divendres, 27 de juliol del 2012

Un poema meu a la ràdio


"El crit" d'Edvard Munch, quadre amb el que s'inspira el meu poema

            A l'anterior entrada vaig posar uns relats meus que havien estat editats a la ràdio. La veritat és que fa molta il·lusió escoltar allò que has escrit a les ones, i més encara en la veu de locutors magnífics, com va estar el cas. Ara, per a que no us penseu que he renegat de la Poesia, ací teniu el meu poema "El crit", que pertany al meu llibre "L'espill de l'orb", que va estar llegit a Ràdio Voltregà, dins del seu programa "Petit comitè", per la Bruna Generoso, una gran poetessa i companya de RC, que vaig conèixer a Barcelona el Sant Jordi de l'any passat:


 I ací podeu veure algunes imatges d'aquell esdeveniment:


Sant Jordi 2011









                                                                                        
A la Plaça de Catalunya


                                                               

A Montjuïc




A la parada de la Rambla 



A reveure, bon estiu i bona retrobada amb la realitat quotidiana.

Jo me'n vaig a Menorca, terra que admire, enyore, i m'estime com si fos meua...


***

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

  1. Vicent Llémena i Jambet31 de juliol del 2012, a les 2:22

    M'ha agradat cm has tractat aquest quadre, que representa la por a la vida, la por a la velocitat que està prenent el gaudi o imperatiu patern que ens diu roba! produix! compra! mou-te!
    No mandreges! no desitges! gaudix! que ha portat aquesta societat a una analgesització extrema, que ha de tenir la seua crisi final.
    Què hi eixirà? espere que quelcom positiu, però no tots son com tu, que fas servir la paraula per a expressar els teus sentiments i temors i desitjos, hi ha qui empra les pedres i les pistoles. La mort del Pare, la mort de Déu ens ha portat açò i no estic enyorant-la tampoc, no hi ha llocs ni paradisos perduts, però hem perdut els límits. I tot això ho has expressat molt bé en el poema.

    ResponElimina
  2. Vicent Llémena i Jambet31 de juliol del 2012, a les 2:56

    La ciència ha pres l'antic discurs de l'amo que ja va ser substituït pel capitalista, quin científic ens escolta en una consulta? o en un laboratori?
    Llegix aquests articles tot i que no els entengues, jo que he portat 17 anys en anàlisi tinc les meues llacunes, són deu minuts:

    http://www.blogelp.com/index.php
    30 de Julio de 2012
    Permalink La ilusión del cientificismo, la angustia de los sabios. Por Eric Laurent. (París)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)