diumenge, 22 de maig de 2011

Ahir a la concentració de València


 Foto: Jornada d'inflexió (totes les fotografies són meues)

            Pose a continuació la crònica que vaig escriure anit en arribar a casa:

      Aquesta vesprada, he agafat el metro i m’he dirigit a la Plaça de l’Ajuntament de València. Volia veure l’ambient sense que ningú m’omplís el cap amb les seues dèries. Ja tenim les nostres pròpies de cadascú...

     He arribat al voltant de les set de la vesprada, i l’ambient era una mica apagat per al que m’esperava, després d’haver vist anit a la Sexta el “mogolló” de gent que hi havia a la Porta del Sol de Madrid i a la Plaça de Catalunya de Barcelona, però això  no vol dir que no hi hagués moltíssima gent de totes les edats i condicions (predominant els joves de vint a trenta) i que tothom es comportés de manera pacífica i participativa. 

Foto: Assemblea de participació lliure

     He fet unes quantes fotos per a que l’esdeveniment es perpetués, i després m’he passejat pels diferents estants que m’han semblat ben organitzats (guarderia, tallers, cuina, etc.). M’he trobat amb la meua cosina Mª Jesús i Aurelio, que estaven una mica tafanejant com jo. Hem raonat una estona enfront d’una pancarta que deia: “JORNADA D’INFLEXIÓ”, i després m’he dirigit cap al carrer de Llúria, on m’he trobat amb el començament d’un recital de Poesia. La gent ha anat posant-se al voltant de l’escenari formant un semicercle, com als teatres grecs, i aleshores he preguntat si seria possible que llegís un poema meu (sempre porte el meu llibre per a aquestes ocasions). El cas és que ningú no m’ha sabut dir on podia inscriure’m per a poder llegir el meu poema, i això sí, la llista dels rapsodes era quilomètrica... A més a més, tothom s’hi expressava en castellà, encara que jo no tinc cap inconvenient en trencar la norma.

     Dic açò perquè sí que he trobat un abandó gairebé total de la nostra llengua per part d’aquest moviment, i encara que em sàpiga greu, crec que és el que es pot dir també de les generacions joves, que són els que l’integren majoritàriament. Els parlaments, les pancartes, les enganxines, els comunicats, i fins i tot els càrrecs... Tot en llengua castellana! Vol dir açò que ens han guanyat la partida?

Foto: Un altre moment de l'assemblea a la recent batejada Plaça del 15 de Maig

     No ho sé, però el que tinc clar és que a la ciutat de València ho tenim magre. Això sí! Encara ens queden els pobles, perquè dóna gust escoltar la nostra parla pels joves de les comarques valencianes. Quan els escolte, pense que fins i tot se’m nota a l’esguard. Com si ens trobàrem a l’estranger!!!

     El més positiu de tot el moviment 15-M crec que és el pacifisme, la participació assembleària, l’organització, i sobretot les ganes de passar-s’ho bé, encara que siga lluitant per qüestions tan serioses com aquestes (l’economia, el treball, la participació política, etc.).

Foto: La part lúdica de la concentració

     Tan sols amb que aconseguiren tombar la barrera electoral del 5% que deixa fora de les Corts els representants de centenars de milers de ciutadans, ja seria una gran victòria d’aquest moviment, però de totes les maneres, crec que açò tan sols és el principi, i que d’ara en davant veurem (ja era hora de que agafaren el relleu!) moltes accions d’aquest tipus, que ja començaren amb les mobilitzacions arran del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.

     El quart poder ha canviat de nom...

ARA ES DIU EL TWITTER!!!

1 comentari:

  1. Aquestes manifestacions han deixat la nostra llengua una mica de banda, jo també me n'he adonat, i les vegades que he anat a la Plaça de l'Ajuntament no he sentit la nostra llengua, deu ser perquè la gent l'associa als poders establits o que aquest moviment el fa gent que abans no es mobilitzava i gent jove que no ha viscut ni viu, doncs encara hi ha, l'exhortament, en castellà! el darrer el vaig viure ahír precisament, per part d'un sudamericà.

    En fi jo em pose del costat de les paraules però els he de recordar que el dia que el català-valencià no se senta a la meua ciutat jo moriré, i ho dic seriosament, haurà arribat la meua fi, és part del meu nus borromeu tant com el castellà o la meua dona etc.
    Les manifestacions són quelcom més que un simple canvi, jo crec que són alguna cosa més, potser el principi o la fi, que al capdavall són la mateixa cosa.

    Bé et deixe Francesc, fins una altra i gràcies per en recordar-te del meu bloc a la pàgina de la Vanguardia, una forta abraçada i un petonàs d'amic.

    ResponElimina