divendres, 8 d’octubre del 2010

9 d'Octubre

Imatge: 9 d'Octubre del 2008 a la Plaça del País Valencià (Foto de © pakiu)

Demà és la Diada nacional del País Valencià. Es commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat de València, el dia de Sant Donís de l’any del Senyor de 1.238:

“ E nos fom en la rambla, entre’l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta.”

JAUME I: “Crònica”, Barcelona, 1960, vol. V, pàgs. 86 i 88. (Citat per Pere Mª Orts i Bosch a “Història de la Senyera”, Col. Biblioteca d’Estudis i Investigacions, nº 2, Ed. Tres i Quatre, València, 1979).

És una celebració que ha esdevingut de caire festiva, amb actes institucionals (processó cívica, recepció, lliurament de premis, discurs del president, etc.), i també lúdics (mascletà, concerts, castell de focs, desfilades, etc.) però que encara conserva la seua vessant reivindicativa. Per la vesprada hi ha la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre i l’homenatge al Parterre al rei en Jaume I, i és que encara hi ha moltes qüestions on cal manifestar les nostres opinions que resten silenciades pel mass media oficialista (Canal 9, premsa, ràdio, etc.).

Enguany cal afegir-hi també la celebració del 25è aniversari de les Escoles en valencià, amb tot un programa d’actes que podeu veure clicant ací.

La nostra llengua, que potser és el moll de l’os del “cas valencià” es suma així als esdeveniments d’aquesta diada. Seria una bona notícia que es consolide aquesta iniciativa per recordar cada any aquesta qüestió (almenys mentre no es solucione). A veure si els cau la cara de vergonya als nostres governants, que no són capaços ni tan sols de posar-se d’acord per a legislar el requisit lingüístic a les seues dependències (fins i tot a les Corts Valencianes, als Jutjats i a la Policia), ni de promocionar els nostres cantants i músics, ni de mantenir les places de la línia en valencià a les escoles públiques. Perquè ells ho tenen clar (els uns i els altres): La seua llengua està molt ben defensada, i també la segona llengua... l’anglès.

Bé, ho deixe ací. Cadascú té llocs on deixar-se caure, segons les seues dèries, i també tots aquells que aprofiten el pont amb el 12 d’octubre per anar-se’n de viatge i desconnectar de tot el batibull quotidià. Que tothom sigueu feliços!!!

Per acabar, la notícia del Premi Nobel de Literatura per a Mario Vargas Llosa, un escriptor que sembla triat a propòsit d’aquesta data: És un gran admirador del “Tirant lo Blanch”, i tanmateix, ha signat el manifest “Per la llengua comuna”, que és un atac a la nostra...

Almenys, el seu llibre “La fiesta del chivo” el puc recomanar a tothom, perquè és una gran novel·la.

© Francesc Arnau i Chinchilla

3 comentaris:

  1. Francesc, tens raó quan dius que al PV, si la primera llengua, segons els cultíssims i doctes governants que patim, és el castellà, la segona sembla que sigui l'anglès. I ja és trist que, a base d'embolicar la troca i seguir sense fer res de bo, encara estiguem igual o pitjor que fa un grapat d'anys.
    Bona i reivindicativa diada!

    ResponElimina
  2. El poble valencià sembla que estime o tinga com a llengua la música i el soroll, perquè no defensa la seua com cal, de totes les maneres anem fent alguna coseta, i a poc a poc, parlant seriosament el desig del nostre poble s'obre camí, com tot desig en tot poble i individu. Siguem optimistes, jo quan vaig anar a Godella, la teua ciutat, i veure-la tan a prop de l'Eixample valencià i sentir la nostra llengua vaig ser una mica més optimista.

    Salutacions de Vicent.

    ResponElimina
  3. Bona diada, Francesc, i tant de bo les vostres reivindicacions lícites, els vostres desitjos, esdevinguin la realitat que us mereixeu com a poble.

    ResponElimina