divendres, 18 de febrer de 2011

País a fosques...




Al remat no tindré més remei que anar pensat en instal·lar-me l'antena parabòlica...

5 comentaris:

  1. Només ens resta la paraula i el nostre desig per a fer d'anivelladors dels desgavells del discurs de l'amo, contra les línies torçudes del poder. Però hem de ser optimistes sempre, el català-valencià mai no morirà ací al nostre país. Això hem de creure per seguir endavant.

    Una abraçada de Vicent.

    ResponElimina
  2. Ha estat un atemptat contra el català i la llibertat d'expressió. En un estat democràtic mai passaria una cosa així. Un dia molt trist.

    ResponElimina
  3. Estic amb l'Albert, la tristesa és l'únic que pot definir el que ens han fet...

    ResponElimina
  4. Estem amb vosaltres, Francesc, en aquests dies foscos; ja en vindran de més nítids, i veurem senyals de llibertat, per fi.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. És la vergonya duta a límits inexpicables en un temps com el que vivim, valga'm déu, segle XXI... i com a l'època feudal...

    ResponElimina