Els meus relats finalistes, en mp3

   

El logo del Concurs

            A l'entrada anterior vaig fer una breu ressenya del lliurament del Concurs de microrelats "ARC a la Ràdio" que va convocar a l'octubre de l'any passat l'Associació de Relataires en Català, i Ràdio Argentona (ací podeu llegir l'acta). Els relats es penjaven a relatsencatala.cat, i el tema general era "SECRETS". Cada mes es van seleccionar cinc relats entre tots els que es presentaren, i el passat dissabte es van lliurar els premis entre tots els finalistes.

Targetó de l'esdeveniment 

           Jo vaig presentar cinc relats en total, i d'ells van ser triats dos: "El codi porpra" dins del tema "Secrets d'Estat", i "El renegat" sobre els "Secrets de confessió".

            Gràcies a les recomanacions de Vicent Terol,  que em va fer arribar al seu comentari, ara puc posar ací els arxius en mp3 dels meus relats:

 

 

            Moltes gracies, amic!!! 

Lliurament dels Premis "ARC a la Ràdio"

Foto dels assistents a l'acte del lliurament del Premi (pressa de "Lo Càntich")

            Ahir dissabte a Argentona es van lliurar els premis "ARC a la Ràdio", convocats per l'Associació de Relataires en Català en col·laboració amb el programa "Històries" de Ràdio Argentona, presentat per la Sílvia Cantos. Es tractava de presentar relats mitjançant el web "relatsencatala.cat" al llarg de tota una temporada (Octubre 2010 fins a Juny del 2011), sobre el tema "Secrets", i cada mes es triaven cinc finalistes, que eren llegits per la Sílvia al programa. No vaig poder assistir-hi al lliurament dels premis, malgrat que dos relats meus havien restat finalistes; "El codi porpra" del tema "Secrets d'Estat" i "El renegat" sobre els "Secrets de confessió". Si cliqueu damunt de cadascun d'ells els podeu llegir, i encara que tinc l'arxiu del programa on va ser llegit "El renegat", no sé com poder posar-lo al blog per a que pugueu escoltar-lo. De totes les maneres, ací teniu l'enllaç amb els arxius sonors: 

http://es-es.facebook.com/group.php?gid=306516330242&v=wall&ref=ts

            Es poden escoltar els meu relats i també tots els finalistes. Per exemple, al minut 50:20 del programa del 15 de desembre del 2010 hi trobareu "El codi porpra".

            Ací teniu la crònica del Toni Arencón sobre l'acte del lliurament dels premis. Molta felicitat a tots els finalistes, i molt especialment als merescuts guanyadors.

http://www.locantich.cat/2011/09/culturalia-diada-nacional-de-catalunya.html

La Festa va creixent...

Totes les fotos són del Facebook de Bassot

 II Nit Vicent Andrés Estellés a Ca Bassot (Burjassot, dissabte 3 de setembre 2011)

            Ahir celebràrem la II Festa Estellés al poble del poeta, i si l’any passat va estar una reunió d’amics al corral de la seu que acabaven d’estrenar els companys de l’associació cultural  Bassot, enguany ha calgut celebrar-ho al carrer. Gràcies que no s’ha posat a ploure.

Recitant els sonets de "El gran foc dels garbons"

            He arribat puntual i en primer lloc es celebrava el recital de Poesia a dintre del local.  El poeta Alfons Navarret ha estat, com ja ho feu l’any passat, l’encarregat de presentar el recital, i enguany ha recitat poemes menys coneguts de l’Estellés, com ara “Homenatge a Baudelaire”, “Brussel·les”, etc.. Alguns dels presents també hem recitat poemes del mestre. Jo he recitat tres sonets del llibre “El gran foc dels garbons”, que no vaig poder llegir l’any passat per la poca il·luminació, i també perquè necessitava un canvi d’ulleres. Enguany m’he tret l’espina i després d’explicar una mica el que m’havia passat l’any anterior, he llegit sense cap problema els sonets nº 37, nº 92 i nº 101 del llibre de l’Estellés, que havia agafat de casa meua. També havia pensat llegir el meu poema “Poeta de la dacsa”, però no ha estat possible imprimir-lo. Ací el teniu:

POETA DE LA DACSA

Encara comptes les síl·labes amb els dits de les mans,

com quan érem menuts i no sabíem sumar,

això que ara s’escriu sense metre ni rima,

el vers lliure s’imposa com s’imposa la prosa...

Però a tu t’hi és igual, alfarrasses els versos

com ho feien a casa amb el gra de la dacsa

amb aquell artefacte que muntaven uns homes

per a treure els suros, tanmateix les pellorfes

les llevaven a mà. L’enrenou d’engranatges

i la pols a la gola, i amb aquella romana

rovellada pels segles mesuraven els sacs.

Amb un llapis ben negre anotaven les xifres

al quadern de cuquet de l’escola dels nens...

                                                         A mamar tots els versos!

                                        Com va dir l’Estellés...

***

            

            Han eixit molta gent del públic per llegir poemes, fins i tot l’alcalde de Burjassot Jordi Sebastià, que ha acabat precisament amb el poema d’Estellés que acaba com el meu:

“A mamar tots els versos!”

            En acabar el recital he saludat alguns coneguts, com ara el poeta Antonio M. Herrera, que ha vingut amb la dona. Hem estat raonant una mica i li he presentat al fill d’Estellés que conec des de fa gairebé nou anys, i també he saludat a Eva Sanchis, regidora del meu poble i futura alcaldessa. Després m’he assegut a la taula que tenia adjudicada (com es fa a les bodes). Era a la mateixa taula on estava el meu paisà Joan Daniel Cordero, encara que ja m’havia avisat de que vindria tard. També he llegit entre els meus companys de taula el nom del poeta Lluís Roda. Quan ja hi érem tot asseguts, s’ha presentat un home que amb molta educació s’ha posat a raonar amb mi. Jo, per trencar el gel, li he dit: “Escolta, aquell que està assegut al fons no serà el Lluís Roda?”. Ell m’ha contestat amb un somriure: “Impossible! Jo sóc el Lluís Roda...” Aleshores, ens hem posat a parlar, sobretot de Poesia. Hem parlat del Joan Vicent Clar, el poeta que tant admire de qui el Lluís, que era molt amic, va editar la seua obra completa amb el títol de "Infinitud de paisatge". També parlàrem de l’Ovidi, dels seus llibres de poemes ("Sobre l'hamada", "Buirac d'amor", "Nadir", etc.) i també del meu, que li he dedicat, doncs portava un exemplar damunt.

Raonant a la taula amb el Lluís Roda

            El sopar ha estat molt bé, amb plats típics del País (all-i-pebre, pollastre amb ametlles, tomaca amb tonyina, “esgarraet”, etc.). El vi, embotellat per a l’ocasió, era un vi negre colliter (varietats de raïm sirà i "tempranillo") de la zona de Fontanars dels Aforins.

            Després de les postres (orxata i fartons), ha estat l’actuació de Miquel Gil, que ha interpretat una selecció de les seues cançons, de les que destacaria “L’amor és déu en barca”, amb lletra d'Enric Cassasses, una versió del “Bolero de l’Alcúdia”, i la “Cançó de la rosa de paper”, ambdues amb lletra de l'Estellés. També unes altres que no recorde el títol, però que són d’aquelles amb aire de flamenc, que et posen els pèls de gallina.

Actuació de Miquel Gil

            Després he saludat també al Dominic Keown, que anava amb el seu fill, i que és tot un personatge. A meitat del concert ha vingut el Joan Cordero, acompanyat de Luis Montesinos, que fou professor dels meus fills. Ha vingut tard perquè tenia un compromís a Tavernes de la Valldigna (el poble de J.V. Clar, quina casualitat). Ens hem pres un cafè (amb conyac), i ens hem acomiadat fins una altra ocasió...

Vista general de les taules amb l'escenari al fons 

            L’any vinent, si continua la progressió, potser caldrà fer el sopar al Pati de Sant Roc... 

II Festa Estellés

Cartell de l'acte  a Burjassot

            Ja porte una setmana a la feina. He passat més mal que bé la síndrome post-vacances. I de nou tornem al curs literari...

             El proper dissabte 3 de setembre, tenim la II FESTA ESTELLÉS, un esdeveniment que l'escriptor Josep Lozano va proposar l'any passat, i que esperem es consolide al calendari cultural del nostre país, i siga tot un èxit de participació, com ja ho va ser a la seua estrena... 

            Sembla que la convocatòria ha estat molt nombrosa, i que la participació potser supere la del primer any. Jo hi seré a la festa de Burjassot, que es farà a Ca Bassot com l'any passat, i espere gaudir dels poemes del mestre i també dels seus deixebles...

            En altres localitats també es celebrarà la Festa, i espere que s'escampe pertot arreu dels PPCC, com així sembla ser...

Cartell de la Festa a BCN

Si veniu a Burjassot, allí ens veurem!!!

***

Una setmana a Eivissa

 A les cristallines aigües de Cala Comte (foto meua)

       Ja hem tornat del nostre viatge per Eivissa. Dijous a la nit arribàvem a casa, i després de posar-nos una mica al dia, escric aquesta breu entrada, per publicar alguna de les imatges del viatge.

Amb els meus amics a la piscina de Rafa i Loli (totes les fotos són de Núria Arnau)

Gastronomia casolana a càrrec de Rafa Herguido

Isabel, Mª José i Loli a Cala Molí

       Durant aquests dies hem visitat unes quantes caletes (Cala d'Hort, Cala Molí, Cala Comte, Cala Gracioneta, Cala Xarraca, Cala Portinatx, Platja d'es Figueral, etc...), i també uns quants pobles i ciutats (Eivissa, Santa Eulària d'es Riu, Santa Gertrudis de Fruitera, Sant Rafel, Sant Antoni de Portmany, etc...), el mercat hippy de "Las Dalias", el mercat del peix d'Eivissa, el terreny dels nostres amics Rafa i Loli, on han construït una magnífica piscina, i molts altres llocs. Hem passejat pel Port d'Eivissa per gaudir de l'ambient festiu i lúdic que es respira pels seus carrers i per les seues terrasses, visitàrem l'església de Puig de Missa a Santa Eulària d'es Riu, amb els arcs blanquíssims de calç, veiérem els focs artificials de la nit de Sant Ciriac, que va disparar el pirotècnic del nostre poble Ricardo Caballer, i hem gaudit dels magnífics plats preparats per l'altre Rafa ("El Roig"). També hem passat algun petit tràngol que per sort han quedat en això...

Cala d'Hort amb Es Vedranell i Es Vedrà al fons 

 Mercat del peix a Eivissa

Vista panoràmica de Cala d'Hort

Al terreny de Rafa i Loli

    Però sobretot, vull dir que el millor de tot ha estat la companyia dels amics, i des d'ací vull agrair-los als nostres amfitrions l'estança tan agradable que ens han facilitat, fent una menció especial a Encarna (la germana de Loli), que també ha estat amb nosaltres quan li ho ha permès la seua feina.

    

Església de Puig de Missa

Foto de tot el grup (Loli, Mª José, Rafa, Núria, Juan, jo, Isabel i Rafa "Xoca")

***

 No puc dir-vos quan, però... De ben segur que hi tornarem!!!

Tancat per vacances

Imatge pressa del Google

            Amics blocaires:

            D'ací a poques hores se n'anem cap a Eivissa, on passàrem una setmaneta de relax (espere), a l'apartament dels nostres amics Rafa i Loli...

            Per tant, aquest blog restarà:

TANCAT PER VACANCES!!!

(Sense activitat)

            Però, això sí:

            De ben segur que tornaré amb les bateries ben carregades per a mamprendre de nou...

            Fins el proper 11 d'agost!!!

Port d'Eivissa (imatge del Google)

90è Aniversari de la tia Maria... (2ª part)

Fotos de Mª Jesús Such

            Quan han passat dos dies des de la celebració de l'aniversari de la tia Maria, voldria parlar una miqueta de les emocions que vam sentir, començant per ella. Quan va entrar al saló i ens va veure a tots aplaudint, potser passarien pel seu cap moltes imatges. Imatges antigues d'unes altes celebracions, on hi eren encara alguns dels que ja se n'han anat, sobretot el tio Voro, el seu marit perquè encara està molt recent el seu traspàs. Però també li vindrien al cap, n'estic segur, imatges dels nouvinguts, com la seua besnéta que té poc més de dos mesos, i que en certa manera són el relleu d'aquells que ja se n'anaren.

            Personalment, vaig gaudir moltíssim parlant amb els meus cosins, amb els que tinc poques ocasions de fer-ho. Al dinar vaig estar al costat de Jose (el fill del tio Domingo) i la seua dona Núria, i va estar tot un plaer contar-mos les nostres petiteses. Enfront estaven les ties Purita i Carmen,  amb les que vaig rememorar anècdotes de la meua infantesa amb els seus marits que ja no estan, i també amb Eva, la xicoteta dels nebots (jo sóc el major) i amb Paco i Gabriela, amb els que no coincidesc des de fa dècades (a ella crec que mai no l'havia vist). També vaig raonar amb uns altres cosins que feia molt de temps que no veia, com és el cas de Lina i Joan, i també "Masú" i el seu marit que, des de que se n'anaren a viure a Saragossa, crec que mai no els havia tornat a veure.

Mª Àngels llegint el seu poema dedicat a sa mare

            Al terreny de les emocions, també va estar l'hora de les postres on, després del pastís d'aniversari, la meua cosina Mª Àngels li va llegir a sa mare el poema "Desde el corazón", que li havia fet per a l'ocasió:

DESDE EL CORAZON

Naciste en un pueblo precioso de Murcia llamado Yecla,

Aunque era el extranjero, según me contabas de pequeña

Pues un dicho del pueblo así lo decía.

Pero yo sé, que eres valenciana de corazón

Aquí estas desde los 12 años, que viniste a trabajar

Y poco tiempo después tu familia así lo hizo también.

En Godella formaste una familia preciosa, qué recuerdos!

Jugando con mis primos por las calles del pueblo

Y los domingos, aún recuerdo el sonido de la radio

Cantando por Valderrama la primera comunión de su niña.

Y el "xinxoler" de aquel abuelo que les daba "xínxols" a los niños

Has sido buena esposa y mejor madre y te has preocupado

De todos, pendiente siempre de cualquier problema

Ayudando  en lo que has podido y muchísimo más

Hemos compartido muy buenos momentos y muy felices

En Bétera, con esas paellas a cuál de todas mejor,

En Villamarchante,  pasando las Nocheviejas mejores de mi vida

En Dugarref  en esa piscina que era casi nuestra y qué fría estaba el agua.

Qué tiempos más bonitos y entrañables, éramos una gran familia,

Pero hoy es un día especial, estoy segura que desde lo más alto

Comparten con nosotros esta alegría, todos los que hoy no están

Aquí, pero que en su día lo estuvieron, y también los que no han

Podido venir y también les hubiera gustado estar.

Tienes una gran familia que te quiere y así te lo ha demostrado

Sé todo lo feliz que puedas y mucho más.

¡Yo de mayor quisiera ser como tú¡

Un beso mío y de todos los que estamos aquí.

¡ FELICIDADES ¡

Mª Àngels

            També va ser molt emocionant per a mi, quan li vaig llegir a cau d'orella, la dedicatòria de caire jocós que li vaig escriure i que ja vaig posar a l'entrada anterior. Almenys vaig aconseguir el meu propòsit: Que la tia Maria no plorés!

            Ara tan sols falta que es consolide aquesta celebració al llarg dels propers anys, com vàrem manifestar alguns dels cosins...

Espere que siga així, doncs m'ho vaig passar de cine!