dissabte, 16 d’octubre de 2010

El bulevard dels francesos


Portada de "Bulevard dels francesos"

Dijous passat vaig anar a la presentació de la darrera novel·la del Ferran Torrent, “Bulevard dels francesos”, editada per Columna, (“Col·leccció Clàssica”, núm. 830).

L’acte va tenir lloc a la Casa de la Cultura de Burjassot, i també es va presentar la Fundació Valencianista i Demòcrata “Josep Lluís Blasco”, a la que pertany l’autor de Sedaví, i que presideix Pere Mayor, que va fer alhora de mantenidor.


Acte de presentació del llibre a Burjassot

Cal dir que estàvem en família, tant pel nombre d’assistents (pense que el dijous no era el millor dia), com també pel bon rotllo que va haver al llarg de tot l'acte.

En primer lloc va prendre la paraula Pere Mayor, que va explicar la finalitat de la Fundació, així com els seus projectes de futur (debat polític al si del valencianisme, actes culturals, trobades entre els sectors econòmics de l’àmbit lingüístic, etc.). A continuació, es va fer una síntesi de la novel·la en qüestió, sense arribar mai a esbrinar el fil de la història, i aleshores el Ferran Torrent es va posar a explicar-nos les seues dèries, el seu mètode i, fins i tot, els seus projectes de futur. Acte seguit, va haver-hi torn de preguntes dels assistents, tot dintre d’un ambient de bon rotllo, que ens va permetre conèixer moltes més coses, com ara, la tècnica narrativa, els recursos literaris, la selecció dels personatges, etc.).


Ferran Torrent

La novel·la, sembla ser que transcorre en dos temps, a la dècada dels seixanta i al 2004, i ens parla del rerafons polític de l’oposició al franquisme, aleshores monopolitzada pel PCE. També ens parla de la repressió de la tristament cèlebre “Brigada Político-Social”, i dels seus mètodes de tortura, així com de la seua animadversió amb els policies de “lo criminal”...

Haig de confessar que no he llegit la novel·la, però que pel que he esbrinat a la presentació, té molt bona traça...


Pere Mayor amb l'autor del llibre.

Així que, de totes totes, us la recomane...

I ací us deixe el text de la contraportada:


Text de contraportada

A la València dels anys seixanta, en plena dictadura franquista, tres joves comunistes —Josep, Felo i Teresa— manifesten el seu desacord respecte de la línia oficial del Partit amb conseqüències imprevisibles. Alhora, la investigació de la mort d’una rica hereva provoca un xoc frontal entre Sebastián Piñol, un honest comissari de policia, i Vicente Rodrigo, l’expeditiu cap de la Brigada Politicosocial. També es veuran implicats en la trama personatges tan dispars com «el Messié», un lladre de coll blanc que enyorarà molt la seua estada a França, o Carol, la vedet d’un nightclub per on desfilen individus de tots colors que, atesos els problemes de la seua contemporaneïtat, tampoc no eixiran indemnes dels esdeveniments. De fet, les circumstàncies d’una família ja destrossada per la Guerra Civil, els Baixauli, enllaçaran aquest relat gairebé d’època amb un altre que discorre de manera paral·lela en el present, amb homes i dones que encarnen i resisteixen com millor poden els temps que els han tocat de viure. Totes dues narracions conflueixen en una novel·la única, en molt més d’un sentit, i ofereixen la lúcida visió d’una societat que, plena d’idealisme en el passat o ferida pels anys més recentment, sembla fer sempre difícil la dignitat humana.

© Francesc Arnau i Chinchilla

2 comentaris:

  1. T'has adonat que el Ferran Torrent sembla el Bernie Ecclestone, el de la Fórmula 1?
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. El Ferran Torrent ja a esdevingut un clàssic de la nostra literatura i pels seus temes i profunditat tot i que toque la novel·la negra, és un dels més lúcids escriptors en català-valencià actualment i té la senzillesa de la societat classe mitjana-baixa en contra de l'engolament de molts dels escriptors del Principat. Segur que m'agrada la novel·la.

    Salutacions de Vicent.

    ResponElimina