dissabte, 17 de juliol del 2010

El gat dalt la palmera


Foto: Francesc Alonso Vives, el més granota dels meus amics...


Malgrat la meua desafecció per aquesta mena de droga, que anul·la les voluntats i obnubila la raó dels humans, en que s'ha convertit el futbol, i una vegada s'ha esgotat (esperem) la temporada "futbolera" amb la traca final del Mundial de Sud-Àfrica, que tantes passions ha desencadenat. Doncs bé, malgrat tot això, i que com deia Marx de les religions (entre les que caldria incloure també el futbol), aquestes són l'opi del poble...

El cas és que els amics són els amics, i els meus són aficionats del Llevant U.E., i aquest modest equip de la ciutat de València ha aconseguit enguany, quan ningú no donava ni un cèntim per ell, l'ascens a la Primera Divisió. Per això, des d'aquest bloc vull enviar la meua felicitació per l'esmentat ascens, amb el desig de que l'equip es consolide a la divisió d'honor de la Lliga espanyola.

Va per vosaltres: Xoca, Pakiu, Art, Pac...

Però sobretot va pel més granota de tots:

L'enhorabona, Vives!

Francesc Alonso Vives, el meu amic que surt a la foto amb la pancarta que parla del gat i de la palmera, una pancarta que jo mateix vaig ajudar a confeccionar fa uns quants anys, quan van aconseguir l'ascens després de moltíssims anys de l'equip al pou de la Segona Divisió.

VISCA EL LLEVANT U.E.!!!


4 comentaris:

  1. L'ésser humà necessita sempre un enemic per afirmar-se i identificar-se, deia Freud que per la identificació de l'individu calia el violentament de l'altre, el cert és que s'ha fet un grà massa, però així i tot és en certa manera possitiu. Si no tindríem més guerres fictícies com en 1984 de Georges Orwell o la mateixa guerra histèrica contra l'enemic infidel. Hi ha un llibre del que no recorde el nom de l'autor que es diu "La tentación histérica de Occidente", tracta sobre la magnificació que s'està fent en contra d'allò musulmà, que tot cal dir-ho és irracional, però pensem per exemple que grupets de violents i imbècils els hi havia des dels anys 20 del segle passat i no hi passava pràcticament res, però això sí, teníem a la URSS.

    Bé Francesc et deixe i dir-te que si no he d'anar a treballar hi aniré a la presentació del llibre, el dia 30 de juliol em diran la programació i els dies que treballe a Sagunt en Agost. Una forta salutació de Vicent.
    Ah! i dir-te que per a mi també el Llevant és si més no, el meu segon equip de futbol, Visca el Llevant en primera i a veure si fitxa a Baraja!

    ResponElimina
  2. El futbol és la via que utilitzem per a treure a l'exterior tot el que sentim. En algunes persones, surt un positiu sentiment de victòria. En d'altres, un violent destructiu (tal com vam poder veure fa poc).
    Moltes felicitats pel Llevant!

    ResponElimina
  3. Un equip que sempre m'ha caigut simpàtic. A veure si aguanta llarg a primera!

    I sí, jo sóc víctima d'aquest opi...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Coratge Francesc pels granotes, i a veure si aquesta és una bona excusa per pujar a Barcelona en parella, i anar al camp del Barça tots plegats, Roger inclós, que aquest no perd el temps quant s'ha d'anar al camp.

    ResponElimina