dissabte, 18 de desembre del 2010

La Marató de TV3




Demà, com cada any per aquestes dates, tindrà lloc La Marató de TV3, que es dedica a recaptar fons per a fer front a les malalties més oblidades per la Sanitat pública... I també per la privada...

L'any passat, La Marató es va dedicar a les malalties minoritàries. Tanmateix, enguany es va a destinar tot el que es recapte a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, que des de fa molts anys és un dels principals motius de mort de la població, sobretot per causa dels accidents de trànsit.

Ja sé que hi ha una mica de polèmica envers d'aquests esdeveniments solidaris, i fins i tot, us puc dir que personalment sóc molt crític, perquè pense que totes aquestes circumstàncies, haurien d'estar sota l'aixopluc de la Sanitat pública, però això no és així, i a cada vegada tendeix a estar pitjor, malgrat la meu ràbia... A més a més, tota pedra fa paret, i malgrat que aconseguim capgirar la tendència, sempre ens aniran bé aquestes baules que toquen el cor del poble. En la societat que compartim, el que no es als mitjans de comunicació no existeix...

L'any passat vaig col·laborar amb La Marató, amb la meua poesia, i enguany he tornat a fer-ho... Com?

Doncs, l'amiga ninona de RC va fer una convocatòria a la que em vaig sumar:

A Sant Celoni es va llegir el meu poema "Vanitat", i això és per mi prou, tant com l'any passat quan el darkman va llegir (amb accent valencià) el meu poema "El crit"...

L'any que ve, si potser, també hi seré a La Marató de TV3...



VANITAT

הֲבֵל הֲבָלִים אָמַר קֹהֶלֶת הֲבֵל הֲבָלִים הַכֹּל הָבֶל

“Vanitas vanitatum dixit Ecclesiastes

vanitas vanitatum omnia vanitas.”

“Vanitat de vanitats, ha dit l'Eclesiastès,

vanitat de vanitats, tot és vanitat.”

ECLESIASTÈS 1,2


Ens sentim massa grans

i som tan poca cosa;

un àtom de matèria

enmig la immensitat

sense límits del Cosmos,

un gra de sal dissolt

al fons de l’Oceà,

un clevill de claror

que es perd en la foscúria,

un crit desesperat

a vora l’estimball,

titelles a mercè

de que ens tallen els fils

en qualsevol moment...

I encara ens preocupem

de publicar poemes!

***

31/08/MMX




1 comentari:

  1. La veritat és que tenim molta menys força de la que pensem que tenim, sinó hauríem doblegat la maldat humana o la imperfecció per a fer-la perfecta, però és que estem tan lligats a la perfecció com a la imperfecció de les coses. Y al damunt encara publiquem poemes...
    D'allò de les maratons jo hi estic a favor perquè com tu bé dius cada pedra fa paret i tant que sí.

    Vinga, una abraçada Francesc i fins arreveure.

    ResponElimina