Avui es celebra pertot arreu (en especial a la costa mediterrània) la revetlla de Sant Joan, una festa que sembla que es remunta a l'època pre-romana, coincidint amb el solstici d'estiu (la nit més curta de l'any), amb una barreja de màgia i tradició que la fan de les més populars dels nostres territoris.
Jo vaig fer fa temps un poema que parlava d'aquesta nit:
NIT
DE SANT JOAN
“No vull sentir-me vell aquesta nit…
…de Sant Joan.”
-JOAN MANUEL SERRAT-
Aquesta nit és nit
de màgia,
d’anar
al mar, beure un bon vi,
torrar sardines a
la foguera
acompanyat pels
teus amics…
A mitjanit a la
voreta
el ritu pagà i
antic,
mullar-se els
peus, les set onades,
i demanar algun
desig…
“Que el proper
any, al nou solstici
ens trobem tots
igual que avui!”
***
24/VI/2.001
També hi ha una cançó de Joan Manuel Serrat que descriu molt bé aquesta tradició tan arrelada a casa nostra.
Aprofitant que els nostres governants autonòmics han descobert fa pocs dies que els pobladors de les nostres terres d'abans dels romans (els ibers) ja parlaven en valencià, doncs, ací podeu escoltar aquesta cançó del cantant del Poble Sec, interpretada en ibèric pel nostre paisà Emilio Baldoví (de Xàtiva), conegut artísticament per Bruno Lomas, que ho donava tot a l'escenari, i tenia un directe potent i fabulós:
I, per si voleu comparar, ací la versió del Serrat en català:
Ja haureu vist que no tenen res a veure, són dues llengües diferents, El iber (valencià) i el català...
Bona revetlla de Sant Joan!!!
***
El foc protagonista fins que surt el sol (foto de la xarxa) |
***
quins records! recordo el Bruno Lomas! bon solstici! i t'ho dic en lapao, en iber i celta i totes les invencions surrealistes absurdes que cerquen per a dividir-nos!
ResponElimina