dissabte, 23 d’octubre del 2010

Capbussant-me al You Tube (I)


Foto: Ovidi Montllor

Avui estava a casa ociós ("ausiós" que diguem al poble) i sense saber què fer. Sempre està l'opció dels llibres, i estic llegint una novel·la del Jesús Moncada que m'agrada, però tampoc no tenia ganes de llegir. Estava neguitós, i volia deixar-me dur per les imatges i les paraules (quelcom semblant els hi deu de passar als que es posen cada tarda a veure "Sálvame"). Però jo encara no he arribat a aqueix extrem (paciència, tot arriba...) i aleshores m'he capbussat al You Tube, i no per veure pel·lícules "guarres", com podeu pensar alguns. He vist molts videos de música, de política, de poesia, d'humor... Fins i tot, he trobat alguna perla, com aquesta que ara penge ací al meu blog. Aquest vídeo té la particularitat de que tot ell és en negre, tret de la imatge que l'encapçala, però hi ha la veu de l'Ovidi Montllor, que per mi és el més gran. La meua relació amb ell es mereix una altra entrada que algun dia faré. Ara vull que escolteu aquesta creació que jo no coneixia. Es titula "Baralla de la Vida i Jo", un títol molt de l'Ovidi. Ací el teniu:

D'ara en avant ja ho sé; quan no tinga res que contar al bloc, doncs... Em capbussaré al You Tube, i a veure què hi trobe.

I pels ovidians de sempre, ací teniu aquests vídeos, on sí que hi ha imatges... I paraules!


"Dóna'm la mà" és un poema de Joan Salvat-Papasseit

Amb subtítols, com la pel·lícula "Pa negre"

Una vida és una i prou, res més... (no la de l'Ovidi!)

Totes són molt bones, però escolteu la darrera cançó del primer vídeo, "Cançó del cansat", que és una definició tan magistral del tarannà dels valencians, que hauria d'ensenyar-se als col·legis. De ben segur que ens evitarien tants i tants enfrontaments i maldecaps, a més de la pèrdua de temps que això suposa...

Bon vent i barca nova!

© Francesc Arnau i Chinchilla

3 comentaris:

  1. Jo sé que vaig fer malament però em vaig baixar tota la discografia de l'Ovidi d'Internet, i fruisc amb l'escola de Ribera i tantes d'altres.
    Era molt bo, tot i que ja tenia a vinil alguns dels seus elapés.
    Fins arreveure Francesc és una llàstima que no haja pogut anar a veure la pel·lícula que ens recomanaves, però bo, ací estem...

    ResponElimina
  2. Molt bona capbussada, si estàs ociós sovint i ens ofereixes aquestes perles, benvingut siga l'oci. Gràcies!!!

    ResponElimina
  3. En gran companyia et trobes, Francesc: Ovidi i Jesús Moncada, i encara aquesta pel·lícula que tothom coincideix que paga la pena (caldrà veure-la).
    Versos com aquests que canta l'Ovidi:
    "Quede clar, també, que són covards,
    tots els qui obliden les arrels.
    Seran branca d'empelt en altres prats"
    parlen i canten per si sols d'un poeta de veres.
    Visca per sempre Ovidi al nostre cor (i sense subtítols).
    Salut!

    ResponElimina