Voltors de ferro

Foto: La Legió Còndor va ser la principal protagonista de la massacre.

En aquest mes d’abril les efemèrides proliferen com el bolets a la tardor (Dia del llibre, Dia d'Aragó, Batalla d’Almansa, Revolució dels clavells, etc.). Tanmateix, hi ha una commemoració que de ben segur passarà desapercebuda, i més encara perquè no és un número dels que conviden a celebrar-se (10, 25, 50, 100...). Parle del 73è aniversari del bombardeig de Gernika, que va tenir lloc tal dia com avui, 26 d’abril. Aquella ve ser una de les primeres vegades en que es va produir un bombardeig indiscriminat sobre la població civil.

A més a més, era dilluns i dia de mercat, circumstància aquesta que va ser escollida per a fer un nombre més important de víctimes, minvant així la moral de l’adversari, que era al capdavall el que se pretenia amb aquella acció. Aquesta quantitat de víctimes mortals, que mai no s’ha pogut determinar de manera exacta, no s’apropa ni de bon tros als dels bombardeigs de la II Guerra Mundial, ni tampoc als de la darrera Guerra del Golf, però tenen un sentit emblemàtic i mític com a símbol de l’antimilitarisme arreu del món, sobretot gràcies a que el pintor Picasso el va popularitzar al seu quadre més famós.

Inspirat en aquesta data històrica, vaig fer aquest poema que vaig presentar a un del Meloreptes organitzats a RC:

VOLTORS DE FERRO

Gernika, 26 d’Abril de 1.937

Era dilluns, dia de mercat,

i aquelles places i les terrasses

estaven reblides de feriants

i de les gents que esperaven,

després d’haver dinat,

anar-se’n cap a casa.

De cop i volta,

les campanes es posaren a trucar

desesperades,

tothom mirava directament als ulls

i es preguntaven

què seria tot aquell aldarull;

un incendi?

un terrible accident a les fàbriques

de municions?

Voltors de ferro

descarregaren

la fatídica càrrega que duien als budells

sobre els sostres d’aquell poble,

deixant enrere

un muntó de cadàvers i enderrocs,

i la vergonya

d’intentar acusar a tots els morts

d’immolar-se!

Mai no van poder fer creure això

ni matar l’esperit de tot un poble

que anys després va signar l’Estatut

sota l’ombra del roure

que en aquell dia malaurat

va restar intacte.

***

15/III/2.007

Foto: El poble de Guernika després del bombardeig de 1937