dissabte, 22 de desembre del 2012

Bon Nadal!


Targeta nadalenca del meu amic Francesc-Andreu Garcia "pakiu"

               "El temps és un recurs no renovable. Comencem a mirar-ho tot per la part positiva, pensem que 
               cada seixanta segons que passem enutjats, és un minut d'alegria que no tornarà.
               Estimem de veritat als que ens envolten i perdonem ràpidament.
               I, malgrat els banquers, i la gent que ara mal-governa...
               Que el 2013 siga un any ple de felicitat.
               Ens agradaria poder intentar-ho junts."

               BON NADAL!

              ________________________________________________________________________________________________________



He esperat per si s'acabava el món i així m'estalviava felicitar-vos.

Com no ha estat així, ni tampoc no m'ha tocat la loteria, doncs...



MOLTA FELICITAT EN AQUESTES FESTES!!!

BON NADAL I PROSPERITAT AL 2013!!!


FRANCESC

dijous, 8 de novembre del 2012

Presentació del poemari "Llibertat!"


Targetó de la presentació

El proper dissabte 10 de novembre, dia del meu 59è aniversari, i que dóna la casualitat de ser també el dia de Sant Noè, (mític inventor del vi, segons la Bíblia), tindrà lloc a la ciutat de Barcelona la presentació del poemari "Llibertat!". La Comissió Editorial de l'ARC (Associació de Relataires en Català), que ha propiciat aquest recull col·lectiu amb el que col·labore amb dos poemes, m'ha fet arribar el següent comunicat:

Benvolguts associats i associades:
Per fi tenim ja a les mans el poemari col·lectiu Llibertat!
 Com bé sabeu, perquè ho hem estat anunciant els darrers dies, la presentació d’aquest poemari tindrà lloc el dissabte 10 de novembre, a laBiblioteca Vapor Vell (Passatge Vapor Vell s/n – 08028 Barcelona), a les 12 h. Us demanàvem i us continuem demanant que en feu difusió entre els vostres familiars i amics, a través del vostres blocs, del Facebook, del Twitter i d’altres xarxes socials amb les que tingueu contacte, a fi de participar en aquest acte que volem que sigui un homenatge a la llibertat i a la poesia.
 Ara us escrivim, tal com hem fet en anteriors ocasions, per tal que pugueu fer la reserva dels llibres sense pressa. D’aquesta manera, tots ens podem organitzar millor. Conscients de la crisi que estem vivint, hem fet l’esforç de no apujar el preu. Per tant, mantindrem els mateixos preus del poemari que vam editar l'any passat:  8 euros, per als autors i associats i sense límit de quantitat, i 11 euros, per al públic en general. Val la pena, doncs, fer la reserva anticipada.
 ¿Com es fa la reserva?
Fent un abonament al compte de l’ARC per l’import total, indicant-nos el concepte de l’ingrésnom de l’associat/da i títol del llibre.(Recordeu que aquest pas és molt important)
Els comptes de l'Associació són:
Caixa Laietana: 2042 – 0062 – 19 – 3300012537
La Caixa: 2100 - 1403 - 62 – 0100366771
Després, cal enviar un correu electrònic a l’ARCassociacio.relataires@gmail.com) notificant aquesta operació. (Aquest pas també és molt important)
Podreu recollir els llibres el dia de la presentació. També podeu rebre’ls per correu postal si així ens ho indiqueu (penseu que, en aquest cas, hi haurà un petit increment de la tarifa d’enviament).
 Un cop més, us donem les gràcies  per la vostra col·laboració.
 Cordialment,
Comissió Editorial
  ___

Ací us el faig arribar per a tots els interessats, junt amb un dels meus poemes que podeu trobar al llibre:



VINT-I-QUATRE PAÜRES

“La por és lo més lliure del món,
cadascú pot agafar-ne tota la que vol.”
(això ho deia mon pare...)

La paüra dels homes de trobar-se perduts.
La paüra dels bojos, que no saben què és por.
La paüra dels “sans” quan coneixen els bojos.
La paüra dels cecs de no veure on van.
La paüra dels crancs que no miren avant.
La paüra dels lladres de que els puguen jutjar.
La paüra dels màrtirs de que resten impunes.
La paüra dels fetus per sortir a la llum.
La paüra dels gossos quan els deixen tot sols.
La paüra dels xais de que els llops se’ls hi mengen.
La paüra dels llops de no trobar menjar.
La paüra dels lírics de que el full reste en blanc.
La paüra dels mestres de no tenir deixebles.
La paüra dels savis, que tot els dóna por.
La paüra dels necis, que no tenen por a res.
La paüra dels nens quan no veuen sa mare.
La paüra dels peixos quan els treus de la mar.
La paüra dels rics de perdre tots els béns.
La paüra dels pobres de no tenir mai res.
La paüra dels sans de posar-se malalts.
La paüra dels vius de perdre la vida.
La paüra dels vells de morir-se tan prompte.
La paüra dels joves de no veure un futur...

La paüra més gran és no poder ésser lliure!

***

02/01/2012

  
Francesc Arnau i Chinchilla

***

dijous, 18 d’octubre del 2012

Estrena mundial de la pel·lícula "Històries"




Divendres 19 d'Octubre
20.30 hores
Ca Revolta
entrada lliure

  
Estrena d'Històries, la pel·lícula on els i les narradors i narradores són els protagonistes

i després
Sopar(picaeta i entrepans)-Col·loqui amb els protagonistes 
(només per 12€)

Cal apuntar-s'hi (domingochinchilla@hotmail.com)

Cartell de la pel·lícula

El director de la pel·lícula, Domingo Chinchilla, ens ha fet arribat la següent comunicació: 

Amiguets i amiguetes:
Com els antics déus grecs la paraula ens arriba en formes ben diferents: conversa familiar, novel·la, crits, poemes, xiuxiueig a cau d'orella, cançons,... I narrant històries, potser la forma més antiga de transmetre creences, dogmes, sapiències, ... Les històries s'han contat de milers de maneres, cada època amb els seus costums i arts, i potser l'últim art que s'ha incorporat al ser humà és el cinema, que bàsicament es dedica a contar-nos històries. Això sí, el narrador normalment és la mateixa pel·lícula, i en alguns casos una veu en off que correspon al protagonista del film o a un ésser omniscient  que només és veu.
"Històries" és un projecte audiovisual on el protagonista és el fet de contar una història. Els narradors i narradores conten històries en llocs poc habituals (conduint, cuinant...).
Aquest divendres 19 d'octubre la presentem a les 20.30 h. en Ca Revolta (carrer Santa Teresa 10), i la entrada és gratuïta. Després soparem i farem un col·loqui amb els protagonistes només per 12€.
L'experiència ha estat molt agradable i espere continue sent-ho en aquesta presentació on podrem compartir una bona estona.
Si aneu a vindre no cal avisar, però si us aneu a quedar a sopar cal que m'ho digueu abans del dijous per tal de preveure la manduca que cal preparar.
Un bes de cinema.
Domingo Chinchilla
***

dissabte, 15 de setembre del 2012

Viatge a Barcelona

  
Catedral de Barcelona (totes les fotos de la meua propietat)

            El passat cap de setmana, com ja havia anunciat, vaig viatjar a Barcelona amb motiu d'assistir al lliurament dels Premis del Concurs de microrelats 2011-2012 "ARC a la Ràdio -Sentiments-".

Estació del Nord a València
            El dissabte a les 10 del matí vaig agafar el tren a l'estació del Nord de València, una autèntica joia del modernisme, i després d'un tranquil viatge de poc més de tres hores, que vaig aprofitar per llegir, vaig arribar a l'estació de Sants, on m'esperava l'amic Ferran d'Armengol. Amb el seu cotxe ens dirigírem a casa seua, a la ciutat de Terrassa, on l'Empar (la dona del Ferran) havia preparat el dinar (un sucós rap amb salsa). També hi era el seu fill Roger, que per la vesprada tenia la presentació de l'equip de futbol del Club Natació Terrassa, on jugarà enguany. Com no teníem cap altra cosa que fer, fins l'acte del lliurament, se n'anàrem tots quatre cap a les instal·lacions esportives, on es celebrava la presentació (gairebé tres-cents xiquets de totes les categories). Abans de l'acte vam estar veient un partit entre els juvenils del club i un altre equip de la comarca.

El Ferran a la presentació de l'equip del Roger

           Se'n tornàrem cap a casa una vegada finalitzat l'acte, i el Ferran i jo ens dirigírem cap a Argentona, on arribàrem amb temps de sobra per saludar alguns companys de l'ARC, que ja estaven al Saló de Pedra.

Foto dels guanyadors

 CLICANT ACÍ PODEU LLEGIR LA CRÒNICA DE L'ACTE DEL LLIURAMENT

            Després se n'anàrem uns quants dels relataires a un restaurant d'enfront del saló de Pedra, on degustàrem un esplèndid sopar, en el que brindàrem pels absents (en especial per l'amic Ramon que ens havia fet arribar un dibuixet dels seus).

El sopar de després del lliurament

            Allí vam estar xerrant, fins les tantes de la nit, de les nostres dèries que en aquest cas com és de suposar van versar sobre les lletres i també una mica sobre com es presentava la Diada del dia 11, que segons tots els pronòstics amenaçava convertir-se en històrica i emblemàtica pels anys futurs. Vaig conversar una estona amb el Toni Arencón, a qui encara no coneixia en persona, després de totes les col·laboracions que hem fet en aquests darrers temps. També estaven la Sílvia Romero, Montse Assens, Sergi G. Oset, Ferran Planells, Esther Llobet, i alguns dels seus acompanyants (perdoneu que no me'n recorde de tots els noms).

          A l'endemà amb el Ferran, l'Empar i el Roger, férem turisme per la ciutat de Barcelona i, atenent la meua petició, els meus amics em dugueren al Parc Güell, obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, que no havia tingut fins ara l'ocasió de visitar.

Parc Güell

          Vàrem gaudir de l'art de Gaudí, per tots els racons del parc. Ací us deixe una mostra fotogràfica:

 


  






            A continuació, anàrem a una projecció en 4D sobre l'obra de Gaudí molt recomanable. Ací podeu veure una demostració:


             De nou al cotxe, ens dirigírem a la Barceloneta, on dinàrem un arròs negre. Després el Ferran i l'Empar em guiaren pels carrers antics de la ciutat vella, on visitàrem la Plaça del Rei, la Catedral, Santa Maria del Mar, i diversos carrers on es poden veure les diferents etapes de la història de la muralla de  la ciutat, des dels romans fins els nostres dies. Acabàrem la visita al Fossar de les Moreres on diu la llegenda escrita als seus murs que "no s´hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes". 

            A les 7 de la vesprada, de nou a l'Estació de Sants, i viatge de tornada després d'acomiadar-me dels amics, amb el desig que ens tornem a reunir ben aviat.

            Moltes gràcies pel vostre caliu, amics!

 
           
  ***

dijous, 6 de setembre del 2012

Lliurament dels Premis del Concurs de Microrelats 2011 "ARC a la ràdio"


Targetó de l'acte del lliurament

            El proper dissabte tindrà lloc a la localitat d'Argentona el lliurament dels Premis del Concurs de Microrelats 2011 "ARC a la ràdio", que va estar convocat per l'Associació de Relataires ara fa gairebé un any, i que amb el tema "Sentiments" va aplegar un bon grapat de relats al llarg de cada mes sobre un sentiment diferent. Els relats seleccionats van estar emesos per Ràdio Argentona, al seu programa "Històries", dirigit per la Sílvia Cantos. Tots aquests relats formaran part d'un llibre editat en la plataforma bubok, amb una magnífica portada del Toni Arencón, i que ja es podrà adquirir el proper dissabte.

Portada del llibre, original de Toni Arencón

               La programació que ens han fet arribar és la següent:

20.30 h  Recital poètic a càrrec de la poetessa i rapsoda Marta Pérez i Sierra
21.00 h  Veredicte final del Concurs ARC de Microrelats 2011 “ARC A LA RÀDIO” (Sentiments)
21.45 h  Cloenda de l’acte amb una copa de cava, gentilesa de l’Ajuntament d’Argentona

L’acte tindrà lloc el dissabte 8 de setembre de 2012, a dos quarts de nou del vespre, al Saló de Pedra (carrer Gran 61, a Argentona)

           Es dóna la circumstància de que aquest cap de setmana vaig a viatjar a Barcelona per a poder assistir a l'acte del lliurament (tinc dos relats entre els finalistes). L'amic Ferran d'Armengol ha posat un post al Fòrum de RC per si alguns dels assistents voleu que ens ajuntem per a sopar després de l'acte en algun restaurant dels voltants...
 
            Animeu-vos!!! 

            L'amic Ramon ens ha fet arribar els seus millors desigs amb aquest dibuixet:

Moltes gràcies, amic, de ben segur que se'n recordarem de tu!

***

diumenge, 2 de setembre del 2012

Exposició d'aquarel·les de Salvador Rodríguez-Bronchú (Orts)


Amb Salvador, davant de la monumental aquarel·la de l'estany.

            Ahir anàrem a visitar l'exposició d'aquarel·les de Salvador Rodríguez-Bronchú (Orts), al Centre d'Art Villa Eugenia. Una magnífica antologia de l'obra del gran artista godellenc, que seguint les petjades del seu pare, ha aconseguit fer-se un gran renom al difícil món de la pintura.

Vista general (fotos meues i d'Isabel)

              Així li ho comentàvem el meu amic Ximo i jo, una mica en broma, com de difícil trobàvem fer un dibuix "potable" amb les aquarel·les que ens duien els Reis, quan érem uns nens. I la veritat és que per a tot cal tenir una mica de predisposició, i també és molt important, que t'ensenyen les primeres beceroles...

La sala de baix

              Salvador va tenir les dues coses, una gran predisposició, i també el mestratge del seu pare "El pintoret", tot un referent en la pintura valenciana dels anys seixanta, i fundador amb Giner de l'escola de Godella. 


Isabel mirant els quadres
Amb el meu amic Ximo (tapant els quadres)
 
            Cal destacar de la mostra, el quadre de l'estany, de dimensions gegantines, el de Chauen (Marroc), del que Salvador ens va contar l'emoció que va sentir al trobar el mateix lloc on el seu pare havia pintat molts anys enrere un quadre a l'oli, una magnífica perspectiva del poble de Riba-Roja, i diverses composicions de paisatges boscosos, marines, pobles de l'interior, imatges de la ciutat, etc., així com diversos estudis de nus de dones. Resumint, una gran mostra d'un gran artista que, a més a més, és un home senzill, i de tracte molt familiar. Un home del que u es pot sentir orgullós de conèixer, i de que et mostre tota la seua confiança...


Vista general de l'exposició


                 Un gran artista i una gran persona!
   

Riba-roja del Túria



***


diumenge, 26 d’agost del 2012

Les festes del meu poble


La "mascletà" de Sant Antoni al Carrer Ample (foto d'Elisa Pont)


            El passat divendres 24 d'agost, dia de Sant Bertomeu, que és el patró del meu poble, van acabar les festes patronals que any rere any es celebren ací a Godella, un poble de l'Horta que com molts pobles pateixen el handicap de que molts dels seus habitants encara romanen de vacances. Malgrat això, l'assistència als actes religiosos, lúdics i tradicionals, és massiva. Fins i tot els bous al carrer, que mai al poble han estat massa seguits per la gent d'ací, des de fa alguns anys compten amb una nombrosa parròquia de seguidors vinguts de tots els indrets de la contornada, i cal lamentar que aquest espectacle, del que personalment no sóc gens partidari, s'ha cobrat enguany la vida d'un jove de divuit anys, i van...

            Com he dit, les festes del poble van tenir la cloenda anit, amb un dels espectacles que més atrauen el públic. Es tracta del castell de focs artificials que es realitza a l'horta, i que es pot contemplar i admirar de forma privilegiada al Parc del Molí, i encara que anit el vent no va bufar a favor, com diu el darrer vers d'aquell poema meu "El castell" (ACÍ EL PODEU LLEGIR), es va poder veure el mestratge de Vicent Caballer en aquest tipus de focs, el mateix que havia demostrat a les mascletaes (sobretot a la del Carrer Ample):




            Bé, i ara per destacar el que més m'ha agradat de les festes patronals, ací teniu una mostra gràfica. Cal dir que enguany no vaig tenir cap participació, ja que les activitats culturals han estat deixades una mica de costat per les retallades, el que sembla mentida, doncs és el més econòmic que els pot eixir, ja que gairebé tots ho fem "per amor a l'art":


La "mascletà" dels fadrins i les fadrines al Carrer Major
"Nit d'albaes" (Josemi, el versador en acció).



Josep Aparicio "Apa", el més gran artista del nostre poble.



Un artista ("Apa") aplaudint a un altre artista, el pirotècinc Vicent Caballer.


La "Casa del Sant" de Sant Antoni al Carrer Ample.

La "filà" de l'Ajuntament.

El vaixell dels Mamelucs, que enguany ostentaven la capitania mora.

La capitana dels Mamelucs (la meua filla Núria).

Una altra imatge de la capitana, amb la nostra taula al fons...

La Banda de Benigànim

La processó amb "l'anda" de Sant Sebastià, l'autèntic patró del poble...

La Verge del Rosari amb les seues clavariesses, que fan tan de goig...




***



               Amb el meu amic  Ximo al nostre carrer...











dilluns, 20 d’agost del 2012

Vacances a Menorca


Una vista de la Mediterrània 

Platja de Son Bou (Totes les fotos són meues, encara que moltes les ha fetes Isabel) 

            L'estiu és temps de mandra, de fer el gos que diguem al poble, però també és temps de vacances, de viatges, de festa, de passar-s'ho bé sense haver d'anar a guanyar-se les garrofes.


Port de Ciutadella

            Enguany he estat una setmana a Menorca amb la dona i uns amics (Mª José i Rafa). De fet, com aquell que diu, acabem de tornar.


Naveta dels Tudons (1200 a.C.)

            Conec Menorca des de fa quaranta anys, quan vaig estar una temporada treballant a l'illa. Recorde que em va causar una gran sorpresa veure les seues praderes verdes, les vaques, les tanques de pedra seca i les portes fetes de fusta de sabina. Semblava un paisatge del nord de la península. o fins i tot d'Irlanda, encara que cal dir que ens trobàvem a finals de l'hivern.


Cala Galdana

            Després, quan va arribar l'estiu, vaig descobrir les seues cales d'arenes blanques i d'aigües cristallines, i també les festes de Sant Joan a Ciutadella, amb els cavalls, el gin i les xicones... També cal aclarir que encara no havia complit els vint anys.


Cala Morell
  
            Vaig tornar a Menorca ara fa vit-i cinc anys, amb la dona en un viatge també d'una setmana, d'aquells organitzats per agència, i  vam estar a la zona de Sant Lluís, ben a prop de Maó i també de l'Aeroport. Ens banyàvem com a la piscina, però a l'aigua de la mar. Sortíem amb escales metàl·liques, i férem alguna excursió amb autobús cap els indrets més emblemàtics de l'illa (Ciutadella, Cala Galdana, Son Bou, Binibeca, Fornells, Xoroi, etc...).


Platja dels Algaiarens

            Enguany també hem anat en un viatge organitzat per agència. Teníem l'hotel a Son Bou, que és la platja més llarga de Menorca (4 quilòmetres), i que més o menys es troba a la meitat dels dos extrems de l'illa (Maó i Ciutadella). Estàvem en règim de mitja pensió, desdejuni a les 9 del matí, i sopar a les 9 de la nit. La resta del dia se n'anàvem a recòrrer el territori amb un cotxe que havíem llogat per quatre xavos... Menorca encara continua sorprenent-me. El turisme massiu no ha acabat imposant-se, i l'illa encara atresora els encants de fa quaranta anys. Encara pots trobar platges salvatges, sense cap contaminació urbanística, a les que cal accedir caminant ( no més de vint minuts). Hi ha una varietat de localitzacions (parlant de platges) de tota mena, gairebé a la carta, i amb la peculiaritat de que les distàncies són ben curtes, de tal manera que si no t'agrada una caleta, en deu minuts estàs en una altra totalment diferent.


Port de Fornells

            A més a més, també hi ha uns altres atractius a l'illa. Els jaciments arqueològics són abundants i espectaculars (talaiots, taules, navetes, etc...), la gastronomia molt recomanable, i no parle de la caldereta de llagosta que està a uns preus de pecat. Hi ha peix fresc, embotits i formatges de primera, i una gran varietat de fruites i verdures, que fa de Menorca una de les illes que s'autoabasteixen. I parlant de l'autogestió, voldria recomanar aquest indret a tots aquells que pensen que fer turisme no és tan sols malbaratar els recursos. També hi ha unes altres alternatives, i l'illa de Menorca és capdavantera en turisme sostenible. Està agermanada amb Lanzarote (per a que us feu una idea), és Reserva  Mundial de la Biosfera,  i ha estat proclamada seu mundial permanent del projecte de l'UNESCO MaB (Home i Biosfera).


El Nord de l'illa

***



Amb Isabel a una terrassa de Son Bou

           Fent un clic damunt del títol, podeu llegir la meua Oda a Menorca, que vaig fer fa alguns anys:

ODA A MENORCA

Productes típics menorquins

***