dilluns, 6 de febrer del 2012

JAS! al Botànic de València


Els protagonistes de JAS!

            Ahir dissabte 4 de febrer, vaig anar a veure l’espectacle JAS! a l’auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València, un espectacle de jazz i poesia que es va estrenar a la Pedrera dins del marc del Barcelona Poesia 2011, i que a València ha comptat amb la col·laboració de l'Aula de Poesia de la Universitat de València

            Vaig seure a la primera fila, aprofitant que les localitats no eren numerades, i amb deu minuts de cortesia pels que sempre arriben tard, aparegueren a l’escenari, el poeta i rapsode Lluís Roda, autor dels textos, i els cinc músics que l’acompanyaren: Francesc Capella al piano, Rai Ferrer al contrabaix, Vicent Macián al saxo, Xavi Maureta a la bateria, sota la direcció, si es pot parlar de director en un quintet de jazz, de David Pastor, compositor de la música i trompeta virtuós, del poble de Sedaví.

L'espectacle va ser estrenat a la Pedrera

            L’espectacle es va posar en marxa, sense cap interrupció, tan sols els aplaudiments del públic, i aquesta va estar la gran sorpresa de la nit, almenys per a mi. Lluís Roda, a qui coneixia des del mes de setembre passat, quan vaig estar sopant al seu costat a la Diada de l’Estellés a Burjassot, és un grandíssim poeta, i això ja ho sabia perquè havia llegit alguns poemes seus, uns poemes molt estellesians, on el tema de la mort planeja al llarg de la seua obra, però a més a més, també és un gran recitador. No és un rapsode clàssic, d’aquells d’anar per casa. És un intèrpret del poemes, un veritable actor, amb una magnífica dicció, que compta amb una veu esgarrada, que em va fer emocionar, com feia temps que no em passava. Vaig anar de l’eufòria a la tristor, vaig plorar, se’m va fer un nus a la gola, i tot això en una única sessió. Aquesta és la màgia de la Poesia.

            I dels músics, què voleu que us diga? La música que feien era un jazz típic americà, amb incursions al swing, el bolero, la balada i la fusió llatina. Una música d’aquelles que no pots deixar de moure els peus, amb la secció de vent marcant la melodia, i el ritme del contrabaix i la bateria, amb el piano fent de pont. Tots els solos van estar brillants, destacant un parell a càrrec del David Pastor, d’aquells que sembla que els aguts van a fer esclatar a l’audiència. La veu del Lluís, de vegades amb música d’acompanyament lleugera i suau, i unes altres esdevenint un instrument més, com en un dels temes més impactants, on va deixant caure aquelles sentències que semblen aforismes en versos curts, que van pujant de to i de volum en cadascuna d’elles, fins arribar a l’èxtasi final.

              En acabar el recital, davant de la insistència del públic, com als concerts de rock, feren un bis, un poema que parlava precisament d’això, dels bisos, i que el Lluís va dedicar a la memòria de l’Ovidi Montllor del que es celebrava el seu 70 aniversari. L’acompanyament del darrer poema de la nit, va estar una versió jazzística del tema “Perquè vull!”, una cançó emblemàtica de l’artista alcoià.

Vaig saludar el Lluís, i també vaig estar raonant amb el David, que em va dir que havien enregistrat un disc amb els temes del recital que sortiria al mercat ben aviat. Estarem a l’aguait, doncs paga la pena escoltar aquesta meravella d’experiment, com el va qualificar l’autor dels poemes. 

Godella (l’Horta Nord), 5 de febrer del 2012

© Francesc Arnau i Chinchilla



1 comentari:

  1. No tenia referència de l'espectacle, ni de Lluís Roda, però sí de la majoria dels músics. excel·lents tots ells. A David Pastor, vaig tenir el plaer d'escoltar-lo fa poc.
    Una experiència que sona molt interessant!
    Una abraçada,
    Eduard

    ResponElimina