dijous, 24 de novembre del 2011

Tensant el vers


Targetó de la presentació del llibre

      El proper dissabte a les 12 del migdia tindrà lloc a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, la presentació del llibre "Tensant el vers". Ací podeu llegir el pròleg, on la presidenta de l'ARC ens explica de què va aquesta nova aventura editorial, que compta amb l'aportació de més de trenta poetes i poetesses del web Relats en Català:


    Pròleg

     Amb aquesta nova publicació endegada des de l’Associació de Relataires en Català podríem dir que tanquem un cicle: el que consolida els propòsits anuals, quant a convocatòries de certàmens literaris, de l’ARC. I de nou ens trobem amb el verb «consolidar», tal com ja vam esmentar en el pròleg a l’edició del Barcelona, t’estimo (recull de relats sobre la ciutat de Barcelona).

     Certament, el que ens ha empès i motivat al llarg del darrer any, als membres d’aquesta Associació, ha estat la necessitat d’afermar el nostre projecte de grup.

     Ara que podem considerar que aquest pas ja està assegurat, és qüestió de mirar més enllà, cap al futur, i crear noves iniciatives, formular noves pensades que enforteixin la filosofia de l’ARC. En aquest sentit, el llibre que teniu a les mans n’és un exemple.

     Sovint s’ha confós la poesia social amb la poesia pamfletària, sense tenir en compte que en la primera hi ha una actitud personal, vivencial i reflexiva per part del poeta o poetessa, barrejada amb el sentiment i la sensibilitat, en funció de les quals l’autor o autora pretén mostrar la injustícia social i analitzar-ne les causes. Entre les pàgines del present poemari trobareu una bona mostra d’aquestes paraules.

     Però a més, la convocatòria d’aquest concurs literari tenia dues finalitats. Una, l’edició d’un llibre recull amb els poemes seleccionats. L’altra, la musicalització d’un seguit de poemes triats pel grup català Brou. Aquest segon apartat, l’enregistrament de les cançons (edició discogràfica prevista per a finals de 2011 i del qual se n’informarà oportunament a la web de l’ARC), és el que ens enorgulleix més, en tant que Associació de Relataires en Català, pel que significa d’implicació de la literatura, i més en concret de la poesia, en el món genèric de les arts. Ha estat una iniciativa acollida amb il·lusió per totes i tots els participants, cosa que ens complau perquè l’esforç, l’afany, el treball, són la base de qualsevol empresa, però la força de la il·lusió és vital per gaudir amb escreix dels resultats finals.

     Més ara és moment de girar la pàgina i de submergir-se en la poesia. Bona lectura!


Sílvia Romero
Presidenta de l’ARC

      Jo vaig participar amb el poema "Tsunami", inspirat en les imatges que vaig veure d'aquell desastre al Japó del mes de març:

TSUNAMI

La terra ha tremolat com mai ho havia fet,
vuit coma nou a l’escala de Richter,
la pell se li ha trencat en més de mil bocins
i els vidres fragmentats han fet un trencadís
enmig les avingudes, els carrers i les places.
A dintre l’Oceà s’han format grans onades
obscures i terribles de deu metres d’alçada,
com quan dónes un colp amb el poal a vessar
i l’aigua es desplaça formant cercles concèntrics,
han envaït les costes amb tota impunitat
arrossegant vaixells com si fossen de palla,
com cagalló per sèquia van vehicles i cases,
i enceguen els ponts d’autopistes i els ports...
Les persones intenten escapar de la mort
pujant a les terrasses, però tot és inútil,
la corrent es desboca com un cavall salvatge
alliberant el monstre que dorm a la Central,
i aprofita l’ocasió per tornar a nafrar
els cossos de persones, d’animals i de plantes...
El botxí d’Hiroshima ha tornat a escapar-se!


***

Març 2011

dissabte, 19 de novembre del 2011

I si els meus crits s'ofegaren... de Raimon Ribera



            Continuant amb els projectes de micro-mecenatge (crowfunding) del web Verkami, heus ací un llibre del poeta de l'Alcúdia, Raimon Ribera, que compta amb el suport d'artistes consagrats, com ara Josep Lozano (autor del pròleg), Rafael Armengol, autor del gravat que apareix a la portada, i de Pau Alabajos, Hugo Mas, Mireia Vives ("Rapsodes") i Joan Solaz ("Ender"), que han posat les seues veus per a l'edició en CD del poemari.

            Aquest durà per títol "I si els meus crits s'ofegaren...", i consta de quaranta-set poemes sota tres epígrafs: Somnis, amb els poemes més íntims, Raciocinis, on estan els més transcendentals, i Arrels, amb la seua Poesia més reivindicativa, i que alhora és un homenatge als seus referents nacionals (Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Obrint Pas...), que malgrat la seua joventut (només 17 anys), són gairebé els mateixos que els meus.

            Des d'ací, en aquesta "jornada de reflexió", us demane que recolzeu aquest projecte d'un poeta jove, per a que s'acomplesquen els seus somnis...

No deixem que s'ofeguen els seus crits! 


SEMBLES ROMPRE'T

Sembla que vas rompre't
si em gire en la distància
i els meus ulls, de nou,
es desplomen a sobre teu,
i són tocats de mort
com dianes per sagetes
al camp de batalla.

I si els meus crits s’ofeguen
en arribar a mar obert,
m’esquerdaré com un vidre
mal tallat i imperfecte
entre cristalls fulgurants,
com capolls marcits i tristos
entre les flors més superbes.

No seré jo el dia que marxes,
el dia que no em mires
i tornes a eclipsar-me el sol.
Moriré banalment aquest dia,
vagament passejant-me,
entre el teu somrís,
la teva olor i el teu viure.

***

(Poema del llibre "I si els meus crits s'ofegaren..."  de Raimon Ribera)


dijous, 10 de novembre del 2011

10 de novembre, un dia d'aniversaris...


Imatge de Google: Montserrat Roig, una dona de bandera...

            Avui, 10 de novembre, afegint-me a l'homenatge blocaire a Montserrat Roig, de la que es celebra el 20 aniversari del seu traspàs, volia sumar-me amb aquest post. És cert, que aquesta data em duu a la memòria uns altres aniversaris. Avui fa cent vint anys que va morir a la ciutat de Marsella el poeta Arthur Rimbaud a l'edat de 37 anys. Va ser un gran renovador de la Poesia, i el principal model estètic del moviment surrealista.

            Però, seguint amb l'escriptora barcelonina, haig de reconèixer que potser no vaig llegir massa coses seues (la novel·la "El temps de les cireres" i poques coses més...), però sempre recordaré la seua imatge de dona catalanista, d'esquerres i feminista (molt guapa, per cert), entrevistant a Joan Fuster al programa "Protagonistes" del canal català de TVE. Juraria que també havia entrevistat l'Ovidi Montllor, però no he estat capaç de trobar l'arxiu a la xarxa.

            Des d'ací el meu sincer homenatge a aquesta dona que, possiblement avui hagués estat curada  de la seua malaltia sense cap problema, pel que han avançat els tractaments al camp del càncer de mama (sobretot amb les campanyes per a la detecció precoç, però també amb els tractaments...).

            I ja per finalitzar, seguint amb els aniversaris, només volia comentar-vos que tal dia com avui vaig néixer al poble de Godella de la comarca de l'Horta, on encara visc, des d'aquell any de 1.953, o siga, fa cinquanta-vuit anys.

HOMENATGE A LA XARXA (Imatge del blog "Col·lecció de moments)

***

diumenge, 6 de novembre del 2011

Entrevistes a la xarxa


Foto de "pakiu": Entrevista del mes de març a Ràdio Godella 

           En pocs dies m'han fet dues entrevistes per Internet. Sense anar més lluny, ahir dissabte el blog "¿Qué haría el oso?" que han posat en marxa uns quants estudiants de periodisme de la Universitat de València, va publicar l'entrevista que em va fer Elisa Pont, que forma part del col·lectiu. Ací la podeu llegir, i al mateix temps podeu gaudir d'aquest blog que tracta de la Cultura i de l'Art en general, en totes les seues expressions, sota la perspectiva dels futurs periodistes:


           Us recomane el blog, i trobe molt interessant la pregunta que proposa el seu títol: Què faria l'ós?... Si la contestàrem correctament, de ben segur que tindríem una bona solució per a quan ens trobem amb dificultats o quan tenim problemes, com potser el cas de la situació econòmica actual...

           Jo crec que l'ós continuaria gaudint de la vida, o siga, com un ós, i que quan el temps es tornés insuportable, es posaria a hivernar, com fan els óssos, fins que millorés l'oratge...

           Fa unes setmanes també em van entrevistar al nº 11 de la revista digital "Lo Càntich". Ací podeu llegir l'entrevista que em va fer Maria Rosa G. Zellweger: