Presentació de "L'espill de l'orb"

Fotografies: © Francesc Andreu García "pakiu"

Anit va tenir lloc la tan esperada presentació del meu llibre de poemes "L'espill de l'orb". Gràcies als déus, que amenaçaren tot el dia en obrir totes les aixetes del cel, l'acte es va traslladar al magnífic Teatre Capitolio de Godella, un marc incomparable per fer aquest tipus d'esdeveniments. L'assistència fou molt bona i de la part artística vaig quedar molt satisfet. Des d'ací, vull fer arribar el meu agraïment als magnífics rapsodes que interpretaren els meus poemes, acompanyats pels excel·lents músics del poble, Salvador Caballer Tarín a la guitarra i Josep Antoni Ferrando "el Sevillano" a la bandúrria.

Després de la presentació del llibre a càrrec del Regidor de Cultura Miguel Gago, que no poguérem escoltar entre les bambolines, Zacarias Herguido va obrir el recital amb "Anunci", un poema que és tot un cant al plaer més gran del món, acompanyat per música de pel·lícula, molt adient al lloc on ens trobàvem. Després, la meua germana Rosa Mari va declamar amb domini del llenguatge el poema "Geometria", la meua particular visió d'un quadre de Kandinski, mentre els dos magnífics músics s'atrevien a fer un blues tradicional... amb la bandúrria! A continuació tota la sala va restar captivada per la impressionant bellesa d'Elisa Pont, que va recitar amb una gran seguretat, malgrat la seua joventut, "Mediterrània", mentre sonava l'havanera "El peix enamorat". Aleshores va arribar l'hora de Mª Jesús Aguado, del poble de Picassent, que va fer emmudir al públic amb la seua esplèndida interpretació de "Llindar", un poema dedicat a tots els exiliats per les guerres, per la fam i per la manca de llibertat. Acte seguit, Andrea, la darrera incorporació del grup, va recitar magistralment un dels poemes que més m'estime, "Sorolls estranys", el meu particular homenatge a la comarca de l'Horta, que és alhora un crit per la seua conservació, en contra de l'especulació sense mesura que ens ha dut a l'actual crisi. I res millor, que aquest crit: Per l'Horta! fora pronunciat amb l'accent de la Safor i la gràcia i l'encant d'un cos tan jove com el d'Andrea...

Amb aquests precedents, i tremolant com un flam, (encara que els assaigs de la vesprada van fer abreujar els nervis) em vaig dirigir al centre de l'escenari on vaig llegir el poema "Urc de fill", dedicat a la memòria de ma mare, mentre sonava a la guitarra "la Moixeranga" imitant el "Coral romput" de l'Estellés al disc de l'Ovidi, un dels meus referents poètics. La llarga i una mica precipitada ovació del públic, va fer que no s'apreciés prou bé l'efecte de la música de Lluís Llach del tercer moviment del seu "Viatge a Ítaca", com a colofó del darrer vers del poema en homenatge al meu germà Pep: "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels", però una vegada s'apaivagaren els aplaudiments, encara hi hagué ocasió d'escoltar les darreres estrofes de la sublim composició del músic empordanès.

Una vegada finalitzada la meua tria dels poemes del llibre, vaig fer un parlament per presentar a Vicent Alonso, poeta protagonista de la III Nit dels Palmitos Blancs, i autor del pròleg del meu llibre. Tan sols vull dir ací, que ell és un escriptor al que admire i, agafant unes paraules seues, també diré que estic ben orgullós de que tinguem en comú records, paisatges i emocions (potser això vol dir ser del mateix poble), però encara molt més que orgull, diria que és per mi tot un honor el que també compartim un bon grapat d’esperances.

Després, el Vicent Alonso amb totes les taules que donen l’experiència i la saviesa, va fer un recorregut poètic per Godella, un homenatge al nostre poble amb texts de gran qualitat literària, dedicats a la seua infantesa, als records que com ell diu, s’enviscaren en alguna petita branca de la seua memòria, com ara “el Toll del Borreguet”, on anàvem de menuts i els més agosarats es banyaven en pilotes, aquell "llorer" (poema inèdit) del que el seu cervell va arxivar fins i tot la seua flaire, la “mascletà” del dia de Sant Bertomeu al carrer Major amb la sentor de la pólvora, la seua casa al forn de “Melchoret”, on els xiquets entràvem els garbons de pinassa a canvi d’una ensaimada i una barreta de xocolata, i que ben aviat serà enderrocada, on hi havia aquell "rellotge" que el poeta recorda en un magnífic poema, amb un acompanyament musical digne d'ésser enregistrat, el Cine Capitolio amb la música de les pel·lícules de Fellini, la processó del Crist de la Pau, amb la magnífica imatge de Pinazo custodiada pels fusells dels civils, i ja per rematar, l’homenatge a sa mare, a l'emotiu poema “Les mans” on recorda quan ella l’està vestint per a fer la 1ª comunió, amb les sabates de xarol, els mitjons de fil i el xiulet de mariner, i com li agrada que li acarone els cabells (llavors més abundants) amb la pinta, que li passege els dits pel seu cos, mentre l’ensabona a la ferrada, i que li encisa que li diga morral quan ell li diu que és blanca la festa del foc, i que és foc el gesmil i que ell voldria ser foc i núvol i cel...

Una vegada finalitzada la vetllada, saludàrem tots plegats des de l’escenari com una banda de rock, i després vaig poder saludar alguns dels amics que s’aproparen, i també dedicar algun llibre a tot el que m’ho va demanar. Amb l’adrenalina a frec de pell, se n’anàrem uns quants amics, i també la meua germana Mª Àngels i la meua cosina del mateix nom, a casa del meu amic Ximo Pont on brindàrem amb cava, perquè aquestes ocasions són les que calen celebrar.

I això va ser tot, ara tan sols espere i desitge que ben aviat, de nou puga començar amb la creació poètica, una mica deixada de costat els darrers temps per tota la feina que comporta l’edició d’un llibre.

Esperem que les Muses no m'hagen abandonat per sempre més!!!