Foto: "La Morruda" (olivera mil·lenària del terme de Segorb).
De l’olivera
una branca de plata
La famosa coloma de la Pau de Picasso...
Pi de muntanya,
tarannà de la nostra
Aquest bloc neix en la matinada del diumenge 28 de Febrer del 2010, quan el meu primer llibre de poemes amb el mateix títol és ben a prop d'ésser publicat (això espere...)
Create a MySpace Playlist at MixPod.com
Create a MySpace Music Playlist at MixPod.com
Create a MySpace Music Playlist at MixPod.com
Ens deixes dos missatges ben clars que tots compartirem!
ResponElimina*Sànset*
Si els que manen (doncs no podem parlar de tothom) feren servir la condescendència i el desig alhora ens estalviaríem moltes guerres, però hi ha vegades que el gaudi sense amor ni desig en fa d'aquestes, però aquest és inherent a l'ésser humà malauradament, cal que la gent que en pot fer de guerres estiga centrada, els conflictes malauradament sempre existiran. Som uns animalots xicotets i desmesurats.
ResponEliminaVinga una salutació amb el pi i l'olivera de la pau, per sempre.
Amb pau i bona lletra, i sense por, tot es pot assolir. Però ens cal coratge, i sentir-nos units. Sols ens cal sentir-nos recolzats, i els pasos aniran un a un.
ResponEliminaPer una pau que ens embolcalli a tots.
PS
Per cert Francesc, les fotos les tindràs aquesta setmana, prego dispensis la meva poca traça per la tardança.
Bon agost!