dimecres, 27 de març del 2013

Vint anys sense l'Estellés


Amb l'estàtua del poeta a Burjassot (juny del 2012)

         Avui, dimecres 27 de març, fa vint anys que ens va deixar el més gran poeta que han donat aquestes terres des de l'Immortal (Ausiàs March). I és aleshores quan diguem: Com passa el temps! Efectívament, el temps passa de manera inexorable i mai no es detura, com les onades de la mar, i els cicles de la Lluna. És com una formigueta, que va fent el seu camí ben a poc a poc... Poc després de l'Estellés, també ens va deixar l'Ovidi Montllor, un gran amic seu, i també un gran intèrpret de la seua Poesia.
         El cas és que no volia deixar passar la data sense fer un petit recordatori. Res milor que un poema que vaig fer fa molt de temps, i que vaig recitar a Ca Bassot en un dels seus sopars d'aniversari, que es feien abans de mamprendre amb la iniciativa de Josep Lozano de la Diada Estellés, que celebrem el primer dissabte de setembre, coincidint amb l'aniversari del naixement del poeta, i on recordem la seua Poesia, la seua lluita per la llengua i el País, i el seu gran amor a la vida.

           móns paral·lels

                                                                                         Recordant l’Estellés…

 Avui he estat escoltant recitar a l’Ovidi,
un amic m’ha passat el vinil a CD.
La guitarra del Toti, els versos d’Estellés...
Vaig a dir el que mai no li he dit a ningú,
no vull dir amb això que siga d’ara mateix:
“El seu primer llibre és del cinquanta-tres,
el mateix any que jo vaig conèixer la llet.
Ell parla d’Isabel... de la seua muller,
jo parle d’Isabel... de la meua Isabel.
Ell parla d’un àngel de tres mesos al cel,
el meu àngel no pogué ni sortir al carrer,
directament se’n va anar de la panxa al cel.
Ell és un entre tants... ja ho volguera jo ésser!
I l’amor per Itàlia, i per Grècia també,
per les dones ben fetes, per la llengua i els déus,
les paraules senzilles, els llibres i les gents,
una petita pàtria, els amics, els plaers...”
Burjassot i Godella... Són dos móns paral·lels! 

***
 
28 de Gener del 2.004

***
            
         I ací teniu un dels seus poemes que més em captiva, el "Coral romput" (en versió completa):


***

dimarts, 26 de març del 2013

El Rèquiem de Mozart al Teatre "Capitolio" de Godella


El Rèquiem de Mozart al "Capitolio" de Godella

       El passat diumenge, 24 de març, vaig assistir a la funció que es va representar al Teatre "Capitolio" de Godella, a càrrec del Cor "Lambert Alonso" i la "Orquesta Sinfónica de Requena", sota la direcció de Josep Manel Campos. Es van interpretar la Trilogia Sacra, d'Ernest Artal (compositor d'Algemesí), i la Missa de Rèquiem en Re menor KV 626, del gran Wolfgang Amadeus Mozart, un dels més autèntics genis que ha donat la Música, i tot un referent universal pels melòmans de tot el món.

         Ja fa gairebé un any que em vaig assabentar de que s'anava a posar en escena aquesta obra, que per mi és un dels màxims exponents de la música clàssica (sobretot de la coral), i és per això que em vaig posar en contacte amb el director Josep Manel Campos, amb qui havia col·laborat a "Música i Poesia per a Cent anys d'Expressió Artística a Godella", que va tenir lloc al Centre d'Art "Villa Eugenia", el 12 de juny del 2011, i on vaig poder gaudir de la seua categoria (com diuen al seu poble de Bétera) humana i artística. Ell em va posar amb contacte amb el Lluís (membre del Cor), que viu ben a prop de ma casa, i  ha estat gràcies a ell el que al remat haja pogut gaudir del concert. Uns dies abans no ho tenia gens clar, i fins i tot vaig anar a l'assaig general, que es va celebrar el passat dijous i on, gràcies al Julio Montagud, Coordinador de publicacions del Taller d'Història de Godella, puc deixar constància gràfica.

A l'assaig general del dijous (foto del Julio Montagud)

         Aleshores va arribar el diumenge i, en obrir el correu electrònic, vaig rebre la gran notícia (no totes han d'ésser males): L'amic Lluís tenia dues entrades per a mi, i és per això (malgrat que ha estat una autèntica carambola) que vaig gaudir d'aquesta obra, que m'ha acompanyat en moltes ocasions, a l'hora d'escriure. El meu amic Ximo Pont, que també és un enamorat dels cors, em va acompanyar, i passàrem una gran vetlada, escoltant els més de cent intèrprets (entre solistes, cors i músics), on no van mancar les llàgrimes (i no sols per la "Lacrimosa"), perquè la veritat és que, com diu el meu amic Ximo, aquesta música és tan sublim que fa esborronar-te...

El públic aplaudeix al final de la representació (Foto: Andreu Garcia)

      Un autèntic èxit, que caldria poder repetir per a que totes les persones que no van poder presenciar-ho, gaudiren d'aquesta meravella de la música clàssica.

         Fins ací els meus apunts, però si voleu saber molt més, llegiu la magnífica crònica del meu amic pakiu:
        
          I ací podeu gaudir del "Rèquiem" de W.A. Mozart, en la versió del gran Herbert Von Karajan i la Filarmònica de Viena:



***

dimecres, 20 de març del 2013

Haikus de l'estany


Capvespre sobre l'Estany Pudent a Formentera (Foto de Carles Ferran)

         Seguint amb el joc dels haikus i tannkas al Niporepte de RC (ja n'hem fet més de 80), la proposta de la passada setmana era una foto del Carles Ferran d'un capvespre a l'Estany Pudent de Formentera...

         Ací podeu llegir tots els presentats:


         I ací teniu els dos haikus meus:



Horabaixa


A l'horabaixa

a l'estany s'emmiralla

la llum taronja.

***

13/03/2013



Estany de foc


L'estany de plata

s'ha declarat en flames

aquest capvespre.


***

15/03/2013

diumenge, 17 de març del 2013

Dia de la Poesia Catalana a Internet...



      M'acabe d'assabentar de l'efemèride, i he pensat: No pot haver-hi una celebració com aquesta, sense un poema de l'Estellés. I posats a triar-ne un, heus ací aquest:

Els amants (Vicent Andrés Estellés)

Passion (Bettina Salomon)



ELS AMANTS                                                    "La carn vol carn." 
                                                                                                       -Ausiàs March-



"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i las Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

                                        ***

      Què us sembla?

      Bé, no? Doncs ara escolteu el poema recitat per un home 
que ens va deixar fa divuit anys...


***

      I ara me'n vaig a València amb els amics...

dissabte, 16 de març del 2013

De nou les Falles


Imatge de Google: La "mascletà" de la Plaça de l'Ajuntament de València

      Avui és la "plantà" oficial de les Falles, encara que moltes ja estan pràcticament acabades des de fa alguns dies, i al llarg dels propers dies ens visitaran milers de turistes per veure aquesta festa, que és de les més conegudes en tot el món. Nosaltres, els que hem assistit any rere any a les desfilades, cavalcades, cercaviles, ofrenes, "mascletaes", castells, rodar les falles, revetlles, i fins i tot algunes "cremaes", estem una mica farts de tot això, que sempre és el mateix, amb les crítiques descafeïnades, el blaverisme i la "coentor".

      Però, ves per on, des de fa uns anys, també hi ha una moguda reivindicativa al voltant de la festa de les Falles. I que no es queixen, perquè és normal que la gent que està prou "cremà", s'aprofite del tiró mediàtic per donar a conèixer el seu cabreig i la seua indignació.

      Ací teniu el programa que m'ha arribat de la "INTIFALLA" d'enguany:

Cartell de la Intifalla 2013
       També hi ha moltes coses positives com, per exemple, les grans demostracions pirotècniques. Vegeu aquest anunci on la creativitat dels valencians queda ben pal·lesa:



        Ell és Vicent Caballer, un dels representants de la saga de pirotècnics més famosa de Godella. Ací teniu una foto del final de la "mascletà" de la Festa de Sant Antoni de l'any passat, que es va disparar al Carrer Ample del meu poble (potser siga la darrera que es faça al carrer), i on es pot veure com és aplaudit per un altre gran artista del nostre poble: Josep Aparicio "Apa" (al fons amb samarreta negra).

El pirotècnic Vicent Caballer (Foto: Elisa Pont)
***