|
Una vista de la Mediterrània
|
|
Platja de Son Bou (Totes les fotos són meues, encara que moltes les ha fetes Isabel)
|
L'estiu és temps de mandra, de fer el gos que diguem al poble, però també és temps de vacances, de viatges, de festa, de passar-s'ho bé sense haver d'anar a guanyar-se les garrofes.
|
Port de Ciutadella |
Enguany he estat una setmana a Menorca amb la dona i uns amics (Mª José i Rafa). De fet, com aquell que diu, acabem de tornar.
|
Naveta dels Tudons (1200 a.C.) |
Conec Menorca des de fa quaranta anys, quan vaig estar una temporada treballant a l'illa. Recorde que em va causar una gran sorpresa veure les seues praderes verdes, les vaques, les tanques de pedra seca i les portes fetes de fusta de sabina. Semblava un paisatge del nord de la península. o fins i tot d'Irlanda, encara que cal dir que ens trobàvem a finals de l'hivern.
|
Cala Galdana |
Després, quan va arribar l'estiu, vaig descobrir les seues cales d'arenes blanques i d'aigües cristallines, i també les festes de Sant Joan a Ciutadella, amb els cavalls, el gin i les xicones... També cal aclarir que encara no havia complit els vint anys.
|
Cala Morell |
Vaig tornar a Menorca ara fa vit-i cinc anys, amb la dona en un viatge també d'una setmana, d'aquells organitzats per agència, i vam estar a la zona de Sant Lluís, ben a prop de Maó i també de l'Aeroport. Ens banyàvem com a la piscina, però a l'aigua de la mar. Sortíem amb escales metàl·liques, i férem alguna excursió amb autobús cap els indrets més emblemàtics de l'illa (Ciutadella, Cala Galdana, Son Bou, Binibeca, Fornells, Xoroi, etc...).
|
Platja dels Algaiarens |
Enguany també hem anat en un viatge organitzat per agència. Teníem l'hotel a Son Bou, que és la platja més llarga de Menorca (4 quilòmetres), i que més o menys es troba a la meitat dels dos extrems de l'illa (Maó i Ciutadella). Estàvem en règim de mitja pensió, desdejuni a les 9 del matí, i sopar a les 9 de la nit. La resta del dia se n'anàvem a recòrrer el territori amb un cotxe que havíem llogat per quatre xavos... Menorca encara continua sorprenent-me. El turisme massiu no ha acabat imposant-se, i l'illa encara atresora els encants de fa quaranta anys. Encara pots trobar platges salvatges, sense cap contaminació urbanística, a les que cal accedir caminant ( no més de vint minuts). Hi ha una varietat de localitzacions (parlant de platges) de tota mena, gairebé a la carta, i amb la peculiaritat de que les distàncies són ben curtes, de tal manera que si no t'agrada una caleta, en deu minuts estàs en una altra totalment diferent.
|
Port de Fornells |
A més a més, també hi ha uns altres atractius a l'illa. Els jaciments arqueològics són abundants i espectaculars (talaiots, taules, navetes, etc...), la gastronomia molt recomanable, i no parle de la caldereta de llagosta que està a uns preus de pecat. Hi ha peix fresc, embotits i formatges de primera, i una gran varietat de fruites i verdures, que fa de Menorca una de les illes que s'autoabasteixen. I parlant de l'autogestió, voldria recomanar aquest indret a tots aquells que pensen que fer turisme no és tan sols malbaratar els recursos. També hi ha unes altres alternatives, i l'illa de Menorca és capdavantera en turisme sostenible. Està agermanada amb Lanzarote (per a que us feu una idea), és Reserva Mundial de la Biosfera, i ha estat proclamada seu mundial permanent del projecte de l'UNESCO MaB (Home i Biosfera).
|
El Nord de l'illa |
***
|
Amb Isabel a una terrassa de Son Bou |
Fent un clic damunt del títol, podeu llegir la meua Oda a Menorca, que vaig fer fa alguns anys:
***
Encara que sembli mentida, no he estat mai a Menorca; sempre m'ha fet por tenir dins del meu cap una idea més pura que la real. Però després de veure el teu reportatge, sé que no puc trigar gaire temps a apropar-m'hi.
ResponEliminaSalutacions!