![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
.JPG)
.JPG)
Les òlibes i el brúfol a la branca de guaita
amb els ulls de felí són els únics que han vist
la cadència dels fets de la nit al matí
i a la jove que escapa de l’escena del crim.
Ningú no s’imagina què ha passat des d’ahir
quan va desaparèixer la noia a la revetlla
de la “Festa dels joves” rememorant Soweto.
Al tornar cap a casa va ésser segrestada
per aquell maleït, un monstre sense entranyes
que pensava violar-la aprofitant la força,
la paor de la noia, la foscor de la nit...
Una vegada al clar de l’obaga del bosc
la jove el va sorprendre traient la violència
i l’instint de defensa que tothom tenim dins:
“Genollada als testicles! colzada enmig dels ulls!
cop de puny a la boca! aferrada pel coll!
i d’una empenta a l’aigua, d’on ja no va sortir.”
Han dragat el bassal i han trobat el psicòpata
que ha surat des del fons ofegat i morat.
Les òlibes i el brúfol mai no diran què han vist!
***
7 de Juny del 2009
Buff! Amb el titular m'havia espantat!
ResponEliminaÉs un món tan complicat que la revenja d'una jove violada ens fa goig, però només és el que hauria d'ésser en un món ideal.
ResponEliminaTot i que la violència engendra violència sempre, i hem de mantenir-nos en l'espai de la paraula. M'ha agradat.
Un relat molt bonic. Concís i amb les paraules justes.
ResponEliminaGràcies per enllaçar-me.
Salut!