diumenge, 16 de febrer del 2014

No a la ruïna del poble....


Manifestació del dissabte 8 de febrer a Godella (Foto: "Levante EMV")

         No conec fil per randa el cas de l'expropiació del Parc de la Devesa, però sí la sentència del Tribunal Superior de Justícia autonòmic (TSJ), així com la proposta de l'actual govern municipal per a fer-la efectiva, i vull manifestar que, tant una com l'altra, em semblen autèntiques barrabassades, i que malgrat comprendre els motius de l'Ajuntament actual, pense que mai no hauríem d'arribar a assumir una proposta que ens hipoteque al nostre poble al llarg dels propers seixanta anys...

BIM especial "Parc de la Devesa":



         Tan sols ens resta la via de la negociació, per a poder pagar en espècies (immobles), o el que seria millor, donar els terrenys com a pagament (donació en pagament). Perquè, després de tot el que ha passat, per a què volem els terrenys de les monges, uns terrenys dels que mai no hem gaudit, a no ser botant la tàpia... Si voleu podeu llegir el meu relat "Ficcions" que es va publicar al llibret de la Festa de Sant Antoni del 2005... Doncs bé, això era el que passava amb el jardí de les monges, que restava prohibit per a la gent del poble.

         El que ha fet el TSJ ha estat lamentable, però ja estem acostumats a les sentències dels Tribunals Superiors de l'Estat, i no vull posar exemples que ens farien posar la cara del color de la sang. Condemnar a tot un poble a la ruïna econòmica, i a finançar de per vida una congregació religiosa, que mai no ha pagat imposts dels béns immobles (IBI), i que, a més a més, rep cada any el finançament de l'Estat (els diners de tots nosaltres), em sembla una autèntica burla pels contribuents...

         És clar que els nostres governants municipals (des de la primera legislatura democràtica) tenen la seua responsabilitat, per no haver previst aquesta situació fent efectiva l'expropiació, però ara no ens val de res cercar culpables, i el que ens cal és trobar una solució assumible pel poble. I la veritat és que escoltant les opinions del PP en la seua darrera fulla "Te informamos", així com els comentaris d'alguns ciutadans del nostre poble al facebook de l'Ajuntament, sembla que, el més important per ells, és cercar responsabilitats polítiques, i que no els interessa la solució del conflicte. Encara els sembla poc el deute, i manifesten que amb això no paguem ni els interessos. La veritat és que no comprenc la seua postura, donant suport a una congregació religiosa que han estat uns autèntics paràsits pel nostre poble, i com no poden adonar-se'n de la ruïna que suposaria un deute com aquest (1500 euros per habitant), que per cert, encara els sembla irrisori per a pagar a les mongetes...

         Això és defensar els interessos dels godellencs? De quins?

         Doncs bé, si són tan amics de la congregació, el millor que podrien fer pel poble. seria dir-li que no volem un parc a aquest preu, que se'l queden elles (les monges) i que el gaudeixin com han fet fins ara, perquè el nostre poble mai no ho ha fet, malgrat la sentència, i elles ho van rebre en donació, d'un personatge que tampoc no ho havia adquirit amb els seus diners... No els va costar un duro, i ara (amb el beneplàcit del TSJ) volen arruïnar-nos de per vida.

         És per tot això que l'Assemblea de Ciutadanes i Ciutadans de Godella van convocar el passat dissabte, 8 de febrer, una manifestació per a protestar per aquesta situació a la ens ha dut aquesta sentència, i també s'han realitzat concentracions a les portes del col·legi de les monges, al llarg de tota la setmana. I també voldria comentar la meua perplexitat pels comentaris, tant del Partit Popular com dels que estan a favor de la congregació, desqualificant les mobilitzacions, tatxant-les de gairebé terroristes. Senyors, el dret a manifestar-se està reconegut a la Constitució, i no cal que vostés, que no tenen un historial democràtic a les seues espatlles del que puguen sentir-se orgullosos, vinguen ara donant lliçons ètiques i morals, del que representa o no representa a la ciutadania del nostre poble.

Foto de la manifestació al Carrer Tenor Alonso (premsa Ajuntament)


         Salut!

         ...  I esperem que tot es solucione amb el temps.


Notícia al "Levante EMV":




Notícia al web de l'Ajuntament de Godella:




Fotos facebook de l'Ajuntament de Godella:



***


Amb Ximo i Apa ... Foto: Andreu Garcia (premsa Ajuntament)
***

diumenge, 2 de febrer del 2014

Un Gener diferent...


Amb els alumnes del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjasot

         Ja ha passat el mes de Gener, i enguany per mi ha estat un Gener diferent. Ho dic sobretot pel calendari que els sindicats han pactat amb l'empresa (per raons d'inversions, segons ens han contat) i que ha suposat que tinguérem vint dies de vacances només començar l'any, que afegint els dies que ja havíem gaudit al Nadal, s'han convertit en un mes sencer. Llàstima de no tenir la possibilitat d'haver-se'n anat a practicar els esports de la neu, o unes altres opcions que no entren dintre de les meues expectatives econòmiques.

         Les celebracions nadalenques van estar una mica més fluixes del que és normal. Els cossos ja no estan acostumats a aquells tiberis com abans, i fins i tot, es va donar la circumstància de que la Nit de Cap d'Any la passàrem a casa nostra, una mica obligats per quedar-nos amb la meua sogra...

         En passar els Reis, vaig gaudir amb la visita que férem a Xeresa al Ramon Navarro Bonet, que m'havia demanat que li prologués el seu llibre, i que com podreu esbrinar, no em vaig poder negar. Vaig estar acompanyat del meu amic Francesc Andreu Garcia (pakiu), i de Joanvi Mompó, el meu company de treball.

Amb el Ramon i pakiu al Parc de les oliveres centenàries de Xeresa.
         Dies després vaig estar convidat per Dori, la tutora del 5è curs del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot, al recital poètic que havien fet els seus alumnes amb els poemes del poetes de Godella (Vicent Alonso, Eduard Marco, Carles Cano i jo mateix). Ja s'havia fet al desembre, i jo no havia pogut anar-hi. Van tenir la gran deferència de repetir el recital, i els ho agraesc de tot cor. La veritat és que vaig gaudir a la gana en veure els xiquets i les xiquetes recitant els poemes, interessant-se pel fet poètic, i en gran part, és un gran èxit dels mestres que, com Dori, han sabut inocular als nens el verí de la Poesia. En temps tan negatius per a la Cultura, aquesta jornada va resultar tot un "xute" per a la meua moral.

El regal dels xiquets
Signant... 

Gaudint...




Amb tots els protagonistes


Fotos del blog:     classedorisjr.blogspot.com

***


         També hi hagueren mals rotllos...

COM AQUEST:


          Darreres paraules abans de la desconnexió:





          Però això és una altra història que sembla no tenir final...


***

divendres, 3 de gener del 2014

Homenatge escolar als poetes de Godella


Imatge: Diatomees (algues unicel·lulars) al microscopi

         Avui m'he trobat al diari una notícia que, malgrat la seua manca d'actualitat (va passar fa més de dues setmanes), m'ha arribat al cor tant pel seu caràcter inèdit, com perquè també sóc part interessada, i si nosaltres no parlem del que ens interessa, no sé qui ho farà...

         M'estic referint al recital que els alumnes de 5è de Primària de la línia en valencià del col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot van fer el passat 20 de desembre, on van recitar poemes del poetes de Godella (Eduard Marco, Vicent Alonso, Carles Cano, i meus). Ja m'havia posat al corrent Dori Palencia, que és la tutora del curs i també la principal impulsora d'aquesta iniciativa. Jo, com sempre, vaig estar negat a poder ser present per la maleïda Llei de Murphy, que de sempre em va fotent, però si que van estar la resta del poetes, així com un gran nombre de familiars i amics dels alumnes.

Notícia al Levante EMV -03/01/2014-

         Com he llegit a la crònica que es va recitar el meu poema "Calidoscopi", ací us pose la imatge que em va fer escriure aquells versos, encapçalant aquest escrit.

         I ací teniu el poema:

CALIDOSCOPI

Hi ha constel·lacions
on viuen les estrelles
i punts reminiscents
del big bang primigeni,

també s'albiren formes
que semblen familiars,
com ara maquinàries
de rellotges fantàstics,

cadenes de metall,
martells i estenalles,
garlandes de Nadal
i baines mendelianes.

Tot és al microscopi,
tan sols cal posar l'ull
i deixar-se portar 
per un calidoscopi;

L'origen de la Vida
en blau sobre fons negre,
la llum va vindre al món
per vèncer les tenebres.

***

         Moltes gràcies, nenes i nens. La Poesia sempre serà una clau per poder obrir la vostra infinita imaginació...

*** 

dimecres, 1 de gener del 2014

FELIÇ 2014!


Feliç 2.014!

urte berri on  
   FELIZ ANINOVO
FELIZ AÑO NUEVO...
   

Francesc Arnau i Chinchilla


         "La petjaDA DE LA PAPALLONA NO ES VEU 
         La petjada de la papallona no s’esborra
         Perquè està marcada a les flors
         Com les petjades del vent a la sorra".

        (iNSPIRAT EN UN POEMA DE mAHMUD DARWIX)

***

Salut i vida!!!


***

-31 de desembre del 2013-

divendres, 20 de desembre del 2013

Homenatge a Dª Amparito


A les escales del Molí (Fotos: Andreu García )

         El passat dissabte, 14 de desembre, els antics alumnes del Molí li vam retre un merescut homenatge a Dª Amparito, la mestra dels pàrvuls d'aquell col·legi.

Ximo Vives entrega la placa commemorativa a Dª Amparito

         Hagueren parlaments de l'alcalde de Godella (San Félix), de Ximo Vives (un dels principals impulsors), i molts altres dels assistents, que ens contaren anècdotes d'aquelles anys, i també de Dª Amparito (visiblement emocionada), que ens va relatar com va arribar al nostre poble allà pels anys quaranta, procedent d'Aragó.

Dª Amparito, la nostra primera mestra

         Palau ens va oferir una peça musical al piano, inspirada en una de les cançonetes que cantàvem els xiquets, i Apa ens va cantar amb la seua veu potent, les cançonetes que jo mateix havia fet per a l'ocasió.

Josep Aparicio "Apa", cantant els meus versets.

         Després de la foto de rigor a les escales, va haver-hi una "picaeta" a l'antiga classe on Dª Ampartito ens va ensenyar les primeres beceroles, que va estar per gentilesa de l'Ajuntament, i també es va fer de manera informal, la proposta de posar el nom de Dª Amparito al costat del del seu marit (Don Tomás), al carrer que duu el seu nom.

Palau  al piano...

         Entre tots els que ens vam quedar encara tinguérem temps per fer una improvisació sobre un poema del meu llibre, sota la direcció de Palau i amb la veu de tenor de Pepito (Apa).

La tauleta dels cagons (aproximadament  l'any 1960)

***
  A l’Escola del Molí
les primeres beceroles
vam aprendre enmig dels jocs,
i les primeres cançons,
els números i les hores.

Aquell rellotge de fusta!
Aquelles lletres pintades!
La pissarra amb els dibuixos,
la tauleta dels cagons
i els xiquets jugant al rotgle.

***

dijous, 28 de novembre del 2013

Presentació del llibre "Paraula d'Espriu"


Invitació a l'acte de la presentació del recull

         Ací teniu les comunicacions  de l'ARC sobre la presentació del llibre "Paraula d'Espriu", que ha estat editat arran de les participacions al concurs que va organitzar la mateixa ARC, i que compta amb la finalitat solidària de recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany està dedicada a les malalties neurodegeneratives. La gala tindrà lloc el proper dissabte, 30 de novembre a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, i malgrat que al recull hi ha el meu poema "He caminat estances de la casa...), no podré estar a l'acte, com m'agradaria, però el meu pensament serà amb tots vosaltres, companys...

         Programació de la gala:



***

dissabte, 16 de novembre del 2013

Estellés euskaraz (presentació del llibre)


Plantar cara a la vida (Marc&Marc)
          El diumenge passat, dia 10 de novembre, era el dia del meu 60è aniversari (com passa el temps!), i després de vindre de la caseta de Bétera, on celebràrem l'esdeveniment amb escreix, vaig anar al Teatre "Capitolio", per a estar present en un acte insòlit: La presentació d'una antologia dels poemes d'Estellés traduïts al basc. 

          L'acte va estar presentat per Paco Inclán, i Héctor Arnau, que han estat els que han parit aquesta obra, encara que això no vol dir que hagen copulat  (o potser sí, no ho sé...), doncs és ben difícil dur a terme avui en dia una tasca com aquesta de traduir llengües "minoritàries", per no dir-les residuals i apunt d'extingir-se... I una merda! Això voldrien alguns...

          Van intervenir (entre d'altres), Laia Climet (Edicions 3 i 4), Vicent Anyó (Fundació VAE),  Eduard Marco i Escamilla (poeta del nostre poble), Josep Aparicio "Apa" (la millor veu de l'Horta), i els rapsodes Gemma Sanginés, Dabid González (membres de la Euskalzaleok-Valentzia) i Lluís Carmona (impulsor del projecte), que van fer que la poesia del nostre poeta nacional s'escoltés per primera vegada en euskera al nostre poble.

La millor veu de l'Horta (Héctor Arnau "dixit")
          També assistiren a l'acte les primeres autoritats dels pobles de Godella i Burjassot, que han col·laborat amb aquesta edició històrica de la poesia estellesiana, al costat de la Fundació VAE...
Després, Marc Sempere i Marc Egea ens oferiren el concert "Plantar cara a la vida", una visió diferent dels poemes d'Estellés, amb acompanyament instrumental inèdit...

          I ja per acabar, tan sols dir que el proper 8 de desembre serà presentat a la "Durangoko Azoka" (Fira del Llibre en Basc) a la localitat de Durango. Gerardo Markuleta, poeta i traductor dels poemes, també va intervindre a l'acte, i va dir que la traducció al basc dels poemes d'Estellés era una assignatura pendent per a la literatura basca, que ara s'havia fet realitat.

Cloenda de l'acte (totes les fotos són d'Andreu García)

***