dimarts, 24 de maig de 2011

Bob Dylan, Forever!


Bob Dylan a l'escenari (Imatges presses de la xarxa)

Avui, el cantautor nord-americà Bob Dylan (Robert Allen Zimmerman), compleix setanta anys, que es diu molt prompte, i ho fa quan va a mamprendre una nova gira que començarà el proper 16 de juny a Co Cork (Irlanda). Aquest artista, que ha estat proposat en diverses ocasions pel Nobel de Literatura, duu més d'una dècada en una gira continuada, que l'ha fet actuar pertot arreu del món, fins i tot a València. Encara recorde el recital al Velòdrom Lluís Puig al que vaig assistir amb devoció, i on em va sorprendre la seua capacitat de connectar amb el públic sense dir ni pruna (tan sols amb les seues cançons), així com el seu domini de la guitarra i els teclats. Les cançons més emblemàtiques, que han esdevingut himnes de les generacions joves de les darreres dècades del passat segle ("Blowin' in the Wind", "The Times They Are A-Changing", "Like A Rolling Stone", "Subterranean Homesick Blues", "All Along The Watchtower", "Hurricane", etc.,) van ser interpretades per l'artista amb nous arranjaments musicals, que les feien gairebé desconegudes pel públic, però la gran qualitat que atresora va fer que es posés el públic a la butxaca poc després dels primers acords.

Dylan encara acústic a la dècada dels seixanta

Dylan ha estat un músic que ha influenciat tota la música moderna (potser el que més), sobretot des de que es va electrificar, i va gravar el seu magnífic àlbum "Highway 61 Revisted", que malgrat les crítiques dels seguidors més puristes, va suposar tota una revolució al món de la música pop i també del rock. El seu "Like A Rolling Stone" està considerat un tema que ha influït en moltíssims artistes de la dècada dels setanta i més avant encara. Bob Dylan, sempre envoltat de la polèmica, va patir una crisi de religió, que el va fer convertir-se al catolicisme, i a la darrera dècada del segle passat, va viure els moments més baixos de creativitat i vendes, però, com el mític Fènix, va ser capaç de remuntar el vol, i al 2006 va gravar el seu esplèndid "Modern Times", un àlbum fresc i creatiu, amb arrels amb la música tradicional, que el va tornar a posar al capdavant dels "gurús" de la música popular. 

Una de les darreres imatges de l'artista

Si la seua gira el torna a dur per aquestes terres, sens dubte tornaré a anar per gaudir de les seues cançons. No tots els dies pots estar davant d'un mite. Des d'aquest humil bloc el felicite pel seu aniversari. Per molts anys, mestre!!!
DYLAN FOREVER!

    

2 comentaris:

  1. Jo, Francesc, també tinc alguns discs en vinil d'aquest cantautor i els pose de tant en tant tot i que ara no els tinc a ca meua sinó a la del meu germà que era on vivia abans, espere tornar a recuperar-los.

    Salutacions de Vicent, i jo també em congratule pel seu aniversari.

    ResponElimina
  2. Sempre havia sentit a dir que era un xicot molt tímid aquest Bob, i per això no parla gaire a l'escenari, ho fan les seves cançons, això sí. Un gran cantant i poeta, que visqui per uns quants més!

    ResponElimina