dissabte, 2 d’octubre del 2010

Lanzarote



Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens

Ja som al mes d’Octubre, en plena tardor (primavera d’hivern), aquella estació on els poetes es posen en contacte amb les Muses i fan les millors poesies del món. Uns altres ens dediquem a rememorar els dies feliços de les vacances d’estiu, que ja comencen a enterbolir-se al disc dur de la nostra esmicolada i feble memòria...

LANZAROTE

TIMANFAYA


El caos de l’erupció,

un mar de lava obscura

davalla les arestes

agudes del volcà,

es van formant bombolles

al brou incandescent,

un flashback dels instants

quan es formà el planeta

del magma primigeni.



Tot això va passar

en èpoques històriques,

al segle divuitè,

del trenta al trenta-sis,

sis anys d’efervescència!



Encara es pot copsar

tota la magnitud

d’aquell terrabastall

al Parc del Timanfaya.




A CÉSAR MANRIQUE...



TARO DE TAHICHE



El negre, el blanc i el verd,

simbiosi dels volcans

de l’home i la Natura.



MAGMA


Davallaven

els rius de lava negra

creant formes terribles

de foc i de deixalles,

matèria primigènia

del centre del planeta

on encara hi és

l’ètim dels primers dies.



L’ILLA



L’aigua del mar,

el vent del cel

i el foc del centre de la Terra.

Tot és a l’illa!



***


Totes les fotografies: © Rafael Herguido Llorens

Hotel Oasis, Costa Teguise, (Lanzarote) 8 d’agost del 2010

1 comentari:

  1. Quins records de Lanzarote! Una illa tan àrida, i amb tant d'encant. La natura és el gran artista d'aquest món, i nosaltres, uns simples aprenents que tot ho esguerren, o qüasi tot. Un article fabulós Francesc.

    ResponElimina