divendres, 16 d’abril de 2010

Jocs literaris per Sant Jordi






La comunitat blocaire és com una gran família, i quan un dels membres troba alguna iniciativa interessant, la notícia s'escampa com la pólvora. Fa uns dies, al bloc de Francesc Mompó vaig veure una d'aquestes iniciatives, que ell havia trobat furonejant per la xarxa. Després he comprovat que uns altres companys, com és el cas del deomises, també s'han sumat a la proposta. Així que jo, no podia ser menys i he decidit participar. Es tracta del concurs de microcontes que amb motiu de la diada de Sant Jordi, ha convocat el bloc TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres.
Cal escriure un microconte (màxim 50 paraules) on apareguen el títol d'una obra i el seu autor, sense tenir cap relació amb la temàtica de l'esmentada obra.
Jo he volgut donar-li a la meua participació un caire humorístic:


Més bons que els “Friskies”

La mare li va dir al fill amb un posat seriós: “Ja t’ho dic ara, Joan Francesc! Mira de posar la caixa de sabates amb els cucs de seda en un altre lloc, perquè si els deixes a la pallissa, és fàcil que se'ls foten els gats per a desdejunar”.
_____________________________________________________________

En aquest enllaç del mateix bloc d'on ha sortit la idea del concurs, podeu llegir tots els microcontes presentats

_____________________________________________________________

Després de publicar aquesta entrada, he vist que al bloc 80 grams, també hi ha una altra proposta per a participar d'un altre joc literari (en aquest cas un relat encadenat). No m'ho he pensat massa, he agafat paper i ploma, i he encetat la cadena:


Vaig pensar que 80 grams potser eren massa... per posar-los amagats a la roba bruta. Si els sicaris trobaven aquella quantitat de cocaïna, de ben segur que sospitarien que la resta de la droga era al meu piset. És per això que vaig prendre una decisió de la que potser em penedís quan fóra massa tard. Vaig agafar el paquet i el vaig embolicar amb plàstic de manera meticulosa fins donar-li forma cilíndrica. Després el vaig introduir al dit índex de làtex d’un guant quirúrgic que vaig retallar amb cura. Ara venia el més difícil, però vaig tancar els ulls, i amb un moviment ràpid i molt menys dolorós del que m’esperava, vaig deixar de ser verge... Aleshores, vaig vestir-me amb la meua millor roba, vaig acabar de fer les maletes i vaig cridar un taxi perquè em portés a la terminal de l’aeroport.



2 comentaris:

  1. Sí que té un punt d'humor sí..m'ha fet somriure! sort!

    ResponElimina
  2. Molt bo ja t'ho he escrit abans però el comentari s'ha fos com els cucs de seda en la boca dels gats

    ResponElimina