diumenge, 16 de febrer del 2014

No a la ruïna del poble....


Manifestació del dissabte 8 de febrer a Godella (Foto: "Levante EMV")

         No conec fil per randa el cas de l'expropiació del Parc de la Devesa, però sí la sentència del Tribunal Superior de Justícia autonòmic (TSJ), així com la proposta de l'actual govern municipal per a fer-la efectiva, i vull manifestar que, tant una com l'altra, em semblen autèntiques barrabassades, i que malgrat comprendre els motius de l'Ajuntament actual, pense que mai no hauríem d'arribar a assumir una proposta que ens hipoteque al nostre poble al llarg dels propers seixanta anys...

BIM especial "Parc de la Devesa":



         Tan sols ens resta la via de la negociació, per a poder pagar en espècies (immobles), o el que seria millor, donar els terrenys com a pagament (donació en pagament). Perquè, després de tot el que ha passat, per a què volem els terrenys de les monges, uns terrenys dels que mai no hem gaudit, a no ser botant la tàpia... Si voleu podeu llegir el meu relat "Ficcions" que es va publicar al llibret de la Festa de Sant Antoni del 2005... Doncs bé, això era el que passava amb el jardí de les monges, que restava prohibit per a la gent del poble.

         El que ha fet el TSJ ha estat lamentable, però ja estem acostumats a les sentències dels Tribunals Superiors de l'Estat, i no vull posar exemples que ens farien posar la cara del color de la sang. Condemnar a tot un poble a la ruïna econòmica, i a finançar de per vida una congregació religiosa, que mai no ha pagat imposts dels béns immobles (IBI), i que, a més a més, rep cada any el finançament de l'Estat (els diners de tots nosaltres), em sembla una autèntica burla pels contribuents...

         És clar que els nostres governants municipals (des de la primera legislatura democràtica) tenen la seua responsabilitat, per no haver previst aquesta situació fent efectiva l'expropiació, però ara no ens val de res cercar culpables, i el que ens cal és trobar una solució assumible pel poble. I la veritat és que escoltant les opinions del PP en la seua darrera fulla "Te informamos", així com els comentaris d'alguns ciutadans del nostre poble al facebook de l'Ajuntament, sembla que, el més important per ells, és cercar responsabilitats polítiques, i que no els interessa la solució del conflicte. Encara els sembla poc el deute, i manifesten que amb això no paguem ni els interessos. La veritat és que no comprenc la seua postura, donant suport a una congregació religiosa que han estat uns autèntics paràsits pel nostre poble, i com no poden adonar-se'n de la ruïna que suposaria un deute com aquest (1500 euros per habitant), que per cert, encara els sembla irrisori per a pagar a les mongetes...

         Això és defensar els interessos dels godellencs? De quins?

         Doncs bé, si són tan amics de la congregació, el millor que podrien fer pel poble. seria dir-li que no volem un parc a aquest preu, que se'l queden elles (les monges) i que el gaudeixin com han fet fins ara, perquè el nostre poble mai no ho ha fet, malgrat la sentència, i elles ho van rebre en donació, d'un personatge que tampoc no ho havia adquirit amb els seus diners... No els va costar un duro, i ara (amb el beneplàcit del TSJ) volen arruïnar-nos de per vida.

         És per tot això que l'Assemblea de Ciutadanes i Ciutadans de Godella van convocar el passat dissabte, 8 de febrer, una manifestació per a protestar per aquesta situació a la ens ha dut aquesta sentència, i també s'han realitzat concentracions a les portes del col·legi de les monges, al llarg de tota la setmana. I també voldria comentar la meua perplexitat pels comentaris, tant del Partit Popular com dels que estan a favor de la congregació, desqualificant les mobilitzacions, tatxant-les de gairebé terroristes. Senyors, el dret a manifestar-se està reconegut a la Constitució, i no cal que vostés, que no tenen un historial democràtic a les seues espatlles del que puguen sentir-se orgullosos, vinguen ara donant lliçons ètiques i morals, del que representa o no representa a la ciutadania del nostre poble.

Foto de la manifestació al Carrer Tenor Alonso (premsa Ajuntament)


         Salut!

         ...  I esperem que tot es solucione amb el temps.


Notícia al "Levante EMV":




Notícia al web de l'Ajuntament de Godella:




Fotos facebook de l'Ajuntament de Godella:



***


Amb Ximo i Apa ... Foto: Andreu Garcia (premsa Ajuntament)
***

diumenge, 2 de febrer del 2014

Un Gener diferent...


Amb els alumnes del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjasot

         Ja ha passat el mes de Gener, i enguany per mi ha estat un Gener diferent. Ho dic sobretot pel calendari que els sindicats han pactat amb l'empresa (per raons d'inversions, segons ens han contat) i que ha suposat que tinguérem vint dies de vacances només començar l'any, que afegint els dies que ja havíem gaudit al Nadal, s'han convertit en un mes sencer. Llàstima de no tenir la possibilitat d'haver-se'n anat a practicar els esports de la neu, o unes altres opcions que no entren dintre de les meues expectatives econòmiques.

         Les celebracions nadalenques van estar una mica més fluixes del que és normal. Els cossos ja no estan acostumats a aquells tiberis com abans, i fins i tot, es va donar la circumstància de que la Nit de Cap d'Any la passàrem a casa nostra, una mica obligats per quedar-nos amb la meua sogra...

         En passar els Reis, vaig gaudir amb la visita que férem a Xeresa al Ramon Navarro Bonet, que m'havia demanat que li prologués el seu llibre, i que com podreu esbrinar, no em vaig poder negar. Vaig estar acompanyat del meu amic Francesc Andreu Garcia (pakiu), i de Joanvi Mompó, el meu company de treball.

Amb el Ramon i pakiu al Parc de les oliveres centenàries de Xeresa.
         Dies després vaig estar convidat per Dori, la tutora del 5è curs del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot, al recital poètic que havien fet els seus alumnes amb els poemes del poetes de Godella (Vicent Alonso, Eduard Marco, Carles Cano i jo mateix). Ja s'havia fet al desembre, i jo no havia pogut anar-hi. Van tenir la gran deferència de repetir el recital, i els ho agraesc de tot cor. La veritat és que vaig gaudir a la gana en veure els xiquets i les xiquetes recitant els poemes, interessant-se pel fet poètic, i en gran part, és un gran èxit dels mestres que, com Dori, han sabut inocular als nens el verí de la Poesia. En temps tan negatius per a la Cultura, aquesta jornada va resultar tot un "xute" per a la meua moral.

El regal dels xiquets
Signant... 

Gaudint...




Amb tots els protagonistes


Fotos del blog:     classedorisjr.blogspot.com

***


         També hi hagueren mals rotllos...

COM AQUEST:


          Darreres paraules abans de la desconnexió:





          Però això és una altra història que sembla no tenir final...


***