entrades per la Plaça de Bous el mateix divendres. A l'endemà, dissabte, ben aviat a la furgona i cap a Pamplona (una trentena de quilometres). Rafa, es queda a un bar dels voltants i nosaltres entrem a la Plaça, on després de veure entrar el ramat de bous, ens quedem una estona més veient les vaquetes. Enguany ha triomfat un xinès vestit de "Superman" (fins i tot amb la capa), coretjat pel personal, que és prou especial (xino, xino, xino... i fent la reverència amb les mans com al Camp Nou quan Messi fa un partidàs).  A continuació comença el turisme. Primer esmorzar a "Puente la Reina"-Gares, després visita a les bodegues del "Castillo de Monjardín", on hem comprat unes ampolles de vi, a Abarzuza per comprar el "patxaran", a Estella, a la carnisseria dels germans Aguinaga, on sempre comprem la "xistorra", i al Parc Natural  d'Urbasa-Andia, un paratge magnífic que sempre visitem (per nosaltres és com La Meca), on hi ha animals pasturant (cavalls, vaques, ovelles, bacons, etc.), i on enguany hem dinat al restaurant del càmping. 

Al Carrer Estafeta...

            Després hem baixat una altra vegada a la pensió, i després de la siesta, hem fet un recorregut turístic per Estella, per ensenyar-los la ciutat als debutants d'enguany (Lluís i Eduard). Això sí, abans ens passàrem per reservar taula al restaurant de "Katxetas", on es pot menjar la millor carn de bou de la comarca (espectacular com deia l'Eduard). El menú sidreria, a més dels "xuletons" que són de prop d'un quilo, també inclou truita de bacallà, pimentons del piquillo, etc... Després ens passàrem per "La Floridita", el pub regentat pel nostre amic Jordi, que coneixem des dels primers viatges.

         A "La Floridita" (Estella-Lizarra)

           A l'endemà diumenge, tornada cap a casa, passant per Vilafranca, on dinàrem a l'Hotel "Los Arcos", magnífic establiment on es pot degustar els plats tradicionals de la Comarca del Maestrat (olla, sopa de pastor, cabrit al forn, ternasco, cuallada, etc...).

Camí de tornada (al fons la ciutat de Morella)

            I res més, després de treure els comptes hem tornat al nostre poble a passar calor, però la veritat és que no s'està en cap lloc com a casa... Però de vegades ens prova alguna escapadeta com aquesta...   

dijous, 7 de juliol del 2011

Una veu prodigiosa: Giacomo Lauri-Volpi


 El tenor Giacomo Lauri-Volpi (imatge de Google)

             Fa uns dies estava capficat al YouTube (ho faig algunes vegades), comparant les diferents versions de "Nessum dorma", la famosa ària del "Turandot" de Puccini. Vaig escoltar les diverses èpoques de Pavarotti, que abarquen des dels anys vuitanta (NY 1980, LA 1994, Paris 1998, etc.) fins a la seua darrera interpretació del 2006 a Torino, poc abans del seu traspàs. També vaig escoltar amb admiració les portentoses versions de Mario Lanza i de Mario del Mónaco, dos tenors amb una força i un sentiment incommensurables, el gran Franco Corelli, el suec Jussi Björling, Andrea Bocelli, i fins i tot, una versió molt digna del cantant pop Michael Bolton. De sobte, em vaig trobar amb la sorpresa de que hi ha uns quants vídeos del tenor Giacomo Lauri-Volpi, que sembla va estrenar l'òpera de Puccini als Estats Units, per recomanació del mateix compositor.

              Giacomo Lauri-Volpi va viure ací entre nosaltres. El tenor es va casar amb la soprano Maria Ros, i es van construir un xalet a la Carretera de Bétera (avui és el carrer Lauri-Volpi) que, encara que està al terme de Burjassot,  per la seua ubicació més propera al poble de Godella, va fer que fins i tot el mausoleu on estan soterrats estiga al Cementeri Municipal del meu poble.

  Mausoleu de la família del tenor al cementeri de Godella

            El tenor va ser una figura de nivell mundial, i va actuar amb les principals figures el "bell canto" i amb les orquestres i els teatres de més prestigi del circuït. Així mateix, va ser també un cas de longevitat vocal. Tan és així, que va gravar un disc amb les àries més cèlebres del seu repertori, a la dècada dels setanta, quan comptava més de vuitanta anys.

           Mai no podré oblidar la seua interpretació del "Ave Maria" de Schubert a la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella, en el funeral de la seua dona Maria Ros. Aquell fil de veu, semblava sorgir del mateix cor dels àngels que hi ha a l'altar de l'església.

             Des d'ací el meu reconeixement per a tan extraordinari personatge, i com a mostra, ací teniu un vídeo amb la seua interpretació del "Nessum dorma" al Teatre Liceu de Barcelona, l'any 1972, quan el tenor tenia més de vuitanta anys:

      

dissabte, 2 de juliol del 2011

"Cants i cants" d'Apa guanya el Premi Ovidi Montllor 2011 al millor disc de folk


Portada del disc "Cants i Cants"

            Efectivament, anit es van lliurar al Teatre "El Micalet" de la ciutat de València els Premis Ovidi Montllor del 2011, i el meu paisà Josep Aparicio "Apa" que duu trenta-cinc anys al món del cant d'estil, va guanyar el premi al millor disc de folk, pel seu darrer treball, que porta per títol "Cants i cants", on podem trobar una mostra del talent del cantant i de la seua recerca continua, sempre investigant nous ritmes i noves influències, intentant la fusió dels gèneres, que és el que ha estat fent  al llarg de tota la seua carrera.

             Cliqueu ací per llegir l'entrevista d'avui al diari Levante EMV.

            Sempre he estat ben orgullós de trobar-me entre els seus amics, i d'haver col·laborat amb ell en algunes (encara que poques) ocasions, com va ser el "Quan somnies" del disc "Patchwork" de Jerez-Texas, una cançó que sempre estarà present en aquest blog.

                  Imatge de Google: Una de les darreres del cantant

                                              Foto: A les bodes d'or de D. Ricardo Arnau a l'Eliana 

           Al nou disc podeu trobar des d'una cançó pop ("No paren de mirar-nos"), uns magnífics versos de Joan Salvat-Papasseit ("Caterineta"), dels que ha fet una gran cançó, unes estrofes de l'Estellés per a una música molt coneguda ("Bolero de l'Alcúdia"), els cants d'estil de sempre ("L'ú i el dotze"), i també moltes sorpreses més, com ara, la magnífica cançó "Malaguenya" que Pep dedica a la seua mare (La senyora Victoria), i que fa posar els pèls de punta als que la coneguérem, i crec que també als que se la imaginen amb les paraules tan tendres del seu fill. Els arranjaments del Ricardo Esteve són genials, com sempre, i la seua guitarra tot un luxe, i les col·laboracions esplèndides. A destacar l'Eduard Navarro, dolçaina i llaüt en algunes de les cançons, César Giner al baix, Jesús Gimeno a la bateria i Diego López a la percussió.

        L'enhorabona, "Pepito", per mi sempre seràs aquell xiquet que vèiem al quiosc que tenien els teus pares al Carrer Ample de Godella (el carrer on vaig néixer), al costat dels pilons...

          I què gran que t'has fet! 

        Llàstima que aquest país nostre siga un país on predominen els sords, perquè qui no t'escolte ha d'estar ben sord. De l'oïda i de tot el cervell...

         I si no s'ho cregueu, doncs, cliqueu ací i escolteu.
  
Imatge de Google: Apa en acció!!!