divendres, 6 de maig de 2011

Oda a una dona prenyada


Imatge: "Maternitat" proposada per deomises pel RPV 169

            Aquesta setmana he participat al Repte Poètic de RC. Ja feia prou de temps que no hi participava, moltes vegades per manca de temps, i unes altres perquè les imatges proposades no m'inspiraven cap poema. En aquesta ocasió, l'amic deomises (Lluís Servé), ha encertat amb la imatge que ha trobat al blog de Carles Miquel Fauró, i ha fet somoure les muses i esmolar les plomes d'un grapat de companyes i companys "relataires", entre elles la meua...

                  Ací teniu el meu poema:

ODA A UNA DONA PRENYADA

Quan ha estat la rodonesa sinònim de bellesa
en un món on es valora la talla trenta-sis
molt més que la cultura, el seny i la saviesa?
El cercle és el símbol de Déu, d’allò perfecte,
i assoleix el tarannà més pur i més complet
quan es relativitza a la panxa d’una dona
que espera la primera experiència materna.
Perpetuar l’espècie, un manament genètic,
que compartim amb tots els animals del món,
després vindrà la lluita per a que es consolide
un projecte conjunt de futur i de vida,
però ara tan sols penses amb la immediatesa
de dur endavant aquesta realitat esfèrica
que t’ha fet una panxa com un meló d’Alger.
I faràs sacrificis, com mai no els has fet;
Deixaràs de menjar al Mc Donald’s i al “xino”,
deixaràs de fumar i de beure “cubates”
i et faràs els controls que te manen els metges,
pensaràs tots els dies en pintar el teu pis
i en comprar els vestits per quan nasca la nena,
doncs no has estat capaç de no fer-te la prova
per saber quin serà el sexe del teu fill.
I quan tot passe, potser pensaràs amb nostàlgia
en aquells mesos plens d’antoixos i de vòmits,
quan vas ser tan feliç sense haver d’estar prima,
sinó tot el contrari, una model de Botero,
o una Gràcia de Rubens del segle XXI...

***

                           Espere que us agrade...

2 comentaris:

  1. Molt bon poema! m'ha agradat! i també sobretot l'estrofa del final!

    ResponElimina
  2. Saps Francesc, el dia set de maig em vaig casar a València, espere que per molts moltíssims anys com ho vas fer tu temps abans i que la meua dona estiga representada tard o d'hora al poema, per cert preciós.

    ResponElimina