dissabte, 20 de novembre del 2010

En blanc i negre



Afegint-me a la iniciativa dels blocaires Assumpta i Ferran, que fins ara mai no havia visitat, he triat unes fotos de quan era xicotet. A ma mare li agradava molt fer-nos fotos a mi i als meus germans, i també disfressar-nos. Això que en aquells temps no tenien càmeres fotogràfiques en casa com ara, i havien d'anar al fotògraf, o bé que ell vingués a fer-nos les fotos. Després també ho va continuar fent amb els néts, però ja teníem càmera de fotos a casa, i tot era molt més fàcil.

Les fotos en blanc i negre de sempre m'han agradat. Les trobe més autèntiques, més valuoses, com també em passa amb els documentals antics.

En la primera foto tenia un any. És una foto d'estudi feta a València. Per suposat no me'n recorde, però de sempre m'ha cridat molt l'atenció el vestit de mariner que porte, que sembla dels anys del can-can, on s'endevinen els bolquers.



La segona és una foto feta a casa del "tio Egea", el fotògraf del poble. Ma tia Maria, la germana de la meua mare, va anar a fotografiar la meua cosina Mª Àngels vestida de sevillana, i com hi havia també un vestit de cordovès, ma mare me'l va posar, vaig agafar el "puro" i… Una parella d'andalusos!



La tercera foto és de la platja. Recorde aquells viatges amb el trenet fins la platja de les Arenes. Aleshores, fèiem transbordament a l'estació del Pont de Fusta, i després fins i tot creuàvem les vies del “tren xurro”. Semblava que se n'anàvem a l'altra part del món...



Ja per finalitzar la sessió, una foto d’aquelles que ens feien al col·legi, muntat a la Vespa. Si es fixeu bé, s'adonareu de que amb la llengua fora estava fent el soroll del motor. Aquesta tècnica, anys després, va ésser emprada també pel meu fill Guillem, i immortalitzada a les fotos, encara que aquestes eren en color. Res a veure amb la qualitat del blanc i negre...


7 comentaris:

  1. Genials, Francesc, moltes gràcies per afegir-te a la iniciativa de l'Assumpta -secundada per servidor ;)

    Jo també sóc fan absolut de les fotos en blanc i negre; comparades amb les actuals, no hi ha color! (hehe). Trobo especialment boníssim aquesta amb la teva cosina; sou ben bé andalusos, i tu estàs posadíssim en el teu paper!

    Salut des de Berlin,

    ResponElimina
  2. Mare meva!! No puc evitar somriure amb unes fotos tan simpàtiques... la del puro és una passada, tan ben agafat!! si sembles un fumador expert :-))
    I la de la vespa!! què maco!! :-))

    Moltíssimes gràcies per haver-te apuntat a jugar!!

    ResponElimina
  3. Ah!! I que jo també trobo que les fotos en blanc i negre tenen un encant molt especial.

    Segons per què, m'agraden més en color però segons per què en blanc i negre... ambdues opcions tenen les seves coses maques :-)

    ResponElimina
  4. Unes fotos genials. La de la Vespa m'ha agradat molt i a la dels "sevillanos" sembles tot un "señorito" andalús. :-)

    ResponElimina
  5. Meravelloses fotos, Francesc, em duen records d'aquella, la meua ciutat i la meua família, com som de xicotets oi?
    Saps que agafaves el puro d'allò més bé, tens una mestria en això increïble, m'han agradat molt, i a veure si fique jo unes quantes al meu bloc.

    Salutacions d'amistat, Francesc.

    ResponElimina
  6. Molt xules, sobretot la de la minivespa, només mirant-la ja sento el soroll del motor!

    ResponElimina
  7. Es nota que has triomfat a la vida, amb puro i maleteta de negocis i tot. Arribaràs lluny, noi. Sembles del Ministerio.

    ResponElimina