Homenatge a Dª Amparito

A les escales del Molí (Fotos: Andreu García )

         El passat dissabte, 14 de desembre, els antics alumnes del Molí li vam retre un merescut homenatge a Dª Amparito, la mestra dels pàrvuls d'aquell col·legi.

Ximo Vives entrega la placa commemorativa a Dª Amparito

         Hagueren parlaments de l'alcalde de Godella (San Félix), de Ximo Vives (un dels principals impulsors), i molts altres dels assistents, que ens contaren anècdotes d'aquelles anys, i també de Dª Amparito (visiblement emocionada), que ens va relatar com va arribar al nostre poble allà pels anys quaranta, procedent d'Aragó.

Dª Amparito, la nostra primera mestra

         Palau ens va oferir una peça musical al piano, inspirada en una de les cançonetes que cantàvem els xiquets, i Apa ens va cantar amb la seua veu potent, les cançonetes que jo mateix havia fet per a l'ocasió.

Josep Aparicio "Apa", cantant els meus versets.

         Després de la foto de rigor a les escales, va haver-hi una "picaeta" a l'antiga classe on Dª Ampartito ens va ensenyar les primeres beceroles, que va estar per gentilesa de l'Ajuntament, i també es va fer de manera informal, la proposta de posar el nom de Dª Amparito al costat del del seu marit (Don Tomás), al carrer que duu el seu nom.

Palau  al piano...

         Entre tots els que ens vam quedar encara tinguérem temps per fer una improvisació sobre un poema del meu llibre, sota la direcció de Palau i amb la veu de tenor de Pepito (Apa).

La tauleta dels cagons (aproximadament  l'any 1960)

***

  A l’Escola del Molí

les primeres beceroles

vam aprendre enmig dels jocs,

i les primeres cançons,

els números i les hores.

Aquell rellotge de fusta!

Aquelles lletres pintades!

La pissarra amb els dibuixos,

la tauleta dels cagons

i els xiquets jugant al rotgle.

***

Estellés euskaraz (presentació del llibre)

Plantar cara a la vida (Marc&Marc)

          El diumenge passat, dia 10 de novembre, era el dia del meu 60è aniversari (com passa el temps!), i després de vindre de la caseta de Bétera, on celebràrem l'esdeveniment amb escreix, vaig anar al Teatre "Capitolio", per a estar present en un acte insòlit: La presentació d'una antologia dels poemes d'Estellés traduïts al basc. 

          L'acte va estar presentat per Paco Inclán, i Héctor Arnau, que han estat els que han parit aquesta obra, encara que això no vol dir que hagen copulat  (o potser sí, no ho sé...), doncs és ben difícil dur a terme avui en dia una tasca com aquesta de traduir llengües "minoritàries", per no dir-les residuals i apunt d'extingir-se... I una merda! Això voldrien alguns...

          Van intervenir (entre d'altres), Laia Climet (Edicions 3 i 4), Vicent Anyó (Fundació VAE),  Eduard Marco i Escamilla (poeta del nostre poble), Josep Aparicio "Apa" (la millor veu de l'Horta), i els rapsodes Gemma Sanginés, Dabid González (membres de la Euskalzaleok-Valentzia) i Lluís Carmona (impulsor del projecte), que van fer que la poesia del nostre poeta nacional s'escoltés per primera vegada en euskera al nostre poble.

La millor veu de l'Horta (Héctor Arnau "dixit")

          També assistiren a l'acte les primeres autoritats dels pobles de Godella i Burjassot, que han col·laborat amb aquesta edició històrica de la poesia estellesiana, al costat de la Fundació VAE...

Després, Marc Sempere i Marc Egea ens oferiren el concert "Plantar cara a la vida", una visió diferent dels poemes d'Estellés, amb acompanyament instrumental inèdit...

          I ja per acabar, tan sols dir que el proper 8 de desembre serà presentat a la "Durangoko Azoka" (Fira del Llibre en Basc) a la localitat de Durango. Gerardo Markuleta, poeta i traductor dels poemes, també va intervindre a l'acte, i va dir que la traducció al basc dels poemes d'Estellés era una assignatura pendent per a la literatura basca, que ara s'havia fet realitat.

Cloenda de l'acte (totes les fotos són d'Andreu García)

***

   

Homenatge a Estellés (concert d'Apa al "Capitolio" de Godella)

Cartell del concert

         El passat dissabte, 26 d'octubre vaig anar al concert que el meu paisà i amic Josep Aparicio "Apa" va donar al Teatre "Capitolio" de Godella. Era la segona funció, doncs el divendres a les 22,30 hores havia estat l'estrena, però per motius del meu treball a torns (com sempre), vaig haver de posposar-ho al dissabte a les 20,30 hores.

          Es tracta del mateix espectacle que es va estrenar al Teatre Micalet de València el passat 28 de juny amb el títol de "Poemes i cançons", i que estava dedicat en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, del que enguany es celebra el 20è aniversari de la seua mort, i que per això se li ha dedicat l'any (Any Estellés), encara que no ha estat una commemoració amb tot el suport institucional que hagués calgut, quelcom del més normal, atenent qui són els nostres governants autonòmics...

Carles Cano recitant l'Estellés (Foto: Andreu García)

          El concert, que estava basat sobretot en tot el repertori de l'artista godellenc, primordialment en el seu darrer treball discogràfic "Cants i cants", però també tenia la novetat dels poemes estellesians recitats per Carles Cano i també per Teresa Segarra, així com la versió del "M'aclame a tu", enregistrat per l'Ovidi al final de la seua carrera, i també la versió d'Apa del famós "Bolero de l'Alcúdia" amb la lletra del poeta de Burjassot, que tants artistes han inclòs al seu repertori. Però, per a mi, que he vist molts concerts de "Pepito", el més impactant de la nit va ser l'aportació del gran músic del nostre poble Ramon Cardo, que sense desmerèixer tota la banda que va acompanyar Apa (Ricardo Esteve -mestre de la guitarra-, Jesús Gimeno -percussió- i Eduard Navarro- dolçaines i corda-), va donar tot un recital al saxo d'improvisacions "jazzístiques", d'aquelles que fan que els teus peus no puguen parar de moure's, perfectament integrades en les peces interpretades per Apa, que són gairebé totes amb arrels tradicionals i de cant d'estil. En resum, tota una lliçó de fusió musical entre el jazz i el "folk"... 

Apa en acció, amb Toni Guzman i tota la banda (Foto: Andreu García)

         El final va estar molt emotiu, amb tots els artistes i també el públic recitant el poema més popular de l'Estellés (potser), que ha esdevingut tot un himne... "Assumiràs la veu d'un poble".

          Em vaig acomiadar de "Pepito" i de Teresa, i res més... Fins una altra ocasió que espere no siga molt llunyana en el temps.

***

         Crònica oficial:

         http://www.godella.es/va/content/apa-ret-homenatge-al-poeta-de-realitats

         Ramon Cardo, Ricardo Esteve i Jesús Gimeno en acció (Concert del Micalet):

II Trobada d'Escriptors de l'Horta

  

Signant el meu llibre (Foto: Andreu García)

Cartell de l'acte

         El passat dissabte, 19 d'octubre, va tenir lloc ací al meu poble la II Trobada d'Escriptors de l'Horta (la primera es va celebrar l'any passat a Picanya). L'acte va estar organitzat per Carles Cano, Enric Camps i Xavier Mínguez, escriptors que tenen la seua residència ací a Godella.

Al Molí amb Josep Vicent López del THG (Foto meua)

         De bon matí es van anar reunint a la Plaça de l'Estació, des d'on es dirigiren a la Casa Museu de Pinazo per fer una visita guiada, amb les explicacions sobre la vida i obra del genial pintor a càrrec de la família, que regenta la Casa Museu. Quan eixien de la visita, comentant la qualitat de les obres, em vaig incorporar al grup, i ens dirigírem cap al Molí, on Josep Vicent López, del Taller d'Història de Godella, ens va posar al corrent dels origens del poble, amb la vista de l'Horta de fons. Férem un recorregut pel Carrer Major, on ens va anar explicant com havia mamprès la seua urbanització paral·lela a la Séquia de Montcada. Des del Castell (avui col·legi de les monges), passant per les cases senyorials que encara es conserven, l'Església de Sant Bertomeu (S. XVII), la Torreta de Misildo, la Capella del Crist de la Pau (antiga parròquia), anàrem escoltant les explicacions de Josep Vicent, acabant la passejada per la Pujada de l'Ermita (Av. Pesset-Aleixandre), fins arribar al Centre Cultural Xicranda, on va tenir lloc la recepció oficial a càrrec de l'alcalde del poble Josep Manel San Félix, que va fer un discurs de benvinguda a tots els escriptors. També es van signar els llibres dels autors que quedaran a la Biblioteca Municipal. L'acte va estar amenitzat per Josep Aparicio "Apa" i Teresa Segarra, que ens cantaren diverses mostres del cant d'estil, amb els versos de Carles Cano.

Recepció oficial a la Biblioteca amb Apa i Teresa (Foto: Andreu García)

         Acte seguit ens dirigírem al jardí de "Villa Eugenia", on va tenir lloc un recital literari a càrrec d'alguns dels escriptors assistents, amb una primera part dedicada als xiquets, amb contes, cançons i poesies, i una segona de poemes i narracions pels més majors. Jo vaig intervenir en aquesta segona part, llegint dos poemes dels darrers que he fet ("He caminat estances de la casa...", que es publicarà pròximament en un llibre col·lectiu, i "Els ulls de les estrelles"), però m'agradaria destacar el poema-cançó que va fer Lluís Roda, acompanyat per un grup de nens i nenes "voluntaris", el conte xinès de Carles Cano de la princesa que volia veure una estrella que mai no hagués vist ningú, i el poema de Pau Sif que, imitant el ritme i els versos del més conegut dels poemes estellesians, ens relata les peripècies per a muntar un moble adquirit a Ikea.

Recital literari als jardins de "Villa Eugenia" (Foto: Andreu García)

         A continuació ens dirigírem al Restaurant Castillo, on va tenir lloc el dinar (uns entrants i arròs a banda). Allí també comptàrem amb Apa i Teresa que, a més de la seua inestimable conversa sobre la música tradicional, ens acomiadaren amb unes mostres del seu art, que comptaren amb la participació de tots els assistents.

         Entre els escriptors que es varen apropar a la Trobada vaig reconèixer (a més dels organitzadors): Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Isabel Robles, Núria Sendra (editora), Ramon Guillem, Pau Sif, Mercè Viana, Alfons Navarrete, Vicent Penya, M. Carme Arnau... Demane disculpes a tots els altres escriptors que vingueren a la Trobada.

         Abans d'anar-nos cadascú al nostre niu, va prendre la paraula Lluís Roda que va encoratjar els assistents per a que sorgiren els pobles candidats a organitzar la tercera Trobada el proper any. De moment es va veure la possibilitat de fer-la a Aldaia/Alaquàs o potser a Picassent. Ja es decidirà més endavant.

***

Crònica oficial:

http://www.godella.es/va/content/godella-acull-orgullosa-als-escriptors-de-la-comarca-de-lhorta

Fotos al web de l'Ajuntament:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.572866906113301.1073742018.297717290294932&type=1

***

Haiku del nen amagat

Foto de la xarxa, proposada per magalo pel Niporepte 91: "Nen camuflat"

         La passada setmana, dins del nostre NIPOREPTE, que fem al web RC, i del que ja anem per la 92 edició, es va proposar una fotografia que em va tocar el tendre (com diu el meu amic Ximo). El que passa és que, com estava massa capficat amb l'homenatge que li férem al nostre amic "Pepito" (Apa), amb motiu d'haver-li atorgat la Insígnia d'or del nostre poble de Godella, no vaig poder enviar la meua proposta dins del termini establert. Però com no volia que es perdés, ací teniu el haiku que vaig fer:

EL "NENE" NO ESTÀ!!!

Dedicat al meu amic Ximo.

Ell, i tots els amics sapiguem perquè...

El nen s'amaga,

mentre la vida passa

darrere l'arbre.

***


18/06/2013

Concert d'homenatge a l'Estellés

Cartell del concert

         El passat dissabte, 15 de juny, vaig anar al concert que organitzava Escola Valenciana, com a acte de cloenda de les Trobades de l'any 2103, que sota el lema "La veu del teu poble", han tingut lloc enguany al llarg de tota la geografia del País Valencià. El concert va tenir lloc al Teatre "Tívoli" de Burjassot, i va comptar també amb el suport de l'Ajuntament del poble natal de Vicent Andrés Estellés, dins dels actes de l'Any Estellés, que és una iniciativa de l'esmentat consistori per commemorar el 20è aniversari de la mort del poeta.

         Vaig arribar al teatre un poc abans de les 19 hores, en que estava previst començar el concert. Allí a la cafeteria em vaig trobar a Josep Aparicio "Apa", l'artista del meu poble recentment guardonat amb la Insígnia d'or de Godella. Vam estar raonant dels darrers actes en els que havia actuat, com ara en la "V Nit dels Palmitos Blancs", a la que no vaig poder anar a causa del meu treball. També havia estat, segons em va contar, en una mena de "perfomance" que feren pels carrers de Rocafort amb motiu de que el seu ajuntament havia aconseguit acabar amb el dèficit que anaven arrossegant dels darrers anys.

         Em va presentar alguns coneguts seus del món del cant i de "la faràndula" en general, i anàrem a agafar lloc per veure l'espectacle, encara que l'assistència no va ser massa nombrosa, potser perquè va coincidir també amb la jornada de mobilitzacions que havien convocat els sindicats, i que sempre pot minvar els possibles espectadors d'actes com aquest, que sempre assoleixen un tarannà reivindicatiu, com no pot ser d'una altra manera, si veiem la situació de la nostra llengua en l'actualitat.

         El concert va mamprendre amb una mica de retard (com sol passar), i va ser precedit pels parlaments de Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, que va donar la benvinguda als assistents, convidant-los a les celebracions de l'Any Estellés que encara falten,Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que va fer un breu repàs de les Trobades 2013, que han estat tot un èxit de participació, i que amb la Trobada del Camp de Morvedre, que es celebrava també el mateix dissabte a Faura, i el concert del "Tívoli", tancaven el curs d'enguany. Després va tenir unes breus paraules d'agraïment Carmina Estellés, la filla del poeta, en nom de tota la família.

         A continuació va començar el concert, que reunia a diversos músics i cantants valencians que han musicat part de l'obra estellesiana. La veu esgarrada de Miquel Gil, que va cantar algunes de les cançons, sobre poemes del poeta de Burjassot, que va fer per a l'obra "Poseu-me les ulleres", i que vaig veure també en aquest mateix teatre fa algun temps. Aquesta és la meua preferida:

         La proposta "Sis veus per al poeta", de la que ens feren un tast Eva Dénia, Merxe Martínez i Mª Amparo Hurtado. El cantant Tomàs de los Santos i el guitarrista Borja Penalba, que en un accidentada actuació (per motius tècnics), ens feren alguns dels temes que formaran part del seu primer disc en conjunt, titulat "Dones i dons", i de les que vull destacar la darrera que interpretaren (una vegada solucionats els problemes del so), que duu per títol "Homenatge Anònim XV", i que és un poema del Volum 7è de les Obres Completes d'Estellés (això vaig entendre almenys). Ja per finalitzar, va actuar el músic Ximo Caffarena, que també va ser fa uns quants anys un dels components del grup Al Tall, i que me'n recorde de quan venia als assaigs que feien a casa dels meus pares, de "Ball a Banda", projecte del que va ser un dels principals impulsors, donada la seua condició de músic amb formació de banda (saxofonista). Va presentar alguns dels poemes d'Estellés que ha musicat recentment, amb l'acompanyament d'Aina Sanç, Quim Sanç, i Teresa Segarra (la companya d'Apa), que va tancar el concert amb "L'u i el dos", interpretant l'homenatge que al seu dia li feren al nostre poeta. Vull destacar, per insòlita, la cançó que va fer Ximo Caffarena sobre el famós poema del pimentó torrat, amb uns arranjaments que ens transporten a aquells anuncis radiofònics dels anys seixanta. Ací la teniu:

         I res més, "Pepito" va estar assegut al meu costat tot el concert, del que també vull destacar els magnífics audiovisuals, dels que gaudírem mentre es feia la transició entre uns artistes i uns altres.  En acabar el concert, encara em va presentar uns quants amics seus, dels que destacaria el poeta Carles Cano, a qui ja tenia ganes de conèixer, i que col·laborarà amb ell al proper espectacle "Cançons i Poemes" (Homenatge a Vicent Andrés Estellés) al Teatre Micalet de València, el proper 28 de juny a les 20,30 hores.

***     

El "cantaor" Josep Aparicio "Apa" va rebre la insígnia d'or de l'Ajuntament de Godella.

Josep Aparicio "Apa", l'autèntic protagonista de la nit (Fotos: Andreu Garcia)

         Quan el passat 25 de maig, el Grup de Danses "El Poblet" va lliurar el seu II Guardó, a l'escriptor del nostre poble Vicent Alonso, Teresa Segarra em va comunicar que al seu company Apa (el més important dels artistes que actualment tenim al poble) li havien atorgat la Insígnia d'or de l'Ajuntament, que és la màxima distinció que concedeix el nostre municipi (Godella, (l'Horta-Nord) -País Valencià-). M'ho va comunicar per si volia col·laborar a l'homenatge que li anaven a fer els artistes i els amics, i jo, malgrat que es tractava del passat divendres a les 22,30 hores, i el meu torn de treball era el de la vesprada, li vaig dir que ja m'ho apanyaria per a estar a l'esdeveniment, que tindria lloc al Teatre "Capitolio" del nostre poble.

         Teresa em va donar carta lliure per a que la meua col·laboració fos allò que a mi em semblés, i jo en un primer moment vaig pensar (basant-me en la lectura que acabava de fer a l'acte d'homenatge al Vicent), en llegir el meu poema "VEUS", del meu llibre "L'espill de l'orb", que encara que ja han passat uns anys, al seu moment li'l vaig dedicar a "Pepito", que és com nosaltres el coneguem. Després vaig mamprendre a donar-li voltes al cap (quelcom inevitable) i vaig pensar que no estaria gens malament en rememorar aquells anys de "la paraeta", que tenien els pares de l'Apa, i a més a més, estava gairebé segur de que ningú no ens ho xafaria...

         La següent idea va ser contactar amb el meu amic Francesc-Andreu García "pakiu", a qui considere una persona responsable, seriosa i molt ben preparada (i no ho dic perquè siga el meu amic...). Li vaig passar el guió del que pensava fer, i li vaig deixar ben clar, que ell tenia tota la llibertat per a fer el que volgués.

Francesc-Andreu Garcia... i jo (foto:Andreu Garcia)

         I així ho vam fer. El que ha passat després és tot un reguitzell de circumstàncies, que van mamprendre amb ser els darrers en actuar. Això va estar tot un repte, però el que hagués semblat ésser tot un gran avantatge, al remat ha esdevingut tot el contrari.

         Quan va sortir l'Eduard Marco, va fer una introducció, que ens va sobtar, i aleshores vam dir que això no es podia superar. M'estic referint a quan va dir que uns "f... de p..." (sic) de l'extrema dreta havien assassinat un estudiant espanyol.

         Després van eixir a l'escenari el grup "Al Tall", i em van deixar bocabadat quan van cantar "a capella" la cançó dedicada a Miquel Grau, i després de que el Manolo Miralles va declarar públicament que quan escolta cantar a "Pepito", s'aborrona (com diu sempre el nostre amic Ximo), van interpretar "El cant del maulets", que va estar corejat per tothom. Aleshores, li vaig dir al meu amic "pakiu", que ho teníem magre, doncs, encara no us ho he dit, ja havien sortit: el presentador (Miguel Gago), el Grup de Danses, "Els Claveles Rojos"), els alumnes de l'Escola de Cant d'estil, els músics de Jerez-Texas, la Teresa, la filla de l'Apa, el Josemi Sánchez (el versador), i no sé si em deixe algú... (No m'agradaria, però pense que tan sols mancaria l'alcalde...).

Eduard Marco (La poesia directa i autèntica...) -foto de l'Andreu-

Els "Claveles Rojos" en acció (foto de l'Andreu)

Al Tall cantant "a capella" l'homentge a Miquel Grau (foto de l'Andreu) 

El Grup de Danses "El Poblet" del que Apa és el president (foto de l'Andreu)

Teresa amb els músics que acompanyaran a Apa al seu proper concert (foto de l'Andreu)

"El Negre del Bassot", uns dels alumnes de l'Escola de Cant d'estil (foto de l'Andreu)

         Bé, i ara vull centrar-me en la nostra actuació ("pakiu" i jo). Pense que vam fer quelcom distint, i que el públic ho va gaudir i ho va valorar (sobretot els de la nostra edat)...

Arriba el meu moment... (foto: Andreu Garcia)

         Després hem vist algunes cosetes que no comprenem, com per exemple, que a totes les referències als diaris, haja estat silenciada la nostra actuació. No sé què haurà passat, però...

         Tampoc no està gens clar que, a l'única referència on sortim, la informació no tinga gens de rigor, doncs, no es pot tractar d'amics d'infantesa, a persones que es duen set anys de diferència (com és el nostre cas amb l'Apa, i això que ja ho avisàrem quan vaig dir que nosaltres, encara que semblem tan joves, ja tenim una certa edat. Però la veritat és que cal escoltar el que es parla, i si has de fer les fotos, contracta un altre que faça la crònica, o si no ho tens clar del tot, consulta-ho.

         Ja he vist la rectificació que s'ha fet de l'omissió dels "Claveles Rojos" a la crònica oficial, i pense que a nosaltres també se'ns hauria d'haver valorat d'una altra manera, i no com "amics de la infantesa", perquè sense anar més lluny, jo també li vaig fer un poema a "Pepito", i encara que no fos ta bo com el de l'Eduard i el del senyor alcalde (ho dic de veritat, eh?), ja vaig veure que els seus van restar ben ressenyats a les cròniques:

            "La poesia directa i autèntica d’Eduard Marco"  (sic)

            "Soler va pujar a l'escenari per a destacar la figura de Josep Aparicio, al que va comparar, en una poesia, al garrofer, plantat amb força en el terreny" (sic). 

         Però pense que si l'hagueres escoltat, també podries haver fet una xicotet ressenya del meu. Ací el tens, i encara que el pots llegir al meu llibre "L'espill de l'orb" (pàg. 13), vaig canviar la darrera quarteta per a l'ocasió. (sobretot per Apa), i encara que parle en primera persona, la veritat és que no sé a qui m'estic dirigint...

         I ara dedicat a ell, un poema del meu llibre. Un llibre que, potser sense el seu suport, mai no s'hagués publicat:

VEUS

Dedicat al Josep Aparicio "Apa"

una veu prodigiosa en un País on abunda la sordesa...

Hi ha veus com trons de fortes.

Hi ha veus com pous de fondes.

Hi ha veus com nits de fosques.

Hi ha veus com rius de llargues.

Hi ha veus com mars d’extenses.

Hi ha veus com focs d’ardents.

Hi ha veus com mels de dolces.

Hi ha veus com plors d’amargues.

Hi ha veus com gels de fredes.

Hi ha veus subtils com vents...

Hi ha veus, com la de APA,

que és més que una veu.

I quan l’escoltes penses:

Si canta com els déus!

***

Francesc Arnau i Chinchilla

(Teatre Capitolio de Godella, divendres 7 de juny del 2013)

El públic entregat amb el nostre gran artista (foto de l'Andreu Garcia)

***    

Nota: Li deixe al meu amic "pakiu" la primícia (després de veure que no s'ha enregistrat en pel·lícula) de publicar una aproximació de tot el que diguérem en la nostra intervenció: 

Crònica de "pakiu" a L'ÚLTIM TRENET A LA MEDITERRÀNIA  

Lliurament del II Guardó "El Poblet" a Vicent Alonso

Vicent Alonso amb el II guardó "El Poblet" (Fotos: Andreu García)

                  El passat dissabte, el Grup de Danses "El Poblet" va atorgar al teatre "Capitolio" de Godella, el II Guardó que duu el nom del col·lectiu a Vicent Alonso. Amb aquesta distinció, que van crear l'any passat, volen distingir un personatge o entitat del poble, per la seua tasca dins del món de les arts, les ciències, o de la Cultura, en general. El primer guardó va ser concedit per l'entitat que presideix Josep Aparicio "Apa", al Taller d'Història Local, i enguany han decidit fer un reconeixement públic a la figura de Vicent Alonso, per la seua obra literària (Poesia, assaig, crítica, articles d'opinió, etc.), així com per la seua dedicació a l'ensenyament, com a professor a la Universitat de València, en la Facultat de Filologia, i per la seua tasca d'agitador cultural, sense oblidar la gran qualitat humana que atresora, i que he pogut comprovar en la meua relació personal amb ell, arran de la publicació del meu llibre de poemes, del que Vicent és l'autor del pròleg.

Llegint el poema "Arbre" del llibre de Vicent "En l'aspre vent del nou món"

         L'acte va consistir en una lectura de poemes de l'autor guardonat a càrrec d'uns quants amics, entre els que em trobava, i diferents pinzellades biogràfiques a càrrec d'Eduard Marco, que es va encarregar de coordinar la part literària de l'acte. Vaig coincidir amb el Manolo Miralles, membre del grup Al Tall, que també va llegir un poema del Vicent, i a qui no tenia el plaer de conèixer personalment. I, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se del Grup de Danses, hi hagué entre

lectura i lectura, actuacions del grup, amb cants i balls diversos, entre els que no faltaren albaes dedicades al Vicent. 

El Grup de Danses "El Poblet" en plena acció...

        Ja per finalitzar va ser lliurat el guardó, que consisteix en una litografia que representa un arbre amb les seues arrels, amb una emotiva dedicatòria dirigida al Vicent. Aleshores, va pujar a l'escenari i després d'agrair al Grup de Danses la distinció de la que havia estat objecte, i a tots els presents la seua presència, va llegir uns quants poemes dels darrers que ha fet (encara són inèdits), i que estan basats en alguns quadres de Pinazo.

Tots els que participàrem a l'acte, a la finalització del mateix

        Després va haver a la recepció del teatre un vi d'honor, gentilesa del Grup de Danses "El Poblet", i uns quants dels que havíem participat a l'acte ens acomboiaren per anar-se'n a sopar tots junts, Com tots els restaurants del poble eren plens (i això que hi ha crisi) al remat anàrem al Casino de Massarrojos, on sopàrem la mar de bé per un mòdic preu, i després férem una raonada d'aquelles que paguen la pena.

Al sopar de després, amb Pepito (Apa), Teresa i Manolo Miralles (Foto meua)

        Pròximament faré una crònica una miqueta més extensa a la meua secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich", on de tant en tant col·labore.

La "faixeta" de rnbonet de la pròxima crònica

***

De nou les Falles

Imatge de Google: La "mascletà" de la Plaça de l'Ajuntament de València

      Avui és la "plantà" oficial de les Falles, encara que moltes ja estan pràcticament acabades des de fa alguns dies, i al llarg dels propers dies ens visitaran milers de turistes per veure aquesta festa, que és de les més conegudes en tot el món. Nosaltres, els que hem assistit any rere any a les desfilades, cavalcades, cercaviles, ofrenes, "mascletaes", castells, rodar les falles, revetlles, i fins i tot algunes "cremaes", estem una mica farts de tot això, que sempre és el mateix, amb les crítiques descafeïnades, el blaverisme i la "coentor".

      Però, ves per on, des de fa uns anys, també hi ha una moguda reivindicativa al voltant de la festa de les Falles. I que no es queixen, perquè és normal que la gent que està prou "cremà", s'aprofite del tiró mediàtic per donar a conèixer el seu cabreig i la seua indignació.

      Ací teniu el programa que m'ha arribat de la "INTIFALLA" d'enguany:

Cartell de la Intifalla 2013

       També hi ha moltes coses positives com, per exemple, les grans demostracions pirotècniques. Vegeu aquest anunci on la creativitat dels valencians queda ben pal·lesa:

        Ell és Vicent Caballer, un dels representants de la saga de pirotècnics més famosa de Godella. Ací teniu una foto del final de la "mascletà" de la Festa de Sant Antoni de l'any passat, que es va disparar al Carrer Ample del meu poble (potser siga la darrera que es faça al carrer), i on es pot veure com és aplaudit per un altre gran artista del nostre poble: Josep Aparicio "Apa" (al fons amb samarreta negra).

El pirotècnic Vicent Caballer (Foto: Elisa Pont)

***

Les festes del meu poble

La "mascletà" de Sant Antoni al Carrer Ample (foto d'Elisa Pont)

            El passat divendres 24 d'agost, dia de Sant Bertomeu, que és el patró del meu poble, van acabar les festes patronals que any rere any es celebren ací a Godella, un poble de l'Horta que com molts pobles pateixen el handicap de que molts dels seus habitants encara romanen de vacances. Malgrat això, l'assistència als actes religiosos, lúdics i tradicionals, és massiva. Fins i tot els bous al carrer, que mai al poble han estat massa seguits per la gent d'ací, des de fa alguns anys compten amb una nombrosa parròquia de seguidors vinguts de tots els indrets de la contornada, i cal lamentar que aquest espectacle, del que personalment no sóc gens partidari, s'ha cobrat enguany la vida d'un jove de divuit anys, i van...

            Com he dit, les festes del poble van tenir la cloenda anit, amb un dels espectacles que més atrauen el públic. Es tracta del castell de focs artificials que es realitza a l'horta, i que es pot contemplar i admirar de forma privilegiada al Parc del Molí, i encara que anit el vent no va bufar a favor, com diu el darrer vers d'aquell poema meu "El castell" (ACÍ EL PODEU LLEGIR), es va poder veure el mestratge de Vicent Caballer en aquest tipus de focs, el mateix que havia demostrat a les mascletaes (sobretot a la del Carrer Ample):

            Bé, i ara per destacar el que més m'ha agradat de les festes patronals, ací teniu una mostra gràfica. Cal dir que enguany no vaig tenir cap participació, ja que les activitats culturals han estat deixades una mica de costat per les retallades, el que sembla mentida, doncs és el més econòmic que els pot eixir, ja que gairebé tots ho fem "per amor a l'art":

La "mascletà" dels fadrins i les fadrines al Carrer Major

"Nit d'albaes" (Josemi, el versador en acció).

Josep Aparicio "Apa", el més gran artista del nostre poble.

Un artista ("Apa") aplaudint a un altre artista, el pirotècinc Vicent Caballer.

La "Casa del Sant" de Sant Antoni al Carrer Ample.

La "filà" de l'Ajuntament.

El vaixell dels Mamelucs, que enguany ostentaven la capitania mora.

La capitana dels Mamelucs (la meua filla Núria).

Una altra imatge de la capitana, amb la nostra taula al fons...

La Banda de Benigànim

La processó amb "l'anda" de Sant Sebastià, l'autèntic patró del poble...

La Verge del Rosari amb les seues clavariesses, que fan tan de goig...

***

               Amb el meu amic  Ximo al nostre carrer...