Comiat a un gran poeta

Imatge capturada del Google

Quan a l’Octubre de l’any 2006 vaig mamprendre a col·laborar al web RC (relatsencatala.cat) em va cridar l’atenció, entre moltes altres coses, un poeta molt prolífic i amb una gran qualitat alhora. A més a més, tenia l’ànima jove, i aleshores me l’imaginava amb trenta anys, per la seua manera d’escriure. Ens comentàvem els nostres poemes i ens encoratjàvem a continuar amb la tasca. Amb ell em passava una cosa molt curiosa; De vegades hi havia coincidències, com ara al seu “mig poema” que fins i tot vaig haver de demanar-li permís per a que el meu relat “Separació de béns”, que per cert li vaig dedicar, no semblés un plagi flagrant...

També em va passar amb el seu poema "adéu", el darrer que va publicar a RC, i que quan el vaig llegir, em va recordar el meu “dels poetes” que jo havia fet al 2005. Són coses que passen al món de les lletres, on segons comentava el mateix Borges, tot el que escrius ja ha estat escrit abans... Tothom fem plagis!  Però, encara reconeixent que és molt difícil escriure res que siga original,  el que ja no és tan normal és el que ens passava a nosaltres. Me’n recorde ara de certa  vegada que cercava un títol per a un poema meu, i quan el vaig trobar, vaig fer una cerca a RC, i ell ja l’havia fet servir...

Imatge capturada del Google

Fa uns quants dies, em vaig assabentar al fòrum de RC, mitjançant una entrada del Jeremias Soler, de que Capdelin (el gran poeta del que estic parlant), que un dia es va acomiadar del web perquè anava a mudar-se de domicili, havia mort després d’una llarga malaltia a finals del 2009, quan comptava setanta anys d’edat.

Sóc conscient de que ha hagut en aquests dies certa polèmica al Fòrum de RC sobre l’ètica del Capdelin a les seues intervencions, fent-se passar per un jove i contactant amb jovenetes per mail. És veritat que he estat ben apunt de no posar aquesta entrada al meu blog en solidaritat amb les “víctimes” d’aquest engany, però estic amb el Jeremias en que no som ningú per a jutjar el comportament de les persones, i menys encara quan aquestes ja no ens poden aportar els seus motius.

És per això que ací deixe el meu tribut a un poeta que mai no vaig conèixer personalment. A la seua família li lliure el meu sincer condol, i ací us deixe el meu poema de l’any 2005, que tant es sembla al que Capdelin va fer servir per acomiadar-se de RC:

DELS POETES

                               

  A Miquel Bauçà “I.M.”

Hi ha poetes elèctrics,

no fan soroll però els notes

i fan llum en les coves.

Uns altres són poetes-cometes,

segueixen tendències i modes

i de sobte fan fil trencat.

Voldria ser un poeta de Diesel,

sempre fent el rodatge

i no acomodar-me enlloc,

com els ànecs al desert

i les flors en els vaixells,

aprenent fins a la mort !

Perquè encara he de fer

tirallongues en vers lliure,

decasíl·labs a cabassos,

haikus, sonets i sextines,

alexandrins i esparsos...

Intentar la prosa lírica

a l’estil de tants poetes,

despullar-me de la rima

quan la rima no millore

la matèria del poema,

elegir el metre exacte

de cada composició,

si la memòria s’esgota

tirar mà del dia a dia,

ser autèntic, ser eclèctic

i gaudir d’inspiració...

Si és que les Muses volen !

***

 2/III/MMV

A Capdelin "In Memoriam"