dissabte, 21 de maig de 2011

Jornada de reflexió


Imatge pressa de la xarxa: Concentració a la Plaça de Catalunya

            Avui estem en plena jornada de reflexió, abans de les Eleccions municipals i autonòmiques de demà. Crec que els que més hauran de reflexionar seran els polítics, després de tot el que ha passat des del darrer 15-M:


            Però, també és veritat que als votants ens vindrà molt bé la reflexió... Què hem de fer demà? Molta gent està indignada, cabrejada, fotuda... I pensen en l'abstenció o el vot en blanc (opcions tan democràtiques com qualsevulla altra), tanmateix, crec que haurien de veure aquest vídeo, i després obrar en conseqüència:

         
             Per als que ho tenen clar, i van a anar a votar, també els vindria bé escoltar la darrera cançó del grup Al Tall. La música de vegades ajuda a reflexionar...

         
            Ací teniu la lletra, per a aquells que sou més de lletres que de música... (també ajuda, no cregueu):

ROMANÇ CONTRA CAMPS

Déu em done inspiració
per a poder explicar
la vida d’un pecador
que duu la ruina al poble
governant amb confusió.

Francisco Camps és la fitxa;
de la Generalitat
es repenja i encapritxa
i gastant sense trellat
al país ha fet la guitza.

Du dins el pap una idea
Camps procura a poc a poc
soterrar la nostra llengua
i penjar-la en la paret
del museu de la indecència.

Amb rabia i obstinació
va espentant una campanya
de brutal persecució
a Acció Cultural que sempre
per la llengua ha fet un front.

TV3 tan apreciada
que durant 26 anys
amb València connectava
Francisco Camps l’ha tancat,
assolant un pont de guaita

Televisió en valencià
Canal Nou va retirant-se
i el doblatge s’ha tallat
vulnerant els estatuts
què per això cèntims no hi ha.

Van per milers els infants
que volen entrar a escola
estudiant en valencià,
però Camps no crea places
Què per això cèntims no hi ha.

Disculpeu Francisco Camps,
si sou gent de bona traça
i al cor guardeu pietat,
però fugiu de votar-lo
què ens durà calamitats.

Mai no ha volgut escoltar
a les víctimes del metro,
uns innocents ciutadans
que clamen per que assumisca
la responsabilitat

La seua veu és somorta,
diu que dos i dos són tres
i una més que ell en reporta
per atendre els seus amics
i ofrenar a Espanya glòria.

Xorissos i presidiaris
són amics que ell ha triat
mentre va resant rosaris
i entre tots han convertit
esta terra en un calvari.

Ell somriu d’orella a orella,
i mentre somriu es riu,
quan se n’ix per la portella
dels perills que alguns judicis
el condemnen a la rella.

Vergonya per a València,
proposar un encausat
a ocupar la presidència
de la Generalitat
és un càrrec de consciència.

Entre l’America’s Cup,
una visita del Papa
o la ciutat de les Arts
i amb la cursa d’automòbils,
la butxaca ens ha escurat.

Escoles en barracons,
la sanitat va ofegant-se
per manca de previsió,
els vells i aquells que no es valen
oblidats en un racó.

I la Generalitat
deu mes diners que divisa,
tant que no poden pagar
les empreses que l’atenen
van caient en un forat.

Verge dels Desemparats,
dóna senderi en les urnes
i als valencians unitat
amb tots els pobles que tenen
la llengua en comunitat.

Valencians i valencianes,
no voteu Francisco Camps
que vos farà eixir per cames
de la llengua que parleu
i la llar dels vostres pares.

***

            Res més, ara me'n vaig a l'acampada de València. Si hi ha cap novetat ja l'afegiré a aquest "post"...


2 comentaris:

  1. Raons per votar, certament. raons per a votar en contra més que no a favor, tristament. però, partint de la base que el vot en aquesta democràcia a de ser un inici del camí, cap a més democràcia. democràcia real, que ja hi ha hagut massa "franciscos" en aquest país nostre!

    ResponElimina
  2. Si més no per fi els valencians han entrat Eduard i Francesc els ho dic, al parlament, ja era hora i a soles i també una bona força de l'esquerra.

    En aquestes eleccions ací al nostre país hem guanyat tots.

    ResponElimina