diumenge, 7 de març de 2010

Balzac a la Xina



Ja fa una setmana que vaig inaugurar el meu bloc amb el poema "La síntesi del vers" i encara no he posat cap entrada més fins avui. Estan pintant el nostre pis i tot és un autèntic daltabaix. Se n'hem anat a casa de la meua sogra i no tinc accès a Internet (escric açò en casa de la meua germana). Fins ara doncs molt poca activitat al bloc. Tan sols un comentari de deomises al meu poema. Moltes gràcies, Lluís! i també la incorporació com a seguidors del matrimoni Xantalam/darkman. Gràcies Empar! Mercès Ferran!
En aquesta darrera setmana he llegit la novel·la del xinés Dai Sijie "Balzac i la jove costurera xinesa", que és la primera de l'escriptor. Tracta de la revolució cultural de Mao, que el novel·lista i cineasta va patir a les pròpies carns en la dècada dels setanta. Dai Sijie va ésser enviat tres anys a la frontera de la Xina amb el Tibet per a la seua "reeducació". La novel·la és una magnífica recreació d'aquells anys tan tristos pels habitants del gegant asiàtic. També és alhora un gran elogi de la Literatura i de com els llibres poden canviar la manera de viure i de sentir de les persones, i més encara quan són joves. És una gran al·legoria de l'art d'escriure i dels mons que podem gaudir amb els llibres. L'art virtual per excel·lència, on el lector imagina els personatges, els escenaris, les olors, els colors... No com als jocs d'ordinador on tot ens ho donen fet.
El llibre és molt recomanable, tanmateix, encara em va agradar més "Una nit sense lluna", del mateix autor, que vaig llegir a les darreries de l'any passat, i d'on vaig treure la metàfora "l'encontre del núvols amb la pluja" que vaig fer servir pel meu primer poema d'enguany "Lluna blava". Ací el podeu llegir:


Quan el silenci es troba amb el crit
és com l’obaga al fer-se de nit;
Al fons del pou tan sols pots albirar
les profundes i insondables tenebres
i ja no saps on comença l’abisme.
Res millor per encetar un any
que l’encontre dels núvols amb la pluja,
i procurar no morir ofegat
intentant abraçar-se a la lluna
reflectida al bassal del camí.


Aquest poema, que parla als darrers versos de la mítica mort del gran poeta xinès Li Bai, també el vaig fer servir pel primer dibuixet d'enguany del paisà rnbonet:

DIBUIXETS I VERSETS

1 comentari:

  1. Vaig llegir "Balzac i la jove costurera" fa uns quants anys, ja gairebé no el recordava. M'ha agradat tornar a pensar en el llibre: el vaig trobar deliciós. Prenc nota de l'altre que recomanes, "Una nit sense lluna", si ha estat capaç de "provocar" aquest poema que ens regales, sugur que és un gran llibre.
    Felicitats pel bloc, l'aniré seguint, Francesc.

    ResponElimina