diumenge, 11 de juliol de 2010

Incident a Johannesburg


No patiu que no parla de futbol...

“Endgame” quadre de Christopher Mir de l’any 2006


Les òlibes i el brúfol a la branca de guaita

amb els ulls de felí són els únics que han vist

la cadència dels fets de la nit al matí

i a la jove que escapa de l’escena del crim.

Ningú no s’imagina què ha passat des d’ahir

quan va desaparèixer la noia a la revetlla

de la “Festa dels joves” rememorant Soweto.

Al tornar cap a casa va ésser segrestada

per aquell maleït, un monstre sense entranyes

que pensava violar-la aprofitant la força,

la paor de la noia, la foscor de la nit...

Una vegada al clar de l’obaga del bosc

la jove el va sorprendre traient la violència

i l’instint de defensa que tothom tenim dins:

“Genollada als testicles! colzada enmig dels ulls!

cop de puny a la boca! aferrada pel coll!

i d’una empenta a l’aigua, d’on ja no va sortir.”

Han dragat el bassal i han trobat el psicòpata

que ha surat des del fons ofegat i morat.

Les òlibes i el brúfol mai no diran què han vist!

***

7 de Juny del 2009

3 comentaris:

  1. És un món tan complicat que la revenja d'una jove violada ens fa goig, però només és el que hauria d'ésser en un món ideal.
    Tot i que la violència engendra violència sempre, i hem de mantenir-nos en l'espai de la paraula. M'ha agradat.

    ResponElimina
  2. Un relat molt bonic. Concís i amb les paraules justes.

    Gràcies per enllaçar-me.

    Salut!

    ResponElimina