Intente depurar fins l’essència del vers,
encerclant els instants, els decisius moments,
assage noves formes, noves mides, nous temps,
en cada vers que escric em parle a mi mateix.
És difícil triar un vocable en concret
entre tants candidats com tenim al cervell
i deixar de costat aquells que et són aliens,
el poema tan sols és autèntic si és teu.
Arribar a esbrinar cada so vers a vers
com una cantarella quan ja l’hem après
i fins i tot sabent que el primer és dels déus.
La Poesia potser tot això i molt més,
és com un ésser viu que té coneixement,
quan arriba el moment, malgrat tot... ella neix!