Pa negre

Cartell de la pel·lícula

Mai no he estat partidari de veure una adaptació cinematogràfica d’una novel·la, abans d’haver-la llegida, i tanmateix moltes vegades potser siga el millor, però en aquesta ocasió, després d’haver llegit que aquesta és una versió força lliure, i que fins i tot agafa situacions d’altres novel·les del mateix autor, per a intentar esmerçar la manca d’acció (quelcom que no li va bé al cine), m’he decidit a trencar aquesta norma. A més a més, m’he assabentat que vindria el director a la presentació de la peli a València. També es dóna la circumstància de que tenia el dia lliure, perquè havien d’haver operat la meua sogra de la cataracta de l’ull dret (al remat no ha estat així perquè el metge ha considerat que l’herpes que li ha eixit podia complicar el post-operatori).

Així que, a les 19,30 hores, d'ahir dilluns, vaig agafar el meu Forfi i me'n vaig anar a València, als Cines Babel, que estan a prop del Pont d’Aragó, l’únic lloc de la ciutat on s’exhibeix el film en versió original (amb subtítols en castellà).

Vaig arribar al cine, vaig aparcar i... no quedaven localitats. Aleshores, em vaig esperar a que el públic anés entrant i la taquillera va dir que ens podia vendre cinc entrades de la primera fila. Vaig comprar una sense pensar-m´ho, i després d’una breu presentació va mamprendre la pel·lícula.

Haig de dir que val la pena veure-la. No contaré l’argument, però sí us dic que fa patir i molt. Els protagonistes viuen la grisor de la post-guerra, on hi ha la misèria, les privacions i el que és lo pitjor; la pèrdua dels ideals. Tota l’acció està vista sota l’òptica dels infants, que se n’adonen de que els seus referents van perdent credibilitat, i ells també s’endinsen en aquest món de mentires on cadascú busca la seua salvació.

La fotografia, les localitzacions, l’atrezzo, la producció en general, etc., tot està ben acurat, doncs, la pel·lícula ha estat finançada en part per la Televisió de Catalunya, amb la participació de TVE, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura, el que ha permès realitzar un producte plenament europeu en quant al seu potencial comercial.

Una vegada finalitzat el film, que va tenir una duració de 112 minuts, va haver una gran ovació del públic, i a continuació hi va haver una espècie de fòrum, on els espectadors poguérem preguntar-li al director Agustí Villaronga i també a la productora Isona Passola, totes aquelles qüestions que se’ns va ocórrer, com ara anècdotes del rodatge, del finançament i fins i tot de les intencions artístiques (metàfores, visió crítica de l’època, etc.). Per mi va estar molt curiosa l’explicació de que la venda a l’enemic d’alguns dels personatges simbolitza el mateix que va passar amb la nació catalana i totes les seues reivindicacions, que van estar venudes als vencedors per evitar una major desfeta.

El director de la pel·lícula Agustí Villaronga

Per la meua banda li vaig preguntar que a més de “Pa negre”, amb quines altres novel·les de l’Emili Teixidor s’havia basat per a fer el guió de la pel·lícula. L’Agustí em va dir que, efectivament, s’havia inspirat també en alguns contes de l’autor que també transcorren a la Plana de Vic, i en la magnífica novel·la “Retrat d’un assassí d’ocells”.

Cap a les 23 hores, després d’haver felicitat el director i els productors de la pel·lícula, vaig tornar cap a casa satisfet per una bona sessió de cinema, que recomane a tothom. Als Cines Babel, hi ha l’ocasió de veure la pel·lícula en versió original, encara que amb subtítols en castellà, però en no mirar les lletres prou...

© Francesc Arnau i Chinchilla