II Trobada d'Escriptors de l'Horta

  

Signant el meu llibre (Foto: Andreu García)

Cartell de l'acte

         El passat dissabte, 19 d'octubre, va tenir lloc ací al meu poble la II Trobada d'Escriptors de l'Horta (la primera es va celebrar l'any passat a Picanya). L'acte va estar organitzat per Carles Cano, Enric Camps i Xavier Mínguez, escriptors que tenen la seua residència ací a Godella.

Al Molí amb Josep Vicent López del THG (Foto meua)

         De bon matí es van anar reunint a la Plaça de l'Estació, des d'on es dirigiren a la Casa Museu de Pinazo per fer una visita guiada, amb les explicacions sobre la vida i obra del genial pintor a càrrec de la família, que regenta la Casa Museu. Quan eixien de la visita, comentant la qualitat de les obres, em vaig incorporar al grup, i ens dirigírem cap al Molí, on Josep Vicent López, del Taller d'Història de Godella, ens va posar al corrent dels origens del poble, amb la vista de l'Horta de fons. Férem un recorregut pel Carrer Major, on ens va anar explicant com havia mamprès la seua urbanització paral·lela a la Séquia de Montcada. Des del Castell (avui col·legi de les monges), passant per les cases senyorials que encara es conserven, l'Església de Sant Bertomeu (S. XVII), la Torreta de Misildo, la Capella del Crist de la Pau (antiga parròquia), anàrem escoltant les explicacions de Josep Vicent, acabant la passejada per la Pujada de l'Ermita (Av. Pesset-Aleixandre), fins arribar al Centre Cultural Xicranda, on va tenir lloc la recepció oficial a càrrec de l'alcalde del poble Josep Manel San Félix, que va fer un discurs de benvinguda a tots els escriptors. També es van signar els llibres dels autors que quedaran a la Biblioteca Municipal. L'acte va estar amenitzat per Josep Aparicio "Apa" i Teresa Segarra, que ens cantaren diverses mostres del cant d'estil, amb els versos de Carles Cano.

Recepció oficial a la Biblioteca amb Apa i Teresa (Foto: Andreu García)

         Acte seguit ens dirigírem al jardí de "Villa Eugenia", on va tenir lloc un recital literari a càrrec d'alguns dels escriptors assistents, amb una primera part dedicada als xiquets, amb contes, cançons i poesies, i una segona de poemes i narracions pels més majors. Jo vaig intervenir en aquesta segona part, llegint dos poemes dels darrers que he fet ("He caminat estances de la casa...", que es publicarà pròximament en un llibre col·lectiu, i "Els ulls de les estrelles"), però m'agradaria destacar el poema-cançó que va fer Lluís Roda, acompanyat per un grup de nens i nenes "voluntaris", el conte xinès de Carles Cano de la princesa que volia veure una estrella que mai no hagués vist ningú, i el poema de Pau Sif que, imitant el ritme i els versos del més conegut dels poemes estellesians, ens relata les peripècies per a muntar un moble adquirit a Ikea.

Recital literari als jardins de "Villa Eugenia" (Foto: Andreu García)

         A continuació ens dirigírem al Restaurant Castillo, on va tenir lloc el dinar (uns entrants i arròs a banda). Allí també comptàrem amb Apa i Teresa que, a més de la seua inestimable conversa sobre la música tradicional, ens acomiadaren amb unes mostres del seu art, que comptaren amb la participació de tots els assistents.

         Entre els escriptors que es varen apropar a la Trobada vaig reconèixer (a més dels organitzadors): Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Isabel Robles, Núria Sendra (editora), Ramon Guillem, Pau Sif, Mercè Viana, Alfons Navarrete, Vicent Penya, M. Carme Arnau... Demane disculpes a tots els altres escriptors que vingueren a la Trobada.

         Abans d'anar-nos cadascú al nostre niu, va prendre la paraula Lluís Roda que va encoratjar els assistents per a que sorgiren els pobles candidats a organitzar la tercera Trobada el proper any. De moment es va veure la possibilitat de fer-la a Aldaia/Alaquàs o potser a Picassent. Ja es decidirà més endavant.

***

Crònica oficial:

http://www.godella.es/va/content/godella-acull-orgullosa-als-escriptors-de-la-comarca-de-lhorta

Fotos al web de l'Ajuntament:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.572866906113301.1073742018.297717290294932&type=1

***

JAS! al Botànic de València

Els protagonistes de JAS!

            Ahir dissabte 4 de febrer, vaig anar a veure l’espectacle JAS! a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València, un espectacle de jazz i poesia que es va estrenar a la Pedrera dins del marc del Barcelona Poesia 2011, i que a València ha comptat amb la col·laboració de l'Aula de Poesia de la Universitat de València. 

            Vaig seure a la primera fila, aprofitant que les localitats no eren numerades, i amb deu minuts de cortesia pels que sempre arriben tard, aparegueren a l’escenari, el poeta i rapsode Lluís Roda, autor dels textos, i els cinc músics que l’acompanyaren: Francesc Capella al piano, Rai Ferrer al contrabaix, Vicent Macián al saxo, Xavi Maureta a la bateria, sota la direcció, si es pot parlar de director en un quintet de jazz, de David Pastor, compositor de la música i trompeta virtuós, del poble de Sedaví.

L'espectacle va ser estrenat a la Pedrera

            L’espectacle es va posar en marxa, sense cap interrupció, tan sols els aplaudiments del públic, i aquesta va estar la gran sorpresa de la nit, almenys per a mi. Lluís Roda, a qui coneixia des del mes de setembre passat, quan vaig estar sopant al seu costat a la Diada de l’Estellés a Burjassot, és un grandíssim poeta, i això ja ho sabia perquè havia llegit alguns poemes seus, uns poemes molt estellesians, on el tema de la mort planeja al llarg de la seua obra, però a més a més, també és un gran recitador. No és un rapsode clàssic, d’aquells d’anar per casa. És un intèrpret del poemes, un veritable actor, amb una magnífica dicció, que compta amb una veu esgarrada, que em va fer emocionar, com feia temps que no em passava. Vaig anar de l’eufòria a la tristor, vaig plorar, se’m va fer un nus a la gola, i tot això en una única sessió. Aquesta és la màgia de la Poesia.

            I dels músics, què voleu que us diga? La música que feien era un jazz típic americà, amb incursions al swing, el bolero, la balada i la fusió llatina. Una música d’aquelles que no pots deixar de moure els peus, amb la secció de vent marcant la melodia, i el ritme del contrabaix i la bateria, amb el piano fent de pont. Tots els solos van estar brillants, destacant un parell a càrrec del David Pastor, d’aquells que sembla que els aguts van a fer esclatar a l’audiència. La veu del Lluís, de vegades amb música d’acompanyament lleugera i suau, i unes altres esdevenint un instrument més, com en un dels temes més impactants, on va deixant caure aquelles sentències que semblen aforismes en versos curts, que van pujant de to i de volum en cadascuna d’elles, fins arribar a l’èxtasi final.

              En acabar el recital, davant de la insistència del públic, com als concerts de rock, feren un bis, un poema que parlava precisament d’això, dels bisos, i que el Lluís va dedicar a la memòria de l’Ovidi Montllor del que es celebrava el seu 70 aniversari. L’acompanyament del darrer poema de la nit, va estar una versió jazzística del tema “Perquè vull!”, una cançó emblemàtica de l’artista alcoià.

Vaig saludar el Lluís, i també vaig estar raonant amb el David, que em va dir que havien enregistrat un disc amb els temes del recital que sortiria al mercat ben aviat. Estarem a l’aguait, doncs paga la pena escoltar aquesta meravella d’experiment, com el va qualificar l’autor dels poemes. 

Godella (l’Horta Nord), 5 de febrer del 2012

© Francesc Arnau i Chinchilla

PRÒXIMAMENT CRÒNICA A "LO CÀNTICH":

La Festa va creixent...

Totes les fotos són del Facebook de Bassot

 II Nit Vicent Andrés Estellés a Ca Bassot (Burjassot, dissabte 3 de setembre 2011)

            Ahir celebràrem la II Festa Estellés al poble del poeta, i si l’any passat va estar una reunió d’amics al corral de la seu que acabaven d’estrenar els companys de l’associació cultural  Bassot, enguany ha calgut celebrar-ho al carrer. Gràcies que no s’ha posat a ploure.

Recitant els sonets de "El gran foc dels garbons"

            He arribat puntual i en primer lloc es celebrava el recital de Poesia a dintre del local.  El poeta Alfons Navarret ha estat, com ja ho feu l’any passat, l’encarregat de presentar el recital, i enguany ha recitat poemes menys coneguts de l’Estellés, com ara “Homenatge a Baudelaire”, “Brussel·les”, etc.. Alguns dels presents també hem recitat poemes del mestre. Jo he recitat tres sonets del llibre “El gran foc dels garbons”, que no vaig poder llegir l’any passat per la poca il·luminació, i també perquè necessitava un canvi d’ulleres. Enguany m’he tret l’espina i després d’explicar una mica el que m’havia passat l’any anterior, he llegit sense cap problema els sonets nº 37, nº 92 i nº 101 del llibre de l’Estellés, que havia agafat de casa meua. També havia pensat llegir el meu poema “Poeta de la dacsa”, però no ha estat possible imprimir-lo. Ací el teniu:

POETA DE LA DACSA

Encara comptes les síl·labes amb els dits de les mans,

com quan érem menuts i no sabíem sumar,

això que ara s’escriu sense metre ni rima,

el vers lliure s’imposa com s’imposa la prosa...

Però a tu t’hi és igual, alfarrasses els versos

com ho feien a casa amb el gra de la dacsa

amb aquell artefacte que muntaven uns homes

per a treure els suros, tanmateix les pellorfes

les llevaven a mà. L’enrenou d’engranatges

i la pols a la gola, i amb aquella romana

rovellada pels segles mesuraven els sacs.

Amb un llapis ben negre anotaven les xifres

al quadern de cuquet de l’escola dels nens...

                                                         A mamar tots els versos!

                                        Com va dir l’Estellés...

***

            

            Han eixit molta gent del públic per llegir poemes, fins i tot l’alcalde de Burjassot Jordi Sebastià, que ha acabat precisament amb el poema d’Estellés que acaba com el meu:

“A mamar tots els versos!”

            En acabar el recital he saludat alguns coneguts, com ara el poeta Antonio M. Herrera, que ha vingut amb la dona. Hem estat raonant una mica i li he presentat al fill d’Estellés que conec des de fa gairebé nou anys, i també he saludat a Eva Sanchis, regidora del meu poble i futura alcaldessa. Després m’he assegut a la taula que tenia adjudicada (com es fa a les bodes). Era a la mateixa taula on estava el meu paisà Joan Daniel Cordero, encara que ja m’havia avisat de que vindria tard. També he llegit entre els meus companys de taula el nom del poeta Lluís Roda. Quan ja hi érem tot asseguts, s’ha presentat un home que amb molta educació s’ha posat a raonar amb mi. Jo, per trencar el gel, li he dit: “Escolta, aquell que està assegut al fons no serà el Lluís Roda?”. Ell m’ha contestat amb un somriure: “Impossible! Jo sóc el Lluís Roda...” Aleshores, ens hem posat a parlar, sobretot de Poesia. Hem parlat del Joan Vicent Clar, el poeta que tant admire de qui el Lluís, que era molt amic, va editar la seua obra completa amb el títol de "Infinitud de paisatge". També parlàrem de l’Ovidi, dels seus llibres de poemes ("Sobre l'hamada", "Buirac d'amor", "Nadir", etc.) i també del meu, que li he dedicat, doncs portava un exemplar damunt.

Raonant a la taula amb el Lluís Roda

            El sopar ha estat molt bé, amb plats típics del País (all-i-pebre, pollastre amb ametlles, tomaca amb tonyina, “esgarraet”, etc.). El vi, embotellat per a l’ocasió, era un vi negre colliter (varietats de raïm sirà i "tempranillo") de la zona de Fontanars dels Aforins.

            Després de les postres (orxata i fartons), ha estat l’actuació de Miquel Gil, que ha interpretat una selecció de les seues cançons, de les que destacaria “L’amor és déu en barca”, amb lletra d'Enric Cassasses, una versió del “Bolero de l’Alcúdia”, i la “Cançó de la rosa de paper”, ambdues amb lletra de l'Estellés. També unes altres que no recorde el títol, però que són d’aquelles amb aire de flamenc, que et posen els pèls de gallina.

Actuació de Miquel Gil

            Després he saludat també al Dominic Keown, que anava amb el seu fill, i que és tot un personatge. A meitat del concert ha vingut el Joan Cordero, acompanyat de Luis Montesinos, que fou professor dels meus fills. Ha vingut tard perquè tenia un compromís a Tavernes de la Valldigna (el poble de J.V. Clar, quina casualitat). Ens hem pres un cafè (amb conyac), i ens hem acomiadat fins una altra ocasió...

Vista general de les taules amb l'escenari al fons 

            L’any vinent, si continua la progressió, potser caldrà fer el sopar al Pati de Sant Roc...